Alerta amb la sedició impròpia: la temptació de Sánchez per l’últim desig del fiscal Maza

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

La maniobra del PSOE consisteix a fer veure que rebaixen anys de presó a la sedició mentre converteixen en delicte la independència pacífica 

 

 

L'ex-fiscal general de l'estat José Manuel Maza el dia que va presentar les querelles contra el govern i Forcadell

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

02.11.2022 - 21:40

Actualització: 03.11.2022 - 09:05

 

 

Només dues setmanes abans del referèndum del Primer d’Octubre i dos mesos abans d’aparèixer mort en circumstàncies estranyes a l’Argentina, José Manuel Maza va fer unes declaracions en una entrevista a El Mundo que van causar un terrabastall a la Moncloa. Perquè l’aleshores fiscal general de l’estat es queixava que el marc legal actual no permetia de castigar amb penes severes allò que feien els dirigents polítics i socials independentistes. Perquè no hi havia violència. Un procés d’autodeterminació dut de manera pacífica no pot ser castigat ni amb rebel·lió ni amb sedició d’ençà de la reforma del codi penal del 1995, perquè aquests dos tipus penals requereixen que hi hagi violència. Maza, que volia aplicar la mà dura contra els independentistes, lamentava que no disposava de les eines adequades per fer-ho, i proposava que es recuperés el delicte de sedició impròpia, és a dir, sense necessitat de violència. I el debat actual sobre la reforma de la sedició (que no derogació) que proposa el PSOE té el risc que, amb l’argument de la rebaixa de penes, s’acabi fent allò que pretenia Maza, i que un procés d’independència pacífic sigui delicte a l’estat espanyol.

 

Perquè ara no n’és. No només perquè la sedició i la rebel·lió requereixen de violència, sinó perquè la convocatòria de referèndums no previstos per la llei espanyola no és pas delicte d’ençà del 2003. Maza ho sabia, se’n planyia. “El problema és que el 1995 es va suprimir el delicte de sedició impròpia, que

Iñarritu desmunta les excuses de Sánchez sobre el CatalanGate

 

 

ESPIONATGE

 

 

El diputat de Bildu acusa el govern espanyol d'espiar a desenes d'oponents polítics sota arguments absurds 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 6 de juny de 2022. 15:38
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

L'empresa NSO, encarregada del programari Pegasus, ha assegurat que aquest sistema es ven als països per lluitar contra el terrorisme i els crims, arguments que ha defensat el govern espanyol per justificar l'ús del programari. El diputat de Bildu, Jon Iñarritu, acusa el govern espanyol de "no haver utilitzat Pegasus en el cas CatalanGate per cap d'aquests dos supòsits pels quals s'hauria contractat". El diari El Mundo va treure a la llum aquest diumenge un reportatge a la seu de la companyia, on entrevistava un alt càrrec de l'empresa, que ha assegurat que a conseqüència del mal ús del programari per part d'alguns governs han renunciat a vendre'l a 90 països, en aquest sentit, també ha afirmat que s'ha desconnectat el programa a 7 països que havien "violat el contracte i la seva confiança després de fer-ne un mal ús". Davant d'aquesta afirmació Iñarritu a través d'una piulada a les seves xarxes socials considera que "no sé si és un dels 7 Estats que va ser desconnectat per mal ús, però hauria de ser-ho". El diputat basc ataca directament al govern de l'Estat i els acusa "d'haver espiat a desenes d'oponents polítics sota arguments absurds". 

 

 

  

España en el caso #CatalanGate no usó #Pegasus para ninguno de los 2 supuestos para los que q se habría contratado.

No se si es uno de los 7 Estados q fue “desconectado” por mal uso, pero debería serlo.

