Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris C.PUIGDEMONT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris C.PUIGDEMONT. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de gener del 2025

Què hi ha darrere el “no” de Puigdemont a Sánchez?

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

“Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, diu una font de Junts · Puigdemont situa el PSOE en una suposada pre-campanya electoral mentre els socialistes refusen un avançament espanyol

 

Odei A.Etxearte

 

 

22.01.2025 - 21:40

 

 

Què demana Junts perquè es desencalli la situació amb el PSOE? “Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, deien fonts del partit. Carles Puigdemont havia suspès d’ençà de divendres les negociacions sectorials amb el PSOE, i la votació dels tres decrets d’ahir al congrés espanyol no tan sols posava a prova la seva determinació, sinó també la voluntat dels socialistes de reconduir la situació si Pedro Sánchez no vol realment quedar a la deriva al congrés espanyol. “Hi ha hagut una reunió i continuen igual”, deia una altra font de Junts sobre les converses a Bèlgica. El punt d’inflexió que Puigdemont demanava que hi hagués en la relació amb els socialistes, per concloure si tenia sentit perseverar en els pactes o fer un tomb, continua decantant-se cap al trencament si no es mou res. El crèdit i la confiança mútua estan desfets.

I això que la decisió de Junts de votar en contra dels tres decrets llei espanyols era arriscada, perquè no era fàcil d’explicar: en la mateixa concepció del decret òmnibus per part del PSOE hi havia el propòsit de dificultar que se’n desmarquessin introduint-hi mesures, com ara, la revalorització de les pensions, l’ampliació fins al juny dels ajuts als transports o la suspensió dels desnonaments a famílies en situació de vulnerabilitat, decisions que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans. No era la primera vegada que els socialistes recorrien a la mateixa tàctica, que multiplica el desgast potencial de votar-hi en contra. Però Junts va posar el focus en la vuitantena de mesures que són al decret –que atribueix al programa electoral del PSOE i alerta que passen desapercebuts al costat de les mesures socials– i assegurava que donaria suport a la pujada de les pensions i els ajuts al transport si el govern espanyol els incloïa en un decret específic.

Qui utilitza els ciutadans?

dijous, 16 de gener del 2025

Puigdemont veu provat que l’imam de Ripoll era confident del CNI i acusa l’Estat de no actuar contra el terrorisme

 

 

"La unitat de la pàtria és més important que la vida de les persones", lamenta l'expresident

 

 

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la compareixença per valorar l'acord entre Junts i el PSOE Data de publicació: dilluns 09 de desembre del 2024, 12:27 Localització: Brussel·les Autor: Eulàlia Martí

 


Redacció

divendres, 4 d’octubre del 2024

El parany de la unitat independentista

 

 

OPINIÓ

 

"Puigdemont voldria ser líder de país, però és un home de partit; i és impossible reconèixer un líder de país en un home de partit"

 


divendres, 21 de juny del 2024

El jutge Aguirre obre una nova peça per alta traïció contra Puigdemont, Mas, Boye i Alay per intentar d’esquivar l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El jutge preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont

 

Carles Porta i Natàlia Boronat: Aguirre involucra ara dos periodistes en el seu deliri judicial sobre l’alta traïció 

 

 


 

 

Redacció

21.06.2024 - 09:49 

Actualització: 21.06.2024 - 11:54

 

 

El jutge instructor del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, maniobra per intentar d’excloure Carles Puigdemont de l’amnistia i ha obert una nova peça separada en l’anomenada trama russa en què l’acusa dels delictes d’alta traïció i de malversació. Segons el magistrat, l’objectiu de la peça és “investigar, a instància també del Parlament Europeu, totes les connexions relacionades amb el govern rus, els viatges i trobades de Puigdemont i els seus col·laboradors i les activitats fetes per ells, que haurien facilitat la infiltració de persones d’origen rus en territori espanyol amb l’objectiu d’influir en les estructures financeres i en la realització d’activitats de desinformació, desestabilització i alteració de la pau social.”

El gener passat, en plena negociació de l’amnistia, Aguirre va fer un viratge en la investigació i va obrir la porta a l’alta traïció, que en alguns casos és exclosa de la llei, concretament si hi ha hagut “una amenaça efectiva i real” i “un ús efectiu de la força contra la integritat territorial”. Unes situacions que no encaixen pas amb la causa.

El magistrat també preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont i Francesc de Dalmases. En aquesta peça separada, també hi són investigats Artur Mas, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell.

La instrucció del cas és encallada en el mateix punt d’ençà de fa sis anys, quan el jutge va obrir la investigació arran d’un enregistrament de Terradellas en què es mencionaven els famosos 10.000 soldats russos disposats a fer costat a la independència. D’aleshores ençà, Aguirre no ha trobat més indicis que fonamentin l’anomenada trama russa.

