La degeneració dels Mossos d’Esquadra. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que els Mossos diguen que els agradaria fer servir Pegasus en les investigacions és una afirmació insultant per a les víctimes d'aquest programari i sorprenent del moment que Europa en desaconsella obertament l'ús

 

 

 

El comissari en cap durant la compareixença parlamentària de divendres passat (fotografia: ACN).

 

 

 

 

Vicent Partal 

04.12.2023 - 21:40

 

 

Quan els Mossos es van desplegar a Barcelona, un fet anecdòtic em va ensenyar que aquella policia era, era, una altra cosa. Una nit tornava a casa jugant amb una de les meues filles. Jo caminava per una vorera i ella per l’altra i imitàvem el caminar i els gests de tots dos. De sobte, un cotxe dels Mossos es va acostar a la menuda i li va preguntar si anava sola i si necessitava res. En català, és clar. Vaig travessar ràpidament, vaig explicar al policia que jugàvem i tots tres vam acabar rient. Aquella policia era radicalment diferent de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que havíem tingut fins aleshores. Pròxima, atenta, educada, amb una enorme voluntat de servei…

Ha passat molt temps d’aleshores ençà i, parlant en termes generals, per mi és evident que el cos ha degenerat. Hi ha molta gent a dins que vol fer la feina ben feta i que es continua comportant d’aquella manera tan amable que he descrit adés. Però l’esperit general s’ha degradat a un nivell increïble. Després del 155, especialment.

De tant en tant, hi ha una prova o una altra que ens ho revela, això. Unitats com la BRIMO són, de fa anys, una vergonya per al país i haurien d’haver estat dissoltes fa molt temps. Però, contràriament,

Destruir l’adversari

 

 

OPINIÓ

 

 

"El resultat del viatge iniciàtic d'Aragonès, digui el que digui el seu gegantí aparell de propaganda ha estat contribuir a la destrucció d’aquesta projecció internacional de Catalunya"

 

 

 

Ramon Cotarelo
21/03/2023 20:02 

 

 

 

 

Confesso molt compungit que no sé res de futbol, mai he assistit a un partit, no parlo ni he escrit cap línia sobre aquest noble esport i el món dels campionats i competicions m’és tan aliè com el dels platerets volants. Vinc d’una de les generacions del franquisme, règim que tenia el futbol i l’església com les seves crosses ideològiques. Tanmateix, quan es veu el país real i la seva escletxa es comprova que, si l’església és la mateixa, més o menys, el futbol, com a símbol de la identitat nacional no ho és ni de bon tros.

 

Com que el Barça és peça essencial de la consciència nacional catalana, és clar que l’atac al qual es veu sotmès és una càrrega de profunditat contra la identitat d’un poble. No calen coneixements especials de futbol per veure-ho. No hi tinc idea dels assumptes concrets que es dirimeixen, però em sembla que es tracta de com els espanyols fan valer l’anomenat teorema de Thomas (“allò que la gent defineix com a real, acaba sent real pel que fa als seus efectes”) per aconseguir el

L’excap del CNI implicada en l’espionatge amb Pegasus cobra un escandalós sou en concepte d'”indemnització”

 

 

L’exdirectora del CNI, Paz Esteban, cobrarà la indemnització durant 2 anys

 

 

Maria Garcia 22/03/2023

 

 

 

L’excap del CNI, Paz Esteban, que el mes de maig del 2022 va ser cessada del seu càrrec arran de l’escàndol per l’espionatge a independentistes i membres del Govern català i espanyol amb Pegasus destapat per Citizen Lab, lluny d’estar condemnada per aquests fets, i per a sorpresa de ningú, ha estat premiada. Tal com va succeir amb alguns dels agents infiltrats en moviments socials de l’esquerra catalana, Esteban, si bé ja no ostenta el càrrec de màxima dirigent del CNI, cobra una escandalosa xifra en concepte d'”indemnitzacions”.

