Independència i eleccions

OPINIÓ






Pere Pugès
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020

La independència nacional només arribarà per la via democràtica. Sobre això no sembla que hi hagi cap mena de dubte entre la immensa majoria de la ciutadania d’aquest país.
També podrem convenir que una part molt important de les bases independentistes està convençuda que el primer d’octubre vam fer el referèndum d’autodeterminació i el vam guanyar i que, fora que hi hagi un acord amb l’estat espanyol per fer un referèndum d’autodeterminació vinculant, no cal tornar-ne a fer cap altre.



El camí que tenim al davant és molt clar: treballar per instaurar la República proclamada el dia 27 d’octubre de 2017. Tots sabem que això és tan clar com complex, sobretot si seguim deixant la direcció d’aquesta etapa del procés d’independència en mans de la direcció dels partits, que semblen no haver entès res del que va passar aquella tardor i que semblen més preocupats per guanyar les properes eleccions que per treballar de forma eficient per la independència... i sense repetir errors.



És evident que quan l’ANC va organitzar la primera gran manifestació, l’any 2012, va agafar tots els partits independentistes amb el peu canviat. Des de llavors, són molts els

El Tribunal de la UE diu que l’1-0 va tenir lloc un referèndum d’autodeterminació a Catalunya

Ho ressalta en una piulada el vicepresident del Parlament Josep Costa, un fet a tenir en compte com a mínim queda per la història

Redacció 19/12/2019

L’1-O va tenir lloc a Catalunya un referèndum d’autodeterminació segons el Tribunal de la UE

Sembla un detall insignificant, però té una gran importància, sobretot per a tots aquells que diuen que l’1-O no va ser important. Ara resulta que tot un tribunal de prestigi ho confirma, vam celebrar un referèndum d’autodeterminació amb una participació i un resultat que seria validat a qualsevol país europeu de democràcia avançada.

A tot això, el Tribunal de Justícia de la UE ha deixat per escrit en la seua sentència que el dia 1 d’octubre del 2017 va tenir lloc a Catalunya un referèndum d’autodeterminació.

Queda també per a la història. pic.twitter.com/wcF4MCXPgx

— Josep Costa🎗 (@josepcosta) December 19, 2019

  





Una autèntica allisada a tots aquells que diuen que el referèndum de l’1-O no va tenir prou validesa

Un 60% d'europeus creu que la UE hauria de fer de mediadora o donar suport al referèndum català

PROCÉS CATALÀ

Els alemanys, els bàltics i els eslovens són els més favorables a que Brussel·les faci costat a les demandes catalanes, segons un estudi del Diplocat

per Roger Tugas Vilardell, 11 de desembre de 2019 a les 11:00

Banderes estelada i europea, en una manifestació de la Diada. | ACN

Un 42% dels europeus creu que la Unió Europea (UE) hauria de fer de mediadora entre Catalunya i l'Estat i un 18% defensa que directament hauria de fer costat a la Generalitat i permetre que se celebri un referèndum. Així ho conclou un estudi sobre la imatge internacional de Catalunya a nou països europeus encarregat pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), segons el qual, per tant, un 60% avalaria alguna de les dues demandes de la Generalitat a la comunitat internacional.



 

Un altre 16% d'europeus creu que la UE ha de fer costat al govern espanyol i defensar la unitat de l'Estat, un 14% optaria per no posicionar-se i tan sols un 10% no respon. Els ciutadans que més reclamen que les institucions comunitàries s'impliquin en favor de les demandes catalanes -ja sigui fent de mediadores o avalant el referèndum- són els alemanys (65%), els estonians i letons (71%) i els eslovens (69%).





Tot i això, el percentatge de favorables a la intervenció com a mediadors o com a avaladors del referèndum cau si qui s'ha d'implicar és el govern nacional dels respectius estats i no la UE en si mateixa. En aquest cas, un 34% creu que el seu executiu no s'ha de

Aclaparadora victòria independentista al referèndum de Bougainville

OCEANIA






El Nacional
Foto: Bougainville Referendum Comission
Barcelona. Dimecres, 11 de desembre de 2019

Un 97,7 per cent dels votants es va posicionar a favor de la independència respecte a Papua Nova Guinea en el referèndum celebrat a la regió autònoma de Bougainville, conforme a les dades publicades aquest dimecres per la Comissió Electoral.



