ERC es dessagna, la CUP s’esfuma i Junts baixa malgrat el privilegi aritmètic

 

 

ERC ha rebut 417.000 vots menys, gairebé la meitat, la CUP no tindrà representació i Junts ha perdut un diputat i 150.000 vots

 

 

 

 

 

Ot Bou Costa   

24.07.2023 - 00:54

Actualització: 24.07.2023 - 02:17

 

 

Malgrat el privilegi aritmètic de Míriam Nogueras i Junts, que tenen a les mans el futur de Pedro Sánchez, els partits independentistes s’han endut una patacada molt forta en les eleccions espanyoles d’avui. ERC, Junts i la CUP van sumar un 42,6% dels vots a Catalunya el novembre del 2019: avui han baixat fins al 27,06% dels vots. Un daltabaix que també és molt visual en escons. Dels 48 diputats que hi havia en joc a Catalunya, ERC n’ha perduts 6 i la CUP, que en tenia 2, s’ha quedat sense representació. El cas de Junts té matisos: el grup parlamentari es va dividir per la meitat l’any 2020, quan Junts per Catalunya i el PDECat van partir peres, i cadascun ha continuat amb quatre escons fins ara. L’estimbada del PDECat, que no ha arribat a l’1% dels vots al Principat, confirma que Junts ha conservat el gruix important dels votants de l’espai, però així i tot ha baixat d’un diputat. 

 

Tots els resultats de les eleccions espanyoles

La fotografia dels vots també és rotunda. ERC ha perdut 417.000 vots, gairebé la meitat, segons les dades amb el 99% recomptat: n’havia obtinguts 875.000 i, ara, 458.000. La CUP encara n’ha perduts més, proporcionalment: 149.000 menys. N’havien obtinguts 247.000 i, ara, 98.000. Junts aguanta un xic millor, però també baixa: ha rebut 142.000 vots menys i, per tant, ha baixat de 530.000 a 389.000. Quant al PDECat, del qual no hi ha referències equivalents, ha obtingut tan sols 32.000 vots. Una part d’aquesta davallada és possiblement atribuïble al

‘La tertúlia proscrita’: El debat que sacseja l’independentisme abans de les eleccions

 

 

PÒDCASTS

 

 

VilaWeb presenta un nou capítol de "La tertúlia proscrita"  

 

 

 

29.06.2023 20:04

 

 

VilaWeb presenta un nou capítol de La tertúlia proscrita per a analitzar tota l’activitat política de la setmana. Hi participen, una setmana més, Josep Costa, Albano Dante Fachin i Txell Partal. En aquest nou capítol, tractem el debat que sacseja l’independentisme abans de les eleccions espanyoles: l’abstencionisme. Aquesta setmana, entitats com l’ANC, els CDR i el Consell per la República s’han pronunciat sobre la qüestió. De fet, s’ha convertit en un dels temes més importants de la campanya. Els partits polítics han entès l’abstencionisme de les municipals? Ha provocat canvis en el panorama polític català? En parlen Josep Costa, Albano-Dante Fachin i Txell Partal en un debat en profunditat.

 

Però aquest no serà l’únic tema que tractaran. També analitzaran qüestions que havien de canviar i

Últimes notícies sobre l’abstenció

 

 

OPINIÓ

 

 

"I ara, després de no haver fet res en sis anys, sense cap autocrítica i cap renovació, tenen la barra de demanar el vot perquè, si no, vindrà la dreta a Espanya"

 

 

Ramon Cotarelo

29/06/2023 21:40 

 

 

 

 

 

La porta del debat sobre l’abstenció (o vot en blanc o nul que, segons circumstàncies, són el mateix) està oberta de bat a bat. Els partits dits independentistes veuen que se’ls acaba la guingueta d’anar a Madrid a cobrar una morterada per fer retòrica buida davant un Congrés encara més buit o a entabanar i enganyar els votants amb pactes i tripijocs per fer veure que fan alguna cosa per Catalunya quan no fan res més que per a ells mateixos.

 

La reacció de l’establishment mediàtic davant la proposta d’abstenció ha estat i és brutal. Tots els mitjans de comunicació subvencionats (gairebé tots) contra l’abstenció. Centúries de trolls pretorians, intel·lectuals orgànics i captaires de les llargueses dels amos dels diners públics insultant els abstencionistes perquè, ai, caram! L’abstenció serà catastròfica per a Catalunya, governada per un Congrés més catalanòfob que de costum, com si ells haguessin fet quelcom per evitar-lo.