 

El sou que Esteban percebrà fins al 2024 es correspon amb el 80% de la retribució que tenia quan dirigia el CNI, una xifra que ascendeix fins als

Editorial Vicent Partal : Tres preguntes urgents sobre Pegasus, ara que hem descobert que espien molta més gent

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Ara que sabem que espiaven molta més gent, ens hem de preguntar com és que Pegasus l’han fet desaparèixer del debat polític català? 

 

 

 

 

Vicent Partal

13.10.2022 - 21:40

 

 

Josep Casulleras revela avui, en aquest article que publiquem a VilaWeb, que l’espionatge amb Pegasus contra el moviment independentista català va més enllà dels seixanta-cinc casos confirmats per Citizen Lab.

 

Perquè la lectura detallada de les diligències judicials contra diversos grups independentistes, ordenades pel jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència espanyola, proporcionen en efecte prou dades per a assegurar que l’ús d’aquest programari espia va anar molt més enllà d’on sabíem i és més generalitzat que no sospitem.

 

En relació amb això, cal recordar que l’informe de Citizen Lab ja va causar un enorme estupor internacional quan es va fer públic, perquè l’operació espanyola contra l’independentisme català era de llarg la que havia infectat més persones de totes les operacions que s’han fet amb Pegasus arreu del món.

 

La revelació, per tant, demana de fer moltes reflexions i de

Cadascú amb la seva responsabilitat

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 14 d'octubre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

Per a alguns, tot se soluciona amagant la brossa sota la catifa, aquesta és una pràctica molt estesa en societats amb escassa cultura democràtica i amb opinadors ben subvencionats, però no en aquelles democràcies que no requereixen ni crosses ni adjectius qualificatius.

 

Ara, que es tracta d'amagar sota la catifa la voluntat de diversos milions de catalans, és just quan se'ns vol fer creure que els problemes i les causes sorgides de la repressió són cosa del passat; tanmateix, no només no ho són, sinó que formen part del present i del futur de gairebé quatre mil ciutadans que, més aviat que tard, ens veurem enfrontats als Tribunals, uns per exercir els seus drets i altres, per fer la nostra feina defensant-los.

 

Fa temps que insisteixo que la desjudicialització del conflicte entre Espanya i Catalunya no és en mans dels polítics sinó d'aquells a qui se'ls van cedir les competències per a, suposadament,

Les diligències secretes destapen un ús encara més extens de Pegasus contra l’independentisme

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El jutge García Castellón va autoritzar la instal·lació de programari que va permetre d’espiar converses amb destacats dirigents polítics 

 

 

 

El jutge Manuel García Castellón

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

13.10.2022 - 21:40

Actualització: 13.10.2022 - 23:26

 

 

Avui fa tres anys que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava a gairebé cent anys de presó els presoners polítics del procés per sedició i malversació. I automàticament es va activar la primera gran acció del Tsunami Democràtic. Avui, tres anys després, la causa que es va obrir a l’Audiència espanyola contra el Tsunami, i que instrueix el polèmic magistrat Manuel García Castellón, roman secreta. Com un forat negre del qual ningú no sap res, una causa que completa el trencaclosques que aquest jutge ha anat construint per fer una investigació prospectiva sobre l’independentisme. Recentment, s’ha trobat obligat a aixecar el secret d’unes altres diligències que evidencien el nivell d’intromissió en totes les capes del moviment, en la vida i en l’activitat de desenes de persones, i que demostren que l’ús de programari maliciós com Pegasus contra l’independentisme és més extens que no semblava.

 

Les diligències prèvies 104/2017 i 99/2018, a les quals ha tingut accés VilaWeb, García Castellón les va obrir poc després de la vaga general del 8 de novembre del 2017, i les va anar allargant fins ben entrat el 2019. Aquella investigació, que s’anava nodrint amb els seguiments, escoltes i

Les parts defineixen el conjunt

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Barcelona. Divendres, 17 de juny de 2022. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

En matemàtiques, i explicat d'una manera molt simplificada, els conjunts es defineixen pels seus elements o, més ben dit, per una qualitat o propietat comuna present en totes les parts, encara que en altres propietats puguin diferir. Als estats els passa el mateix i, per tant, per poder definir un estat com a democràtic s'ha de buscar la qualitat democràtica que, necessàriament, ha d'estar present en tots els elements, encara que no coincideixin en altres aspectes, perquè, en cas que no es trobi en tots, no podríem dir que és democràtic, per molts adjectius qualificatius amb què vulguem decorar-ho.