Les votacions, que van transcórrer entre el 23 de novembre i el 7 de desembre en aquesta regió poc desenvolupada, van ser "netes, justes i conformes als estàndards internacionals", va apuntar un membre de la comissió electoral que va revelar que la participació va superar el 87 per cent d'un cens de més de 207.000 d'inscrits.



Els votants havien de respondre a la pregunta "Està d'acord que Bougainville obtingui: 1. Més autonomia 2. Independència?"



Conforme al desglossament de, 176.928 persones van votar per la independència, 3.043 en favor d'una autonomia més gran (1,68 % del cens) i 1.096 en blanc (0,6 %), mentre que gairebé 26.000 persones es van abstenir.

Resultat no vinculant

El suport a un referèndum a Catalunya: el 70% de catalans i el 30% de la resta de l’estat

MÓN - ESPANYA

El Centre d'Estudis d'Opinió publica un sondatge d'opinió política a tot l'estat espanyol amb preguntes que el CIS espanyol no fa mai, sobre la independència i la monarquia 

Per: Redacció

21.11.2019  11:24




El 57,3% dels ciutadans de fora del Principat és contrari a un referèndum i només un 29,8% el defensa. En canvi, a Catalunya els partidaris de fer-lo són el 70% i els contraris, el 21,6%. Tanmateix, si finalment es fes un referèndum acordat, el 48,2% dels ciutadans de la resta de l’estat espanyol acceptaria la independència si guanyés, una xifra que s’enfila al 81,3% entre els ciutadans catalans. Són dades del sondatge del Centre d’Estudis Opinió ‘Percepció sobre el debat territorial a Espanya. 2019’, elaborat per contrastar les posicions sobre el conflicte polític català entre els ciutadans del Principat i els de la resta de l’estat espanyol.

Entre els ciutadans del Principat, el 49,3% dels enquestats són favorables a la independència de Catalunya i un 41,2%, contraris. A la resta de l’estat espanyol, per contra, el 75,8% dels ciutadans s’hi oposen i només la vol un 13,6%. Aquestes dades contrasten amb les expressades per

Sánchez promet mà dura: penalitzar els referèndums i "portar Puigdemont a Espanya"

EL DEBAT






Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 4 de novembre de 2019

L'únic debat a cinc de la campanya del 10-N havia de ser un tots contra Pedro Sánchez. En part ho ha estat, però també ha estat un gairebé tots contra Catalunya, amb enfrontaments paral·lels. Tant el candidat socialista com els seus adversaris Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal han exposat tota una sèrie de mesures, algunes coincidents, per respondre a l'independentisme de forma contundent. Molts pals i poques pastanagues L'única excepció ha estat Pablo Iglesias, que s'ha quedat sol defensant la necessitat d'una sortida dialogada al conflicte català.



El bloc de Catalunya l’ha començat el mateix Pedro Sánchez, que ha anunciat tres mesures si aconsegueix la “confiança majoritària” dels ciutadans. La primera, “construir concòrdia” amb una nova assignatura “sobre educació en valors civils, constitucionals i ètics”. La segona, modificar la llei General de la Comunicació Audiovisual perquè els ens públics s'hagin d'escollir per dues terceres parts dels parlaments. L’objectiu és “posar fi a l’ús sectari de TV3”. I la tercera, tornar a tipificar al Codi Penal la convocatòria de referèndums sense competència.
Una despenalització que va fer l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero.




També ha arribat a prometre "portar Puigdemont a Espanya perquè rendeixi comptes davant la justícia", després de retreure a Casado que se'ls escapés. Al diàleg s'hi ha referit de passada.

Corbyn deixa en ridícul Sánchez: "No s'ha de bloquejar el referèndum d'Escòcia"

REGNE UNIT






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 15 d'agost de 2019

El líder del Partit Laborista i cap de l'oposició al Regne Unit, Jeremy Corbyn, ha assegurat que el parlament britànic no hauria de bloquejar un segon referèndum d'independència a Escòcia. Tot i que posteriorment, ha exposat que no és partidari de la independència.



