ELECCIONS CATALANES
Assegura que facilitarà la transició des del Govern en funcions fins al nou, així com en la presidència
 |
| El president de la Generalitat, Pere Aragonès, en roda de premsa després de reunir-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Data de publicació: dijous 21 de desembre del 2023, 15:08 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs |
PAÍS - PRINCIPAT
14.12.2023 - 10:09
Actualització: 14.12.2023 - 11:23
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha negat que tingui previst de reunir-se amb el president Carles Puigdemont, tal com ha anunciat Junts. En una atenció als mitjans a Brussel·les, ha dit que a l’agenda només hi té una reunió amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el 21 de desembre. “La meva agenda és pública. És absolutament transparent”, ha afegit.
🔴DIRECTO | Pedro Sánchez, presidente del Gobierno: "En mi agenda lo que tengo es una reunión con el president Aragonès de la Generalitat, me parece que es el día 21"
— Radio 5 (@radio5_rne) December 14, 2023
"Mi agenda es pública, es absolutamente transparente"https://t.co/MFBFHOkvUO https://t.co/3sqtGe2Vl7 pic.twitter.com/2XWP0aIWXa
🔴DIRECTO | Pedro Sánchez, presidente del Gobierno: "En mi agenda lo que tengo es una reunión con el president Aragonès de la Generalitat, me parece que es el día 21"
— Radio 5 (@radio5_rne) December 14, 2023
"Mi agenda es pública, es absolutamente transparente"https://t.co/MFBFHOkvUO https://t.co/3sqtGe2Vl7 pic.twitter.com/2XWP0aIWXa
Prèviament, la portaveu del govern espanyol i ministra d’Educació, Pilar Alegría, havia dit que
 |
| Reunió del president del Govern, Pere Aragonès, amb el Consell Acadèmic per a l'acord de claredat Data de publicació: dimecres 19 d’abril del 2023, 16:29 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí |
“Un acord que identifiqui quan i com podem tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar així l’acord de claredat, el setembre de 2022, i sis mesos després ha presentat el Consell Acadèmic que ha de pilotar el projecte. Però com valoren des del Quebec la Llei de Claredat del 2000 (aprovada pel govern federal canadenc sense acord amb els independentistes)? L’ACN ha parlat amb experts del Quebec, que adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos”, i recomanen “prudència” a Aragonès. A més, el diputat independentista Jöel Arseneau (Partit Québécois) anima el Govern a “entendre’s” amb la Moncloa, i a buscar suports perquè l’Estat accepti un referèndum.
“Si el Govern vol inspirar-se en la Llei de la Claredat, millor ser prudents”. Ho diu Daniel Turp, professor emèrit de la Facultat de Dret a la Universitat de Montreal (Quebec), especialitzat en dret constitucional i internacional. Turp, que va fer d’observador el 9-N de 2014 i el 27-S de 2015, recorda que la legislació del Canadà pretenia “dissuadir” els independentistes del Quebec d’organitzar més referèndums -després de les consultes del 1980 i el 1995, mai acordades amb el Canadà.
En conversa amb l’ACN, Turp constata la “noblesa” del “gest” del Govern en impulsar l’acord de claredat. “De què té por Espanya? És molt democràtic”, subratlla. El president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) considera que la proposta d’Aragonès està orientada a aconseguir el mateix que va fer Escòcia després de negociar amb el Regne Unit, i que va permetre el referèndum de 2014.
“Un punt de partida de mínims”
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
| Fotografia: EFE/Quique Garcia. |
Vicent Partal
08.03.2023 - 21:40
S’acaba de saber que el govern de la Generalitat de Catalunya ha encarregat al politòleg Marc Sanjaume, professor de la Universitat Pompeu Fabra, la coordinació d’un grup d’experts que tindria per missió fer un primer esborrany d’un “acord de claredat” per a presentar a les autoritats espanyoles amb la voluntat de sol·licitar un altre referèndum d’autodeterminació.
El govern, qualsevol govern, pot encarregar els estudis que vulga sobre els temes que li puguen semblar interessants. Però en el cas que ens ocupa hi ha una particularitat digna de ser remarcada i que fa que la situació siga excepcional. Com tothom deu recordar, el setembre de l’any passat el president Aragonès va presentar al parlament aquesta proposta i la cambra la va rebutjar de manera directa i contundent. Únicament els comuns van sumar els seus vots als d’Esquerra Republicana i ni tan sols Junts, que en aquell moment es mantenia dins el govern de coalició, s’hi afegí.
