Confrontar o imitar Orriols

 

OPINIÓ

 

"Ignorar una força política amb representació parlamentària no fa desaparèixer els seus votants. Però asseure’s a parlar amb ella tampoc no obliga a assumir-ne les premisses"

 

 

 

 

 

Gemma Aguilera
27/10/2026 20:45 

 

 

Artur Mas ha posat sobre la taula un debat que Junts ja no pot esquivar: com relacionar-se amb Aliança Catalana. L’expresident de la Generalitat defensa que les dues formacions puguin “parlar”, però també reclama que Junts sigui capaç de confrontar les tesis de Sílvia Orriols i guanyar-li la partida. La distinció és pertinent. Ignorar una força política amb representació parlamentària no fa desaparèixer els seus votants. Però asseure’s a parlar amb ella tampoc no obliga a assumir-ne les premisses.

En tot cas, el dilema de Junts és més profund que decidir si s’asseu a negociar amb Orriols. És si vol recuperar una part del seu electorat competint en el terreny polític que ha marcat Aliança Catalana, o si és capaç de defensar una alternativa pròpia. Si la resposta consisteix a endurir el discurs sobre

Enquesta CEO:Illa perdria la majoria mentre Orriols es disputaria la segona plaça amb ERC

 

 

Junts continua relegat a la quarta posició i Vox atrapa el PP segons el nou baròmetre

 

 

l CEO confirma la tendència a l’alça d’Aliança Catalana |  E-Noticies

 

 14-10-2026

per E-Notícies

 

Salvador Illa guanyaria les eleccions però ja no li serviria per governar si avui hi hagués eleccions a Catalunya. Així ho dibuixa la segona onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que situa el PSC en 33-35 diputats, davant dels 42 obtinguts el 2024. La suma amb ERC i Comuns quedaria entre 62 i 67, per sota de la majoria absoluta del Parlament.

 

Illa perdería la mayoría en un parlamento ingobernable |  Europa Press

 

 

El baròmetre torna a atorgar un pes important a Aliança Catalana, que superaria Junts i disputaria amb ERC la segona plaça. En el bloc conservador, Vox igualaria el PP amb 13 diputats cadascun. Comuns i CUP continuarien sent forces residuals.

El sondeig de la Generalitat confirma que Catalunya avança irremeiablement cap al bloqueig polític, perquè cap dels blocs obtindria una majoria suficient de 68 diputats. Això portaria la comunitat a una repetició electoral, o a l’obligació de trobar noves fórmules per formar majories. La qual cosa convidaria a trencar cordons sanitaris i establir noves aliances en un escenari completament diferent.

La victòria del PSC ja no bastaria

I un cop hagi tornat, llavors què?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 6 d'octubre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

Carles Puigdemont tornarà a casa per Nadal, sí, però i llavors què? Aquesta és la primera de les incògnites, la principal, que des de JxCat ja s'han afanyat a intentar aclarir: "Tornarà més com a president de país que no pas com a president de partit", ha avançat fa poc el secretari general de la formació, Jordi Turull, en una entrevista a ElNacional.cat. Això només té una pega, i és que la gent s'ho cregui i li compri el relat. És obvi que els seus s'ho empassaran com han fet sempre amb tot, però el problema serà si més enllà de la parròquia pròpia hi haurà algú que li farà costat com si en aquests nou anys que van de la celebració del referèndum d'independència del Primer d'Octubre del 2017 al seu retorn a Catalunya no hagués passat res. Aquest, i no cap altre, és el hàndicap.

Tornar com a president de país i no com a president de partit està molt bé com a eslògan, però qui pretén convèncer amb aquesta cantarella purament electoral i electoralista? És sabut de tothom que Carles Puigdemont no es va quedar sense la presidència de la Generalitat perquè perdés unes eleccions, sinó perquè en va ser desposseït per la intervenció de l'autogovern de Catalunya arran de l'aplicació de

Clam davant l'actitud de David Cid i el diputat de la CUP en el debat de TVE: 'No tenen projecte' (Videos)

 

EXTREMA ESQUERRA

 

El moderador Lluís Falgàs els va haver de cridar a l'ordre en més d'una ocasió per les seves interrupcions i faltes de respecte

 

 

David Cid i Dani Cornellà van tenir una actitud qüestionable durant el debat |  E-Noticies

 

 

 

 

El debat de portaveus organitzat aquest dijous per RTVE Catalunya va deixar nombrosos enfrontaments entre els representants dels vuit partits del Parlament. Tanmateix, bona part de les reaccions a les xarxes es van centrar en l'actitud del portaveu dels Comuns, David Cid, i del diputat de la CUP Dani Cornellà, especialment durant els seus enfrontaments amb la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.

