Per Nyholm: “Els catalans són europeus i els espanyols potser no”

 

 

MÓN - EUROPA

 

Entrevista al periodista danès, que publica ‘Més enllà de les muntanyes’ (Saldonar), llibre de viatges a la península ibèrica, que fa quaranta anys que visita

 

Per Nyholm, en una imatge d'arxiu (fotografia: Adiva Koenigsberg).

 

 

 

Andreu Barnils

13.10.2024

Actualització 14.10.2024-3:30h

Per Nyholm (1943) és un periodista danès veterà, amb més de seixanta anys de carrera. Ha cobert la guerra dels Balcans, la Itàlia de Berlusconi i els conflictes de Rússia per al diari Jyllands-Posten. I també coneix la península ibèrica, que fa més de quaranta anys que visita. Després del seu epíleg sobre Catalunya al llibre Cuba, la soledat que no s’acaba (Saldonar), ara ha escrit Més enllà de les muntanyes (Saldonar) llibre de viatges a la península ibèrica en què Nyholm s’atura a Catalunya, l’Espanya profunda, el País Basc i Astúries. Parla amb Javier Pérez Royo, Jaume Cabré, professores àrabs de Ceuta, joves franquistes a Madrid i el professor Josep Maria Solé i Sabaté. En aquesta entrevista feta per telèfon, un Nyholm vital ens explica què ha vist durant la seva visita.

 

 

—Em dèieu que abans de res volíeu marcar la diferència entre els drets humans i els drets estatals.
—Crec que és molt important i molt en la tradició europea que distingim entre els drets humans i els drets estatals. Naturalment, hi ha estats. Espanya és un estat. Però l’estat com a tal no pot tenir drets que dominin els drets de l’ésser humà, dels ciutadans. Considero Espanya un estat solament semieuropeu i, de fet, semidemocràtic, perquè l’estat espanyol no reconeix realment el dret humà dels catalans de triar la forma d’estat en què volen viure. I ho veig especialment amb alguns dels meus vells coneguts de la banda espanyola, que creuen que l’estat té drets que superen els drets dels ciutadans. En aquest cas, els catalans.

—No és la primera vegada que visiteu l’estat espanyol.
—Vaig venir durant el franquisme. I em vaig adonar bastant aviat que Espanya no era una dictadura com les de l’Europa de l’Est, les dictadures comunistes. Certament era un lloc millor. Podies comprar el New York Times, hi havia llibres, la gent se sentia més lliure, podies viatjar. Només després del gran canvi a Europa el 1989, quan van caure les dictadures a l’est, vaig adonar-me del que era Espanya: una màquina repressiva, però no brutal i assassina com les dictadures de l’est. Se’n podria dir una mena de dictadura civilitzada. [Amb la transició] Espanya intentava ser europea en la superfície, però políticament i humanísticament continuava subdesenvolupada. Ara ho veiem amb Vox i, en gran manera, amb els conservadors. Es comporten, del meu punt de vista, d’una manera medieval i subdesenvolupada davant el fet que hi hagi persones que pensin diferent. Espanya per mi és presonera del seu passat, de les seves fantasies colonials. Veig una diferència entre els catalans i els espanyols en el sentit que els catalans, per mi, són molt més oberts, molt més europeïtzats. Espanya encara prova de posar-se al dia amb Europa. Crec que s’ha fet progrés, però no al grau que seria satisfactori.

—A Alemanya és impossible d’anar a visitar la tomba d’Adolf Hitler, a Itàlia tampoc no es pot visitar la de Benito Mussolini. Doncs vós vau anar a Madrid i vau visitar la tomba de Francisco Franco.

Joaquín Urías: “És molt probable que mantinguessin Puigdemont a la presó”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista al professor i ex-lletrat del TC, que acaba de publicar ‘La justicia en el banquillo’ i que preveu que els jutges espanyols no aplicaran l’amnistia durant més d’un any

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

01.06.2024 - 21:40

 

 

El professor Joaquín Urías (Sevilla, 1968) arriba amb un nou llibre sota el braç, La justicia en el banquillo (Arpa), just quan s’ha aprovat definitivament la llei d’amnistia. Tot allò que hi explica serveix per a entendre per què els jutges espanyols intentaran de torpedinar-la; què fa que allò que els mou no sigui la defensa dels drets i les garanties de la gent, sinó la defensa a ultrança d’un model de societat ancorat en el franquisme. Urías, ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol, preveu que durant més d’un any cap jutge espanyol no aplicarà l’amnistia.

 

 

—Els jutges boicotaran la llei d’amnistia?
—Els jutges intentaran que la llei d’amnistia no s’apliqui, amb diferents estratègies al seu abast, i jo espero que siguin democràtiques. Quan es va aprovar la llei hi havia desenes de jutges indignats, protestant, i fins i tot han distribuït una guia de com provar de disminuir-ne l’efecte. No tinc cap dubte que intentaran que la llei s’apliqui el mínim possible. Si ho voleu anomenar boicotar, doncs en podeu dir boicotar.