A principis de juny, l’Audiència de Barcelona, arran d’un recurs de Xavier Vendrell, va anul·lar la pròrroga de sis mesos per allargar la investigació del cas i va ordenar al magistrat que ho enviés a judici o ho arxivés. Aguirre, en canvi, no ha fet ni una cosa, ni l’altra, ha decidit d’obrir una peça nova i prosseguir amb diligències prospectives.

Guerra híbrida

dilluns, 17 de juny del 2024

Puigdemont acusa Le Pen d'actuar com a "titella dels franquistes de V🤢x"

 

 

POLÍTICA

 

El president defensa que té "llibertat de moviments" i assegura que continuarà anant a la Catalunya Nord

 

 

ACN

 

 

El candidat de Junts+, Carles Puigdemont, durant la seva compareixença, el 12 de maig del 2024 Autor/a: Gemma Tubert

 

 

L'expresident i candidat de Junts+ el 12-M, Carles Puigdemont, ha replicat aquest migdia a la líder del partit d'ultradreta francès Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, que ha amenaçat d'expulsar-lo de França, per les seves estades a la Catalunya Nord, si guanya les eleccions legislatives. "M'ha ensopegat justament a París. No només hi penso tornar sinó que plantaré cara a tots els intents d'aplicar lleis franquistes que impedeixen la llibertat de moviments als ciutadans europeus", ha dit en un missatge a la xarxa social X. Puigdemont ha acusat Le Pen d'actuar com a "titella dels franquistes de V🤢x".

 

 

 

 

Preguntada per Puigdemont en una entrevista a 'El Periódico' aquest dilluns, Le Pen ha lamentat que França "serveixi de lloc de referència per als criminals" i ha promès ser "implacable amb tots aquells que ataquin les institucions legítimes del seu país, especialment si són de països amics i socis".A l'espera de la decisió del Tribunal Suprem sobre l'aplicació de l'amnistia, Puigdemont té una ordre de detenció a l'estat espanyol, però no té cap ordre de detenció europea ni internacional, ja que el jutge instructor Pablo Llarena no ha decidit encara reactivar-les.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/64606/puigdemont-acusa-le-pen-dactuar-com-titella-dels-franquistes-vox 


divendres, 8 de març del 2024

Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

 

 

OPINIÓ 

 

 

Amb el text definitiu de la llei d'amnistia Llarena podria fer un moviment d'obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no permetria

 

 



 

 

Josep Casulleras Nualart

07.03.2024 - 15:03

Actualització: 07.03.2024 - 16:54

 

 

 

L’acord definitiu sobre la llei d’amnistia a què ha arribat ERC, Junts i el PSOE ha tornat a desfermar una certa psicosi en la premsa de Madrid sobre la possibilitat d’un retorn immediat del president Carles Puigdemont després de més de sis anys d’exili. És una especulació recurrent, però ara es fa amb una carta damunt la taula que ja es pot considerar que és definitiva: el text de la llei d’amnistia ja no canviarà més. I és un factor (no pas l’únic) molt important perquè Puigdemont pugui tornar de l’exili. I si ara mateix no ho pot fer, malgrat tenir la condició d’eurodiputat, és perquè continua vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol contra ell dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra el Primer d’Octubre. És una ordre de detenció que ara mateix és vinculada al delicte de malversació, que pot implicar fins a dotze anys de presó, després de la desaparició de la sedició del codi penal espanyol. L’amnistia, tan bon punt entri en vigor previsiblement a final de maig, obligarà Llarena a alçar aquesta ordre de detenció i a arxivar el procediment penal al Suprem. El text de la llei acota molt el marge de maniobra amb què el jutge pugui voler esquivar la llei i mantenir l’ordre de detenció. Però no l’acota del tot, i Llarena podria fer un moviment d’obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no li permetria.

 

Què hauria de passar? Retorn possible aquest estiu

divendres, 2 de febrer del 2024

Escrit molt dur del fiscal de l’Audiència espanyola contra García-Castellón per la imputació de terrorisme a Puigdemont

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Miguel Ángel Carballo retreu al jutge les decisions contradictòries i l'argumentació feble de les seves interlocutòries

 

 

 

 


 

 

 

 

 Redacció

02.02.2024 - 11:28 

Actualització: 02.02.2024 - 12:32

 

 

 

El fiscal de l’Audiència espanyola que s’encarrega de la investigació contra el Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, ha atacat amb duresa la instrucció del jutge Manuel García-Castellón, a qui atribueix decisions contradictòries, manca de diligències i una argumentació molt febles de les seves interlocutòries, que arriba fins al punt de confondre elements clau de la investigació: el Tsunami i els CDR.

 

“Hem de coincidir també amb els apel·lants que, almenys en aparença, l’instructor en els fonaments d’algunes de les resolucions arriba a confondre el fenomen del Tsunami Democràtic amb els CDR, que es tracta d’entitats o actuacions absolutament diferents. Resulta significatiu, en aquest sentit, com s’atribueix en els informes de la Guàrdia Civil a alguns dels investigats el seu interès de contactar i comptar amb l’actuació dels CDR, deixant palès que no es tracten del mateix fenomen”, diu l’escrit, consultat per VilaWeb.