Espiaron a decenas de oponentes políticos bajo argumentos absurdos. pic.twitter.com/iSTfxRvrzY

— Jon Inarritu (@JonInarritu) June 5, 2022

 

Les solucions de Robles  

'Que se consiga el efecto y que se note el cuidado'

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 30 de maig de 2022. 22:16
Actualitzat: Dilluns, 30 de maig de 2022. 22:20
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

No recordo una etapa recent de la història de Catalunya en què l'estat espanyol s'hagi tret la careta sense cap complex i hagi decidit, utilitzant tots els recursos al seu abast, desarborar tot el que són les senyes d'identitat del país, començant per la llengua.Tampoc recordo una època en què cada dia hi hagués tantes notícies negatives per a Catalunya que tinguessin com a subjecte l'estat espanyol: des de l'espionatge als dirigents independentistes fins a la persecució judicial a la cúpula de Salut per les vacunes als agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil; passant pel sobreseïment provisional dels primers casos d'espionatge amb Pegasus a l'expresident del Parlament Roger Torrent i l'exconseller Ernest Maragall. Com tampoc no soc capaç de recordar un exemple de maltractament, per utilitzar un qualificatiu suau, a un partit català disposat a negociar amb el govern d'Espanya el seu suport parlamentari al Congrés i que el resultat hagi estat, almenys fins ara, un fracàs tan absolut i tan vergonyós.

 

L'últim exemple conegut aquest dilluns és demolidor, com ho va ser el de la setmana passada amb la llei de l'audiovisual. En un i en un altre cas el protagonista i perjudicat ha estat

Amnistia Internacional exigeix a Sánchez que repari el dany causat als espiats amb Pegasus

 

 

L’entitat de drets humans també reclama una reforma garantista de la llei de secrets i una revisió de les normes del CNI per frenar els abusos

 

 

Redacció 26/05/2022

 

 

Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç de l'any al Palau de la Moncloa el 29 de desembre del 2021 | ACN

Amnistia Internacional (AI) ha fet públic un informe amb 10 recomanacions sobre la gestió del cas Pegasus per “arribar a la veritat dels fets, establir mesures de reparació a les víctimes de violacions de drets humans i evitar que es repeteixin els episodis de vigilància arbitrària i massiva i vulneració de drets humans”.

 

AI dona la benvinguda a la promesa del president espanyol, Pedro Sánchez, de canviar la Llei de Secrets Oficials (LSO), tot i que recorda que “després d’anys de debat i immobilitat, es necessita, de forma immediata passar de les paraules als fets”. En tot cas, demana que el CNI i els cossos policials no usin Pegasus fins que no s’estableixi un protocol que impedeixi els abusos i les vulneracions de drets.

 

En aquesta línia, l’entitat demana revisar les normes del CNI per no posar en risc el dret a la

Sánchez justifica l’espionatge a l’independentisme i s'espolsa la responsabilitat

 

 

ESPIONATGE

 

 

Anuncia dues úniques iniciatives: reformar el control intern del CNI i actualitzar la llei de secrets oficials 

 

 

John McAulay
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 26 de maig de 2022. 10:42
Actualitzat: Dijous, 26 de maig de 2022. 15:12
Temps de lectura: 4 minuts  

 

La compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats aquest dijous havia generat una important expectativa. L'objectiu d'aquesta sol·licitud era que donés explicacions sobre el coneixement i les mesures del govern central en relació amb l'espionatge a més d'una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista, com ja va destapar el laboratori Citizen Lab fa més d'un mes. Però les esperances que aquest cop l'Executiu ajudés a aclarir s'han diluït ràpidament. I és que les explicacions de Pedro Sánchez no han servit de gairebé res. De fet, tot i parlar durant més d'una hora, el mandatari ha dedicat només alguns minuts al cas específic de l'espionatge al moviment independentista. I quan ho ha fet, ha estat per a justificar-lo i espolsar-se de la responsabilitat.

 

 

De fet, Sánchez ha dedicat més estona a atacar el Partit Popular que no pas a permetre posar una mica més de llum sobre el cas del CatalanGate. La seva intervenció ha arrancat precisament centrant-se en aquesta temàtica. El president ha acusat els populars d'haver utilitzat les institucions de

El Gobierno fa el ridícul incloent el “baléà” en una campanya com a llengua oficial

 

 

L’executiu de Pedro Sánchez contribueix a la fragmentació del català validant un idioma inventat

 

 

Redacció 18/05/2022

 

 

Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç de l'any al Palau de la Moncloa el 29 de desembre del 2021 | ACN

 

El Gobierno “més progressista” ha ficat la pota donant validessa al “baléà” un idioma inventat per les dretes anticatalanistes de les Illes Balears —els gonelles— per desmarcar-se de la llengua catalana i falsejar la realitat lingüística. Segons detalla Racó Català, l’executiu espanyol ha atorgat el rang de llengua oficial al “baléà” en una campanya informativa de prevenció d’accidents en el sector marítim pesquera de l’Institut per la Seguretat i Salut en el Treball (INSST).

