Què hi ha darrere el “no” de Puigdemont a Sánchez?

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

“Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, diu una font de Junts · Puigdemont situa el PSOE en una suposada pre-campanya electoral mentre els socialistes refusen un avançament espanyol

 

Odei A.Etxearte

 

 

22.01.2025 - 21:40

 

 

Què demana Junts perquè es desencalli la situació amb el PSOE? “Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, deien fonts del partit. Carles Puigdemont havia suspès d’ençà de divendres les negociacions sectorials amb el PSOE, i la votació dels tres decrets d’ahir al congrés espanyol no tan sols posava a prova la seva determinació, sinó també la voluntat dels socialistes de reconduir la situació si Pedro Sánchez no vol realment quedar a la deriva al congrés espanyol. “Hi ha hagut una reunió i continuen igual”, deia una altra font de Junts sobre les converses a Bèlgica. El punt d’inflexió que Puigdemont demanava que hi hagués en la relació amb els socialistes, per concloure si tenia sentit perseverar en els pactes o fer un tomb, continua decantant-se cap al trencament si no es mou res. El crèdit i la confiança mútua estan desfets.

I això que la decisió de Junts de votar en contra dels tres decrets llei espanyols era arriscada, perquè no era fàcil d’explicar: en la mateixa concepció del decret òmnibus per part del PSOE hi havia el propòsit de dificultar que se’n desmarquessin introduint-hi mesures, com ara, la revalorització de les pensions, l’ampliació fins al juny dels ajuts als transports o la suspensió dels desnonaments a famílies en situació de vulnerabilitat, decisions que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans. No era la primera vegada que els socialistes recorrien a la mateixa tàctica, que multiplica el desgast potencial de votar-hi en contra. Però Junts va posar el focus en la vuitantena de mesures que són al decret –que atribueix al programa electoral del PSOE i alerta que passen desapercebuts al costat de les mesures socials– i assegurava que donaria suport a la pujada de les pensions i els ajuts al transport si el govern espanyol els incloïa en un decret específic.

Qui utilitza els ciutadans?

Aixecar la DUI? Ara ja no és qüestió d'aixecar cap DUI, sinó d'aplicar-la, de saber com es fa (Per Vicent Partal)

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Cinc propostes concretes als partits independentistes

 

 

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, durant la sessió de proclamació de la República Catalana.

Per: Vicent Partal

01.02.2021  01:50

 

 

Els grups independentistes s’han embolicat aquestes darreres hores en una controvèrsia sobre el formalisme d’aixecar o deixar d’aixecar la famosa DUI, la declaració d’independència proclamada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017. Com si aquest gest fos el nivell que hagués de marcar la diferència real entre ells. El debat és tan curiós com irreal.

 

Entenguem-nos: les declaracions com la del 27 d’octubre no s’aixequen mentre són vigents. I el parlament, que és l’única institució del món que amb la llei internacional a la mà la podria derogar, no l’ha derogada mai. De manera que té vigència. La declaració es va suspendre el 10 d’octubre i entre aquell dia i el 27 sí que hi va haver una situació que en reclamava un aixecament. I precisament haver-ho fet és una acció que tots hem de reconèixer i valorar als diputats de la legislatura anterior. Especialment, perquè ho van fer unes persones que havien decidit –crec que erròniament, però ara tant hi fa– que aquesta declaració no la podrien defensar i que se n’haurien d’anar a l’exili o a la presó per continuar intentant d’arribar a l’objectiu. Tot això que ha passat aquests tres anys i allò que cadascú ha fet d’aleshores ençà, ara ho podem interpretar com vulgueu, però no és correcte que oblidem ni el moment concret ni les condicions d’aleshores. Ni el preu que n’han pagat tots.

 

Siga com siga, ara ja no és qüestió d’aixecar cap DUI, sinó d’aplicar-la. I aquesta és la qüestió real que no s’hauria d’esquivar, que no hauríem de deixar que els partits independentistes esquivassen. Puc entendre que seria interessant i reconfortant que el nou parlament –si hi ha majoria independentista, si aquesta majoria es pot posar d’acord o si se supera el 50% dels vots, per exemple– emetés una declaració recordant la validesa de l’acte polític i jurídic que la cambra va fer el 2017. No dic que no. Però hi insistesc: el problema ja no és aquest. La qüestió és com es fa efectiva la república. Que tenen raó, sí, els qui diuen que no es pot fer d’avui per demà. Però cal que recorden que si no es fa el primer pas avui, simplement no hi haurà mai cap demà.

 

I ací jo sí que crec que hi ha accions, algunes calcades de les que hi ha hagut en diversos països europeus en sengles processos d’independència, que són molt més definitòries i aclaridores que no pas fer una altra declaració. Accions, gests, que tenen el potencial de marcar un canvi de to dels ciutadans, un tomb de debat i un nou marc d’expectatives d’una manera immediata. Que serien un revulsiu complet. De manera que n’explicaré algunes, de més senzilla a més complexa, per si escau que cap partit les considera interessants i les vol entomar.

 

1. Retirar els diputats de Madrid.