Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEDH. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEDH. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de maig del 2023

Joaquín Urías: “Començarà una cascada de decisions que en molts casos donaran la raó als independentistes”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista a l'ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol arran del dictamen del Consell de Drets Humans de l'ONU sobre Carles Puigdemont

 


 

 

Oriol Bäbler   

25.05.2023 - 21:40

 

 

La setmana passada, el Consell de Drets Humans de l’ONU va condemnar l’estat espanyol per haver vulnerat els drets polítics del president Carles Puigdemont, tal com havia fet anteriorment amb Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i  Raül Romeva. Per entendre el significat del dictamen i l’impacte parlem amb Joaquín Urías, que és expert en dret constitucional i fou lletrat del Tribunal Constitucional espanyol (TC) entre el 2014 i el 2010. Així mateix, amb ell també conversem sobre la polèmica electoral amb EH Bildu i l’encausament de Judit Martín, Jair Domínguez i Toni Soler per un gag a TV3 sobre la verge del Rocío.

 

Quin és el significat del dictamen del Consell de Drets Humans de l’ONU sobre Carles Puigdemont?
—El Consell de Drets Humans ha fet un dictamen, que és una cosa molt similar a una sentència, que passa que és un òrgan consultiu, de manera que no té un valor jurídic directe. En casos com aquest, analitzen l’afer amb la màxima objectivitat i emeten una opinió jurídica fonamentada. Ara, el valor que això té a Espanya és orientatiu, no és estrictament una sentència, però, sens dubte, mostra la posició jurídica de l’organisme internacional quant a les vulneracions de drets de Puigdemont.

 

I quina importància té?

divendres, 27 de gener del 2023

Estrasburg sorprèn amb “els casos catalans”: Espanya els vol desactivar

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 



La presidenta del TEDH qualifica d'impactants les demandes dels independentistes · Mentrestant, l'estat espanyol desplega una estratègia per a desinflar-les

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

26.01.2023 - 21:40

Actualització: 27.01.2023 - 10:18

 

 

“Teniu cap informació sobre els casos catalans?” En la conferència de premsa, la presidenta del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), la irlandesa Síofra O’Leary, respon a aquesta pregunta que li havia traslladat el seu cap de gabinet amb un detall i una contundència que fins i tot ha sorprès algun dels advocats dels ex-presos polítics. Perquè en un moment de tedi polític i judicial en què l’estat espanyol ha desplegat accions per a desinflar la pressió d’una causa de violació de drets humans tan potent com aquesta, O’Leary ha resituat la qüestió, l’ha qualificada d’un “cas d’impacte”, ha dit que era prioritari per al tribunal i que aviat hi podia haver novetats per a alguns dels afectats.

 

Això va passar ahir en la conferència de premsa que fa a començament de cada any el president del TEDH per exposar la memòria del tribunal, les prioritats i els casos més emblemàtics. I “els casos catalans” en són uns. Les seves declaracions (vegeu-les a partir del minut 43 d’aquest vídeo) tenen una gran importància, perquè deixen clar que el

dijous, 26 de gener del 2023

El Tribunal d’Estrasburg tramitarà de manera prioritària les demandes del procés

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Ha rebut una quinzena de denúncies de dirigents independentistes, que considera que constitueixen un "grup particular"

 

 


 

 

 

Redacció

26.01.2023 - 12:15

Actualització: 26.01.2023 - 12:58

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tramitarà de manera prioritària les demandes dels dirigents independentistes. “Com a casos d’impacte, els donarem prioritat”, ha dit la presidenta del tribunal, Síofra O’Leary, en una conferència de premsa. O’Leary ha justificat aquesta tramitació prioritària dient que considera que són casos d’impacte perquè són “extremadament importants”.