 

El secessionisme lingüístic que distingeixi entre català i valencià, tot i ser la mateixa llengua, és un fet estès a les institucions des de fa anys, però ara l’executiu de Pedro Sánchez fa un pas més enllà i afegeix el

Pedro Sánchez cessa la directora del CNI pel cas Pegasus

 

 

ESPIONATGE

 

Paz Esteban cau per la infecció dels telèfons del president espanyol i diversos ministres 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Juan Carlos Hidalgo / EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de maig de 2022. 10:51
Actualitzat: Dimarts, 10 de maig de 2022. 14:45
Temps de lectura: 3 minuts  

 

Més de dues setmanes després que esclatés l'escàndol CatalanGate d'espionatge massiu a l'independentisme, ja ha rodat el primer cap. És el de Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència i principal assenyalada pel cas Pegasus. Però no ha caigut per l'espionatge a l'independentisme, sinó per la infecció de tres mòbils del govern espanyol i un intent fallit. Aquest mateix matí s'ha formalitzat la seva destitució en Consell de Ministres i se li ha comunicat, un cop ha finalitzat l'anàlisi de tots els dispositius mòbils dels ministres. És un primer cap, que ja té substituta: Esperanza Casteleiro. Però l'independentisme i Unidas Podemos ja han advertit en les últimes hores que no n'hi ha prou amb la sortida d'Esteban i apunten també cap a la ministra Margarita Robles, màxima responsable política dels serveis d'intel·ligència.

 

Paz Esteban ha estat el tallafocs. Amb tota una trajectòria professional al CNI fins que va ascendir a directora el 2019, ha estat la principal assenyalada durant les últimes setmanes per l’escàndol d’espionatge polític. Era assenyalada per l’independentisme, que veia les urpes dels serveis d’intel·ligència espanyols darrere del CatalanGate, com després es va confirmar a la comissió de secrets oficials. Però també estava en el punt de mira del govern espanyol per l’enorme bretxa de seguretat que va permetre extreure diversos gigabytes de dades dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Margarita Robles, i d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. 

 

L'encarregada de comunicar la destitució públicament ha estat la ministra Margarita Robles, que justament s'hi havia resistit. Ha hagut de fer un joc d'equilibris, visiblement incòmode, i ha negat fins i tot la major, en resposta a un

[ESCÀNDOL] Hipocresia extrema de la Moncloa després d’anunciar que Pedro Sánchez i Robles han estat espiats

 

 

Un any més tard d’haver estat espiats, el Gobierno voldrà investigar l’assumpte mentre ha ignorat durant mesos que l’afer afectava independentistes catalans

 

 

Agències 02/05/2022

 

 

Pedro Sánchez usant el mòbil

 

Els telèfons del president del Gobierno, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, han estat infectats amb el programari Pegasus i, per tant, espiats en el maig i juny de 2021. Així ho ha fet públic aquest dilluns la Moncloa, que ha detallat que s’està investigant si hi ha més membres de l’executiu en la mateixa situació. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha donat per fet que l’espionatge d’aquests terminals és “il·lícit i extern”, situant així la intrusió en els telèfons “fora de l’ordenament jurídic” i “aliè als organismes de l’Estat”. El ministre ha explicat que ja han posat en coneixement de la justícia les informacions que han determinat la infecció amb Pegasus.

 

Tot plegat evidencia la hipocresia i els interessos del Gobierno, que ja fa un any que va ser espiat, però que fins que no l’ha tocat de prop

El sospitós silenci de Pedro Sánchez

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 25 d'abril de 2022. 21:10
Actualitzat: Dilluns, 25 d'abril de 2022. 23:02
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Què porta una persona amb la incontinència verbal de Pedro Sánchez a estar desaparegut del mapa des de fa una setmana, sense pràcticament agenda pública i sense efectuar cap tipus de declaració? A què té por Sánchez quan transcorreguts set dies des que es va conèixer el cas més greu d'espionatge practicat per cap govern a Europa, el CatalanGate, encara no hagi dit res? És possible que el president del govern espanyol per primera vegada en la seva carrera tingui una certa tremolor de cames davant de la dimensió política que pot acabar agafant el cas i que desconegui el que pot acabar sortint i que les seves manifestacions siguin desmentides pels fets en qüestió d'hores? Perquè el primer moviment del seu valido Félix Bolaños desplaçant-se a Barcelona per calmar l'enuig dels seus socis d'Esquerra Republicana no ha tingut les conseqüències que ell podia esperar. El ministre va tornar a Madrid sense res tangible mentre la petició de dimissions ha passat a ser una cosa generalitzada i la hi demanen des de la majoria que li dona suport: Podemos, Esquerra Republicana i Bildu.