 

Carballo, tal com fan els investigats, s’oposa que la causa acabi en mans del Suprem, tal com ja ha tramitat García-Castellón, que argumenta que és un pas necessari arran de l’aforament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. El fiscal, en canvi, considera que les protestes del Tsunami no s’han d’investigar per terrorisme i creu que l’òrgan competent per acabar la instrucció és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

 

En el cas de Puigdemont i Wagensberg, Carballo retreu al jutge l’obsessió a perseguir-los per terrorisme. “Les diligències que s’han fet no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la inculpació dels dos aforats, essent especialment significatiu respecte de l’ex-president de la

dimecres, 17 de gener del 2024

La policia política del govern de Rajoy va fer informes sobre Mas, Puigdemont, Trias i Trapero

 

 

Nous documents revelen 34 investigacions a càrrecs catalans entre el 2014 i el 2016

 

 


 

 



Agències

divendres, 15 de desembre del 2023

Avís a Pedro Sánchez

 

 

OPINIÓ

 

 

"Encara que s'ho pensessin al PSOE, amb la investidura i l'amnistia –que encara trigarà mesos a ser aprovada– no s'ha acabat res. Ja no funcionen les velles regles del 78"

 

 

 

 

 

L’independentisme català no té ara mateix un nord clar, està dividit i desmobilitzat. És així, s’ha dit i s’ha repetit. I precisament per això els partits independentistes amb representació al Congrés no tenen res a perdre i sí molt a guanyar si mantenen la tensió en la seva relació amb el PSOE. Sobretot Junts, mentre estigui sota mínims en poder institucional –només té la presidència del Parlament i l’alcaldia de Sant Cugat–, no té incentius per jugar amb les regles del règim del 78 ni en la versió més recent. Però en aquest context ERC tampoc pot cedir davant Pedro Sánchez perquè no li surt a compte, especialment de cara al cicle electoral que ve.

Fa de mal dir si dels pactes d’aquesta investidura se’n traurà alguna cosa més que l’amnistia, que se suposava que només era el primer pas per a una fase de negociació en què Catalunya ha de poder reformular la seva relació amb Espanya, i l’objectiu és fer-ho amb un referèndum. Per tant, Junts i ERC no aixecaran el peu de l’accelerador encara que continuïn dins del pacte. Per això la consellera d’Economia planta el Consell de Política Fiscal i Financera i reclama una negociació bilateral. I per la mateixa raó aquell president espanyol que el 2019 prometia en campanya que faria portar detingut Puigdemont

dijous, 14 de desembre del 2023

Sánchez, sobre la reunió amb Puigdemont: “A l’agenda en tinc una amb el president Aragonès”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Turull diu que ha parlat amb Santos Cerdán abans d'anunciar la reunió entre tots dos presidents, que encara no té data

 

 


 

 

 

Redacció / ACN   


14.12.2023 - 10:09

Actualització: 14.12.2023 - 11:23

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha negat que tingui previst de reunir-se amb el president Carles Puigdemont, tal com ha anunciat Junts. En una atenció als mitjans a Brussel·les, ha dit que a l’agenda només hi té una reunió amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el 21 de desembre. “La meva agenda és pública. És absolutament transparent”, ha afegit.

 

 



Prèviament, la portaveu del govern espanyol i ministra d’Educació, Pilar Alegría, havia dit que

dijous, 26 d’octubre del 2023

L'hora de la veritat

 

 

LA VEU DE NACIÓ

 

 

«Puigdemont es troba davant la cruïlla més decisiva des del 2017, i ara sap que les bases del Consell, letàrgiques, rebutgen investir Sánchez»

 

 

 


 

 

 per Oriol March, Barcelona | 24 d'octubre de 2023 a les 19:00 |

 

 

 

 Amb el suport lligat de Sumar, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es disposa ara a obtenir els vots de l'independentisme català i del nacionalisme basc a la investidura. Li queden 33 dies per obtenir els diputats necessaris, però la intenció -així ho ha traslladat a ERC i a Junts- és evitar anar a última hora. No depèn d'ell. A Junts, de fet, ja hi ha veus que indiquen que una consulta a la militància sobre un hipotètic acord es podria acabar descartant en funció de si els terminis són ajustats. El cert és que la investidura entra ara en la fase definitiva, perquè el suport de Sumar es donava per descomptat i només calia trobar el desllorigador social adequat. La reducció de la jornada laboral és l'emblema, segons Sánchez i la vicepresidenta segona de l'executiu estatal, Yolanda Díaz, de la nova etapa de reformes.


La pilota és a les mans del PSOE, perquè és qui ha d'aterrar les propostes per a Catalunya després que el document signat amb Sumar esquivi qualsevol concessió específica, però la decisió última la té Carles Puigdemont. I l'expresident de la Generalitat sap des d'aquest dimarts que els afiliats al Consell de la República, la institució que ha promogut com a emblema de la legitimitat del 2017 i marmessora de la unitat independentista -mai completa, perquè ERC i la CUP se n'han desmarcat orgànicament-, rebutgen que investeixi Sánchez. El 75% dels participants en la consulta específica celebrada durant els últims dies així ho han evidenciat en una votació que ni tan sols ha arribat al 5% de participació. Significatiu.

