Un informe basat en una resolució del Tribunal Suprem del Canadà
avisa que rebutjar la consulta soscava la legitimitat del sistema
polític espanyol
Advoca per l'equilibri entre “l'estat de dret i el principi democràtic”
10/01/14 02:00
-
barcelona
-
Ivan Vila
 |
| Consulta popular en clau independentista a Cassà de la Selva, el desembre de 2009 Foto: TEIA BASTONS. |
Per
molt que la indissolubilitat d'Espanya estigui consagrada per la
Constitució, és a dir, pel principi del constitucionalisme i l'estat de
dret, insistir només en aquest plantejament per negar el dret a
l'autodeterminació de Catalunya implica “descuidar el principi de
democràcia” i també, de retruc, el dels drets de les minories, si
entenem els catalans com una minoria dins del conjunt dels ciutadans
espanyols que conjuntament són titulars del dret de sobirania. És a dir,
quan les institucions estatals neguen a Catalunya “el dret a expressar
la seva pròpia veu, la legitimitat del sistema polític espanyol se
soscava”. Aquesta és, si més no, la tesi d'un informe que va publicar
ahir el Centre Maurits Coppieters,
think tank amb seu a
Brussel·les especialitzat en –i proper a– moviments nacionalistes.
La
fundació Josep Irla, vinculada a ERC, és un dels membres que l'integren.
El
treball, que suma arguments teòrics a l'arsenal de raons amb què el
sobiranisme vol consolidar la legitimitat de la seva lluita a ulls
internacionals, es titula
Llei i legitimitat: la negació de la veu catalana i el firma Huw Evans, professor associat de dret a la Universitat Metropolitana de Cardiff.
Evans
compara els casos català i escocès i es remet a una resolució del
Tribunal Suprem canadenc que, tot i rebutjar el dret a la secessió
unilateral del Quebec, considerava “un greu error” equiparar la
legitimitat d'un sistema polític només amb la “voluntat sobirana” o “la
regla de la majoria”, excloent-ne “altres valors constitucionals”. O,
dit d'una altra manera, que un sistema polític, per preservar la seva
legitimitat, “requereix la interacció entre l'estat de dret i el
principi democràtic” i, per tant, “ha de ser capaç de reflectir les
aspiracions de la gent”. Aplicats aquests preceptes a l'escenari català,
l'informe avisa que el rebuig frontal del govern espanyol a la consulta
independentista, a més de vulnerar el dret a la llibertat d'expressió,
implica “una absència d'interacció entre l'imperi de la llei i el
principi democràtic”.
Evans, que matisa que tenir en compte “la
veu catalana” no implica ignorar-ne d'altres, conclou, sempre
remetent-se al Suprem canadenc, que, si “una clara majoria” de catalans
aposta per aquest objectiu, “no es pot negar el dret del govern català a
perseguir la secessió”, sempre que, en fer-ho, “no es vulnerin els
drets d'altri”.
Darrera actualització ( Divendres, 10 de gener del 2014 02:00 )