 

Mentre Sánchez calla, les mirades van dirigides als ministres de Defensa, Margarita Robles, i de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, els dos responsables polítics que porten a la seva esquena la responsabilitat per activa o per passiva de l'espionatge massiu practicat als independentistes catalans. La ministra de Defensa, que és qui, al final, té més números de ser assenyalada perquè

Marroc o l'abraçada de l'os

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 31 de març de 2022. 22:18
Actualitzat: Dijous, 31 de març de 2022. 22:27
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Expliquen a Madrid aquests dies que el president del govern espanyol està molt satisfet pel seu moviment de peces amb el Marroc, que l'ha elevat a interlocutor de Mohamed VI a canvi de sacrificar el poble sahrauí. Encara que al Congrés dels Diputats cap grup polític no li dona suport ―els seus socis de govern d'Unidas Podemos fins i tot es manifesten a les portes de les Corts en defensa del dret del Sàhara Occidental a ser un estat independent―, Pedro Sánchez, que ha sacrificat tanta gent i a molts menys quilòmetres, ha trobat en la seva renúncia a totes les resolucions de l'ONU i el canvi de criteri respecte als seus antecessors des d'Adolfo Suárez, un terreny de joc en la geopolítica internacional.

 

Veurem si acaba enganyant o no Algèria, que es va assabentar pels diaris de la renúncia espanyola i va poder llegir aquella frase tan submisa als interessos marroquins de: "Espanya considera que la proposta marroquina d'autonomia presentada el 2007 com la base més seriosa, creïble i realista per a la resolució d'aquesta diferència". La manera oficial d'acceptar l'expansionisme marroquí en 25 paraules. Mohamed VI ha conquerit una posició de poder que no tenia i, com a mostra d'agraïment, ja parla per telèfon amb el president del govern espanyol i li ha formulat una invitació a visitar-lo, que ha acceptat i que durà a terme ben aviat. És bo que Espanya i el Marroc tinguin una bona relació, tenint en compte sempre que les desavinences són una constant i que els marroquins són uns

Doncs sí, Espanya és una democràcia defectuosa

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 10 de febrer de 2022. 22:07
Actualitzat: Dijous, 10 de febrer de 2022. 22:38
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Ha tardat però ha arribat. A partir d'ara no es podrà dir que és un mantra de l'independentisme català: Espanya ja és al rànquing que elabora anualment la influent revista The Economist una democràcia defectuosa, havent perdut la condició que ostentava de democràcia plena. La pressió que ha d'haver exercit el govern espanyol —perquè a ningú no li agrada estar en aquesta posició i feia massa anys que Espanya s'apropava a l'abisme, però aconseguia superar aquesta situació en l'últim moment— ha d'haver estat enorme per altres precedents que es coneixen. Però aquesta vegada no ha estat suficient i fins a l'any vinent, quan es torni a publicar el rànquing, Espanya haurà de portar a la motxilla dels seus dèficits democràtics la valoració de The Economist; i la constatació que la justícia espanyola porta a la motxilla que du a l'esquena massa pedres i massa injustícies perquè sigui considerava equiparable a la dels països amb una democràcia plena.

 

Segurament, Espanya ha caigut al pou pel pes enorme que ha tingut la justícia en decisions tan diferents com la llei mordassa, la persecució dels artistes en el que

Cop mortal als gags sobre la taula de diàleg

 

 

OPINIÓ

 

Iu Forn
Barcelona. Dilluns, 31 de gener de 2022. 20:45
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