 

Significatiu perquè la xifra és encara més minsa que

divendres, 6 d’octubre del 2023

Llarena es nega a apartar-se de la causa contra Puigdemont malgrat haver qüestionat l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L'advocat Gonzalo Boye va presentar la recusació al jutge del Suprem per les seves declaracions a la Universitat de Burgos

 

 


 

 

 

Redacció   

06.10.2023 - 13:00

Actualització: 06.10.2023 - 13:31

 

 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la recusació que li demanava la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per haver trencat la seva obligada aparença d’imparcialitat per unes declaracions que va fer sobre una possible amnistia. L’advocat Gonzalo Boye va demanar, per cinquena vegada aquests darrers sis anys, al jutge que s’apartés de la causa perquè en una conferència a la Universitat de Burgos l’11 de setembre passat va qüestionar que una amnistia va qüestionar la constitucionalitat i la legitimitat d’una possible llei d’amnistia, pel fet que la proposa “aquest senyor”, en referència a Puigdemont. Diu Llarena que la petició no està fonamentada, perquè de tot allò que va dir en aquell acte no es pot concloure que prengués pas partit, que “no avança el poscionament processal de l’instructor”, i que les reflexions van ser fetes “en un espai estrictament acadèmic.”

Diu Llarena, a més, que no correspondrà a ell de plantejar una qüestió de constitucionalitat al TC sobre la possible llei d’amnistia, sinó que ho haurà de fer la sala d’enjudiciament, és a dir, una altra sala que s’hauria de constituir tan bon punt ell tanqués la instrucció.

També argumenta que “la conferència esmentada pels processats es va desenvolupar en un espai estrictament acadèmic i va respondre a l’anàlisi dels criteris bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica. No van avaluar cap aspecte concret d’una llei d’amnistia, perquè més enllà de les úniques raons per les que els encausats en reclamen la promulgació, no hi ha cap treball preparatori que n’hagi divulgat els criteris d’aplicació, i no n’hi hauria si la petició dels processats hagués estat la promulgació d’una llei que recollís per a ells un estatus personal d’inviolabilitat equivalent al que la constitució disposa per al cap de l’estat o un règim particular per aplicar-los el benefici de suspensió de l’execució de penes que siguin més extenses que les que generalment n’admeten la suspensió.” 

Les declaracions a Burgos

dimecres, 18 de gener del 2023

Boye frustra els plans de la Moncloa assegurant que a Puigdemont no l’extradiran i que tornarà a Catalunya aquest 2023

 

 

L’advocat de Puigdemont insisteix que el president tornarà a Catalunya un cop la justícia europea dicti sentència sobre la seva immunitat

 

 

Redacció 18/01/2023

 

 

L'advocat dels eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye, moments abans de l'inici de la segona vista celebrada el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts Data de publicació: divendres 25 de novembre del 2022, 10:41 Localització: Luxemburg Autor: Albert Cadanet

 



L’advocat Gonzalo Boye ha assegurat, molt convençut, que la Moncloa no assolirà el seu objectiu d’extradir el president a l’exili Carles Puigdemont. A la vegada, també ha insistit que el retorn de Puigdemont a Catalunya, serà “en un termini raonable de temps que serà breu”. Boye ho ha afirmat durant una intervenció a Catalunya Ràdio, durant la qual també ha carregat durament contra l’escrit de la Fiscalia, que demana processar els presos a l’exili per desordres públics agreujats, i contra la Secretaria General d’ERC, Marta Rovira, per qui Llarena només manté processada pel delicte de desobediència, un fet que l’advocat troba sospitós.

 

La data concreta del retorn de Puigdemont es fixarà un cop la justícia europea dicti sentència sobre la seva immunitat com a eurodiputat, tot i que la intenció és que sigui durant aquest any 2023. El passat mes de novembre, coincidint amb l’anunci

La Moncloa confia que Puigdemont serà extradit en “breu”

 

 

ESPANYA

 

 

Boye parla de "focs d’artifici” del govern espanyol i està convençut que el president podrà tornar a Catalunya

 

 

La ministra d'Hisenda i vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero | EP

 

 


dijous, 3 de novembre del 2022

Espanya s’encara amb el Parlament Europeu per Puigdemont, Comin, Ponsatí i Solé

 

 

MÓN - EUROPA 

 


La JEC diu que els eurodiputats, que són eurodiputats reconeguts per la justícia europea, no són eurodiputats 

 

 

 

Redacció

 

03.11.2022 - 15:23

Actualització: 03.11.2022 - 15:32

 

 

 


 


La Junta Electoral espanyola (JEC) no ha resposta la demanda que li feia la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, quan va exigir per carta a aquest organisme que li fes arribar la llista dels cinquanta-nou eurodiputats que corresponen a la circumscripció espanyola. Perquè des del començament de la legislatura, la JEC només va informar de cinquanta-cinc dels eurodiputats electes, deixant de banda en aquell moment Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, i, després, també Clara Ponsatí (que va entrar després del Brèxit) i Jordi Solé (que va cobrir la vacant de Junqueras). En canvi, la resposta de la JEC, que s’ha reunit avui a migdia, és que els quatre eurodiputats no poden tenir tal consideració perquè no van jurar la constitució espanyola, i critiquen l’anterior president de l’eurocambra, el traspassat David Sassoli, per haver-los obert la porta després de la sentència de TJUE del desembre del 2019 sobre Junqueras. 