Ara bé, Corbyn sí que ha dit que la cambra pot debatre si és una bona idea o no repetir la idea però que no té capacitat per evitar-ho.

Corbyn: Westminster should not block second Scotland poll https://t.co/AdRtyvAk2p

— The Guardian (@guardian) August 15, 2019

 





“Es va dur a terme un referèndum i es va prendre una decisió sobre aquest tema. El que preferiria és que un govern laborista tingui l'oportunitat de garantir que Escòcia també obtingui la

Borrell tanca la porta al referèndum ofert per Torrent: "Ja no sabem com dir que no"

REFERÈNDUM






Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dijous, 4 de juliol de 2019

La resposta del govern espanyol a la proposta de Roger Torrent sobre un pacte de claredat per un referèndum ha estat clara i contundent. Ha arribat aquest dijous al migdia en boca del ministre d’Exteriors sortint,  (El Corrupte) Josep Borrell, que s'ha expressat de forma contundent i rotunda: “No sé quantes vegades el president del govern ha de repetir que no existeix cap possibilitat constitucional de celebrar un referèndum de secessió a Catalunya”.



En una conferència aquest dijous al matí a Madrid, el president del Parlament ha estès la mà a fer un “pacte de claredat” com el del Quebec per a fixar les condicions d’un referèndum. Però, poques hores després, s’ha trobat la porta tancada als morros per part de Borrell. Ha volgut deixar clar que “el senyor Torra i tots els qui cada dia reclamen el dret a

Torrent proposa a Madrid un “pacte de claredat” per celebrar un referèndum

PROCÉS






Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dijous, 4 de juliol de 2019

“Hem de posar-nos d’acord sobre el quan, el com i sota quines circumstàncies celebrarem el referèndum que posi fi al conflicte”. Amb aquesta proposta, un “pacte de claredat”, s’ha presentat Roger Torrent aquest dijous a Madrid. El president del Parlament de Catalunya ha fet una nova crida al diàleg i ha reclamat “valentia” a un Pedro Sánchez fins ara "absent de Catalunya" per enfrontar-ho. Abans, ha advertit, caldrà superar l’escenari de judicialització i repressió.



Des de la capital de l’Estat, en un esmorzar de Fòrum Europa, Roger Torrent ha recordat la sentència de l’Estatut “va trencar el vincle entre legitimitat i legalitat”, i per això ha avisat que “aquesta reivindicació no desapareixerà fins que no puguem votar un altre cop”. Davant d’aquesta disjuntiva, el dirigent republicà ha sostingut que “hem de

El responsable d'analitzar els dominis del web del referèndum reconeix que no té coneixements d'informàtica

JUDICI 1-O

L'agent de la guàrdia civil encarregat de controlar els servidors i les qüestions relacionades amb el web de l'1-O ha afirmat el seu desconeixement en qüestions tècniques

per NacióDigital, 21 de març de 2019 a les 17:05

L'agent de la Guàrdia Civil encarregat de fer el seguiment de les pàgines web del referèndum de l'1-O ha reconegut al Tribunal Suprem què no té coneixements d'informàtica. Davant la pregunta d'Andreu Van den Eynde, l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, de si sabia si la pàgina referendum.cat estava allotjada en algun dels servidors de la Generalitat, el testimoni ha respòs que no, que ell no té "coneixements d'informàtica". 





El guàrdia civil havia estat un dels encarregats d'analitzar l'ús dels diferents dominis que hi havia per mantenir actiu el web del referèndum. Durant la seva declaració, sí que ha sostingut que la Generalitat es va gastar entre 6.000 i 8.000€ en la compra-venda de

Millo constata el compromís de Forn amb el referèndum

L'exdelegat del Gobierno ha assegurat que, amb l'entrada de Joaquim Forn a Interior, el tarannà va canviar

 

uim Forn i Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu

L’exdelegat del Gobierno a Catalunya ha declarat com a testimoni aquest dimarts al Suprem i s’ha sumat al relat de la violència.




