EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimarts, 21 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts
Primera lliçó: quan es tracta de l'independentisme i el seu trànsit per la justícia espanyola, situar-se sempre en la pitjor de les hipòtesis estalvia molt de temps. Per als càndids, que encara n'hi ha, aquest dimarts s'ha revelat el que era més que evident: el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha traspassat al Tribunal Suprem la investigació per delicte de terrorisme de la causa de Tsunami Democràtic, que inclou, entre d'altres, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. No són els únics, però és la manera com la justícia expressa l'oposició a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme català.
Segona lliçó: l'objectiu final de la justícia espanyola no és cap altre que deixar en paper mullat el que acabin decidint les Corts Generals sobre l'amnistia. Ells, com a garants imaginaris de la Constitució i vigilants de l'estat de dret que Sánchez ha posat en risc. Amb el cas Tsunami al Suprem, és fàcil que s'iniciï el camí judicial a Europa una vegada el jutge del tribunal, amb el suport dels fiscals (vells coneguts de l'independentisme, els del judici del procés) elevi el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No comptarien, en principi, amb el suport de l'Advocacia de l'Estat, però no sembla exagerat concloure que