 

Aquella sentència deixava clar que els eurodiputats tenen aquesta condició d’ençà del moment que són proclamats electes, i que el requerimemt de jurament de la constitució espanyola no pot ser un obstacle. I el Tribunal General de la UE va dictaminar en una sentència del mes de juliol passat que tots ells tenien la

dilluns, 31 d’octubre del 2022

Una causa tapada a Luxemburg té les claus jurídiques del retorn de Puigdemont

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

El futur dels eurodiputats exiliats es decideix en dues vistes importants aquest mes al Tribunal General de la Unió Europea

 

 

 

 


 

 

JOSEP CASULLERAS NUALART

30.10.2022 - 21:40

 

 

Quan Clara Ponsatí va travessar el coll de Banyuls abans-d’ahir i va entrar en territori administrativament de l’estat espanyol per primera vegada d’ençà de la seva sortida a l’exili, va assumir un cert risc. Per més que fos durant trenta minuts i havent travessat poques desenes de metres frontera. Perquè per més que Ponsatí és eurodiputada i té la immunitat recuperada de manera cautelar d’ençà del mes de maig per ordre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Tribunal Suprem espanyol manté activa l’ordre de detenció espanyola contra ella, contra Carles Puigdemont i Toni Comín (també contra Lluís Puig i contra Marta Rovira, exiliats a Bèlgica i a Suïssa, respectivament). Però el cas dels eurodiputats és singular, perquè les immunitats que tenen reconegudes haurien de permetre que poguessin tornar a casa sense cap risc. Però no és així, i aquest mes de novembre hi ha dues sessions al Tribunal de Luxemburg, el 24 i el 25 de novembre, que poden ser cabdals perquè els eurodiputats exiliats recuperin plenament les seves immunitats: les que els van ser retirades pel controvertit suplicatori aprovat pel Parlament Europeu, i la que Pablo Llarena sempre va fer veure que no tenien, la que els protegiria dins l’estat espanyol i els obriria de bat a bat la porta d’un possible retorn.

 

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) –la primera instància judicial del Tribunal de Luxemburg– ha convocat la vista oral de dos procediments judicials diferents, aquells dos dies, però força relacionats entre si. D’una banda, la demanda que van presentar Puigdemont i Comín al TGUE quan a final del 2019, i abans de la sentència sobre Junqueras que els va acabar obrint la porta de l’Eurocambra, el president

La comunicació entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez

 

 

EDITORIAL

 

 

  José Antich
Barcelona. Diumenge, 30 d'octubre de 2022. 21:59
Actualitzat: Diumenge, 30 d'octubre de 2022. 22:23
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Coincidint amb el cinquè aniversari de la marxa de Carles Puigdemont a l'exili, el president ha fet públic des de Waterloo un escrit on dona compte del seu compromís amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la proclamació d'independència duta a terme pel Parlament, i repassa les dificultats personals i polítiques per dur a terme una activitat per internacionalitzar la causa de Catalunya. També rebutja tota solució personal a la seva situació, ja sigui a partir de la modificació de delictes com la sedició, indults o una altra via, i assenyala que ha procurat no perdre de vista que la raó de l'exili és política. S'endinsa a més en un terreny inhòspit i desconegut, almenys per boca seva, com són els contactes que ha mantingut des del 2017 amb enviats socialistes que li han proposat el que qualifica de "solucions felices" i que Pedro Sánchez coneix.

 

Puigdemont diu en el seu escrit d'onze paràgrafs el següent: "En aquests cinc anys no he buscat cap solució personal ni he demanat a ningú que ho fes en nom meu; no he buscat de quina manera passaria menys anys en una presó espanyola, ni he esperat per a mi els beneficis que s'apliquen a d'altres. Sobre aquesta qüestió he estat explícit en públic i en privat, davant de tots els interlocutors que se m'han adreçat per proposar-me 'solucions felices'. També a gent del PSOE que diverses vegades

dijous, 29 de setembre del 2022

Catalunya, entre dos presidents incapaços

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (326)

 

 


  Jordi Galves
Barcelona. Dijous, 29 de setembre de 2022. 07:39
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

Sembla que Carles Puigdemont s’hagi despertat d’un son molt llarg i que ara es recordi de nosaltres. Sí, nosaltres encara som aquí, hola, president, ja ho podeu veure, sí, ’nar fent com podem. Fou venturós el Gran Carles perquè encarnà la dignitat de la Generalitat rebel, coratjós, esmunyint-se una vegada i una altra de Mòrdor, del Xèrif de Nottingham, de l’Estrella de la Mort, de la Guàrdia Civil. Fou Serrallonga i també Carrasclet. Però com que la distància és l’oblit, i encara més en l’Europa de les noves tecnologies, dels grans invents del professor Puigneró de Copenhaguen, després de cinc anys clavats del Primer d’octubre, Carles el Gran ja no és qui havia estat. Ha quedat deixatat en Carles l’Absent, en Carles l’Inconstant, l’Empetitit, el Distret. El Mut. 