 

L’abstenció no respon a un emprenyament sobtat o, al contrari, a una convicció pètria, immutable, com la que s’atribueix a l’anarquista Emma Goldmann: que si votar serves per a alguna cosa, estaria prohibit. No és veritat; votar serveix i serveix moltes vegades; però no sempre, i l’electorat independentista ha donat

L’antifeixisme cuqui

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 28 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

D’entre totes les reaccions histèriques a l’onada abstencionista catalana, la meva favorita és l’antifeixisme cuqui. Segons els culturetes que la professen, la hipòtesi d’un pacte entre el PP i V🤢x durà Espanya (i, per tant, Catalunya, perquè els cuquis són gent avesada a creure en l’agermanament dels pobles ibèrics i etcètera) a una inexorable regressió vers el franquisme. Desconeixen, pobrets fills meus, que el PP mai no acabarà amb l’autogovern de Catalunya, perquè a la dreta (i en això és exactament igual al PSOE) ja li va bé que siguem una mica nacionalistes, però no en excés, i que això nostre s’acabi traduint en obrir la botigueta de l’estatut per continuar generant riquesa (a fi de robar-nos-la) i que el nostre activisme polític es basi a pagar la quota d’Òmnium Cultural i militar a l’agrupació sardanista que s’escaigui. El catalanisme, ai las, és un invent castrador dels espanyols.

 

Pel que fa a la cosa aquesta de V🤢x, també ignoren que el partit de Santi Abascal és poc més que un agermanament de marquesets i d’alts funcionaris de l’Estat, un d’aquells invents typical Spanish que acabarà engolit per Madrit quan ja no li quedi cap motivat per esporuguir (com ha passat amb Ciutadans, transformat en una caterva de zombis). Tot i haver llegit alguna cosa de profit, els cuquis no saben que el feixisme és una cosa molt més bèstia —i intel·lectualment sòlida, dit sigui de pas— que tota aquesta

Editorial Vicent Partal : Abstenció o “desbordament democràtic”: un debat que cal mantenir i que és positiu

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

És més que probable, i podem anar pensant que serà així, que l'espai rupturista acabe anant dividit a les eleccions: els uns votant Junts o la CUP i els altres abstenint-se

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

28.06.2023 - 21:40

Actualització: 28.06.2023 - 22:09

 

 

El debat sobre la possibilitat de fer servir l’abstenció, novament, com a eina de protesta en les eleccions espanyoles és molt intens dins l’independentisme.

 

Fins al punt que dues de les organitzacions civils més importants es troben immerses ara mateix en un debat intern sobre aquesta qüestió. L’ANC posarà a consulta dels socis, a partir de divendres, si ha de promoure l’abstenció activa o el vot nul polític amb la butlleta del Primer d’Octubre, però el secretariat territorial de Girona ho ha refusat públicament i per unanimitat. I dins el Consell de la República el govern ha emès una declaració demanant el “desbordament democràtic” amb vots, però sembla –arriben notícies en aquesta línia– que l’Assemblea de Representants es pot pronunciar a favor de l’abstenció.

 

Ja vaig dir fa uns quants dies que a mi el debat em sembla lògic, necessari i enriquidor i que no entenc, per tant, que sobre això s’expressen posicions extremes i encara menys desqualificacions desagradables. L’independentisme sempre ha avançat parlant i respectant la posició de tothom, i crec que ara cal tornar-hi.

 

L’abstenció, com es va demostrar a les eleccions municipals, és una eina excel·lent per a fer pressió sobre els partits polítics i també

‘Spain is’ orgull Via :Joan Vall Clara

 

 

OPINIÓ - EL VORAVIU

 

Diu Sánchez que quan va pel món ja ningú no li pregunta per Catalunya 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

29 juny 2023 2.00 h 

 

 

 

Han sentit la lletania de la campanya institucional dels anuncis de l’altre orgull? De l’orgull que realment els mou i ens immobilitza? De l’orgull espanyol? 

 

S’han afillat el conegut Spain is different amb què tant se’ls havia bescantat i ridiculitzat i l’han adaptat a favor seu: Spain is orgullosamente (recalquen) different. Orgullosament! La campanya institucional dels nous valors patris i el pelegrinatge de Pedro Sánchez per programes de màxima audiència són les dues pinces d’una mateixa estratègia.

 

 La trista estratègia electoralista de sortir a donar només dos missatges. El de la por al llop que són PP i Vox i el de proclamar-se més espanyol que ningú i més espanyolista que ningú. A pit descobert allà on

Toni Rodon: “Dir que heu de votar perquè ve el llop no és una bona estratègia”

 

 

PAÍS

 

 

Entrevista al politòleg, professor a la Universitat Pompeu Fabra i expert en participació política

 

 

Toni Rodon, ahir, en un dels patis de la Pompeu Fabra (fotografia: Adiva Koenigsberg).