L'especial d'Aquí parlem, moderat per Lluís Falgàs, va reunir Elena Díaz (PSC), Salvador Vergés (Junts), Ester Capella (ERC), Lorena Roldán (PP), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Sílvia Orriols (Aliança). Durant una hora i mitja van abordar qüestions com educació, finançament, habitatge, immigració i seguretat.

 

El moderador Lluís Falgàs cridant a l'ordre David Cid i Dani Cornellà |  TVE

 

 

El programa va anar pujant de to a mesura que avançaven els blocs. Falgàs va haver de cridar l'atenció diverses vegades a David Cid per interrompre. Els enfrontaments van ser especialment intensos quan la discussió va arribar a assumptes com l'habitatge o la immigració.

‘No tenen rumb, ni tenen projecte’

Un dels xocs més destacats va enfrontar Cid amb Orriols. El dirigent dels Comuns va acusar la líder d'Aliança Catalana de fer-se “arrumacos” amb els diputats de Vox, una cosa que va ser molt criticada a les xarxes pel masclisme que destil·len les seves paraules. La mateixa Orriols va respondre que “els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per a aquest país”.

Les imatges de l'enfrontament van córrer ràpidament per X. Un dels vídeos aportats acumula més de 19 milions de visualitzacions, mentre que una altra publicació amb la resposta d'Orriols superava els 11 milions. Les xifres mostren l'enorme recorregut que va assolir l'episodi en les hores posteriors al programa.

 

 

Sílvia @orriolsderipoll respon a @ciddavid:

«Els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per aquest país…Perquè una mentida es repeteixi mil vegades no passa a ser veritat».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/1WqiYVtbmg

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

Les reaccions recollides en les publicacions van ser majoritàriament crítiques amb David Cid. Alguns usuaris li van retreure la seva actitud i altres van qualificar el seu comportament de “mal educat” o “irrespectuós”. El politòleg Magí Hildebrandt, pròxim a Aliança Catalana segons el seu propi perfil, va parlar directament d'un “ridícul espantós” de Cid i va elogiar la paciència d'Orriols.

Sílvia @orriolsderipoll respon a @danicornella sobre la seva activitat parlamentària: «Venir aquí i anar al bar a fer el cafè no significa treballar».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/zcChnpBSLo

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

 

També el filòsof i escriptor Toni Ros va carregar contra Cid i Cornellà en una publicació a X. Ros va utilitzar termes molt durs contra tots dos representants i va considerar “masclistes” algunes de les seves intervencions contra Orriols. Altres comentaris critiquen David Cid per les interrupcions constants i les faltes de respecte. Hi ha qui ja veu els Comuns fora del Parlament en les pròximes eleccions.

Cornellà també desferma crítiques

Dani Cornellà tampoc va quedar al marge de la polèmica. El diputat de la CUP va recriminar a Orriols la seva activitat parlamentària afirmant que “per legislar cal venir al Parlament”. La dirigent d'Aliança Catalana va respondre que “venir aquí i anar al bar a prendre cafè no vol dir treballar”. Aquest ha estat un dels talls més comentats a les xarxes, criticant també l'actitud del portaveu cupaire.

Franc Massaneda va respondre públicament a Cornellà i va qüestionar la seva trajectòria professional anterior a la seva arribada a la política. Altres usuaris van criticar el to emprat durant l'enfrontament. “És evident que quan has d'interrompre constantment i no deixar parlar l'altre és que no tens arguments ni raó”, planteja un dels comentaris.