 

El TEDH ha rebut una quinzena de denúncies de dirigents independentistes, que ha indicat que constitueixen un “grup particular”. Aquestes denúncies han estat agrupades en tres grups, la més nombrosa d’elles, la dels polítics del procés condemnats per sedició i malversació. Com hi ha hagut canvis legislatius en els delictes de sedició i de malversació, amb una

dimarts, 22 de novembre del 2022

Un jurista europeu afegeix pressió al TJUE per a l’escac i mat a Llarena

 

 

Opinió · Diari de la guerra judicial

 

El magistrat que dictarà sentència sobre les pre-judicials té una altra veu de pes que qüestiona l’informe de Richard de la Tour 

 

 

Josep Casulleras Nualart 

 

 


 

 


Josep Casulleras Nualart

21.11.2022 - 21:40

Actualització: 22.11.2022 - 10:06

 

 

La batalla de Gonzalo Boye a Luxemburg és sobretot en dos fronts. Dijous i divendres té dues vistes molt importants perquè el Tribunal General de la UE anul·li el suplicatori contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que els va retirar una part de la seva immunitat com a eurodiputats. I mentrestant està pendent de la decisió que prengui finalment el Tribunal de Justícia de la UE sobre les preguntes pre-judicials que Pablo Llarena va enviar per mirar d’aturar la derrota definitiva sobre les euroordres contra els exiliats. La sentència ha de fer-se pública aviat, previsiblement a final d’any, però encara no té data. I el magistrat ponent de la sentència, el danès Lars Bay Larsen, té entre les mans un material molt sensible, perquè si bé l’advocat general del tribunal, el francès Richard de la Tour, avalava el manteniment de les euroordres de Llarena, aquests darrers mesos hi ha un debat jurídic europeu de fons molt intens que empeny en un sentit contrari. El cas més sonat és el d’un membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans que qüestiona la posició de l’advocat general. Però on és pas l’únic.

 

El doctor Leandro Mancano és professor de dret de la UE a la Facultat de Dret de la Universitat d’Edimburg. Una de les seves preocupacions (i matèria d’estudi) és si les euroordres, com a mecanisme de cooperació judicial entre estats de la UE, poden afavorir en alguns casos condemnes injustes o il·legals. Ha anat seguint

dimarts, 25 de gener del 2022

Estrasburg assegura ser conscient de la "importància" del cas català

 

 

PROCÉS

 

 

Estrasburg és conscient de la "importància" del cas català i tindrà en compte la nova política de "priorització" 

 

 

El Nacional
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dimarts, 25 de gener de 2022. 11:42
Actualitzat: Dimarts, 25 de gener de 2022. 13:02
Temps de lectura: 2 minuts 

 





El president del Tribunal Europeu de Drets Humans, Robert Spano, ha reconegut aquest dimarts que són conscients de la "importància" del cas català i ha assegurat que el tribunal tindrà en compte la nova política de "priorització". Tot i que el president del TEDH no decideix si els casos es tramiten per la via urgent, Spano ha assegurat que els magistrats encarregats d'examinar els recursos consideraran la seva nova estratègia sobre "casos d'impacte", que permet tractar com a urgents recursos que no impliquen risc de mort o maltractament. "Estem al corrent del context", ha dit Spano en la seva roda de premsa anual en ser preguntat per l'impacte polític que poden tenir els recursos dels presos.

 

Els nous criteris de priorització

 

Ara mateix hi ha una dotzena de casos relacionats amb el procés a la taula d'Estrasburg, la majoria dels quals amb la detenció i empresonament dels líders independentistes. Segons Spano, el tribunal encara està "examinant" com gestionar els recursos dels independentistes ara indultats. Sense avançar si els casos es tractaran per la via ràpida, Spano ha dit que tindran en compte els nous criteris de "priorització". Abans el TEDH només tractava com a urgents aquells casos en què l'afectat patia risc de mort o maltractament. En canvi, des del març del 2021 el TEDH pot accelerar alguns casos si considera que poden

dimarts, 22 de juny del 2021

El TEDH condemna Espanya per haver violat la llibertat d’expressió del dirigent basc Tasio Erkizia

 

 

MÓN - PAÍS BASC

 

 

Espanya l'haurà d'indemnitzar amb 6.000 euros per danys materials i amb 5.000 per despeses  

 





Per: Redacció

22.06.2021  12:33

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per haver empresonat durant un any i haver inhabilitat durant set anys l’històric dirigent de l’esquerra abertzale Tasio Erkizia. D’acord amb la sentència, el tribunal considera que les declaracions que Erkizia va fer l’any 2008 en un acte d’homenatge a José Miguel Beñaran Ordeñana, àlies Argala, assassinat per l’organització d’extrema dreta Batallón Vasco Español, “no tenien pas la intenció d’incitar a la violència” ni de “defensar el terrorisme”.