—Serà generalitzat, aquest boicot?
—La meva intuïció és que sí, que serà una cosa generalitzada, ho veurem les setmanes vinents. I hi insisteixo: hi ha mecanismes legítims per a no aplicar la llei, i n’hi ha que són menys legítims. Els legítims són discutibles, però legítims. Però és que n’hi ha que són completament inapropiats i espero que no caiguin en la temptació de provar-los.

—Quins serien aquests menys legítims? De quins sospiteu?

Política nacional amb els advocats independents Lluís Gibert i Josep Rosell.Política nacional: Llei d'amnistia i eleccions autonòmiques.

 

 

Política nacional amb els advocats independents Lluís Gibert i Josep Rosell.

La conversa a fons sobre l'amnistia i les eleccions catalanes del 12M de 2024 que no veureu mai a la TV3 de Vichy.

 

 

 

 

 ENLLAÇ VIDEO ENTREVISTA :

https://youtu.be/8pyGZYEVesY?si=MN79uokG_9pKrDeO

 

David Folch: “Volem que aquesta ILP sigui un revulsiu per a l’independentisme”

 

 

Entrevista a David Folch, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, i un dels promotors de la ILP per la independència que avui la mesa del parlament ha admès a tràmit

 

 

 

 

 

Txell Partal 

FOTOGRAFIES  

Enric Galli

20.02.2024 - 21:40

Actualització: 21.02.2024 - 09:11

 

La mesa del Parlament de Catalunya va acordar ahir de tramitar la iniciativa legislativa popular de declaració de la independència de Catalunya impulsada per Solidaritat Catalana per la Independència. Amb aquest primer pas fet, ara han d’obtenir cinquanta mil signatures per aconseguir de tornar a debatre la DUI al parlament. Però com és aquesta ILP? Quins passos s’han de seguir perquè es pugui debatre finalment? En vam parlar ahir amb el secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, David Folch, i un dels impulsors de la ILP.

 

—Per què creieu que és important que s’obri aquesta via amb la ILP per aconseguir la independència?
—La pregunta demana una resposta realment llarga, però intentaré resumir-la. Cal tenir en compte que Catalunya en aquests moments és una nació ocupada. Per tant, hem d’intentar per tots els mitjans, democràtics i pacífics, de revertir aquesta situació. Hem impulsat aquesta idea perquè aquests últims anys veiem una posició molt defensiva de l’independentisme. És lògic, i totalment raonable si tenim en compte les circumstàncies que hem viscut. Sempre estem a la defensiva, i vam pensar que, d’alguna manera, dins les nostres capacitats –que són més o menys limitades–, calia intentar un revulsiu. Calia passar a l’ofensiva. És a dir, no tan sols defensar-nos, que també és important, sinó també tirar endavant projectes per a assolir la independència i la llibertat. No ens podem oblidar d’aquest objectiu. Per això volem que aquesta ILP sigui un revulsiu per a l’independentisme. Cal resituar el debat, que sigui sobre la independència.

 

—Avui ha estat acceptada per la mesa amb els vots favorables de Junts i la CUP, però Esquerra s’hi ha abstingut.
—Crec que tots els independentistes, i jo en sóc un exemple, estem una mica esgotats de tanta baralla, i de tant mirar qui ho fa pitjor, qui té més por… Nosaltres en fem una altra valoració, d’això que ha passat avui. La ILP ha estat admesa a tràmit i ha tingut els vots favorables de Junts i CUP, i Esquerra s’ha abstingut. No hi ha votat en contra. Amb això ja podem treballar. Vull dir que ja està. A vegades sembla que es força que sempre discutim i estiguem barallats. En aquests moments crec que tothom ja sap la posició d’aquell a qui vota. No s’ha de convèncer ningú res, tothom sap cap on va cada partit. La gent ha pres la decisió de confiar en uns o uns altres, doncs, treballem amb això. Nosaltres ens ho hem pres de la manera més positiva possible. De fet, volem obrir la recollida d’assignatures a totes les entitats i a tots els partits independentistes. Si hi hagués votat en contra, hauria estat una altra cosa, però s’ha abstingut i la llei ha tirat endavant. Volem comptar amb tothom.

 

—Però ERC ha arribat a dir que no vol jugar amb les expectatives de la gent. Creieu que ho feu?

“Ningú hauria de ser imputat per terrorisme en el cas Tsunami”

 

 

ESTEBAN BELTRÁN

DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A ESPANYA

 

“En la discussió sobre l’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i de delictes no han estat en el centre”

“El concepte de llindar mínim de gravetat inclòs a la llei va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans” 

 

 

 

barcelona - 14 febrer 2024 2.00 h 

 

 

 

 

 

Anna Serrano - barcelona

 

 

 

No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.