 

 

 

Té collons que en @danicornella parli de "esforç" i pretengui arbitrar sobre qui treballa de valent i qui no. Pregunteu a qualsevol empresa o institució que hagi hagut d'interaccionar amb ell quan era regidor a Celrà. Pregunteu a qualsevol que ha patit el seu gandulerisme quan… https://t.co/YZfvwYhIA5

— Franc Massaneda (@DMassaneda) September 17, 2026

 

El periodista Rubén Novoa va resumir la seva valoració assegurant que “David Cid i Dani Cornellà no perdran un debat d'idees” sinó, al seu parer, “el judici moral de l'espectador que encara espera d'un diputat que deixi parlar l'altre”. Novoa va qualificar posteriorment el debat de “vergonya”, encara que també va dirigir les seves crítiques al conjunt de l'enfrontament i no al moderador.

Més enllà de la controvèrsia, el programa sí que va permetre visualitzar diferències polítiques concretes. Cid va reclamar reduir les ràtios, climatitzar les aules i accelerar les mesures educatives, mentre que la CUP va exigir elevar la inversió i negociar prèviament amb els sindicats. En habitatge, els Comuns van defensar la regulació dels lloguers i Cornellà va plantejar, entre altres mesures, prohibir els pisos turístics.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://e-noticies.cat/politica/clamor-davant-lactitud-david-cid-diputat-cup-debat-tve-no-tenen-projecte 

 

A Catalunya s'han detectat més de 7.000 fraus des del Pacte pel Padró de PSC, ERC, Comuns i la CUP

 

 

Olot ha donat de baixa més de 1.300 persones del padró en l’últim any

 

 

Falsos empadronaments detectats a Catalunya |  E-Noticies

 

 

15/06/2026 08:20:00h

per

E-Notícies

 

 

El proper 18 de juny es complirà un any del pacte pel padró universal que van signar PSC, ERC, Comuns i la CUP. Es tracta d'una iniciativa impulsada per una xarxa de més de 200 entitats per obligar els ajuntaments a empadronar tothom qui ho sol·liciti sense atendre els requisits. Des que els partits van signar el pacte per garantir el padró universal, s'han detectat més de set mil casos d'empadronaments fraudulents, molts d'ells a través de xarxes il·legals vinculades a activitats delictives.

 

Pacte pel padró signat el 18 de juny de 2025 |  Parlament

 

Això demostra un cop més les nefastes conseqüències del bonisme polític i la irresponsabilitat d'alguns partits polítics a Catalunya. Cal recordar que la Conselleria d'Igualtat de la Generalitat continua recollint en les seves indicacions l'obligació dels ajuntaments de garantir el dret a l'empadronament sense atendre els requisits bàsics. Com a conseqüència, alguns ajuntaments s'han rebel·lat negant-se a empadronar okupes i persones sense domicili fix. 

El cas d'Olot torna a evidenciar el problema

El Confidencial revela un pacte secret PSC-Junts per frenar Sílvia Orriols

 

 

CATALUNYA

 

 

Un nou sistema electoral de circumscripció única perjudicaria les expectatives d'Aliança Catalana

 

 

Sílvia Orriols s'ha convertit en el malson dels partits del poder | E-Noticies, Parlament

 

 

12/02/2026 11:45 h

per Redacció

 

 

Els partits de l'establishment polític a Catalunya fa dos anys que ho intenten tot desesperadament per frenar el creixement imparable d'Aliança Catalana. El PSC i Junts se les tenen cada dos per tres al Parlament, però s'entenen per anar contra el partit antiimmigració. Segons revela El Confidencial, socialistes i juntaires estarien negociant una reforma electoral per tallar les ales a Sílvia Orriols.

 

 

Socialistes i juntaires sí que s’entenen per anar contra Aliança Catalana | Europa Press

 

 

Totes les alarmes van saltar el mes de novembre passat amb una enquesta de La Vanguardia que deixava Sílvia Orriols a només dos escons de Junts. Altres sondejos han confirmat després l'acostament i fins i tot el sorpasso d'Aliança Catalana al partit de Carles Puigdemont.

Tot i que el creixement d'Aliança Catalana afecta sobretot Junts, la preocupació és compartida per la resta de l'esquerra i el processisme, des del PSC i els Comuns fins a ERC i la CUP. Aprofitant aquesta unió de forces, i que Catalunya és l'única regió d'Espanya sense una llei electoral pròpia, els socialistes haurien temptat Junts amb un sistema electoral de circumscripció única.