 

 

 

Andreu Barnils

Adiva Koenigsberg (fotografies)

 

27.06.2023 - 21:40 

Actualització: 28.06.2023 - 12:11

 

 

Toni Rodon és professor lector a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on fa classes de participació política, comportament polític i opinió pública. Té un postdoctorat de Stanford (EUA) i un altre de la London School of Economics (LSE). I és coautor del pòdcast de divulgació La segona volta, que Catalunya Ràdio va emetre fa temps. Rodon és l’home ideal per a parlar d’un dels temes de moda, l’abstenció. Quina és la magnitud de l’abstenció als Països Catalans comparada amb els països europeus, quins tipus n’hi ha, quins efectes té, on afecta més? I com veu ell la reacció d’aquests dies dels partits pel perill d’una abstenció a les espanyoles. Parlem amb el professor Toni Rodon en un dels patis de la Pompeu Fabra.

 

 

 

 

—Quina és l’abstenció als Països Catalans?
—A escala europea, el País Valencià seria a la banda mitjana alta de participació, Catalunya a la banda mitjana baixa i les Illes Balears encara més avall. L’Alguer, a la mitjana. El campió en participació als Països Catalans, en general, és el País Valencià. Històricament, el País Valencià sempre ha votat molt. Tot això és un altre gran tema per a estudiar. Jo crec que no l’entenem del tot.

 

—Per què passa?

Abstenció i fer neteja

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 21 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

D’ençà de la proclamació com a alcalde de Jaume Collboni, m’ha produït especial delit veure el World Tour de Xavier Trias pels mitjans catalans exhibint pornogràficament la ferida del greuge com un napbuf a qui han robat el peluix. Els convergents més justets d’estratègia política, ho sabem de fa segles, només reparteixen bombes quan no tenen res a perdre. Comprenc que el nostre antic batlle supuri molta bilis, car li manca senderi per veure que no ha perdut l’alcaldia a causa d'una maniobra de les forces ocultes del mal, sinó perquè va jugar les seves cartes d’una forma pèssima (l’anunci d’un pacte amb Esquerra, insuficient per arribar a la majoria, és un error que lamentarà durant anys). En qualsevol cas, resulta molt divertit veure Trias blasmant el PSC, mentre beneeix continuar amb els sociates a la Diputació. Que us bombin a tots, menys per repartir pasta.

 

Trias no és l’única vedet que disfressa el seu cinisme majúscul sota el dol de la cursileria moral. Admirem també la figura d’Ernest Maragall, que dissabte passat cantava una oda a Barcelona digna del seu avantpassat més il·lustre, i vint-i-quatre fucking hores després —sí, només un dia!— anunciava la seva prejubilació al Senat madrileny. Reconec novament al processisme la seva inaudita capacitat per sorprendre’m amb giragonses delirants! Tu proclames (amb encert) que Madrit ha tramat un complot polític per decidir l’alcaldia de Barcelona des del kilòmetre zero... i acte seguit

Gamarús a Madrid

 

 

OPINIÓ

 

"Després de cinc anys de rebaixes sé que Rufián passi el que passi, abaixarà el preu. Ara caldrà estar atent a la resposta -i proposta- de Junts i CUP"

 

 

 

 

 

 

Albano-Dante Fachin
20/06/2023 21:51

 

 

El 24 de maig vaig escriure en aquest mateix diari un article titulat “De quin costat del “cordó sanitari” posem al PSOE?“. Això era abans de les eleccions municipals, abans de la convocatòria d’eleccions espanyoles i abans de la fallida investidura de Xavier Trias gràcies al pacte PSC-Comuns-PP. Tot el que ha passat des del 24 de març fa que la pregunta sigui encara més pertinent.

 

Aquesta mateixa setmana Rufián enviava un missatge a Junts i la CUP i els instava a fer un pacte: pactar el “preu” d’una hipotètica investidura de Sánchez i afirmava que aquest preu “ha de ser més alt i consensuat”. Això està molt bé, però té dos problemes. Primer: qui fa la proposta fa cinc anys que dona suport al PSOE “for free”, la qual cosa no li atorga gaire credibilitat per fer la proposta. Segon i més important: en aquest país hi havia un consens enorme sobre el “preu” que calia posar al PSOE:

Si tu hi vas, ells es queden

 

 

OPINIÓ

 

 

"Pedro Sánchez s'esforçarà -una vegada més- a reclamar el vot útil dels catalans, de la mateixa manera que ho van fer José Zaragoza i el PSC, l'any 2008"