 

L’Estat espanyol respecta els drets humans?

A Espanya, hi ha, sens dubte, la possibilitat d’exercir la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, però també hi ha amenaces. Tenen a veure amb un Codi Penal amb articles antiquats que afecten la llibertat d’expressió, com són injúries a la corona o l’ofensa de sentiments religiosos, o el manteniment d’una legislació antiterrorista que vulnera els drets humans, és ambigua i no respon al que són els delictes de terrorisme fixats pel relator de les Nacions Unides. L’any 2015 aquesta legislació es va fer més restrictiva i ambigua, és una de les amenaces que hem vist en el cas de Tsunami Democràtic o en el dels CDR. També hi ha l’amenaça de la llei de seguretat ciutadana, que, com hem vist, té un ampli grau d’arbitrarietat, de poders policials sense contrapès judicial. I hi ha l’ús de Pegasus. Amnistia i altres organitzacions han documentat que s’ha utilitzat com a mínim en 65 casos. Aquí el que ens preocupa és que, encara que hi hagi diversos sumaris judicials oberts, quasi no avancen, i quan es desclassifica la informació és poc i es fa en una comissió de secrets oficials, que no és el lloc correcte. S’hauria de canviar la llei del CNI i, sobretot, la de secrets oficials, que és una llei franquista de l’any 1968 que fa que pràcticament tot és secret fins que es diu el contrari. Això també és una amenaça als drets humans.

 

 

Des d’Amnistia van fer arribar recomanacions als partits perquè la llei d’amnistia garanteixi els drets de les víctimes de violacions de drets humans. Amb l’actual redacció es compleix?

Pep Salsetes: “És més fàcil trobar un restaurant de cuina japonesa que catalana. Som un país colonitzat, tan clar com això!”

 

CULTURA  - GASTRONOMIA

 

Entrevista a Pep Salsetes, l’home que ha sabut salvaguardar la saviesa de la cuina popular

 

 

 

 

Assumpció Maresma Matas

 

FOTOGRAFIES

Albert Salamé

 

04.02.2024 - 21:40

Actualització: 05.02.2024 - 09:07

 

 

Entrevistem Pep Salsetes el dia del seu aniversari, en fa setanta-nou. Anem a Can Joanet del Serrat d’Ocata, a l’Ametlla del Vallès, on viu amb Rosa Maria Trias, molt més que la mà dreta de tota aquesta feinada que han fet durant tants anys. Arribem al mas, després de perdre’ns. Entrevistar és un dir, fem de tot menys allò que en principi pensàvem que faríem d’una manera ordenada. Ell i el paisatge ens desborden.

Ho hauríem d’haver previst, potser es tracta d’això, de deixar-se endur per aquest home que és savi. Ha fos la seva saviesa amb la gent del país i amb la terra. L’ha pouada casa a casa, persona a persona. Durant dècades ha acumulat aquell coneixement popular que ha escoltat, que ha elaborat i paït. Després, l’ha transmès en forma d’àpats multitudinaris irrepetibles i memorables, en cursos a més de dos-cents pobles i també amb el seu dia a dia. Maria Nicolau proclama als quatre vents la seva immensitat, en reclama la Creu de Sant Jordi.

Podeu comprar De l’hort al plat de Pep Salsetes a la botiga de VilaWeb

Hi anem per parlar del llibre De l’hort al plat (Rosa dels Vents), que acaba de publicar i que té les arrels en el llibre La cuina de les quatre estacions, que va publicar l’any 1991. En parlem poc, del llibre, però podem dir que és cert el que diu la contracoberta: és la Bíblia del patrimoni culinari del país. És més que un recull de receptes, ordenat segons l’època de l’any. No hi ha mesures i sí que hi ha incitació a cuinar i a menjar bé cada dia.

Dir que és una institució és poca cosa. De Sant Andreu, del sobrenom n’ha fet cognom. És popular com la cuina que fa i predica. La seva corpulència i bonhomia fan un tot generós, sòlid i acollidor, sempre amb un punt de picardia i intel·ligència cultivada. No es precipita en afirmacions rotundes, tot s’ho rumia i sembla tenir comprensió per gairebé tot, sempre amb humor, amb aquell riure de qui sap viure. Ens ensenya l’hort amb el cistell al braç. Ens aturem a parlar dels pèsols, mirem les carxoferes, collim enciams i escaroles, aprenem sobre planters, anem al galliner i admirem el gall del Penedès i les gallines esvalotades. També ens ensenya com aprofiten l’aigua. I surt sovint l’Etern Verdaguer, que el va introduir en el món de les llavors antigues, un univers que cuida i cultiva. N’han aconseguit recuperar moltes. Amb un sarcasme trist, comentem que la situació dels pagesos és tan difícil que potser sobreviuran les llavors però no ells, que cada dia són menys i ho tenen més difícil.

