Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

Ripoll: banderes roges, palestines i vidres trencats contra Sílvia Orriols

 

 

CRIT

 

21-10-2024

per María Llopart 

 

 

 

El que va passar ahir a Ripoll era previsible.

 

Era previsible que uns quants centenars de d’individus vinguts de fora de Ripoll convocats per associacions de l’entorn de la CUP cridessin les quatre consignes gastades d’extrema esquerra, les de tota la vida, aplicades ara a estigmatitzar Sílvia Orriols, Aliança Catalana i els seus votants. Segurament els organitzadors de la manifestació suposadament antifeixista d’ahir havien oblidat que Aliança Catalana va aconseguir un 33,10% dels sufragis a Ripoll les darreres eleccions catalanes i en canvi la CUP només va aconseguir un magre 3,84%. Orriols va obtenir gairebé 10 vegades més de vots que la CUP. Que s’ho facin mirar, doncs. I que es facin mirar com és que la majoria de la població de Ripoll, hagi votat Aliança o no, reconegui que la gestió d’Orriols al capdavant del consistori és molt bona.

També era previsible que a la manifestació s’hi veurien moltes més banderes roges, liles o palestines que no pas catalanes. La desnacionalització de l’entorn cupaire i l’acostament a tendències contràries al nacionalisme, així com a organitzacions, associacions i “entorns” allunyats de l’independentisme, tindria com a conseqüència

Junts, ERC i CUP no voten a favor de l’aixecament de la suspensió de la DUI

 

 

NOTÍCIES

 

 

 

Per María Llopart

13/10/2024

Dijous passat al Parlament de Catalunya es va produir una votació el resultat de la qual, a priori, hauria de ser insòlit. Aliança Catalana va presentar una proposta de resolució, acceptada per la mesa del Parlament, per a aixecar la suspensió de la Declaració Unilateral d’Independència vigent d’ençà de 2017. 

Recordem que l’octubre de 2017 Carles Puigdemont va efectuar la famosa declaració d’independència dels vuit segons, perquè després de vuit segons d’haver-la declarada la va suspendre ell mateix.

Doncs dijous passat Junts, ERC i la CUP no van votar a favor de l’aixecament d’aquesta suspensió,

Rull, escollit president del Parlament amb el suport de Junts, ERC i la CUP

 

 

CATALUNYA

 

El diputat de Junts ha rebut 59 vots per davant dels 42 de la diputada socialista Sílvia Paneque

 

Redacció

Dilluns, 10 de juny de 2024

 

 

 

 

 

El diputat de Junts Josep Rull ha estat escollit president del Parlament en segona votació després de rebre els vots del seu partit, d’ERC i la CUP. En total, 59 vots a favor per davant dels 42 que ha rebut la diputada del PSC Sílvia Paneque. Així doncs, la mesa d’edat ha comptabilitzat el vot dels diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig tot i que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat el vot delegat i el vot telemàtic que Puig exercia en l’anterior legislatura. Per la seva banda, els comuns han votat en blanc i no s’han decantat per cap de les dues opcions. D’aquesta manera, han tancat la porta a la possibilitat que el PPC donés els seus vots a la candidata socialista.

Les votacions s’han fet mitjançant paperetes que els diputats han dipositat en una urna. I el diputat de Junts Albert Batet ha estat l’encarregat d’introduir a la urna les paperetes de part de Puigdemont i de Puig. Tant el PPC com Vox han anunciat que presentaran un recurs d’empara al TC contra la decisió d’acceptar la delegació de vot dels dos diputats de Junts exiliats.

En la primera ronda de votacions, cap dels candidats a la presidència del Parlament ha obtingut la majoria absoluta necessària dels 68 vots. Rull ha rebut els 35 de Junts; Panque els 42 del PSC; ERC i la CUP han votat en blanc; els 15 diputats del PPC han votat pel seu diputat Pere Lluís Huguet; els 11 diputats de Vox han apostat la seva diputada María Elisa García Fuster; i els 6 diputats dels comuns han votat la seva diputada Susanna Segovia. Els dos diputats d’Aliança Catalana han fet vot nul ja que han escrit la paraula “estat català” a la papereta.