 

Cap polític en tota la història de Catalunya ha dilapidat com ell el prestigi, el respecte i, sobretot, la tirada electoral. Ningú ha estat tan estimat. Clara Ponsatí, qui no li és precisament enemiga, ha explicat en un llibre de memòries la notable habilitat psicològica que té Fuigdemont en fugues i abruptes desaparicions. La veritat és que el president legítim va demanar que el votéssim per poder tornar, però al final no va tornar pas. Es va estimar més despullar-se de la legitimitat i acceptà que

divendres, 15 de juliol del 2022

Què necessitarà ara l’exili per a vèncer Llarena a Luxemburg?

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 


La qüestió és si els jutges que s'oposen a la doctrina de l'advocat general tindran prou força al TJUE per a capgirar aquestes conclusions

 

L'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour.

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

 

14.07.2022 - 19:07

Actualització: 15.07.2022 - 07:52

 

 

L’aire ja era força dens dins de la Gran Sala del Tribunal de Luxemburg aquella tarda del 5 d’abril, quan el president del tribunal, Koen Lenaerts, va decidir de fer unes preguntes a Gonzalo Boye. Feia hores que s’allargava un debat molt intens en la vista oral sobre la causa de les pre-judicials enviades pel jutge Pablo Llarena per a aclarir els casos en què es poden denegar les euroordres. Aquell interrogatori de Lenaerts a Boye, recuperat ara, permet d’entendre la raó de fons de l’informe –nefast per als exiliats– que ha publicat l’advocat general del TJUE Richard de la Tour i que subscriu la posició d’Espanya en aquesta qüestió. Perquè aleshores Lenaerts, com avui De la Tour, expressava una confiança cega en el funcionament de la justícia espanyola, amb una nul·la voluntat d’examinar la particularitat del cas de Lluís Puig i dels exiliats catalans en conjunt.

 

—El seu client va presentar un recurs d’empara al TC per impugnar la competència del Suprem sobre el seu cas, oi? —demanava Lenaerts.
—Sí, i encara no l’ha resolt —responia Boye.
—Però va interposar un recurs al TC, és a dir, va esgotar la via interna de recurs. Per què, doncs, l’estat membre d’execució [Bèlgica] s’havia d’ocupar d’això?

La tensió anava pujant. El president del tribunal furgava:

 

—Hi ha una cosa que no entenc. El TC ja s’ha pronunciat sobre un recurs d’empara; no us podeu queixar que el TC no s’hagi pronunciat sobre un recurs que heu interposat per la qüestió de la competència del Suprem.


—Pel que fa als condemnats s’ha resolt pel TC desestimant la demanda sobre la competència. Però en relació amb els exiliats s’ha plantejat i mai no resolt. I és descoratjador saber que de nou persones que el van presentar, el recurs fou desestimat i que ara passarà igual.


—Però dieu que d’alguna manera el senyor Puig es va veure apartat del jutge natural a Catalunya per una connexió de la causa del Tribunal Suprem. Aquest és el dret del jutge predeterminat per llei. Aquesta qüestió ja l’ha tractada el TC. I el fons de la meva pregunta és si un jutge d’execució [Bèlgica] pot qüestionar les diferents etapes processals en l’estat membre d’emissió. És això que es planteja aquí.


—No existeix cap sentència sobre Lluís Puig per part del TC. Només un recurs.


—Però Puig ha fet el recurs d’empara. Si està pendent de resoldre o no, no és important, vol dir que s’han exhaurit les vies de recurs, i constato que Bèlgica, quan feia referència al principi de cooperació judicial, deia que el jutge d’emissió [Espanya] tenia la responsabilitat per a aclarir totes les vies de recurs.

Lenaerts deia, doncs, que si una persona afectada per una petició d’euroordre ha fet tot el recorregut judicial dins Espanya a l’hora de qüestionar que el Suprem sigui el tribunal competent, ja no hi havia res més a dir. És a dir, que Bèlgica no tenia res a dir-hi, que no podia interferir en aquesta qüestió. I en cap moment –que és allò que Boye mirava de donar-li entenent– no es preguntava si tot aquest recorregut judicial intern espanyol generava a Lluís Puig, pel fet de ser qui és, una indefensió. Ni Lenaerts, aquell dia, ni ara Richard de la Tour no han vist o no han volgut veure això que diu Javier Pérez Royo: “Hi ha dues coses amb què l’estat espanyol no funciona com a estat de dret: la corona i el nacionalisme català. En aquestes dues qüestions, la raó d’estat passa per davant de l’estat de dret.”