Ens parla d’allò més quotidià i d’allò que és sublim. De la cuina dels ibers a la cuina medieval. De l’enciam de Riudoms als pèsols negres. Li sap greu que les dones, que han estat les grans cuineres, siguin tan poc referenciades quan es parla de cuina. Rememorem els estris que ha fet servir en aquests àpats mítics: còctels dins una formigonera, bats de beisbol com a mà de morter, una cassola amb forma de drac que treia foc per la boca. I dinem: patates amb col –molt bones–, l’enciam que acabem de collir i un tast del pa de fetge que ha preparat per a la presentació del llibre a Molins de Rei, que es va fer dissabte.

Al final de l’entrevista mantenim la conversa sobre pèsols. Segur que l’aprofitareu. Nosaltres ho hem fet i ens han sortit boníssims. El seu mestratge no és el de la cuina de robot, no és el de les mesures i pim-pam. És el de l’ànima, el de la il·lusió, el de pensar que t’ho menjaràs tu, el del matís, el de la senzillesa que sap mirar, escoltar i aprendre. Perquè, com diu ell, entre alimentar-se i menjar bé hi ha una distància.

—Dieu que la cuina defineix tant una cultura com la llengua. Això com ho tenim, els catalans?

Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»

 

 

ENTREVISTA

 

 

El periodista dirigeix el programa radiofònic "Carne cruda", que desafia el predomini conservador en el mapa mediàtic: "Quan no s'assalten els cels, hi ha desencant, però el 15-M ha estat un dels millors terratrèmols que ha tingut aquest país"

 

 

 

• Ara la monarquia descobreix les «clavegueres»
• La Fiscalia obre la primera investigació contra les clavegueres per l'operació Catalunya

 

 

Javier Gallego, abans de l'entrevista de Nació. | Hugo Fernández

 

 

 

per Pep Martí, Barcelona | 2 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

 

En un panorama mediàtic com el madrileny, dominat per mitjans conservadors, la figura de Javier Gallego (Madrid, 1975) brilla amb una llum diferent. El periodista condueix el programa radiofònic Carne cruda, que va néixer a Ràdio 3, on va ser clausurat el 2012. Durant un temps es va emetre a la Ser i, actualment, ho fa de manera independent, en col·laboració amb Eldiario.es. El programa ha estat guardonat amb un Premi Ondas.  

Gallego és un personatge polifacètic. Músic, bateria del grup Forastero, ha publicat diversos poemaris com El grito en el cielo i aquest febrer publicarà la seva primera novel·la. L'entrevista amb Nació es produeix just a l'acabar una edició del seu programa als estudis de Carne cruda. Està convençut que el llegat del que va ser el 15-M resta dempeus i que ha contribuït a canviar moltes coses.   

Té la sensació que Carne cruda és una mena d'illot enmig del panorama mediàtic espanyol?

Malauradament, crec que sí. M'agradaria que hi hagués més propostes amb la línia editorial que té Carne cruda. Ara mateix, en el camp de l'esquerra a la ràdio, també hi ha Canal Red, que té La Base, i Fernando Berlín, que condueix La cafetera, i hi tenim certa relació. Hi col·laborem i hi ha sinergies entre nosaltres. Però són petits illots i, al final, és evident que estem en els marges, en la perifèria del que és el centre comunicatiu. 

Seria exacte dir que, des de l'inici de la Transició, aquesta seria l'etapa en què hi ha menys pluralitat mediàtica?

Patrícia Gomà: “ERC ha pres decisions rellevants sense debat”

 

 

PAÍS - BARCELONA

 

 

Entrevista a la candidata d’Horitzó Barcelona per a presidir la federació municipal d’Esquerra Republicana

 

 

 

 

 

 

Ot Bou Costa   

FOTOGRAFIES 

Albert Salamé

 

 

Després d’anys d’hermetisme, ja suren les primeres veus crítiques amb certes decisions de la direcció nacional d’Esquerra Republicana, presidida per Oriol Junqueras. Els militants elegiran demà qui dirigirà la federació barcelonina del partit, que tindrà un paper determinant en el procés de selecció del substitut d’Ernest Maragall. S’hi enfronten dues llistes amb discrepàncies estratègiques. Una de les candidates, Patrícia Gomà (la Riba, Alt Camp, 1970), diu en aquesta entrevista que aquests darrers anys no s’ha escoltat prou la veu dels militants i que no s’han entès uns quants cops de timó. La més recent, l’entrada al govern de la Diputació de Barcelona amb el PSC i els comuns, que “va agafar per sorpresa els militants”. I fa una autocrítica clara: “L’estratègia no ha estat la correcta. Aquest mandat hem perdut moltes oportunitats.”