Els republicans han votat en blanc en la primera volta, segons fonts del partit, per evitar sumes en la segona votació que intentessin evitar la presidència de Rull, tal com havien pactat amb Junts.

En canvi, en la segona ronda de votacions els diputats només han pogut escollir entre els dos candidats més votats en la primera: Josep Rull i Sílvia Paneque. 32 diputats han votat en blanc i els dos d’Aliança Catalana han tornat a emetre vot nul.

Les primeres decisions de Rull

Salvador Illa guanya les eleccions a Catalunya 2024 i l’independentisme perd la majoria absoluta

 

 

Ciutadans desapareix del Parlament en no superar la barrera del 3 % dels vots aquest 12-M, mentre que Aliança Catalana hi irromp amb dos diputats

 

Sergio Segura ahir a les 22:30

 

 

 

 

 

 

 

Amb gairebé el 98 % dels vots escrutats, Salvador Illa (PSC) ha guanyat les eleccions a Catalunya 2024 i ha obtingut el 28,36 % dels vots i 42 diputats, al davant de Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya), que ha fet el “sorpasso” a ERC i es converteix en la segona força més votada amb el 21,19 % dels sufragis i 35 escons. Els republicans de Pere Aragonès, que van ser segons el 2021 i que han governat la Generalitat els darrers anys, han caigut fins a la tercera posició, després de perdre 13 diputats —ara en tenen 20 i el 2021 en van aconseguir 33— i obtenir un 13,66 % dels vots.

El PSC repeteix la victòria del 2021 i l’independentisme perd la majoria absoluta

Cordons inútils

 

 

EL VORAVIU

 

 

Signar segons què només augmenta la visibilitat dels que volen acordonar 

 

 

 

OPINIÓ

10/05/ 2024 2.00 h

 

 

  Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

No acceptaran ni per acció ni per omissió els vots d’extrema dreta per formar una majoria d’investidura ni de govern. També n’evitaran la presència a la mesa i en altres institucions del Parlament i de la Generalitat. També volen aturar les iniciatives legislatives que presentin. L’estratègia conjunta de Comuns, PSC, ERC, Junts i CUP és, sobre el paper, aïllar la ultradreta. A la pràctica, ni l’han aïllada, ni l’aïllen, ni l’aïllaran. Fum, fum, fum en el millor dels casos. L’estratègia de signar acords d’aïllament no fa res més que regar i adobar, i ajuda a créixer i reproduir-se. On queda el “prohibit prohibir” de l’esquerra? Ha aixecat llambordes i hi ha trobat reconfortants despatxos en els quals acomodar-se. Com

ERC es dessagna, la CUP s’esfuma i Junts baixa malgrat el privilegi aritmètic

 

 

ERC ha rebut 417.000 vots menys, gairebé la meitat, la CUP no tindrà representació i Junts ha perdut un diputat i 150.000 vots

 

 

 

 

 

Ot Bou Costa   

24.07.2023 - 00:54

Actualització: 24.07.2023 - 02:17

 

 

Malgrat el privilegi aritmètic de Míriam Nogueras i Junts, que tenen a les mans el futur de Pedro Sánchez, els partits independentistes s’han endut una patacada molt forta en les eleccions espanyoles d’avui. ERC, Junts i la CUP van sumar un 42,6% dels vots a Catalunya el novembre del 2019: avui han baixat fins al 27,06% dels vots. Un daltabaix que també és molt visual en escons. Dels 48 diputats que hi havia en joc a Catalunya, ERC n’ha perduts 6 i la CUP, que en tenia 2, s’ha quedat sense representació. El cas de Junts té matisos: el grup parlamentari es va dividir per la meitat l’any 2020, quan Junts per Catalunya i el PDECat van partir peres, i cadascun ha continuat amb quatre escons fins ara. L’estimbada del PDECat, que no ha arribat a l’1% dels vots al Principat, confirma que Junts ha conservat el gruix important dels votants de l’espai, però així i tot ha baixat d’un diputat. 