 

 

 

 

Salvador Cot

12/06/2023 20:21 

 

 

 

Aturar la dreta i l’extrema dreta espanyoles és feina del PSOE i, en menor mesura, d’aquest invent de Sumar que sembla que té com a ideologia principal deixar Irene Montero sense feina. Per això Pedro Sánchez s’esforçarà -una vegada més- a reclamar el vot útil dels catalans, de la mateixa manera que ho van fer José Zaragoza i el PSC, l’any 2008, amb aquell recordadíssim “Si tu no hi vas, ells tornen”. En canvi, del lema de campanya d’ERC en aquelles eleccions ningú no se’n recorda (“Objectiu: un país de primera”, banalitat pura). El resultat de les urnes va ser, com era previsible, que el PSC va arrasar amb 25 diputats, més de la meitat dels que estaven en joc. ERC, per contra, es va enfonsar, passant de 8 diputats a només 3, perdent el grup parlamentari del què havia disposat en la legislatura anterior i quedant-se sense representació a Lleida i Tarragona.

 

Vista l’experiència, els partits que ofereixin als seus electors fer president a Pedro Sánchez -a banda dels socialistes, òbviament- demanen als ciutadans que facin una carambola amb la papereta. És a dir, que impulsin una llista

Tancament d’urnes espanyoles

 

 

OPINIÓ - MAIL OBERT

 

 

L’abstencionista de les municipals no té davant els ulls raons de pes per a ajudar ningú més a fer perdre quatre anys més a Madrid

 

 

Julià de Jòdar

06.06.2023 - 21:40

Actualització: 06.06.2023 - 21:54

 

 

 

 

 

Una de les qüestions centrals a dirimir en les pròximes eleccions espanyoles, des del cantó del moviment independentista, és la continuïtat o l’augment de l’Abstenció registrada a les municipals d’enguany. Per començar, i en espera que ERC, Junts i la CUP iniciïn la campanya, no sembla que a l’abstencionista de les municipals se’l pugui estimular gaire perquè participi en unes eleccions espanyoles. En termes generals, l’atmosfera regnant entre les bases independentistes decebudes amb els partits que van votar el 2021 és que la morta i enterrada legislatura espanyola ha estat un fiasco per als valedors de taules i diàlegs. Donar suport al govern de Pedro Sánchez, que, frare, cuiner i comensal, ha portat a la catàstrofe municipal el seu partit, obrint de passada les portes al franquisme disfressat o desvergonyit, s’ha produït entre una cadena d’errors tàctics que justificarien, per ells mateixos, enviar Gabriel Rufián i els seus valedors a un ostracisme mal remunerat.

 

La prova fefaent del fiasco esmentat és la vigència de la repressió punyent i sense fre. N’hi haurà que diran que cal aturar més que mai l’extrema dreta per evitar-ne la crueltat pública i manifesta, però si aquesta consigna no ha pogut evitar el seu ascens a les municipals catalanes, no sabem per quins set sous s’aconseguiria en unes d’espanyoles. Ben al contrari, encara que les esquerres espanyoles, tancades a la

Quines són les nostres eleccions?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les eleccions del 23 de juliol són una nova oportunitat per a la desconnexió de Catalunya"

 

 

 

 

 

Joan Rovira
04/06/2023 20:19 

 

 

 

 

 

Tenim dos mesos per respondre la pregunta: quines són les nostres eleccions? 

 

Per comportar-nos com a catalans o com a castellans a Catalunya. Per tancar-nos en el marc mental i polític del Regne d’Espanya i Territoris Assimilats o per trencar una mica més la gàbia de la colonització i la submissió, una gàbia de la qual som més presoners del que ens pensem, ja siguem indepes o no. 

 

 

Les eleccions del 23 de juliol, són les “nostres” o les “seves”?

Aquesta és la gran qüestió de fons. La tria d’una papereta electoral o una altra és en realitat una qüestió secundària, un joc de tramposos. Tenim la llibertat de caure-hi o d’escapar-nos-en, però cada decisió tindrà conseqüències.

 

 

La decisió fonamental és anar o no a les urnes. Això va de passar pel tub dòcilment, com tantes vegades, o engegar-los a fer punyetes. No va de fer antipolítica ni de ser antisistema, sinó d’anar a favor o en contra d’aquesta política i d’aquest sistema del qual cap persona una mica assenyada no en pot esperar res de bo.

 

Si votem el darrer diumenge de juliol, votarem a favor o en contra de nosaltres? Farem una “bona cosa” per a Catalunya o