 

Ara, quan ja han passat dos mesos des que The New Yorker i Citizen Lab van fer públic l'escàndol del CatalanGate, sembla un bon moment per comprovar si al conjunt denominat Espanya se'l pot qualificar de democràtic.

 

Miraré de fer-ho a través d'una revisió superficial dels diferents elements d'aquest conjunt, però, segurament, abans d'entrar en aquesta anàlisi, és convenient establir un marc base i, per definir l'escenari en el qual

Boye fustiga el Suprem amb recursos per anul·lar les sentències del jutge que l'espiava amb Pegasus

 

 

PROCÉS

 

 

Argumenta que el jutge va vulnerar el secret de les seves comunicacions amb Puigdemont, Torra, Comín i Posantí 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Efe

16/06/2022

 

 

 

 

 

L'espionatge a què el CNI va sotmetre l'advocat Gonzalo Boye, amb el sistema Pegasus, ha acabat col·lisionant amb els processos judicials en què actuava el lletrat mentre patia el seguiment. La raó és que el mateix jutge que va autoritzar les escoltes amb el software espia, Pablo Lucas Murillo de la Cueva, va participar en casos contra alguns dels clients de Boye. L'advocat ha posat en marxa una bateria de recursos davant del Tribunal Suprem per reclamar que les sentències en què va participar el magistrat siguin anul·lades per la indefensió en què es van trobar els seus clients. Es tracta de diferents casos que afecten els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

 

Al seu escrit, Boye recull les conclusions del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, del 18 de maig del 2022 en què confirma que Pablo Lucas era el responsable d'autoritzar les escoltes "il·legalment", la qual cosa ha tingut un "efecte devastador" sobre el dret de defensa dels seus clients. Argumenta que l'informe de Defensor del Poble va constatar

Esbroncada internacional a l’expert espanyol que ha justificat l’espionatge amb Pegasus

 

 

El proposat pel PP queda en ridícul per defensar l’ús del programari espia després del ‘Catalangate’

 

 

Redacció 14/06/2022

 

 

Una pantalla mostra al president de la Comissió del Parlament Europeu sobre Pegasus, Jeroen Lenaers, a les dependències de la cambra europea Data de publicació: dimarts 19 d’abril del 2022, 20:17 Localització: Brussel·les Autor: Natàlia Segura

 

 

La intervenció de l’expert espanyol en ciberseguretat Ramón Ramírez a la comissió d’investigació Pegasus ha escandalitzat l’Eurocambra. Com explica Vilaweb, el proposat pel PP ha justificat l’ús dels programaris espia per part de la policia. “Si les forces i cossos de seguretat han de complir obligacions han de tenir maneres d’accedir als dispositius quan calgui, i que ho facin quan un jutge ho hagi dit”, ha afirmat.

 

A més, s’ha mullat detallant la seva opinió de manera totalment inoportuna. “Potser no ens agrada com funciona, però per mi és important que es faci aquest control, i que es

Amnistia Internacional exigeix a Sánchez que repari el dany causat als espiats amb Pegasus

 

 

L’entitat de drets humans també reclama una reforma garantista de la llei de secrets i una revisió de les normes del CNI per frenar els abusos

 

 

Redacció 26/05/2022

 

 

Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç de l'any al Palau de la Moncloa el 29 de desembre del 2021 | ACN

Amnistia Internacional (AI) ha fet públic un informe amb 10 recomanacions sobre la gestió del cas Pegasus per “arribar a la veritat dels fets, establir mesures de reparació a les víctimes de violacions de drets humans i evitar que es repeteixin els episodis de vigilància arbitrària i massiva i vulneració de drets humans”.