I això no és tot. En menys d’una hora el govern espanyol –que seria el destinatari de la proposta–, mitjançant la portaveu, Isabel Rodríguez, ja va rebutjar la idea i va deixar clar que
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
| El president Aragonés durant la seua intervenció d'ahir (fotografia: Quique Garcia). |
Vicent Partal
26.01.2023 - 21:40
Actualització: 27.01.2023 - 07:34
Això que ara explicaré va passar el 2005. El president Pasqual Maragall, que va ser un dels primers polítics del país a interessar-se per internet, va decidir que volia obrir un bloc i em va demanar de presentar-lo amb ell, petició que vaig acceptar, molt content. Per això el dia de la presentació vam quedar una bona estona abans a palau, per parlar, ell, jo i Marta Continente, un dels cervells més brillants de l’administració catalana, que en aquell moment –si no vaig equivocat– s’encarregava precisament de la incipient digitalització de la Generalitat i, amb molta gent que també feia molta feina, de la reforma dels feixucs procediments burocràtics.
La conversa va començar per la xarxa –i espere poder contar algun dia una anècdota sucosa sobre això–, però, com era d’esperar, va derivar cap a la política. I en un moment determinat el president es va quedar mirant el seu despatx i va fer un gest amb les mans com provant d’agafar les parets i acostar-les. Aleshores va callar un instant llarg i va eixir del silenci dient una frase que em vaig apuntar en el meu bloc de notes perquè em va impressionar molt. Va dir: “Quan estàs aquí [volia dir al Palau de la Generalitat] hi ha com una cosa que s’apodera de tu per dins, com una responsabilitat històrica.”
Pasqual Maragall és un gran coneixedor dels Estats Units, de manera que la conversa va derivar cap a un tema que allí és molt habitual, però que ací encara causa sorpresa quan l’exposes:
ENTREVISTA
El Consell per la República, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural encapçalen la concentració de protesta convocada aquest dijous contra la cimera hispanofrancesa a Barcelona. Toni Castellà (Barcelona, 1970), responsable de relacions institucionals del Consell per la República, assegura que la convocatòria servirà per desmentir les proclames del president espanyol, Pedro Sánchez, en el sentit que el procés ha mort. Castellà, que és també secretari general de Demòcrates, no amaga les crítiques per la decisió del president, Pere Aragonès, d'assistir a la concentració.
És una obvietat que no ha acabat el procés d’independència. Ha estat una provocació per part de Sánchez
Pedro Sánchez ha donat el procés independentista per mort unes quantes vegades i aquest dijous vol certificar aquesta defunció. Creu que se’n sortirà?
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
10.01.2023 - 12:59
Actualització: 10.01.2023 - 13:12
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, serà a la cimera franco-espanyola del 19 de gener, en què el president espanyol, Pedro Sánchez, rebrà el president francès, Emmanuel Macron. “Creiem que la representació institucional hi ha de ser i per això hi serà el president de la Generalitat”, ha dit avui la portaveu del govern, Patrícia Plaja. Segons l’executiu, la cimera i la manifestació en contra que han convocat l’ANC, Òmnium Cultural i el Consell de la República “són dos actes complementaris”. De moment, hi ha converses amb la Moncloa per saber com serà la participació del president.
El govern no considera contradictori que el president participi a la cimera mentre el seu partit, Esquerra Republicana, s’hi manifesta en contra, i diu que entén i respecta la manifestació, perquè “el govern espanyol està fent servir aquesta cimera amb fins partidistes”. Plaja ha dit també que les declaracions del ministre Félix Bolaños, en què va dir que la tensió de 2017 havia quedat enrere, van estar fora de lloc.
OPINIÓ
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
09.10.2022 - 21:40
Actualització: 09.10.2022 - 23:43
En vista dels noms que integren el nou govern de Pere Aragonès, crec que només puc dir que es confirma una cosa que un bon amic suec fa temps que em diu: que la nova política no té fons, només té forma, que tant se val el projecte i cap on vas, que tan sols importa l’efecte immediat, el foc d’artifici. I que s’exhaureix, per tant, en la comunicació. Aquest és el problema.
Però la realitat supera la ficció. Resulta que ERC, per la seua mala gestió del pacte del 52%, es troba aïllada al parlament amb 33 diputats; i la reacció –efecte immediat, foc d’artifici– és anar a cercar un ex-PSC, un ex-PDECat i una ex-Podem i piular que així ja tenen el govern del 80%?
Ho dic perquè la composició de la cambra no canviarà per això. ERC s’encara des d’avui a l’envit de governar amb una minoria
OPINIÓ
DIARI DE LA REVOLTA (326)
Sembla que Carles Puigdemont s’hagi despertat d’un son molt llarg i que ara es recordi de nosaltres. Sí, nosaltres encara som aquí, hola, president, ja ho podeu veure, sí, ’nar fent com podem. Fou venturós el Gran Carles perquè encarnà la dignitat de la Generalitat rebel, coratjós, esmunyint-se una vegada i una altra de Mòrdor, del Xèrif de Nottingham, de l’Estrella de la Mort, de la Guàrdia Civil. Fou Serrallonga i també Carrasclet. Però com que la distància és l’oblit, i encara més en l’Europa de les noves tecnologies, dels grans invents del professor Puigneró de Copenhaguen, després de cinc anys clavats del Primer d’octubre, Carles el Gran ja no és qui havia estat. Ha quedat deixatat en Carles l’Absent, en Carles l’Inconstant, l’Empetitit, el Distret. El Mut.