Pedro Sánchez no té cor. Només som a dilluns i ja tenim la benzina a uns preus de sou de Démbélé i l'electricitat amb unes fluctuacions de tal magnitud que si no t'apartes es produeix l'efecte ventosa i et xuclen, la gent gran tractada a les oficines bancàries com si fossin el contingut del contenidor marró, Aznar retornant i Casado apareixent-nos cada dia amb ovelles i cabres darrere seu, la COVID començant a afluixar -aquest cop sí que sí, però dit amb la boca més petita que mai- i ja és la porta de casa la nova hecatombe mundial en forma d'una terrible sequera que farà que ens acabem bevent el gel de mans que sobrarà quan no quedi virus, la societat del políticament correcte volent eliminar els set nans de la Blancaneu, la incomprensible crisi política i sindical provocada per les votacions a Eurovisió arribant al Congrés dels Diputats -em punxen i no em treuen sang!-, Foment del Treball quantificant en 35 mil milions d'euros el dèficit d'inversió de l'estat en infraestructures a Catalunya, el cas de presumpta corrupció a Bombers desfent-se com un bolado, Carlos Herrera anant a Abu Dabi per dir-nos que Emèrit I fa molt bona cara i quan veiem les fotos pensem que tal vegada hagi vist a una altra persona, Nadal demostrant que al tennis s'hi juga amb el cervell i -mentre- Djokovic fent cua en un CAP a veure si pot pillar alguna oferta de vacuna caducada...

I amb tot això omplint la nostra vida, cosa que ens provoca un esforç mental considerable, què fa Sánchez? Doncs va i diu que ajorna fins “a la primavera” la taula de diàleg, o de negociació, o com en vulguin dir. Hooome, senyor Pedro, això és un cop molt baix. I no, no parlo del concepte “deixem-ho per la primavera”, que és allò de “ens truquem passat festes” o “la setmana vinent ens enviem un whatsapp i quedem a veure com quedem”. Ni tampoc parlo que això de deixar per més endavant una cosa que ja fa temps t'havies compromès a fer i amb l'excusa que “és que ara són les eleccions a Castella-Lleó i no podem estar per tot” és com dir que no ets capaç de mastegar xiclet i caminar a la vegada.

No, no, aquí la qüestió és que amb aquesta decisió, el president del Gobierno ha deixat venuts als guionistes amb bigoti que han d'escriure els gags pels diferents programes d'entreteniment. Per què? Perquè ja han gastats totes les bromes! Perquè ja no queda cap ocurrència que faci riure aplicada a una taula. No n'hi ha més. S'han fet totes. Al catàleg de gracietes aplicades a taules, s'ha fet servir tot l'estoc disponible i no hi ha res lliure.

Això sí, la decisió de Sánchez serveix per reconfirmar qui té la paella pel mànec. Si ell diu que no hi ha taula fins que hagi esclatat la llum, el color i l'olor del mes de Maria, doncs no hi ha taula. I la pregunta, un cop més, torna a ser la mateixa: i, per què hauria de voler convocar-la? Per negociar, què? Si a ell no li cal negociar res sobre el conflicte català. Ni a la primavera, ni per Nadal, ni per la fira de les maresdedéu que dones la volta i neva. I menys ara que tothom parla d'Eurovisió.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/iu-forn-cop-mortal-taula-dialeg_703827_102.html 

Pedro Sánchez no mira prim: utilitza 54 vegades en un mes les aeronaus de l’Exèrcit per actes del PSOE

 

 

El caprici del president espanyol ens costa 5.000 euros l’hora com a mínim

 

 

Redacció 10/12/2021

 

 

El president Pedro Sànchez dalt del Falcon

 

 

Els viatges realitzats per Pedro Sánchez en l’últim mes han requerit la mobilització fins a 54 ocasions del Falcon i el Súper Puma, aeronaus de l’Exèrcit de l’Aire, segons ha pogut comprovar Vozpópuli. El president espanyol no mira prim i acudeix amb aquests costosos mitjans a mítings del PSOE dins l’Estat per donar suport als líders regionals del partit. La maniobra s’ha repetit a Màlaga, Alacant, Gran Canària, Bilbao, Múrcia i Santiago, tots ells des del passat 7 de novembre.