Segons Millo, el canvi al Govern al juliol del 2017 el va “preocupar” perquè tant l’exconseller d’Interior Jordi Jané i l’exdirector de la policia Albert Batlle havien dit que sempre “complirien la llei i no es posarien d’esquenes a cap sentència”.



No obstant, Millo ha assegurat que, amb l’entrada de Joaquim Forn a Interior, el tarannà va canviar. Ja en la primera reunió formal, el conseller Forn va dir que treballaria per garantir que “la jornada electoral de l’1-O es desenvolupés amb total normalitat”.




“Em vaig quedar sorprès i ja li vaig mostrar un total desacord”, ha relatat.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/millo-constata-el-compromis-de-forn-amb-el-referendum/?fbclid=IwAR29xUMcsr7b2nWT0-t7OBUNl3kwTlDF7eU65rfbtnHz7noIWssvPAhmpKw&cli_action=1551793899.287 

Santamaría miente sobre el CNI en el juicio: los espías sí investigaron el referéndum

JUDICI AL PROCÉS






Soraya Saenz de Santamaría ha declarado esta mañana en el Tribunal Supremo en calidad de testigo en la causa contra doce representantes políticos y de la sociedad civil catalana. La ex dirigente del PP tenía la obligación de decir verdad, pero ha asegurado que el servicio de inteligencia español no participó en las indagaciones previas al 1 de octubre. Hace meses, en cambio, el director general del CNI, Félix Sánz Roldán, reconoció: "Podríamos haberlo hecho mejor".

La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, conversa con el director del CNI, Félix Sanz Roldán. EFE

madrid 27/02/2019 15:30

 

Actualizado: 27/02/2019 18:45

 

 

Patricia López @patricialopezl

 

La declaración de la ex vicepresidenta del Gobierno, Soraya Saénz de Santamaría, y actual miembro del Consejo de Estado era una de las más esperadas por parte de acusaciones y defensas en el juicio al procés. Acudía en calidad de testigo, con la obligación de decir verdad y aunque ha tratado de evitar hablar de la intervención policial y de la decisión de enviar miles de agentes de la Guardia Civil y la Policía a Catalunya desde el 20 de septiembre de 2017, señalando que eso era competencia del ministro del Interior Juan Ignacio Zoido y el secretario del Estado de Seguridad, José Antonio Nieto, ha errado sobre cómo recibía la información. 

Ha sido el abogado Xavier Melero, que representa al ex conseller de Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, quien ha acorralado a la que fuera máxima responsable de los espías españoles, el Centro Nacional de Inteligencia (CNI), y a quien le rendía cuentas su director general-secretario de Estado, Félix Sán Roldán. 

En un primer momento, Santamaría se ha escudado en que conocía las investigaciones sobre la preparación del referéndum por las informaciones aportadas por el Delegado de Gobierno de Catalunya, Enric Millo, así como por la prensa. Sin embargo, la entonces vicepresidenta tenía datos de primera mano suministrados por los servicios secretos, como se puede constatar con un simple repaso a las hemerotecas y a las declaraciones de unos y otros.

"Podríamos haberlo hecho mejor"

La fiscalia: "Es va intentar impedir que l'Estat impedís el referèndum"

CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: E.N.
Madrid. Dimarts, 18 de desembre de 2018

"El criteri de la Sala en un determinat moment marcat pel jutge instrucció estableix que exiteix una estratègia en què veu la conexió inextingible entre els membres de la Mesa del parlament, el Govern i els presidents de dues associacions". Així ha començat el fiscal, Jaime Moreno, que ha intervingut en nom dels quatre fiscals del ministeri públic que porten la causa de l'1-O al Tribunal Suprem.



Moreno ha volgut deixar clar que la no va ser la fiscalia qui va unir totes les acusacions i els fets i els va portar davant el Suprem, replicant així alguns dels arguments de les defenses: "Ni tant sols va ser la que es va plantejar pel ministeri públic perquè no estaven aforats, aquesta sala només va fer la querella dels membres de la diputació permanent. El ministeri públic no ha buscat aquesta sala com diuen les defenses".