 

El text recorda que Erkizia, en el seu discurs, va recomanar “de prendre la via més apropiada cap a un escenari democràtic”; que per més que hom pensi que les seves paraules foren ambigües, no hi ha pas cap raó per a creure que incitava a la violència.

 

“Al contrari, el demandant va advocar per perseguir mitjans democràtics per aconseguir un objectiu polític específic”, diu la sentència, que deixa clar que la condemna a presó i

dimecres, 2 de juny del 2021

El TC avala la sentència de Cuixart i Sànchez i els obre la porta d'Europa

 

 

JUDICI AL PROCÉS

 

 

Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 2 de Juny 2021. 13:05
Actualitzat: Dimecres, 2 de Juny 2021. 14:30  

 

 


 

 

El ple del TC ha desestimat el recurs d'empara del president d'Òmnium CulturalJordi Cuixart, i el del primer secretari de JxCat, Jordi Sànchez, sobre la sentència del judici del procés. Exactament igual que ha fet amb Jordi Turull i Josep Rull, avala la resolució del Tribunal Suprem. I exactament igual que en els casos anteriors, hi ha els vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer en el sentit contrari. 

 

L'avançament de la decisió l'acaba de fer públic el Tribunal Constitucional en espera que els magistrats redactin la sentència on fonamentaran el rebuig del recurs i la notifiquin a les parts. 

 

La resolució del TC obre la porta a iniciar ja els tràmits per portar el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez al Tribunal Europeu dels Drets Humans. La resolució, que ha estat dos anys aturada en un calaix, permet el recurs a Europa.

 

La sentència, el ponent de la qual ha estat el president, Juan José González Rivas, "a més d'abundar en pronunciaments anteriors, considera, entre altres qüestions, que la conducta del

divendres, 31 de juliol del 2020

El Suprem anul·la la sentència que va empresonar Otegi pel revés del TEDH



TRIBUNAL SUPREM






Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 31 de juliol de 2020. 14:00
Actualitzat Divendres, 31 de juliol de 2020. 14:56



















Ara fa gairebé dos anys, el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que Arnaldo Otegi va ser condemnat per terrorisme en un judici que no va ser just. Això va passar el novembre del 2018. No ha estat fins avui que el Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del cas Bateragune, seguint el que va ordenar Estrasburg. L'actual coordinador general d'EH Bildu va arribar a passar sis anys i mig a la presó de Logronyo.



No va tenir cap mena de permís. Ara l'anul·lació fa decaure també la inhabilitació del líder de l'esquerra abertzale per exercir càrrecs públics, que estava vigent fins al 2021.



La sala ha admès els recursos de revisió de sentència interposats per Arnaldo Otegi, Rafael Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez Torres, Sonia Jacinto Garcia i Miren Zabaleta Tellería. Així, ha anul·lat la sentència del 2012 que va condemnar-los a penes d'entre

divendres, 15 de maig del 2020

El TEDH condemna França pel desallotjament de romanesos d’ètnia gitana promoguda per Manuel Valls



MÓN - FRANÇA






Quan era ministre d'Interior, Valls va promoure l'expulsió de gitanos del territori francès














Per: Redacció

15.05.2020  09:58




El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’estat francès per les expulsions de campaments de ciutadans d’origen romanès i ètnia gitana quan Manuel Valls era ministre d’Interior. El TEDH ha sentenciat que l’estat va violar l’article 8 del conveni europeu de drets humans, que protegeix el dret de respecte de la vida privada i familiar i la llar; i de l’article 13, el dret de recurs judicial efectiu. L’estat francès ha estat condemnat a pagar 7.000 euros a cadascun dels demandants, més 7.920 euros a repartir entre tots, a més dels imposts que els puguin cobrar, en concepte de despeses judicials.