 

Tots els resultats de les eleccions espanyoles

La fotografia dels vots també és rotunda. ERC ha perdut 417.000 vots, gairebé la meitat, segons les dades amb el 99% recomptat: n’havia obtinguts 875.000 i, ara, 458.000. La CUP encara n’ha perduts més, proporcionalment: 149.000 menys. N’havien obtinguts 247.000 i, ara, 98.000. Junts aguanta un xic millor, però també baixa: ha rebut 142.000 vots menys i, per tant, ha baixat de 530.000 a 389.000. Quant al PDECat, del qual no hi ha referències equivalents, ha obtingut tan sols 32.000 vots. Una part d’aquesta davallada és possiblement atribuïble al

Compte amb els cordons sanitaris!

 

 

OPINIÓ

 

 

Cristina Sánchez Miret
Barcelona. Dimarts, 13 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Aliança Catalana va guanyar les passades eleccions municipals a Ripoll. Encapçalat a la ciutat per Sílvia Orriols, no podrà governar si la resta de partits, ERC, Junts, PSC i la CUP, fan una aliança per aconseguir majoria. Veurem què passarà. Ara és Ripoll qui està en el punt de mira; però, de fet, el concepte de “cordó sanitari” s’ha posat de moda en política d'un cert temps ençà per aplicar un càstig als partits d’extrema dreta, o que s’identifiquen com a tals, una vegada han aconseguit prou vots per entrar a les institucions. 

 

Tothom —això és exagerat— s’ho mira de ben a prop, per motius diferents, però en aquest cas cal destacar que no parlem d'extrema dreta espanyola, sinó d’extrema dreta catalana. Ni en un cas ni en l’altre em sento còmoda amb la idea del cordó sanitari. El concepte em sembla no ja desencertat, sinó directament ofensiu! I no és pas que vulgui, de cap de les maneres, ajudar, ni que sigui per equivocació, als partits d’extrema dreta o que s’identifiquin com a tals.

 

Tinc molts problemes sempre amb els posicionaments simplistes i especialment

ERC, PSC i CUP presenten un govern conjunt a Ripoll sense Junts

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Volem fer un govern per a tothom", ha dit el líder de la CUP, que ha assegurat que comprèn la indignació dels votants d'Aliança Catalana

 

 

Els tres caps de llista de la CUP, ERC i PSC en la conferència de premsa a Ripoll (fotografia: ACN / Lourdes Casademont).

 

 

 

 

Redacció / ACN

 

13.06.2023 - 09:55

Actualització: 13.06.2023 - 11:40

 

 

ERC, PSC i la CUP han presentat aquest matí un acord per a formar un govern a l’Ajuntament de Ripoll i evitar que la batllia acabi a les mans de la líder de l’extrema dreta, Sílvia Orriols. El pacte no inclou Junts, que encara no ha aclarit si permetrà un govern d’Aliança Catalana o un d’alternatiu. “Estem a l’espera del que decideixi Junts”, ha declarat Chantal Pérez, candidata d’ERC.

 

La dirigent de Junts, Manoli Vega, ja va deixar clar ara fa unes setmanes que el seu partit no s’integraria en cap executiu. Ahir, la direcció nacional del partit va donar suport al cordó sanitari a l’extrema dreta, però des de Ripoll van respondre que la decisió final encara no estava presa.

 

Segons l’acord, la batllessa seria Pérez, mentre que el primer tinent de batlle seria, Enric Pérez (PSC); el segon, Daniel Vilaseca (CUP); i el tercer, Roger Bosch (ERC). “Volem fer un govern per a tothom”, ha dit Vilaseca, que ha afegit que això també inclou els votants d’Aliança Catalana. En aquest sentit, ha afirmat que entén la seva indignació.

 

Pérez ha reconegut que Orriols va guanyar les eleccions del 28-M (30,76% dels vots), però ha recordat que la suma d’ERC, PSC i la CUP supera el 42% dels sufragis (58% si s’inclou el suport extern de Junts). “La senyora Orriols tampoc no s’ha posat en contacte amb ningú de nosaltres i no ha fet res per a garantir-se el suport de la majoria del ple”, ha afegit.

 

“Tenim ganes de governar. Representem el 42% dels vots”