Per què el PSC vol canviar el sistema electoral

Junts suggereix frenar l’arribada d’immigrants a Catalunya, tal com proposava Aliança Catalana

 

POLITICA

 

Sílvia Orriols va proposar al setembre una moratòria per frenar l'efecte crida

 

 

 

 

Junts per Catalunya proposa frenar temporalment l'entrada de nous immigrants a Catalunya per centrar-se en la integració dels que ja són aquí. Segons avança RAC1, aquesta és la proposta del ‘Pla 8 milions’ llançat per la sectorial de migracions de Junts juntament amb una nodrida representació d'alcaldes. Un cop més, el món local i les estructures intermèdies del partit tornen a liderar el debat migratori davant l'immobilisme i la desorientació de la cúpula.

 

El partit de Puigdemont, a remolc de l'oriolisme | Europa Press

 

Però, a més, els juntaires tornen a arribar tard confirmant que qui marca l'agenda ara és Sílvia Orriols i ells van a remolc. La líder d'Aliança Catalana va proposar al setembre una moratòria de la immigració per gestionar la que ja és a Catalunya. De fet, és una reivindicació històrica que ja defensava abans d'arribar a l'alcaldia de Ripoll i al Parlament.

 

Necessitem una moratòria en immigració que ens permeti: apujar els sous, abaixar el percentatge d'atur i integrar i assimilar els immigrants que ja hem rebut.

O això, o el caos. #SalvemCatalunya pic.twitter.com/SuHK2f4d0t

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 17, 2021

 

 

La sectorial i els alcaldes de Junts parteixen de la realitat del col·lapse dels serveis públics per proposar un fre a la immigració. Es tracta d'una proposta que elevaran a la direcció del partit, que podria introduir canvis.

Aquesta mateixa setmana,

Cinc testimonis d’irregularitats de la DGAIA van haver de demanar garanties d’anonimat a la Síndica “per por de represàlies” del sistema

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

12/11/2025

 

 

La Síndica de Greuges va comparèixer dilluns en comissió parlamentària per a presentar l’informe titulat El suport a l’emancipació dels joves extutelats, que avalua el funcionament del sistema públic de prestacions a tutelats i extutelats per la Generalitat de Catalunya.

D’acord amb el contingut de l’informe, publicat el passat mes de setembre, fins a cinc professionals pertanyents al sistema d’acompanyament d’aquests joves haurien traslladat a la Sindicatura el seu testimoni respecte de la realitat del servei, després que sortissin a la llum diversos casos de prestacions indegudes, per un valor acumulat que s’elevaria a gairebé cinc milions d’euros.

Les seves aportacions no són menors, atès que es tracta de treballadors de l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats de la DGAIA (ASJTET), del Servei de Seguiment i Valoració de la

Convergents o aliançats?

 

 

OPINIÓ

 

   

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 10 de novembre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Ja fa un parell de setmanes que Carles Puigdemont declarà el seu divorci amb el PSOE des de Perpinyà, un descasament que després —amb aquell seu rostre draconià que voldria impostar valentia— Míriam Nogueras va certificar tot dient que esmenaria totalment qualsevol llei del PSOE al Congreso, encara que Pedro Sánchez hi presentés una resolució sobre l’últim teorema de Fermat. De fet, la portaveu de Junts i replicanta de Puigdemont a Madrit sostingué que la seva formació no ajudaria ni una vegada més a aprovar “lleis espanyoles”, la qual cosa és preocupant, car no crec que fins ara Nogueras cobrés un sou de les Cortes Españolas per tal d’aprovar o matisar la legislació esquimal. En qualsevol cas, el temps passa i sembla que —a manca d’una moció de censura— Pedro Sánchez creu que pot anar tirant a pesar de les rebequeries convergents dels seus antics socis.