 

AI dona la benvinguda a la promesa del president espanyol, Pedro Sánchez, de canviar la Llei de Secrets Oficials (LSO), tot i que recorda que “després d’anys de debat i immobilitat, es necessita, de forma immediata passar de les paraules als fets”. En tot cas, demana que el CNI i els cossos policials no usin Pegasus fins que no s’estableixi un protocol que impedeixi els abusos i les vulneracions de drets.

 

En aquesta línia, l’entitat demana revisar les normes del CNI per no posar en risc el dret a la

Puigdemont denuncia un assalt a la seu del Consell per la República de Bèlgica en el marc Pegasus

 

 

El president exiliat ha fet arribar imatges a la policia de Bèlgica on es veuen quatre individus que van entrar a l’edifici

 

 

Redacció 23/05/2022

 

 

Pla mitjà dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí després d'una roda de premsa a l'Eurocambra

 

 

Carles Puigdemont ha denunciat a la policia de Bèlgica que quatre homes van assaltar les oficines de l’edifici on hi ha la seu del Consell per la República. El diari El Mundo ha revelat que fa uns mesos que Puigdemont va fer arribar als agents unes imatges de les càmeres de seguretat on es veu com els homes entren a l’edifici a través del garatge, s’hi estan aproximadament una hora i vint, i després marxen amb un cotxe model BMW. A més ho tenien tot pensat, ja que la majoria anaven camuflats amb gorres i caputxes, i portaven motxilles a l’esquena.

 

Les imatges s’haurien enregistrat la matinada de l’11 al 12 de gener, justament dos dies abans que el president Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín compareguessin davant la Comissió d’Afers Jurídics de l’Eurocambra per defensar la seva immunitat i rebutjar el suplicatori que havia sol·licitat el Tribunal Supremo. Segons El Mundo,

Ja n'hi ha prou

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 20 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 

 

 

Les reaccions a partir del descobriment del CatalanGate són moltes i diverses: mentre uns tracten de banalitzar l'espionatge, altres d'encobrir-lo i no pocs simplement de silenciar-lo a veure si mitjançant el silenci mediàtic i el pas del temps se'ns oblida que som davant d'un dels escàndols coneguts més greus des de la Transició i quin impacte té i tindrà en una Europa que mira l'estat espanyol amb preocupació i els seus ciutadans amb llàstima.

 

Mentre tot això passa, altres que ens hem vist directament afectats per uns actes tan escandalosos i delictius com aquests, anem repassant situacions, agendes, vivències, documents i resolucions per anar lligant caps i veure com és de profund el mal infligit no només a la nostra intimitat i drets, sinó, també, a un sistema que es presenta com a democràtic quan no ho és. "Democràcia plena", en diuen, però no és més que una trista tramoia que mira de representar un escenari democràtic que, ben mirat, està molt lluny de ser-ho.

 

En l'esmentat procés de recerca i encaix de peces anem lligant uns caps amb els altres, la qual cosa ens porta a poder afirmar que la paciència

L'Estat claveguera

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 18 de maig de 2022. 22:26
Actualitzat: Dimecres, 18 de maig de 2022. 22:55
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Caldrà començar a pensar que no és que a Espanya s'espiï els independentistes amb el programari Pegasus amb autorització judicial del Tribunal Suprem i també sense cap autorització, fent servir algunes de les clavegueres policials per desacreditar o tenir informació de l'adversari polític; sinó que el nivell de sofisticació d'aquestes clavegueres, que ara sabem que han servit també per manipular resultats electorals, és absolutament nauseabund. No és que a Espanya hi hagi clavegueres, sinó que Espanya és un estat claveguera on s'obté informació per tota mena de vies il·legals, s'inventen informes policials des de despatxos oficials del màxim nivell ministerial i es coneix a la perfecció els mitjans de comunicació als quals se'ls ha de proporcionar aquesta informació falsa i que publicaran sense queixar-se.