El fiscal, que ha estat acompanyat a la sala per una de les altres fiscals que porta el cas, Consuelo Madrigal, ha admès que

Editorial Vicent Partal : O independència o barbàrie

OPINIÓ - EITORIAL

«Parlem-ne per recordar-los que nosaltres som els qui hem rebut la violència i els qui l'hem resistida mentre que ells en són vergonyosament còmplices» 

Per: Vicent Partal 

03.12.2018  21:50

La proclamació de la independència i el referèndum d’autodeterminació han obert en canal el règim postfranquista. Els resultats d’Andalusia en són una gran prova, potser la definitiva. La irrupció formal de l’extrema dreta no fa sinó remarcar quina és la causa final del conflicte català: la impossibilitat de trobar una coexistència respectuosa i digna.



El PSOE, sobretot el PSOE, ha tingut quaranta anys per a crear un model nou i diferent d’Espanya. Però no ho ha volgut fer. Ben al contrari. Fins al punt que quan l’octubre republicà va fer perillar de debò el règim, el PSC va abandonar finalment el vaixell dels partits demòcrates per abraçar-se al PP i Ciutadans en aquell fatídic ‘a por ellos’ que ha acabat traduint-se en els vots de Vox. Qui dorm amb xiquets s’alça pixat…



El 20 i el 21 d’agost de 2013, quan la situació del país encara era ben diferent, vaig escriure aquests dos articles editorials (primer i segon) que van causar aleshores un notable enrenou polític i mediàtic. Demanava per quina raó el PSC basculava cap al feixisme i ho centrava tot en una decisió que en aquell moment encara semblava dubtosa.



Deia que si el PSC s’abonava al nacionalisme espanyol això el duria fora del bloc democràtic i donaria ales al feixisme. Perquè el nacionalisme espanyol no ha estat mai un

El 83,7% dels universitaris de l'Autònoma de Madrid voten abolir la monarquia

MONARQUIA







El Nacional
Foto: @ReferendumUAM
Barcelona. Dijous, 29 de novembre de 2018

Els universitaris de la Universitat Autònoma de Madrid estaven cridats aquest dijous a les urnes per votar en un referèndum sobre el tipus d'estat que preferirien per a Espanya. La consulta constava d'una doble pregunta on primer es preguntava si "estàs a favor d'abolir la monarquia com a forma d'estat i instaurar una república?" i, en cas afirmatiu, si s'estava a favor d'obrir "processos constituents" per decidir quin tipus de república.



Més de 7.300 universitaris han respost a la crida de les urnes i un 83,68 % dels votants, l'equivalent a 6.111 persones, han votat a favor d'abolir la monarquia i instaurar una república a l'estat espanyol. Per contra, els vots a favor de seguir en un règim de monarquia parlamentària ha obtingut el suport de més 1.000 universitaris, mentre que 100 persones han votat en blanc.



Davant la segona pregunta, més de 6.000 votants han estat d'acord a obrir processos constituents per triar el tipus de república que seria Espanya, mentre que

Jean-Luc Mélenchon demande la libération des prisonniers catalans

A LA UNE

Rédac Equinox Radio Barcelone

12 novembre 2018

Jean-Luc Mélenchon et son parti demandent la libération des prisonniers catalans et l’organisation d’un référendum sur l’indépendance de la Catalogne 





La semaine dernière, le parquet espagnol a livré un dur réquisitoire contre les leaders indépendantistes qui ont organisé le référendum d’indépendance de la Catalogne. Retenant le délit de rébellion, le procureur demande jusqu’à 25 ans de prison pour l’ex-vice-président de la Catalogne Oriol Junqueras, 17 ans de prison pour les anciens ministres du gouvernement Puigdemont, l’ex-présidente du parlement et les responsables des associations indépendantistes.