El problema d’aquest assaig de ruptura de Junts és que, com tot allò que ha fet Carles Puigdemont d’ençà del seu desistiment de funcions posterior al referèndum, arriba tard i situa els seus electors en el desagradós paper d’aquells individus que s’entesten a donar l’enèsima oportunitat a la parella perquè els tracti amb la galanteria que ells creuen merèixer. Aquesta és la dialèctica del catalanisme de tota la vida i cal estar una mica cec per no veure la fatiga que causa en la majoria de catalans independentistes d’ordre. Diuen que

El veto del PSC, ERC, Comuns i Junts a tres compareixents de la DGAIA desferma una altra tempesta política

 

 

POLÍTICA

 

Els quatre partits es van unir a la comissió d'investigació del Parlament per rebutjar la proposta de la CUP

 

 

Comuns, PSC i ERC voten a la comissió d'investigació |  Parlament

 

10/11/2025 12:20:00h

per

E-Notícies

 

La setmana passada es va celebrar al Parlament la sessió per decidir el pla de treball de la comissió d'investigació sobre l'activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Aquesta comissió d'investigació té la missió d'esclarir les irregularitats ocorregudes en el si d'aquest òrgan entre 2016 i 2021. En aquell període governaven ERC i Junts, i el Departament d'Afers Socials estava en mans dels republicans.

 

La diputada de Junts a la comissió d’investigació | Parlament

 

 

La votació de les compareixences en la primera sessió de la comissió d'investigació ha desencadenat una batalla política. La CUP va proposar la compareixença de tres encarregades de tapar els pagaments irregulars: Jasone Latorre, Irene Casamitjana i Teresa San Miguel. PSC, Junts, ERC i Comuns es van unir per votar en contra i rebutjar la seva presència a la comissió d'investigació.

Aquest nou escàndol ha estat destapat per Octuvre. El mitjà d'Albano Dante-Fachín i Marta Sibina ha acusat directament els diputats Mònica Rios (PSC), Ennatu Domingo (Junts), Joan Ignasi Elena (ERC) i Núria Lozano (Comuns), de tapar la corrupció de la DGAIA.

 

 

 

🔴🔴🔴🔴 NOU VÍDEO

▶️Quatre diputats tapant la corrupció de la DGAIA?

Aquesta setmana ha començat la comissió d'investigació de la DGAIA al Parlament.

La cosa ha començat malament: hem descobert una cosa que ha de saber tothom. pic.twitter.com/V9x2aYMHZj

— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) November 7, 2025

 

 

Junts es defensa

[VÍDEO EN DIRECTE] Puigdemont compareix per explicar el trencament amb el PSOE

 

CATALUNYA - ESPANYA

 

 

El president es preveu que doni detalls sobre l’abast de la decisió després d'haver donat per esgotada la via iniciada fa dos anys

 

 

 

 27.10.2025 - 16:59

 Actualització: 27.10.2025 - 17:00

 

 

El president Carles Puigdemont compareix, després de l’executiva de Junts a Perpinyà, per explicar personalment la decisió de Junts de trencar relacions amb el PSOE. L’executiva del partit hi ha donat suport per unanimitat. Demà és previst que es reuneixi el consell nacional i dimecres o dijous es farà la consulta a les bases.

Junts considera esgotada la via negociadora iniciada fa dos anys arran de l’acord de Brussel·les per a la

La sobreactuació de Junts davant el vídeo d’IA de Sílvia Orriols i Puigdemont fa pensar en una maniobra de falsa bandera

 

 

NACIONAL

 

 

 

 

23-10-2025

 

La polèmica per un vídeo generat amb intel·ligència artificial en què la diputada i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, apareix disparant contra Carles Puigdemont, ha tingut més recorregut pel rebombori posterior que no pas per la seva difusió inicial. El muntatge, publicat a la xarxa social X per un compte anònim creat aquest mateix mes, @Cro56634Lara, havia tingut un abast ínfim abans que destacats membres i afins a Junts per Catalunya reaccionessin de manera gairebé simultània i exhibint tota mena d’escarafalls.

El vídeo -produït amb l’eina Grok a partir d’una il·lustració prèviament utilitzada per GironaNotícies.com en un article sobre Aliança Catalana i Junts- va passar pràcticament desapercebut fins que diverses figures amb gran projecció digital dins de l’espai puigdemontista van sortir a denunciar-lo. Entre aquestes, noms com Gonzalo Boye, Salvador Vergés, Anna Navarro, Francesc de Dalmases, Aleix Clarió, Joan Canadell, Marc Portet, Gemma Geis, Aleix Sarri o Rai López, tots ells habitualment actius a les xarxes i alineats amb el discurs del partit.