 

Tot això, passa a Espanya i el Defensor del Poble, una figura que hauria de ser independent, lluny d'escandalitzar-se per l'espionatge del CNI conclou, amb enorme celeritat, que es va realitzar "d'acord amb la Constitució". Potser sabrem aviat a què s'ha degut la pressa del socialista Ángel Gabilondo i que no hi hagi una raó tan prosaica com la

El Defensor del Poble es ventila el «Catalangate»: «S'ha fet d'acord amb la Constitució i la llei»

 

CATALANGATE

 

 

Ángel Gabilondo es limita a recomanar una reflexió sobre si el control judicial del CNI és "suficient o insuficient"

 

 per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 18 de maig de 2022 a les 13:56

 

 

 Ángel Gabilondo, en imatge d'arxiu | Europa Press

 

 

El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, s'ha ventilat el Catalangate en menys d'un mes: aquí no ha passat res. Gabilondo ha tancat la investigació després de "verificar" -així ho diu el comunicat fet públic aquest dimecres- que "l'actuació del Centre Nacional d'Intel·ligència s'ha realitzat amb conformitat a la Constitució i la llei en els casos examinats". La investigació del Defensor del Poble era una de les actuacions impulsades pel govern espanyol per esclarir els fets.

Aquest organisme ha tingut accés als documents classificats que l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, va aportar a la comissió de secrets oficials i que fan referència a 18 casos d'espionatge. En aquest 18 casos, doncs, el Defensor del Poble no hi veu irregularitats i sosté que "el CNI ha actuat amb respecte a les diferents disposicions legals relatives al control judicial previ a les intervencions de comunicacions ". Així ho ha traslladat, en un informe de vuit pàgines, a la nova responsable dels serveis secrets, Esperanza Casteleiro.

En aquest sentit, afirma que "les interlocutòries estaven extensament motivades", que el magistrat del Tribunal Suprem que les va autoritzar, Pablo Lucas, disposava d'un "elevat grau de detall en la informació" i que

Ron Deibert , rotund: "A Espanya hi ha una crisi democràtica i de seguretat"

 

 

CATALANGATE

 

 

El director de Citizen Lab opina que l'única solució al CatalanGate és una investigació independent 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Eduardo Parra / Europa Press
Barcelona. Dilluns, 16 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La premsa internacional continua fent-se ressò de l'espionatge a l'independentisme. En un reportatge publicat aquest diumenge pel rotatiu britànic The Guardian, l'expert en ciberseguretat i director de Citizen Lab, Ron Deibert, alerta que la magnitud de l'escàndol conegut com a CatalanGate ha "catapultat Espanya en una crisi democràtica i de seguretat nacional", que només es pot esclarir "amb una investigació independent". En l'entrevista, el rotatiu indica que, malgrat la 'substitució' de l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, "l'escàndol es nega a desaparèixer". “Cessar la cap d'intel·ligència em sembla com nomenar un xai per sacrificar-lo”, opina Deibert, i afegeix que la decisió de l'Executiu de Pedro Sánchez "no respon a cap de les preguntes de qui va comprar el programari espia, qui l'autoritza, com es justificava anar darrere de persones que clarament no són objectius legítims per cap estàndard internacional raonable, i que impliquen violacions flagrants dels drets de privacitat".

 

"Aparentment democràtics"

Tal com ha explicat l'expert en ciberseguretat que va destapar el CatalanGate, "una societat aparentment democràtica" no és compatible amb l'espionatge a activistes i periodistes. És per això que no ha deixat d'exigir que s'obri una comissió independent per esclarir els fets. En l'entrevista, Deibert opina que el descobriment que els telèfons de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el del president Sánchez, també han estat espiats, és un altre argument de pes més com per fer-ho. Amb tot, el director de Citizen Lab es mostra incrèdul davant l'immobilisme a l'Estat: "Què està passant? Si jo fos ciutadà espanyol, demanaria que hi hagués una investigació imparcial. Però sembla que potser no passarà", lamenta, perquè la gent ho veu com un "problema de Catalunya". En l'entrevista, l'expert s'ha mostrat encara més sorprès "per la complaença que va veure" malgrat la magnitud de l'escàndol, a més de "decebut que molta gent del país sembla que no tinguin cap problema amb què s'hagi perseguit els líders catalans". 