 

L’oposició del Congreso ja ha registrat una bateria de preguntes parlamentàries perquè el Gobierno justifiqui l’ús d’aquests excessius recursos militars. A més, Pedro Sánchez no només ha usat les aeronaus per fins partidistes, també les ha emprat

Sánchez recula: aparcada la reforma de sedició i rebel·lió

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 31 de Agost 2021. 22:00
Actualitzat: Dimecres, 1 de Setembre 2021. 00:27
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

El flamant ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que ha substituït com a mà dreta de Pedro Sánchez al en altre temps totpoderós Iván Redondo, ha anunciat aquest dimarts que el govern espanyol no contempla modificar el Codi Penal per reformar els delictes de rebel·lió i sedició. El compromís de l'anterior ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, de portar-la a les Corts perquè fos aprovada abans del final del 2020 ja va quedar fet bocins l'any passat, amb l'excusa de l'executiu espanyol que els indults als presos polítics havien de passar per davant. Els indults parcials van arribar a finals del mes de juny passat, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, i amb ells el canvi de xip de l'incomplidor Sánchez. Res nou tractant-se del president del govern espanyol, tot un campió de prometre una cosa i no arribar a consumar mai el seu compromís.

 

Primer va canviar el discurs: el govern espanyol va aixecar un mur posant de relleu els indults i assenyalant que ja havia fet tot el que havia de fer, que a partir d'ara parlarien de política autonòmica. En segon lloc, canvià el Consell de Ministres: el ministre Campo, cremat per diferents conflictes i banyegat per la dreta per ser el signant dels indults, va deixar el seu lloc a la madrilenya Pilar Llop, que abans ocupava el càrrec de presidenta del

Sánchez indulta els presos però els manté inhabilitats

 

 

INDULTS

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 22 de Juny 2021. 14:04
Actualitzat: Dimarts, 22 de Juny 2021. 14:14
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

Fa 1.345 dies que els primers presos polítics van entrar a la presó. Han passat més de tres anys i mig. Però per fi obtindran la llibertat. El mateix Pedro Sánchez ho va anunciar ahir, parlant de nous temps en la política catalana i espanyola, i tornarà a comparéixer avui. A proposta del Ministeri de Justícia, el Consell de Ministres d'aquest dimarts ha tirat pel dret i ha aprovat els nou indults parcials als presos polítics independentistes. La mesura de gràcia arriba després que el president espanyol i tot el seu govern hagin dedicat les últimes setmanes a preparar al terreny, amb la cirereta del president espanyol al Gran Teatre del Liceu. I després que hagin obtingut l'aval tant del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, com de l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, així com del món econòmic, empresarial i fins i tot eclesiàstic. Ara falta la firma del rei Felip VI, la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat i la liquidació de penes del Tribunal Suprem perquè s'obrin les presons.

 

El Consell de Ministres s'ha allargat més del normal, gairebé quatre hores i mitja. Són nou indults parcials, com estava previst, per a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn. Els decrets eliminen la resta de les penes de presó tant pel delicte de sedició com pel de malversació, però mantenen les inhabilitacions. La mesura de gràcia afecta només els nou presos polítics, però no els dirigents a l'exili, que no han estat enjudiciats i per tant no han estat condemnats judicialment. Tampoc els consellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i

Una quinzena d’eurodiputats exigeixen la llibertat de Pablo Hasel a Pedro Sánchez en un manifest

 

 

La diputada Diana Riba visita el raper a la presó i l’informa de la feina que s’està fent a Europa per evitar casos com el seu

 

 

Agències 07/04/2021

 

 

Pla obert on es pot veure la comitiva d'ERC encapçalada per l'eurodiputada Diana Riba, que ha visitat al raper Pablo Hasel a la presó de Ponent, el 7 d'abril de 2021. (Horitzontal)

 

Una quinzena d’eurodiputats han signat un manifest que s’ha treballat de forma conjunta amb el PEN català i l’internacional així com amb Free News, per demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, que es retirin les acusacions relacionades amb la llibertat d’expressió a Pablo Hasel i que per tant pugui sortir de la presó. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ho ha anunciat després de visitar el raper a Ponent i ha remarcat la necessitat de derogar la Llei ‘Mordassa’ i fer que les injúries a la corona no siguin un delicte a l’estat espanyol com ja passa a altres estats membre de la UE. Riba ha informat a Hasel de tota la feina que s’està fent per evitar casos com el seu i ha assegurat que l’ha vist “fort” malgrat la “duresa penitenciaria”.