Cap polític en tota la història de Catalunya ha dilapidat com ell el prestigi, el respecte i, sobretot, la tirada electoral. Ningú ha estat tan estimat. Clara Ponsatí, qui no li és precisament enemiga, ha explicat en un llibre de memòries la notable habilitat psicològica que té Fuigdemont en fugues i abruptes desaparicions. La veritat és que el president legítim va demanar que el votéssim per poder tornar, però al final no va tornar pas. Es va estimar més despullar-se de la legitimitat i acceptà que
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
27.09.2022 - 21:40
Actualització: 28.09.2022 - 01:09
El president Aragonès va proposar ahir que les institucions espanyoles adoptassen un acord de la claredat semblant al que el Canadà va aprovar l’any 2000. Tot seguit, el president català va demanar a les forces polítiques un acord per a reclamar-lo. No va tenir gaire èxit, perquè el PSC el va menystenir i el govern espanyol li digué –a una velocitat de rècord– que no, que ni parlar-ne. Però, amb tot i això, he de dir que, per damunt de l’èxit que puga tenir la proposta, no me’n sé avenir, que des de Catalunya es faça una proposta com aquesta. I em pregunte com és possible que el president de la Generalitat ens propose de copiar, precisament, l’estratègia que el Canadà va activar per aturar la independència del Quebec.
D’entrada, i tan sols per a contrastar els fets, propose al lector que vaja a la web del govern del Quebec per a saber quina va ser la seua reacció el juny de l’any 2000. I copie la darrera part del text, en què el govern quebequès és ben clar, a propòsit de la llei de la claredat. Diu:
Redacció 08/09/2022
L’ANC ha deixat ben clar que no canviarà “el missatge” de la manifestació de l’11-S; rebuitjant així la petició del president de la Generalitat, Pere Aragonès. La presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, anima a tothom a participar, no obstant això, ha deixat palès que no renunciarà el “sentit crític amb l’autonomisme”.
Entre la sintonia en fer una manifestació transversal, però alhora crítica; Feliu nega que la manifestació sigui contra els partits polítics i diu
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
| Una pancarta exigint la independència en la manifestació de la Diada de l'any passat. |
Vicent Partal
04.09.2022 - 21:40
Actualització: 04.09.2022 - 21:41
Hi ha errors polítics tan monumentals que sempre em desconcerten. Com és possible, concretament, que en el món polític d’avui, ple d’assessors i amb una gestió de dades que ressegueix el país mil·límetre a mil·límetre, un president com Pere Aragonès cometa un error de la dimensió del que ha comès anunciant –i de la manera com ho ha fet– que ell no acudirà a la manifestació de la Diada?
Dic de la manera que ho ha fet perquè la majoria dels presidents de la Generalitat, durant el seu mandat, no hi han anat. I, per tant, que no ho fes ell tampoc no seria gens estrany. En canvi, sí que és estrany tot allò que ve a continuació.
El president hauria pogut dir, per exemple, que no aniria a la Diada però que després rebria els organitzadors a palau, per veure què tenen a dir-li –com han fet uns quants presidents. O hauria pogut adduir la seua posició institucional, cosa que també
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
08.06.2022 - 13:20
Actualització: 08.06.2022 - 14:01
El president Pere Aragonès ha desautoritzat públicament Gabriel Rufián, que ha qualificat de tarat el president Carles Puigdemont durant una entrevista al programa Planta Baixa. Del parlament estant, en una interpel·lació de JxCat, Aragonès ha assegurat que discrepa del portaveu d’ERC al congrés espanyol i que no comparteix els insults.
“No tan sols no estic d’acord amb aquestes paraules sinó que
El expolio de España contra Catalunya suma y sigue. El Govern pide explicaciones a La Moncloa por las cifras sobre las inversiones del gobierno español publicadas esta semana que muestran que el año pasado sólo se ejecutó un tercio de lo presupuestado en Catalunya.