Actualment, Gomà és secretària general d’Educació. Abans, va ser secretària general de Justícia durant el mandat d’Ester Capella, que dóna suport a la llista, i ja va presidir la federació entre el 2011 i el 2015. L’acompanyen militants de llarga durada del partit, com ara, Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials, i el regidor Jordi Coronas. VilaWeb va demanar fa dies de trobar-se també amb la candidata de l’altra llista, la regidora Eva Baró, vice-presidenta cinquena de la Diputació de Barcelona, però l’entrevista no ha estat possible. L’equip de Baró ha adduït raons d’agenda. Els militants podran votar demà telemàticament –hi haurà un espai obert a la seu de la federació per als qui tinguin problemes informàtics–, i els resultats se sabran al vespre.

La disputa a Barcelona obre la primera esquerda orgànica a ERC després del 2017

 

—Per què és important qui dirigeix la federació de Barcelona d’Esquerra Republicana?
—La federació de Barcelona és la federació amb majúscules. Barcelona és la capital, la punta de llança d’Esquerra Republicana. És molt difícil de pensar que arribarem a l’alliberament nacional sense comptar amb la capital. I també perquè les polítiques d’esquerres que pot fer Esquerra a Barcelona serveixen perquè molts altres municipis en segueixin el rumb.

—Aquests darrers quatre anys, l’ha dirigida un equip mixt, amb un candidat de consens, Gerard Gómez del Moral, que ara se’n retira. Què ha fallat?

L´EscaQuimat#42 amb Sílvia Orriols_ Batllessa de Ripoll_ Aliança Catalana

 

 

 

ENLLAÇ ENTREVISTA;

https://youtu.be/4iwZRowPbMY

Toni Rodon: “Dir que heu de votar perquè ve el llop no és una bona estratègia”

 

 

PAÍS

 

 

Entrevista al politòleg, professor a la Universitat Pompeu Fabra i expert en participació política

 

 

Toni Rodon, ahir, en un dels patis de la Pompeu Fabra (fotografia: Adiva Koenigsberg).

 

 

 

Andreu Barnils

Adiva Koenigsberg (fotografies)

 

27.06.2023 - 21:40 

Actualització: 28.06.2023 - 12:11

 

 

Toni Rodon és professor lector a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on fa classes de participació política, comportament polític i opinió pública. Té un postdoctorat de Stanford (EUA) i un altre de la London School of Economics (LSE). I és coautor del pòdcast de divulgació La segona volta, que Catalunya Ràdio va emetre fa temps. Rodon és l’home ideal per a parlar d’un dels temes de moda, l’abstenció. Quina és la magnitud de l’abstenció als Països Catalans comparada amb els països europeus, quins tipus n’hi ha, quins efectes té, on afecta més? I com veu ell la reacció d’aquests dies dels partits pel perill d’una abstenció a les espanyoles. Parlem amb el professor Toni Rodon en un dels patis de la Pompeu Fabra.

 

 

 

 

—Quina és l’abstenció als Països Catalans?
—A escala europea, el País Valencià seria a la banda mitjana alta de participació, Catalunya a la banda mitjana baixa i les Illes Balears encara més avall. L’Alguer, a la mitjana. El campió en participació als Països Catalans, en general, és el País Valencià. Històricament, el País Valencià sempre ha votat molt. Tot això és un altre gran tema per a estudiar. Jo crec que no l’entenem del tot.

 

—Per què passa?

Brahim Gali: “Pedro Sanchez’s is the third betrayal to the people of Western Sahara”

 

 

In English

 

Interview with the President of the Sahrawi Arab Democratic Republic, who is very critical of Pedro Sánchez's change of attitude towards Morocco and wonders what kind of blackmail could be behind it

 

 

 

  

 

 

 

 

 Kristina Berasain 

 

07.05.2023 - 21:40

 

[En català | Euskaraz]

 

 

 

Brahim Gali (Smara, Western Sahara, 1949) must be the only president who lives in a refugee camp. The president of the Sahrawi Arab Democratic Republic lives in exile in Tindouf, Algeria. He lives in a modest and elegant adobe house. He is barefoot, sitting on the ground next to a small table with water, juice, tea, and dates. It is Ramadan,  –Kristina Berasain, a journalist from Berria, interviewed him a month ago. He starts talking after the iftar, the breakfast that Muslims eat to break the fast after sunset. Occasionally, the call to prayer is heard from the mosque.

 

Gali’s life and the struggle of the Sahrawi people are parallel. They cannot be understood without each other. He was one of the founders of the Polisario Front, the first Secretary-General, and has worked both on the battlefield and in diplomacy. He has the reputation of a skilled and exceptional soldier. He was the military leader of the Battle of El-Khanga on May 20, 1973, the first armed action against Spanish colonialism.