L’ancien candidat à l’élection présidentielle, Jean-Luc Mélenchon juge “incroyable et inadmissible” qu’il y ait des “prisonniers politiques en Catalogne simplement pour avoir exercé la libre détermination des peuples”. Contacté par Equinox, Djordje Kuzmanovic, en charge des questions internationales et de défense pour La France insoumise, explique que la ligne dictée par Jean-Luc Mélenchon pour le conflit catalan s’inscrit dans les processus d’apaisement qu’ont connu la Nouvelle-Calédonie et l’Afrique du Sud.

“L’erreur vient de Rajoy”

'The Times': "Torra demanarà a Sánchez un referèndum com el d'Escòcia"

PREMSA INTERNACIONAL







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 6 de juliol de 2018

El diari anglès The Times ha assegurat avui que el president de la Generalitat, Quim Torra , demanarà al president espanyol Pedro Sánchez un referèndum com el d'Escòcia. El rotatiu es fa ressò de la trobada que mantindran els dos líders el proper dilluns a la Moncloa.



 

The Times ha explicat que, abans de la trobada, Torra ha presentat "una llista de demandes" que inclou un "referèndum d'independència d'estil escocès". L'article relata la voluntat del Govern català de poder arribar a un

Les Illes Fèroe sotmeten aquest dimecres a referèndum el seu dret a l'autodeterminació

Els seus ciutadans decideixen aquest 25 d'abril si es modifica la Constitució per tal que l'arxipèlag pugui independitzar-se de Dinamarca en un futur.

perA.D.  

25/04/2018

Les Illes Fèroe | Europa Press

 

Les Illes Fèroe decideixen aquest dimecres si comencen a fer camí cap a la independència de Dinamarca. Els seus ciutadans sotmeten a referèndum aquest 25 d'abril si reformen la Constitució per tal que l'arxipèlag tingui el dret a l'autodeterminació.




Aquest referèndum es va convocar el mes de febrer de l'any passat, i el primer ministre de les Illes Fèroe, Aksel Johannesen, va anunciar que "la Constitució definirà la

Der Spiegel es fa ressò de les paraules de Montoro: "El referèndum no s'ha pagat amb diners públics"

Política Última actualització Dimecres, 18 d'abril de 2018 16:00 h

Un dels diaris més influents d'Alemanya en parla mentre els jutges de Slesvig-Holstein han de decidir si hi ha malversació.

Gerard Sesé @gerardsese | Un dels diaris més influents d'Alemanya i que compta amb més lectors torna a parlar de la situació de Carles Puigdemont, la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein, les declaracions dels polítics espanyols i, sobretot, de les crítiques del TS a justícia germànica. 

© ACN

Ja ho deia avui Jaume Alonso-cuevillas a 'Els Matins' TV3: "Si els jutges espanyols volien convèncer els jutges alemanys segur que aquesta no seria la manera més intel·ligent de fer-ho". Fa referència a les crítiques de l'última interlocutòria del TS a la justícia alemanya. Una escalada en la dialèctica que no ha passat desapercebuda als mitjans alemanys. Der Spiegel en dedica tot un article.

Davant de la negativa dels jutges de l'Estat de Slesvig-Holstein a extradir Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió tal com demanava Pablo Llarena, ara només queda la possibilitat que acceptin un delicte de malversació, tot i que aquest implica corrupció. Mentre els jutges segueixen deliberant, el rotatiu germànic s'ha fet ressò a les seves pàgines de les paraules de Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda espanyol. La meitat d'aquest article explica que el dirigent popular assegura que

Catorze detinguts en la protesta dels CDR davant el TSJC

PROTESTA







Nicolas Tomás/Albert Acín
Foto: Nicolas Tomás | Vídeo: N. T.
Barcelona. Divendres, 23 de febrer de 2018

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han protagonitzat una sèrie de mobilitzacions aquest divendres a partir de les 7 del matí. Diversos centenars de membres del CDR s’han encadenat aquest matí davant del Palau de Justícia de Barcelona, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d'altres ho han fet a plaça Catalunya. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat l'entrada i han detingut catorze concentrats.

Els Mossos, amb un ampli desplegament policial dels BRIMO antiavalots, han començat l'operatiu de desallotjament davant del TSJC pocs minuts després de les 8 del matí. Els centenars de manifestants han persistit en el seu intent de