Quines són les nostres eleccions?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les eleccions del 23 de juliol són una nova oportunitat per a la desconnexió de Catalunya"

 

 

 

 

 

Joan Rovira
04/06/2023 20:19 

 

 

 

 

 

Tenim dos mesos per respondre la pregunta: quines són les nostres eleccions? 

 

Per comportar-nos com a catalans o com a castellans a Catalunya. Per tancar-nos en el marc mental i polític del Regne d’Espanya i Territoris Assimilats o per trencar una mica més la gàbia de la colonització i la submissió, una gàbia de la qual som més presoners del que ens pensem, ja siguem indepes o no. 

 

 

Les eleccions del 23 de juliol, són les “nostres” o les “seves”?

Aquesta és la gran qüestió de fons. La tria d’una papereta electoral o una altra és en realitat una qüestió secundària, un joc de tramposos. Tenim la llibertat de caure-hi o d’escapar-nos-en, però cada decisió tindrà conseqüències.

 

 

La decisió fonamental és anar o no a les urnes. Això va de passar pel tub dòcilment, com tantes vegades, o engegar-los a fer punyetes. No va de fer antipolítica ni de ser antisistema, sinó d’anar a favor o en contra d’aquesta política i d’aquest sistema del qual cap persona una mica assenyada no en pot esperar res de bo.

 

Si votem el darrer diumenge de juliol, votarem a favor o en contra de nosaltres? Farem una “bona cosa” per a Catalunya o

estarem clavant un altre clau al taüt on volen enterrar el nostre país per sempre?

 

 

Tota la resta és superficial. Per quina raó hem de salvar Pedro Sánchez o Yolanda Díaz? Tindrem millors trens? Ens estafaran i maltractaran una mica menys? Serà el seu un Estat una mica més just i decent? Si no els votem, esdevindrem còmplices del feixisme o de l’espanyolisme més rabiós? Si no votem els partits catalans o les franquícies que ens diuen (i menteixen) que des de Madrid poden aconseguir alguna cosa, ens estarem carregant el futur de Catalunya? 

 

Si no els votem, segur que ens carregarem el seu futur, els seus muntatges, els seus interessos… Però el nostre futur ja se’l carregaran ells solets a partir del 24 de juliol. En el fons, i ho sabem perfectament, només els importa de veritat el seu sistema partidista i egoista.

 

Sí, d’acord, és una llàstima que les esquerres catalanes i castellanes siguin tan patètiques i covardes. Però de qui és la culpa? Qui els ha de salvar de la seva pròpia misèria, del seu oportunisme, del seu partidisme interessat? Quants xecs en blanc més els hem de donar?

 

Les eleccions del 23 de juliol són una nova oportunitat per a la desconnexió de Catalunya. 

 

Ens diran allò de “si tu no fas política a Madrid, te la faran des de Madrid”. Gran veritat, sí. Però els votem o no, ja se senten lliures de fer el que vulguin: uns i altres ens han perdut la por i el respecte. Per tant, ja posats, que s’ho facin ells solets, i nosaltres mirem d’obrir oportunitats per a nous camins. No votar-los és almenys trencar esquemes que no condueixen enlloc.

 

Ja sabem què en podem esperar dels uns i dels altres: un grau lleugerament major o menor d’opressió, una mica més o menys de mala llet o d’injustícia… En el fons, l’oferta és la mateixa. O us feu espanyols (castellans colonitzats i assimilats) per les bones o us farem espanyols (castellans) per collons. Sona malament, en soc conscient. Però és exactament això. Aquesta és l’oferta de la dreta i de l’esquerra castellanes.

 

Les “nostres” eleccions, si n’hem de triar unes, està claríssim quines són: les del juny del 2024. Les Europees. D’aquí a un any. Ni les Municipals (pervertides i menystingudes pels partits de sempre, amb comptadíssimes excepcions locals) ni les Autonòmiques, que són la versió de joguina de les Generals/Espanyoles.

 

L’única política catalana que pot tenir sentit, fins i tot en una Europa cada vegada més inclinada a la dreta i l’extrema dreta, és l’europea. La política catalana en clau castellana i madrilenya, senzillament, és el desastre interminable, amb diferents graus de catàstrofe i ni una sola esperança, ni una sola, de millorar res. Ni a curt, ni a mitjà ni a llarg termini. Res.

 

Votar-los, caure en la seva trampa, és votar per la nostra extinció. Qui vulgui fer de dinosaure dòcil ja sap què ha de fer el 23 de juliol: pot aspirar a un bonic lloc als museus d’espècies extingides, a ser un esquelet de diplodocus de fa milions d’anys… Qui vulgui plantar cara o aspiri a alguna cosa millor per a Catalunya, qui intueixi que tenen més pànic del que aparenten, té més possibilitats de les que sembla… El primer pas és no votar-los.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/quines-son-les-nostres-eleccions-678585/