 

Gali worked alongside historical leaders Mohamed Sidi Brahim Basiri and El-Uali Mustafa Saied in the national liberation movement. On October 22, 1975, Gali, El-Uali, and Mahfoud Ali Beiba met with the

Uriel Bertran: “Ara ridiculitzen l’ANC, però ens acabaran copiant”

 

 

PROCÈS

 

 

ENTREVISTA al membre del Comitè Permanent de l'Assemblea Nacional Catalana. Defensa impulsar la llista cívica i assegura que ell no en formarà part

 

 

Uriel Bertran, Professor d'economia a la UB i Membre del Secretariat Nacional de l’ANC 22/2/2023 / Mireia Comas

 

Quico Sallés Barcelona

22/02/2023 22:02  

 

Uriel Bertran (Badalona, 1976) té una llarga trajectòria política. Aquest professor de micro i macroeconomia de la Universitat de Barcelona, va ser diputat per ERC –partit que va deixar després de liderar un sector crític dins de la formació– i per Solidaritat Catalana per la Independència i ara forma part del Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Molts l’han posat al centre de la polèmica generada per la crisi de l’entitat independentista que ha acabat amb 14 dimissions al Secretariat Nacional, una de les quals ja s’havia produït abans de la convulsa reunió de dissabte. En aquesta entrevista centra la pilota del debat i avisa que no anirà a cap eventual llista cívica. Ara bé, insisteix que l’ANC no es pot rentar les mans i ha de tenir una pota institucional i una de social. També avisa que hi ha un “intent de ridiculitzar l’ANC”, però que “l’independentisme institucional de gestió autonòmica” acabarà copiant-los. Bertran també explica sense embuts les diferències amb els crítics i com va anar el procés abans de la desbandada de 13 secretaris nacionals més el vicepresident Jordi Pesarrodona, que deixa el càrrec encara que no marxi del Secretariat.

 

Després del que ha passat les darreres setmanes, l’ANC és una joguina trencada? 

 

L’ANC és el viu debat de l’independentisme. L’ANC sempre ha reflectit els debats, les tensions de l’independentisme. Per això, quan ha arribat a consensos, aquests consensos han estat forts, i quan hi ha hagut debat, s’ha debatut. No és ni la primera vegada ni l’última que l’ANC viu episodis de debat interns i ho resoldrem en favor del que ha de ser la renovació i el nou impuls que ha de tenir l’independentisme per acabar la feina que es va deixar a mitges l’octubre de 2017. 

 

Però, una renovació passa per 13 baixes?

Antoni Castellà: "És un error que Aragonès vagi a la cimera. Sánchez l'utilitzarà"

 

 

ENTREVISTA

 

 

Castellà, membre del Consell per la República, augura una reacció important contra la cimera a la concentració de dijous

 

 

 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Irene Vilà
Barcelona. Dimarts, 17 de gener de 2023. 21:55
Actualitzat: Dimarts, 17 de gener de 2023. 22:03
Temps de lectura: 8 minuts  

 

 

El Consell per la República, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural encapçalen la concentració de protesta convocada aquest dijous contra la cimera hispanofrancesa a Barcelona. Toni Castellà (Barcelona, 1970), responsable de relacions institucionals del Consell per la República, assegura que la convocatòria servirà per desmentir les proclames del president espanyol, Pedro Sánchez, en el sentit que el procés ha mort. Castellà, que és també secretari general de Demòcrates, no amaga les crítiques per la decisió del president, Pere Aragonès, d'assistir a la concentració.

És una obvietat que no ha acabat el procés d’independència. Ha estat una provocació per part de Sánchez

 

 

Pedro Sánchez ha donat el procés independentista per mort unes quantes vegades i aquest dijous vol certificar aquesta defunció. Creu que se’n sortirà?

Joan Cavallé: “A la Caixa d’Enginyers, el 2017 teníem previst de poder pagar els rebuts des de fora d’Espanya”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista al director general de la Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé 

 

 

 

 

Albert Salamè

16.10.2022 - 21:40

Actualització: 16.10.2022 - 22:06

Joan Cavallé, director general de la Caixa d’Enginyers, explica en aquesta entrevista que si s’hagués fet efectiva la independència l’entitat bancària que dirigeix havia previst la logística per a continuar operant amb corresponsals europeus. És inevitable de fer la broma de si eren els únics que havien fet els deures. L’encaixa amb un somriure. Tot allò que explica sobre les decisions que va prendre aquells dies és alliçonador, de tan racional. Cinc anys després d’aquells dies convulsos, els seus raonaments són reveladors. De llavors ençà, són l’única entitat bancària que té seu a Catalunya. A l’entrevista també parlem de la crisi econòmica actual i de la importància de la resiliència en temps de volatilitat.