La coincidència temporal i el to uniforme de les reaccions -amb acusacions de “violència política” i “campanya d’odi”- ha generat suspicàcies, fins al punt de fer pensar a diversos usuaris, així com

Orriolsejar

 

OPINIÓ

 

   

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 3 de febrer de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

D’aquesta mateixa forma, i després de l’aparició de diverses enquestes on s’augura un auge d’Aliança Catalana a expenses del partit de Puigdemont, alguns cranis privilegiats de la secta han fet una botifarrada d’idees de la qual n’ha sortit que caldria pal·liar la tendència a base d’orriolsejar una mica però sense que es noti. Com que Junts és un partit veneçolà, i tota decisió política recau en el Maduro de Waterloo, l’entorn convergent ha demanat a l’antic president Artur Mas que els faci de llebre. En efecte, aquest mateix cap de setmana, el 129 demanava que Junts no tingués reserves a acostar-se a la formació de Sílvia Orriols, de la mateixa forma que ell mateix s’abraçà amb una caterva anticapitalista com la CUP. Per molt que Mas encara no militi a Junts, perquè és un home que es pensa les coses en adagio sostenuto, diria que aquest és un sentiment que no és aliè als votants juntaires.

Nogensmenys, com a bons convergents, l’aparell de Junts han reaccionat com si tingués l’orgull ferit i el pobre Jordi Turull ha fet veure que pinta alguna cosa en el seu propi cau per informar l’antic president que els pactes amb altres formacions es fan des dels respectius òrgans de la direcció del partit. Per molt que la comparació entre acostar-se a Aliança i la CUP sigui un exemple on els contextos difereixen com l’oli i l’aigua, i per molt que negociar amb el PSOE sigui quelcom molt més perniciós per a la tribu que no pas fer un cafetó amb Sílvia Orriols, tot aquest vodevil només té per objectiu el fet de possibilitar que a Junts es comenci a parlar seriosament sobre immigració i que s’abandoni el llenguatge happy flower que la formació adquirí durant els anys del procés (en part, mercès a Mas) pel qual era poc diferenciable d’un partit d’esquerres i de la famosa moral del “volem acollir”.

 

" Les còpies sempre acostumen a ésser més risibles que l’original, i si Junts assaja una forma d’orriolsejar un pèl light acabarà a mig camí del debat migratori i, per tant, només beneficiarà la hiperlideressa d’Aliança

 

La política i el periodisme transcorren per meandres sovint bessons, i no és gens estrany que —ahir mateix— l’estimable Pilar Rahola tragués pols a la màscara del rei Artur per donar un copet a l’esquena al seu antic ídol polític, tot escrivint que “Aliança Catalana assenyala problemes coents que hi ha a la nostra societat i que els partits no gosen, ni permeten tractar, emparats en la hipocresia del políticament correcte”. En aquest sentit, Rahola posava per escrit el que serà ben aviat un mantra futur del món juntaire respecte Aliança; a saber, que hom pot “parlar” amb Orriols, la ripollesa, sense teixir-hi “estratègies conjuntes.” Apunteu aquests mots, estimats lectors, perquè es convertiran en la nova cançoneta de Junts a l’hora de xutar la pilota endavant. A qui es pot criticar, en definitiva, per fer una cosa tan democràtica com ara parlar? Que no parla Puigdemont amb Santos Cerdán? Quin mal hi ha? 

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

D’aquesta mateixa forma, i després de l’aparició de diverses enquestes on s’augura un auge d’Aliança Catalana a expenses del partit de Puigdemont, alguns cranis privilegiats de la secta han fet una botifarrada d’idees de la qual n’ha sortit que caldria pal·liar la tendència a base d’orriolsejar una mica però sense que es noti. Com que Junts és un partit veneçolà, i tota decisió política recau en el Maduro de Waterloo, l’entorn convergent

Què hi ha darrere el “no” de Puigdemont a Sánchez?