Quan Manuel Valls era ministre d’Interior va ser l’artífex de l’expulsió de gitanos de l’estat francès i va defensar que pocs podien integrar-se a França i calia expulsar-ne la majoria. Les seves propostes van costar-li dures crítiques d’activistes dels drets humans, de la Comissió Europea i fins i tot de ministres del seu govern.






Fassin: ‘Valls va impulsar a França la política de la raça’


Els demandants són set ciutadans d’origen romanès que feia molts anys que vivien a

dijous, 7 de febrer del 2019

Sánchez va a Estrasburg cinc dies abans del judici a mirar de netejar la imatge d’Espanya



PAÍS - PRINCIPAT







S'ha reunit amb el president del TEDH, Guido Raimond 

















07.02.2019  14:54




Cinc dies abans del judici Pedro Sánchez s’ha presentat al Consell d’Europa per a intentar netejar la imatge d’Espanya. El president espanyol ha afirmat que l’estat defensa la independència judicial i té un dels sistemes ‘més garantistes del món’. I ho ha fet en el moment que la justícia i la democràcia espanyoles són més qüestionades que mai.



Per a Sánchez, Espanya és una democràcia ‘plena, moderna i avançada’. Un discurs que vol legitimar un sistema que aixeca dubtes a Europa. Sánchez ha centrat el seu argument a defensar la separació de poders i la independència judicial de l’estat. Per acabar-ho d’adobar, ha dit que Espanya és un dels sistemes ‘més garantistes’. A més, ha aprofitat el viatge per a reunir-se amb el president del TEDH, Guido Raimond.






Jaume Alonso-Cuevillas ha reaccionat a la visita de Sánchez al Tribunal Europeu de Drets Humans amb aquesta piulada:

dilluns, 17 de desembre del 2018

Els presos internacionalitzen la vaga de fam amb cartes a líders europeus i recursos al TEDH



PRESOS POLÍTICS







Maria Macià
Barcelona. Dilluns, 17 de desembre de 2018
















Els presos en vaga de fam i les defenses han impulsat una campanya d'internacionalització per denunciar la seva situació. Ho faran a través de l'enviament de cartes als 40 principals líders europeus explicant la seva situació, els motius de la vaga de fam i les vulneracions de drets bàsics per part d'Espanya. L'advocat dels presos Jordi Pina també ha anunciat que es recorrerà al Tribunal Europeu de Drets Humans després de la inacció del TC.



La portaveu dels presos, Pilar Calvo, ha explicat en roda de premsa a Madrid que les cartes ja s'han enviat, així que es preveu que siguin rebudes pels líders de la UE en els propers dies. Entre els destinataris, hi ha els primers ministres dels països membres i els presidents de la institucions europees. A la missiva, asseguren que amb la vaga de fam se senten "defensors dels principis i dels valors de la Unió Europea"



Pel que fa el recurs al TEDH, Pina ha afirmat que es pren aquesta mesura després que el TC hagi admès a tràmit els recursos d'empara de les defenses però els hagi deixat tots "oblidats a una calaix", cosa que "vulnera els drets de defensa" dels presos. Tot i les

dilluns, 26 de novembre del 2018

Sànchez, Turull i Rull demanen l’alliberament al Constitucional d’acord amb la sentència d’Estrasburg



PAÍS - PRINCIPAT







L'advocat Jordi Pina diu que la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans contra Turquia és anàloga a la situació dels presos polítics catalans 
















Per: Redacció 

26.11.2018  14:13





Els diputats empresonats de JxCat, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, han presentat un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a demanar la llibertat provisional d’acord amb la sentència del Tribunal d’Estrasburg de la setmana passada contra Turquia, a qui ordenava l’alliberament del dirigent i diputat kurd Selahattin Demirtas.



Jordi Pina, l’advocat de Sànchez, Turull i Rull, ha presentat quatre recursos d’empara perquè es rehabilitin tots els seus drets polítics –suspesos pel jutge Pablo Llarena– d’acord amb la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) perquè el cas dels presos polítics és analògic al cas del diputat kurd.



El despatx de Pina també recorda que el TC ha admès a tràmit recursos d’empara previs, però que cap d’ells ha estat resolt. La sentència del TEDH permet que es torni a sol·licitar l’alliberament de Sànchez, Rull i Turull.








Enllaç notícia :