 

—Adaptar-vos a aquesta crisi us preocupa? Les heu agafades totes…
—Aquest desembre farà vint anys que sóc a la Caixa d’Enginyers i disset a la direcció general; amb mi van arribar totes les crisis [riu].

 

—Us hi heu acostumat?

Toni Castellà: “L’aniversari de l’1-O servirà per a saber qui manté la coherència”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista a Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República · Parla de l'acte transversal organitzat el Primer d'Octubre a Barcelona i defensa la vigència del resultat del referèndum de fa cinc anys 

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart Fernàndez

FOTOGRAFIES : Albert Salamé

 

22.09.2022 - 21:40

Actualització: 22.09.2022 - 21:41

 

 

 

Després de la Diada, el sobiranisme té una cita el Primer d’Octubre per a retrobar-se al carrer. El Consell de la República, l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona han organitzat un acte unitari a les 17.00 a l’Arc de Triomf de Barcelona. Volen que la reivindicació de la vigència del “sí” que va guanyar el referèndum sigui un acte transversal i torni a agrupar tothom que ara fa cinc anys va posar el cos per defensar les urnes. L’acte l’obrirà Carme Forcadell, màxima representant del parlament que va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, i el tancarà Carles Puigdemont, en nom del govern que va convocar els ciutadans a autodeterminar-se. I entre tots dos, la societat civil organitzada, que farà valer la legitimitat del resultat de la votació. En parlem breument amb Antoni Castellà, responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, després de l’acte públic de presentació de la mobilització.

 

Cinquè aniversari de l’1-O: totes les activitats convocades per commemorar el referèndum

 

—Heu dissenyat l’acte de manera que es dóna protagonisme als ciutadans que van votar i van fer seu el referèndum. Esteu d’acord que aquests darrers anys no han estat tinguts prou en compte i s’ha centrat molt més el protagonisme en els que eren càrrecs institucionals o de partit?
—La idea és donar la imatge que institucions, partits i ciutadania són al mateix nivell. Sense els ciutadans el Primer d’Octubre hauria estat impossible, la gent va defensar les urnes amb el seu cos. I sense les institucions convocant-lo, tampoc no hauria estat possible. Que l’estat espanyol fes fallida en territori català va ser possible per un desbordament, perquè entre les institucions i la mobilització ciutadana no hi havia jerarquies, i durant aquests anys possiblement se n’han fet. El Primer d’Octubre deu ser dels pocs esdeveniments de la història que cada ciutadà té la seva història particular.

 

—L’altre valor que heu destacat en la presentació és la transversalitat dels convocants, que va del Consell de la República i les entitats independentistes ja habituals (ANC, Òmnium i AMI) als àmbits econòmic i social, representats per la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona.
—Volíem fer visibles els agents socials, anar molt més enllà de les organitzacions polítiques independentistes, i donar la imatge que el Primer d’Octubre va ser possible perquè els treballadors i els empresaris del país

Entrevista a Albert Pont sobre l'estratègia unilateralista "Via Única"

 

 

15-02-2022

 

 

Farts de taules de diàleg estèrils i de promeses i discursos buits? Farts del xantatge emocional per part dels dirigents actuals? Desesperats pel fet de veure com s'estan carregant un moviment històric que ha aplegat durant anys a milions de persones? I si us diguéssim que només hi ha una via possible per assolir un Estat? I si us diguéssim que no és impossible, tal com els polítics processistes diuen? L'Albert Pont, president del CCN i expert en Dret Internacional i Successió d'Estats i autor de diversos llibres relacionats, explica en aquesta entrevista el que cap polític "independentista" vol explicar:

Juan Branco: “He rebut amenaces de mort dels ultres del PSG pel cas Messi”

 

 

SOCIETAT - ESPORTS

 

 

Entrevista a l'advocat francoespanyol que ha portat als tribunals el fitxatge de Leo Messi per al París Saint Germain  

 

Per: Redacció

19.08.2021  21:50

 

 

L’advocat Juan Branco (Estepona, 1989) és conegut a l’estat francès per haver participat en casos mediàtics, però també per haver estat el centre d’unes quantes polèmiques. Arran del fitxatge de Leo Messi per al PSG, ha decidit d’assumir la defensa dels interessos d’uns quants socis del Barça en una batalla judicial que cerca d’harmonitzar la normativa del joc net financer, de manera que els nou-rics del futbol no puguin rebentar l’ecosistema futbolístic europeu amb el suport de petroestats, de fons d’inversió o d’oligarques.

 

 

—Per als lectors que no us coneguin. Qui és Juan Branco?
—Sóc un advocat francès, però nascut a Espanya, que ha treballat en diverses causes mediàtiques com ara el cas de Julian Assange i Wikileaks. Ara defenso uns quants socis del Barça d’una penya francesa en aquesta causa contra la lliga de futbol professional francesa.