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

“Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, diu una font de Junts · Puigdemont situa el PSOE en una suposada pre-campanya electoral mentre els socialistes refusen un avançament espanyol

 

Odei A.Etxearte

 

 

22.01.2025 - 21:40

 

 

Què demana Junts perquè es desencalli la situació amb el PSOE? “Fets i coherència amb l’acord de Brussel·les, l’esperit i la lletra, o no cal continuar”, deien fonts del partit. Carles Puigdemont havia suspès d’ençà de divendres les negociacions sectorials amb el PSOE, i la votació dels tres decrets d’ahir al congrés espanyol no tan sols posava a prova la seva determinació, sinó també la voluntat dels socialistes de reconduir la situació si Pedro Sánchez no vol realment quedar a la deriva al congrés espanyol. “Hi ha hagut una reunió i continuen igual”, deia una altra font de Junts sobre les converses a Bèlgica. El punt d’inflexió que Puigdemont demanava que hi hagués en la relació amb els socialistes, per concloure si tenia sentit perseverar en els pactes o fer un tomb, continua decantant-se cap al trencament si no es mou res. El crèdit i la confiança mútua estan desfets.

I això que la decisió de Junts de votar en contra dels tres decrets llei espanyols era arriscada, perquè no era fàcil d’explicar: en la mateixa concepció del decret òmnibus per part del PSOE hi havia el propòsit de dificultar que se’n desmarquessin introduint-hi mesures, com ara, la revalorització de les pensions, l’ampliació fins al juny dels ajuts als transports o la suspensió dels desnonaments a famílies en situació de vulnerabilitat, decisions que afecten directament la vida quotidiana dels ciutadans. No era la primera vegada que els socialistes recorrien a la mateixa tàctica, que multiplica el desgast potencial de votar-hi en contra. Però Junts va posar el focus en la vuitantena de mesures que són al decret –que atribueix al programa electoral del PSOE i alerta que passen desapercebuts al costat de les mesures socials– i assegurava que donaria suport a la pujada de les pensions i els ajuts al transport si el govern espanyol els incloïa en un decret específic.

Qui utilitza els ciutadans?

Rull, escollit president del Parlament amb el suport de Junts, ERC i la CUP

 

 

CATALUNYA

 

El diputat de Junts ha rebut 59 vots per davant dels 42 de la diputada socialista Sílvia Paneque

 

Redacció

Dilluns, 10 de juny de 2024

 

 

 

 

 

El diputat de Junts Josep Rull ha estat escollit president del Parlament en segona votació després de rebre els vots del seu partit, d’ERC i la CUP. En total, 59 vots a favor per davant dels 42 que ha rebut la diputada del PSC Sílvia Paneque. Així doncs, la mesa d’edat ha comptabilitzat el vot dels diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig tot i que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat el vot delegat i el vot telemàtic que Puig exercia en l’anterior legislatura. Per la seva banda, els comuns han votat en blanc i no s’han decantat per cap de les dues opcions. D’aquesta manera, han tancat la porta a la possibilitat que el PPC donés els seus vots a la candidata socialista.

Les votacions s’han fet mitjançant paperetes que els diputats han dipositat en una urna. I el diputat de Junts Albert Batet ha estat l’encarregat d’introduir a la urna les paperetes de part de Puigdemont i de Puig. Tant el PPC com Vox han anunciat que presentaran un recurs d’empara al TC contra la decisió d’acceptar la delegació de vot dels dos diputats de Junts exiliats.

En la primera ronda de votacions, cap dels candidats a la presidència del Parlament ha obtingut la majoria absoluta necessària dels 68 vots. Rull ha rebut els 35 de Junts; Panque els 42 del PSC; ERC i la CUP han votat en blanc; els 15 diputats del PPC han votat pel seu diputat Pere Lluís Huguet; els 11 diputats de Vox han apostat la seva diputada María Elisa García Fuster; i els 6 diputats dels comuns han votat la seva diputada Susanna Segovia. Els dos diputats d’Aliança Catalana han fet vot nul ja que han escrit la paraula “estat català” a la papereta.

Els republicans han votat en blanc en la primera volta, segons fonts del partit, per evitar sumes en la segona votació que intentessin evitar la presidència de Rull, tal com havien pactat amb Junts.

En canvi, en la segona ronda de votacions els diputats només han pogut escollir entre els dos candidats més votats en la primera: Josep Rull i Sílvia Paneque. 32 diputats han votat en blanc i els dos d’Aliança Catalana han tornat a emetre vot nul.

Les primeres decisions de Rull