Lo han hecho Pere Aragonès y Jordi Puigneró directamente a la ministra de Transportes, Raquel Sánchez. El president de la Generalitat y el vicepresidente y consejero de Políticas Digitales y Territorio han coincidido con la ministra en el acto de inauguración de las nuevas oficinas de Google en
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dilluns, 23 de maig de 2022. 22:23
Actualitzat: Dimarts, 24 de maig de 2022. 00:11
Temps de lectura: 2 minuts
En complir-se un any del Govern presidit per Pere Aragonès, la puntuació que rep l'executiu català és del 4,55 i només l'aproven els votants d'Esquerra, Junts i la CUP. La confiança en el president de la Generalitat és poca o cap per a més del 50% dels catalans i només el 16,4% hi tenen molta o bastant. Aquesta és una de les dades publicades aquest dilluns per El Nacional a partir d'una enquesta que per a aquest diari ha realitzat l'Institut Feedback, que dirigeix el professor Jordi Sauret. Les desavinences entre els socis, la falta d'una agenda política clara en clau catalana, el pobre perfil en la política espanyola, l'absència de resposta davant dels atacs a la llengua i, en resum, una política borrosa i, en moltes ocasions, sense rumb aparent, ha acabat passant factura i, amb això, sent possible una eventualitat que fins ara sempre s'havia descartat: l'independentisme podria perdre les pròximes eleccions catalanes.
Perquè qui sí que aprofita la situació política és el PSC, que està en condicions d'ampliar els resultats que va obtenir fa un any, a més de veure's beneficiats els comuns. La política de Salvador Illa dona fruits i el seu paper de cap de l'oposició rep una valoració raonable tant pels votants
ENQUESTA EL NACIONAL
David González
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dilluns, 23 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts
El president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, i el seu govern, format per ERC i Junts per Catalunya, no desperten la confiança dels catalans quan es compleix un any de la investidura i la presa de possessió dels consellers. Així ho posa de manifest el sondeig elaborat per Feedback per a El Nacional en els apartats sobre el grau de confiança que mereix la figura d'Aragonès i en el de la valoració de la tasca realitzada fins ara per l'executiu que presideix, al qual només aproven els votants de les formacions independentistes. Aquestes qüestions formen part de l'enquesta sobre la situació política catalana, que preveu que el PSC s'imposaria a les urnes si les eleccions al Parlament se celebressin ara. Tampoc la valoració individual de la tasca feta pels consellers és gaire millor, segons el mateix estudi demoscòpic.
Aragonès, que després de tres mesos de negociacions va ser investit amb una folgada majoria parlamentària formada per ERC, Junts -els dos partits socis del Govern- i la CUP, recull "poca" o "gens" de confiança entre un 50,7% dels enquestats. Un 30,7% manifesten "regular" confiança en el
Àlex Huguet 19/05/2022
 |
| Pla mitjà del president del govern espanyol, Perro Sánchez, somrient en la roda de premsa posterior a la trobada amb Pere Aragonès |
El govern espanyol ha vetat aquest dijous pocs minuts abans de l’inici de la Comissió d’Economia del Congrés –que aprovarà el dictamen de la Llei Audiovisual- dues esmenes d’ERC i Junts que permetrien que TV3 es deduís íntegrament tot l’IVA que paga i ha pagat en els últims anys independentment de les subvencions que rebi per part de la Generalitat. L’executiu espanyol s’ha emparat en l’article 134.6 que diu que en qualsevol moment pot vetar esmenes per qüestions de naturalesa pressupostària. Argumenta que la mesura tindria un cost de 796 milions d’euros per a les arques públiques.
L’executiu espanyol ha enviat el veto a primera hora d’aquest matí poc abans de l’inici de la Comissió d’Economia del Congrés que aprovarà el dictamen de la Llei Audiovisual i que l’enviarà al ple de la setmana que ve.
La decisió del govern espanyol ha generat indignació de les forces independentistes, però malgrat el moviment d’última hora la Mesa de la
PROCÉS INDEPENDENTISTA
Lluís Bou
Foto: @Perearagonès
Barcelona. Dijous, 19 de maig de 2022. 15:53
Temps de lectura: 2 minuts
L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha reunit amb els eurodiputats independentistes a Brussel·les. En la missiva Ponsatí demana un canvi total d'estratègia al Govern després que s'ha constatat que "la desescalada ha estat un error". Ponsatí ha apuntat que, com que el president li ha demanat una reunió formal, li ha expressat "amb franquesa" per escrit la seva valoració. "El govern de Catalunya que presidiu no ens acosta a la independència ni la té com a objectiu. En comptes d'esmenar els errors i les simulacions que van impedir materialitzar-la el 2017, n'ha aprofundit la gravetat. Mentre opereu com si el conflicte de fons no s'hagués agreujat, el país s'erosiona políticament, socialment, culturalment i econòmicament. Promoveu la ficció que és un retorn a l'autonomisme que ens permet conviure i negociar de tu a tu amb el govern espanyol i créixer com a país", ha manifestat.
Segons la consellera exiliada, oferir la desescalada del conflicte ha estat una pifiada "que paguem tots". "El govern espanyol i els aparells de l'Estat, lluny de desescalar, han aprofitat la feblesa del vostre govern per accelerar el procés d'assimilació i dissolució de la nació catalana i de