 

 

—Quines demandes heu presentat?
—Hem emprès mesures legals per dues vies. Per una banda, al tribunal administratiu de París, i per l’altra, a la Comissió Europea. Denunciem el fet que la lliga francesa hagi permès al PSG, però de retruc a tots els clubs, de vulnerar el joc net financer fins a la temporada 2023/24. Això ha permès al PSG de contractar i inscriure Lionel Messi.

 

—Què denuncieu ben bé a Europa?

Gonzalo Boye: “El TGUE veu que això és un cas de persecució política”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista a l'advocat de Puigdemont, Comín i Ponsatí arran de la resolució del TGUE que els retorna la immunitat com a eurodiputats

 

 

 

Per: Roger Graells Font

02.06.2021  20:30

 

 

L’advocat Gonzalo Boye atén la trucada de VilaWeb poc després de saber-se la resolució del Tribunal General de la UE que li dóna la raó i retorna la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, provisionalment, fins que no hagi resolt el fons del recurs presentat contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu. Boye està exultant, però parla amb prudència. Alhora, està convençut que aquesta nova victòria judicial de l’exili és un pas més perquè els tres exiliats puguin tornar a trepitjar el Principat.

 

—Quina és la importància d’aquesta decisió?

 
—Bàsicament, la resolució és un pas més en un procés llarg en què molt poca gent ha confiat en nosaltres, i en un procés en què habitualment no es donen aquestes mesures. Ara, què significa en el fons? Significa que, a primer cop d’ull –en termes jurídics, a prima facie–, el TGUE veu que això és o seria un cas de persecució política, com nosaltres argumentem. A partir d’això, consideren que cal preservar els drets dels eurodiputats mentre no s’entri en el fons.

 

—Dèieu que era poc habitual que s’acceptessin les mesures cautelars. Ho considereu una victòria o sou prudent?

[VÍDEO] Ramon Cotarelo: ‘Què s’interposa entre la independència i nosaltres si tenim un parlament amb majoria absoluta?’

 

 

VILAWEB TV - SERVEIS

 

 

 

En el debat, organitzat per VilaWeb, s'ha comentat el llibre 'Ramon Cotarelo. Vivències i creences' (Llibres del Segle), a més de l’actualitat política del país, amb l'historiador Enric Pujol  

 

 

Per: Redacció

23.09.2020  21:00

 

 

El catedràtic de ciències polítiques Ramon Cotarelo i l’historiador Enric Pujol van intervenir ahir en el debat amb Vicent Partal, tot responent a les preguntes dels subscriptors de VilaWeb. La conversa va començar amb un comentari de Pujol i Cotarelo sobre el llibre Ramon Cotarelo. Vivències i creences (Llibres del Segle), en què Pujol relata gairebé un any de converses amb qui considera ‘un dels intel·lectuals més sòlids d’Europa en aquests moments’. ‘Em fascinava el personatge mateix, algú que des de la intel·lectualitat espanyola és prou valent per a expressar-se a favor del procés català’, va dir.

 

 

 

 

 

 

Més tard, responent a les demandes dels subscriptors d’aquest diari, Cotarelo parlà de qüestions com ara el paper de l’esquerra espanyola respecte del dret a l’autodeterminació:

Joan Amorós: ‘La situació a Catalunya és gravíssima i és trist que la gent no se n’adoni’

SOCIETAT - ECONOMIA

Entrevista a l'ex-directiu de Nissan sobre el futur de la planta

Joan Amorós, que va treballar de 1968 fins el 2001 a la Nissan, en una imateg d'arxiu (Foto: ACN)

Per: Andreu Barnils

08.06.2020  21:50




Hi ha moltes maneres de presentar Joan Amorós (1938), l’actual president de Ferrmed, lobby empresarial europeu de transports. Amorós és una ànima inquieta, i un dels impulsors del diari Avui, del Cercle d’Agermanament Occitano-Català i, més recentment, del llibre Aportacions Catalanes Universals (Pagès Edicions), de 800 pàgines i 1.000 il·lustracions, obra que ha portat a la Biblioteca del congrés nord-americà i a la redacció de The New York Times. Però d’Amorós també es pot dir que durant més de trenta anys va treballar a Nissan, l’empresa automobilística que ara vol tancar les plantes a Catalunya.



Amorós se la coneix com poca gent i aquests dies ha escrit dos articles molt interessants sobre per què Nissan se’n va (‘D’on se’n va la Nissan‘) i què es pot fer per evitar-ho (‘Una proposta per a les plantes de Nissan‘). VilaWeb n’ha parlat amb el senyor Amorós telefònicament.

oan Amorós en una imatge d’arxiu (Fotografia: ACN).

—Quan vau ser a Nissan i què hi vau fer?