 

Crisi democràtica

Editorial Vicent Partal : Pedro Sánchez ensuma el perill i per això posa els castors a treballar

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La dimissió de Paz Esteban és tan sols una forma poc convincent de mirar d’evitar la destitució de Margarita Robles i la seua dimissió després

 

 

Margarita Robles ahir, explicant la destitució de Paz Esteban. Fotografia d'Emilio Naranjo.

 

 

 

 

10.05.2022 - 21:40  

 

El govern espanyol ha decidit de sacrificar la directora del CNI, Paz Esteban. És la primera destitució causada per l’espionatge amb Pegasus. No és ni de bon tros suficient, però sí que és un relleu que cal llegir amb detall. Fixant-se en la litúrgia. Perquè no hi ha cap país on fer fora la cap dels espies així, de la nit al dia, siga una feina senzilla ni rutinària.

 

Dic que cal fixar-se en la litúrgia perquè l’explicació feta pública ahir per la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, va ser qualsevol cosa tret de normal. Va cridar molt l’atenció, per exemple, que no fes servir ni una vegada la paraula “destitució” i que no vinculés el “relleu” a l’escàndol provocat pel Catalangate. Perquè tothom sap que aquesta és la qüestió i la raó del pas fet.

 

I per què ho va fer, això, la ministra? Doncs perquè està comprovat que, en

Destapan que la Moncloa habría estado siempre al corriente del espionaje a Pere Aragonés

 

 

El CNI habría informado al Gobierno de esta invasión de la intimidad del president, que creían que fue quien comandaba a los CDR y Tsunami Democrátic.

 

por Josep Herrera

11 mayo, 2022 

 

 

 

 

Se intuía pero no había pruebas. Ahora se sabe que La Moncloa estuvo informada del espionaje al presidente de la Generalitat, Pere aragonés. El diario El Mundo ha revelado que el CNI transmitió al Gobierno los motivos que justificarían la invasión de la intimidad del presidente.

 

El citado diario asegura que el CNI creía que Aragonés, siendo vicepresidente de la Generalitat, era el que comandaba los CDR y Tsunami Democràtic. De hecho, el Supremo también lo secundó y dio el visto bueno a este escándalo, y todo ello destrozaría por completo las excusas que ha dado el Gobierno desde el primer día en que se destapó el escándalo, negando estar al corriente de el espionaje.

 

Así pues, se destapa que el CNI avisó al Ejecutivo en 2019, «como siempre», de

Pedro Sánchez cessa la directora del CNI pel cas Pegasus

 

 

ESPIONATGE

 

Paz Esteban cau per la infecció dels telèfons del president espanyol i diversos ministres 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Juan Carlos Hidalgo / EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de maig de 2022. 10:51
Actualitzat: Dimarts, 10 de maig de 2022. 14:45
Temps de lectura: 3 minuts  

 

Més de dues setmanes després que esclatés l'escàndol CatalanGate d'espionatge massiu a l'independentisme, ja ha rodat el primer cap. És el de Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència i principal assenyalada pel cas Pegasus. Però no ha caigut per l'espionatge a l'independentisme, sinó per la infecció de tres mòbils del govern espanyol i un intent fallit. Aquest mateix matí s'ha formalitzat la seva destitució en Consell de Ministres i se li ha comunicat, un cop ha finalitzat l'anàlisi de tots els dispositius mòbils dels ministres. És un primer cap, que ja té substituta: Esperanza Casteleiro. Però l'independentisme i Unidas Podemos ja han advertit en les últimes hores que no n'hi ha prou amb la sortida d'Esteban i apunten també cap a la ministra Margarita Robles, màxima responsable política dels serveis d'intel·ligència.