 

Riba ha assenyalat que els eurodiputats que han firmat el manifest enviat a Pedro Sánchez són de grups d’esquerra i els verds a banda de també els catalans Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Està adreçat al president espanyol amb l’objectiu que

Bufetada europea amb la mà oberta a Pedro Sánchez

 

 

EDITORIAL 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 15 d'octubre de 2020. 22:13
Actualitzat Dijous, 15 d'octubre de 2020. 22:13

 

 

 

 

 

Expliquen els analistes i polítics coneixedors de la Comissió Europea que no sol ser habitual que un portaveu plantifiqui amb la mà oberta una bufetada tan sonora i contundent com la que ha clavat aquest dijous Christian Wigand a Pedro Sánchez. El seu últim projecte estrella, modificar les majories parlamentàries per procedir a la reforma del Consell General del Poder Judicial, s'ha dut a terme de manera tan basta que ha aixecat butllofes per allà on ha passat.

 

Ningú no discuteix que la dreta i l'alta magistratura estan fent un ús fraudulent de la llei vigent del CGPJ allargant eternament les renovacions dels magistrats caducats -ja li va passar abans també a José Luis Rodríguez Zapatero- però el que no es pot fer és procedir a cremar l'edifici constitucional -paradoxes de la vida- perquè els números no et quadren. Tan matusser ha estat el moviment parlamentari del PSOE i d'Unidas Podemos que de tenir cartes guanyadores

Sánchez diu ara que està "disposat" a reunir la taula aquest mes

DIÀLEG






Nicolas Tomás
Foto: Pool Moncloa
Madrid. Dimarts, 1 de setembre de 2020. 09:45
Actualitzat Dimarts, 1 de setembre de 2020. 10:40

El compromís era reunir la taula de diàleg abans que acabés el mes de juliol. Aquest compromís ja va expirar sense que es produís aquesta segona trobada entre governs. A la tornada de les vacances, però, Pedro Sánchez ha fet un nou compromís. “Estem disposats a reunir-nos al mes de setembre, quan vulgui el Govern”, ha assegurat el president espanyol. A l’altra banda, però, el president Quim Torra condiciona la represa del diàleg a un ordre del dia concret: l’exercici del dret a l’autodeterminació.



En una entrevista a la SER aquest dimarts al matí, el president del govern espanyol no ha volgut donar per trencats els ponts amb l’independentisme, sobretot amb Esquerra Republicana. Des de La Moncloa continuen “confiant” en els republicans, especialment per a la negociació dels pressupostos de l’Estat, que ha garantit que seran

Sánchez reconeix l’error: les comunitats autònomes podran gestionar l’estat d’alarma

MÓN - ESPANYA

El president espanyol reconeix que 'la situació no és homogènia territorialment' després d'haver defensat que 'el virus no hi entén, de territoris' 

 

Per: Redacció

25.08.2020  13:37




El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut avui després del primer consell de ministres posterior a les vacances d’estiu, i ha ofert als presidents de les comunitats autònomes que puguin sol·licitar declaracions d’estat d’alarma en tota la comunitat o en certes àrees crítiques epidemiològicament per a estroncar els brots. ‘Totes les comunitats autònomes tenen l’eina legal de l’estat d’alarma i de sol·licitar la seva declaració’, ha dit. Això, després que durant la primera fase de la pandèmia les competències en matèria sanitària passessin a mans del ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa. Així mateix, el govern espanyol va defensar llavors que ‘el virus no hi entén de territoris’.



En cas d’estats d’alarma aplicats en comunitats o zones concretes, el comandament central recauria sobre el president autonòmic, ‘amb la cooperació del govern espanyol’, segons que ha dit Sánchez,

De Felipe González a Pedro Sánchez: Com l’Estat ha tancat les portes a Nissan

NISSAN






Carlota Serra
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Diumenge, 21 de juny de 2020

Hi ha qui diu que Nissan marxa de Catalunya per raons polítiques i de deixadesa per part de l'estat espanyol. D'altres ho atribueixen a causes de producció i a l'enfonsament d'un sector que fa temps que necessita una reinvenció de cap a peus, i d'un país que encara no està preparat per avançar tecnològicament com ho requereix. També hi ha qui parla de Carlos Ghosn i de l'aliança Nissan-Renault-Mitsubishi, o del viratge de la multinacional japonesa cap al mercat nordamericà. Segurament no hi ha una única raó, i són múltiples els motius de la decisió del tancament a Espanya, si bé en tots, la manca d’una aposta clara per part del govern espanyol és definitiva. Fa temps que les plantes catalanes són una mort anunciada, però què ens ha portat fins aquí?

Inversió i promeses