 

Ve’t ací la clau d’aquestes conclusions de l’advocat general que són tan negatives i tan inesperades per als exiliats, que ometen de manera deliberada que, si bé el sistema judicial espanyol no es pot comparar amb el polonès en termes generals, aplica un sistema d’excepcionalitat contra els dirigents independentistes catalans per castigar-los, i passa per damunt dels drets fonamentals i dels principis mateixos de l’estat de dret. És, de fet, l’essència de l’informe del Consell d’Europa que denuncia la repressió espanyola contra els polítics independentistes. És allò que les defenses dels exiliats van mirar de fer veure al tribunal en la vista de l’abril. Però De la Tour, si més no, no ha acceptat.

 

Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, però el tribunal les té molt en compte a l’hora de dictar sentència i molt poques vegades se n’aparta. Es preveu que la sentència es farà pública a final d’any i, si manté el criteri d’aquestes conclusions, Pablo Llarena podrà repetir l’euroordre contra Lluís Puig (no encara contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que cautelarment tenen la immunitat com a eurodiputats). I perquè això no passi, caldrà que el tribunal faci, en la sentència, “un gir copernicà”, en paraules de Boye.

 

Efectivament, aquestes conclusions són sorprenents perquè s’aparten de la jurisprudència mateixa del TJUE sobre els casos de denegació d’extradicions. De la jurisprudència més recent, que arribava a dir, textualment, que cal “comprovar si existeixen motius fonamentats per a creure que, tenint en compte la informació facilitada per l’interessat sobre la seva situació personal, la naturalesa de la infracció per la qual és perseguit, els antecedents de l’ordre de detenció europea, hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental”. I entre els elements a tenir en compte sobre la possible manca d’imparcialitat del tribunal que l’haurà de jutjar, el TJUE esmenta específicament les declaracions i les manifestacions públiques que hagin fet els membres que en formin part. Així ho deia una sentència del mes de febrer sobre uns ciutadans polonesos reclamats a la justícia dels Països Baixos que al·legaven que els vulneraven el dret del jutge predeterminat per llei.

 

Richard de la Tour ni tan sols esmenta aquesta sentència més recent. En canvi, n’invoca d’anteriors que establien el concepte de la necessitat del doble examen a l’hora de decidir si una euroordre es podia denegar. Tot seguint fil per randa els arguments de la Comissió Europea (part en aquesta causa, fent costat sempre a l’estat espanyol), l’advocat general diu que Bèlgica no podia denegar l’extradició de Lluís Puig perquè no va aplicar correctament aquest doble examen, que consisteix a comprovar, en primer lloc, si en l’estat que envia l’euroordre hi ha una fallada sistèmica i generalitzada del sistema judicial, si n’hi ha proves detallades i concloents. Això és així en el cas, per exemple, de Polònia, però no d’Espanya.

 

I, segons aquest mateix principi, si no hi ha aquesta disfunció general del sistema judicial, no es pot procedir a denegar l’euroordre per les circumstàncies particulars de la persona afectada. No es pot fer, en tot cas, en algun tipus de drets fonamentals, perquè De la Tour els categoritza: els que són absoluts i els que són limitables. El dret del jutge predeterminat per llei és limitable, a diferència d’un dret com el de la prohibició de la tortura i el tracte degradant. L’advocat general diu que, tot i que pugui haver-hi indicis que apuntin que a Lluís Puig se li podria vulnerar aquest dret del jutge natural, com l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU o algunes sentències del TEDH, l’estat que emet l’euroordre (Espanya) ja té prou mecanismes en la via judicial interna per a corregir aquesta possible vulneració. Com que el sistema judicial espanyol, en general, funciona bé, ja s’encarregarà de vetllar (en darrera instància el TC) pels drets del senyor Puig. És allò mateix que li deia el president Lenaerts a Boye en la tensa discussió del 5 d’abril. Confiança cega en la justícia espanyola.

 

Que De la Tour ho exposa com a confiança mútua necessària de preservar entre els estats. Aquest és un dels arguments de l’advocat general, que cal preservar l’eficàcia del sistema d’euroordres, que cal enfortir la confiança mútua entre els sistemes judicials entre estats i que no es poden crear precedents nous de denegació d’euroordres alegrement perquè posaria en risc aquest sistema. “Considero que, si la comprovació d’un risc de vulneració d’aquest dret fonamental [el jutge predeterminat per llei] en un cas concret fos suficient, per si mateixa, perquè l’autoritat judicial d’execució pogués denegar l’execució d’una ordre de detenció europea, la multiplicació dels controls que aquesta autoritat podria haver de realitzar per aquest motiu podria minar l’objectiu de lluitar contra la impunitat perseguit per la decisió marc i, si escau, uns altres interessos, com la necessitat de respectar els drets fonamentals de les víctimes de les infraccions de què es tracti.”