 

Paz Esteban ha estat el tallafocs. Amb tota una trajectòria professional al CNI fins que va ascendir a directora el 2019, ha estat la principal assenyalada durant les últimes setmanes per l’escàndol d’espionatge polític. Era assenyalada per l’independentisme, que veia les urpes dels serveis d’intel·ligència espanyols darrere del CatalanGate, com després es va confirmar a la comissió de secrets oficials. Però també estava en el punt de mira del govern espanyol per l’enorme bretxa de seguretat que va permetre extreure diversos gigabytes de dades dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Margarita Robles, i d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. 

 

L'encarregada de comunicar la destitució públicament ha estat la ministra Margarita Robles, que justament s'hi havia resistit. Ha hagut de fer un joc d'equilibris, visiblement incòmode, i ha negat fins i tot la major, en resposta a un

Puigdemont esclata pel CatalanGate: "Aneu a la merda"

 

 

ESPIONATGE

 

 

Puigdemont "envia a la merda" qualsevol taula de diàleg amb el govern espanyol 

 

 

Núria Casas
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 6 de maig de 2022. 10:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Les dues setmanes que fa de l'esclat del CatalanGate o la successió de fets sobre l'espionatge massiu a l'Estat espanyol, han revelat noves informacions que han desacreditat alguns dels actors pel que havien dit 24 hores abans. De negar les informacions del The New Yorker a admetre, el mateix CNI, que s'havia espiat polítics, advocats i membres de la societat civil independentista catalana.

 

En paral·lel, La Moncloa admetent que també va ser espiada per Pegasus, de moment admetent els telèfons de Sánchez i Robles, però sense reconèixer ni un mínim error en el control. I un malestar que creix des dels qui han estat espiats per l'Estat. El president Carles Puigdemont ha esclatat i ha escrit a twitter: "M'hi sumo: #aneualamerda. No ens podem asseure mai més en cap taula amb aquesta gent fins que haguem de decidir els termes de la separació. Aneu a la merda tots els qui heu violat les nostres vides i les de les nostres famílies. Miserables els qui ho feu i els qui ho justifiqueu".

 

 

Tuit Carles Puigdemont

 

 

 

Aquest "m'hi sumo", és la resposta que Puigdemont ha donat a un tuit anterior de qui va ser vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, durant l'espionatge:

Pedro Sánchez defuig l’escàndol Pegasus i treu a passejar el diàleg davant Aragonès

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

En l'acte de clausura de les jornades del Cercle d'Economia, Aragonès i Sánchez s'han trobat per primera vegada d'ençà que es va destapar el Catalangate 

 

 

 

 

Josep Rexach Fumanya

06.05.2022 - 14:32  

 

El govern català havia vist en les jornades del Cercle d’Economia l’escenari ideal perquè Pedro Sánchez no tingués més remei que reunir-se amb Pere Aragonès. Des de principi de setmana, la portaveu Patricia Plaja havia repetit per activa i per passiva que la trobada era més necessària i li va preguntar al president del govern si seria capaç d’acudir a Barcelona i anar-se’n de la ciutat sense donar cap explicació del Catalangate. Doncs al final sembla que sí, que ha estat capaç.

 

L’ombra de Pegasus sobrevolava avui la gran catifa de la reconciliació i el diàleg que cada any estén el Cercle d’Economia, i la prova eren el centenar de periodistes que feien de testimoni visual en una barrera col·locada a cinc metres preparada per a rebre les autoritats. El nivell de d’expectació era màxim, i es palpava en l’ambient. La Moncloa continua desmarcant-se de l’espionatge a dirigents independentistes, entre els quals Aragonès, mentre avui mitjans espanyols publiquen que el CNI posava en coneixement del govern totes les intervencions que feia. Per això Aragonès va exigir ahir responsabilitats a Sánchez i avui de bon matí li ha demanat que es desclassifiquin els arxius per saber qui va ordenar la vigilància contra ell.

 

Amb aquest panorama arribava la cita d’avui. Fonts de la Generalitat havien deixat clar amb anterioritat que qualsevol encaixada de mans i conversa informal, distaria molt d’una trobada formal, que és el que reclama Aragonès d’ençà que es va saber que ell és un dels investigats pel CNI. Sánchez ha arribat somrient. Després de