 

I ho diu en un cas sobre el qual encara ni tan sols s’ha jutjat la persona reclamada. L’advocat situa molt amunt el llistó per a justificar-ne la denegació, doncs. Tan amunt, que vulnera el camí jurisprudencial que el seu tribunal havia anat recorrent, un camí que remarcava la primacia de la protecció dels drets fonamentals per damunt del principi de confiança mútua. De la Tour desfà aquest camí, torna enrere, i fa aquest gir copernicà que l’exili ara necessita que sigui revertit de nou.

 

És sorprenent la posició de De la Tour, perquè durant aquella vista judicial de l’abril a Luxemburg, la posició de la Comissió Europea que l’advocat general ha subscrit va ser força qüestionada. Va passar sobretot arran de la intervenció d’una de les magistrades de la Gran Sala del tribunal, la italiana Lucia Serena Rossi, que va parar els peus a l’advocat de la Comissió, que curiosament era espanyol. Rossi va fer anar un argument que, vist avui, contradiu absolutament les conclusions de l’advocat general: “Nosaltres dèiem que quan hi havia un risc sistèmic de vulneració de drets calia fer la segona fase d’examinar el cas concret, que no n’hi havia prou. No hem dit mai que calgui una violació sistemàtica prèvia per a denegar una euroordre. S’ha de mirar cas per cas, no tindria lògica dir que si no hi ha una violació sistemàtica no es pot denegar. Perquè tenim un sistema de dret que protegeix els drets fonamentals, però és perillós de dir que si no hi ha una violació sistemàtica no hi haurà mai una violació particular. El jutge té el deure d’examinar-ho.”

 

De fet, Rossi va preguntar aleshores a la Comissió i a Espanya quin sentit tenia per a ells el considerant 12è de la directiva que regula les euroordres, i que preveu que un jutge pugui rebutjar una euroordre si veu un risc de vulneracions de drets per raó de nacionalitat, llengua, raça, orientació sexual… Richard de la Tour passa per alt aquest considerant en el seu informe, perquè, de fet, connecta amb la sentència del mes de febrer sobre Polònia, aquella que diu que, deixant de banda que hi hagi deficiències sistèmiques en l’estat emissor, es pot rebutjar una extradició si l’afectat ha aportat prou informació i documentació que acrediti que li foren vulnerats els drets fonamentals. I és aquí on els exiliats albiraven la seva gran oportunitat, la de fer valer la seva condició de membres d’un grup de persones exposades a un risc evident per unes motivacions de tipus polític, ideològic o de nacionalitat.

 

Sembla evident que aquesta causa ha generat i generarà tensions importants dins el TJUE, perquè punts de vista com el de Rossi (i sembla també que la del jutge austríac Andreas Kummin, que va proposar qüestions en la mateixa línia) topen frontalment amb el de De la Tour o el de Lenaerts. Ara falta saber quina és la posició del magistrat ponent de la sentència, el danès Lars Bay Larsen, vice-president del TJUE i que ja ha signat una resolució favorable a Puigdemont, Comín i Ponsatí tot retornant-los cautelarment la immunitat com a eurodiputats pel risc de ser extradits a Espanya. En aquella resolució. Larsen recriminava a Pablo Llarena l’abús del sistema d’euroordres, retirant-les i tornant-les a presentar segons la seva conveniència.

 

Si la posició de De la Tour és molt important, perquè participa en les deliberacions i influeix en la interpretació de la doctrina que han de fer els magistrats, la de Larsen ho és tant o més, perquè és qui haurà de redactar la sentència. I, a diferència de De la Tour, ell té vot (com la resta de magistrats) a l’hora de decidir. Però la qüestió és si n’hi haurà prou per a tornar a desfer el viratge doctrinal que ha fet De la Tour, o si el tribunal serà capaç de corregir-lo si més no parcialment, desautoritzant, per exemple, la justícia belga, però, en canvi, denegant a Llarena la possibilitat de repetir les euroordres ad infinitum.

En el resultat d’aquesta sentència hi ha en joc no solament el futur dels exiliats, sinó els drets de tots els ciutadans de la UE. La darrera paraula la tenen quinze jutges de Luxemburg.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-gir-copernica-exili-llarena-analisi/ 




dilluns, 2 de maig del 2022

Borràs s’alinea amb Puigdemont sobre l’espionatge a Moncloa: “És una maniobra per passar de botxins a víctimes?”

 

 

La presidenta del Parlament també critica que el Gobierno no fos tan contundent amb el ‘Catalangate’

 

 

Agències 02/05/2022

 

 

 


 

 


La presidenta del Parlament, Laura Borràs, dubta de les intencions de l’anunci fet per la Moncloa per a explicar que els telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser espiats amb el programa Pegasus. “És l’evidència que no cal netejar les clavegueres per si les pots usar? O una maniobra per passar de botxins a víctimes?”, s’ha preguntat Borràs, afegint: “No cola”. De totes maneres, la presidenta del Parlament ha lamentat que el govern espanyol