L’Audiència Nacional ha condemnat Luis Rubiales, expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), a pagar una multa de vint euros diaris durant els pròxims divuit mesos a causa del petó a la jugadora Jennifer Hermoso
a la final del Mundial. Això suposa un total de 10.800 euros. Cal
recordar que la pena que demanava la Fiscalia era de dos anys i mig de
presó pels delictes d’agressió sexual i coaccions. El jutge José Manuel
Fernández-Prieto González ha trobat Rubiales culpable, però ha rebaixat
molt la petició del Ministeri Fiscal. A més a més, l’expresident de la
RFEF evitala presó, però haurà de pagar aquesta multa i tampoc no podrà
apropar-se a més de 200 metres d’Hermoso.
De tota manera, la resolució del jutge determina que el petó de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso no va ser consentit, cosa que era l’argumentació del mateix expresident de la RFEF i la seva defensa. De fet, aquesta part demanava l’absolució total,
ja que considerava que Rubiales havia demanat permís a la futbolista
per fer-li un petó. Durant el judici, un pèrit va determinar que va
preguntar-li “et puc fer un petonet?”, però també va deixar clar que no s’apreciava cap mena de resposta per part de la jugadora madrilenya.
La resolució del ministre de Memòria Democràtica arriba mesos després d’un certificat més genèric i amb errors
Rams de flors al terra de la presó Model en record de Salvador Puig Antich 50 anys després de la seva execució
Data de publicació: dijous 29 de febrer del 2024, 06:00
Localització: Barcelona
Autor: Pol Solà
El tribunal afirma que la condemna és "proporcionada" i que no s'ha d'amnistiar ni indultar l'expresidenta de Junts
Mayte Piulachs Foto: ACN Barcelona. Dimecres, 12 de febrer de 2025. 12:39 Temps de lectura: 1 minut
Res de res. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys de presó per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental en concedir uns contractes a un amic quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, segons ha informat el tribunal aquest dimecres. L'alt tribunal espanyol, a més, ha rebutjat aplicar-li l'amnistia
en considerar que els fets no tenen relació amb el procés
independentista. A més, el Suprem tampoc seria favorable per
indultar parcialment Borràs, com proposava el TSJC, per evitar la seva
entrada a la presó. "La pena és proporcionada", afirma el Suprem de la
condemna a l'expresidenta del Parlament i de Junts.
La redacció d'ElNacional.cat està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.
Els presos independentistes encara es poden pronunciar un cop més abans de la deliberació
06/09/2024
ACN
L’Advocació de l’Estat ha enviat al
Tribunal Europeu de Drets Humans noves al·legacions per evitar que
Espanya sigui condemnada per vulneració de drets fonamentals en la causa
de l’1-O i ha utilitzat com a nou argument l’aprovació de la llei
d’amnistia, segons han avançat el diari ‘Ara’ i ‘El Nacional’ i ha pogut
confirmar l’ACN. La llei s’incorpora sencera en l’escrit
d’al·legacions. La causa està promoguda pels nous presos
independentistes, que van demandar l’Estat a Estrasburg. Ells encara
poden presentar un escrit més abans que el tribunal entri en la fase de
deliberació definitiva.
L’Estat argumenta que en cas que es
conclogui que es van vulnerar drets fonamentals, l’Estat ha reparat part
del dany amb el canvi en el Codi Penal, els indults i ara també la llei
d’amnistia. Els demandants reclamen més de mig milió d’euros per danys
morals i també les costes i despeses judicials.
En l’escrit
s’argumenta que no se’ls va condemnar per la seva ideologia
independentista, sinó perquè
El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de cassació de
Dani Gallardo i confirma així el seu ingrés a la presó, on passarà els
quatre anys que li resten de condemna, segons que ha pogut confirmar
VilaWeb.
La
sala ha estimat parcialment el recurs de cassació interposat atès que
considera que ha de ser absolt del nou delicte de desordres públics
agreujats, però li manté la condemna de sis mesos per delicte de
desordres públics bàsics. També li mantenen un delicte d’atemptat contra
agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte lleu de lesions,
amb tres anys i sis mesos de presó.
Òmnium Cultural ha publicat un vídeo a Twitter en què ap
El Comitè de Drets
Humans condemna que se li suspenguessin al president els drets de
diputat, fet que va impedir la seva investidura el 2018
Redacció
18.05.2023 - 13:38
Actualització: 18.05.2023 - 14:00
Nou revés de l’ONU contra l’estat espanyol per la repressió de l’independentisme català. El Comitè de Drets Humans ha condemnat l’estat per haver violat els drets polítics del president Carles Puigdemont quan es va decretar la seva suspensió com a diputat
i impedint-ne la investidura. El comitè dóna un termini de 180 dies
perquè l’estat prengui les mesures necessàries i faci difusió de la
condemna. “L’estat té l’obligació d’adoptar totes les mesures que siguin
necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el
futur”, afegeix.
Segons el dictamen, l’estat espanyol ha violat l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics,
és a dir, el dret de presentar-se i de ser elegit en unes eleccions i
d’exercir com a representant públic. “És l’essència del govern
democràtic”, diu el comitè, que afirma que
És una pena més
greu que la imposada a la diputada Eulàlia Reguant, condemnada pel
Tribunal Suprem espanyol a pagar una multa de 13.500 euros pels mateixos
fets
Redacció
11.10.2022 - 15:14
Actualització: 11.10.2022 - 16:12
El jutjat penal 30 de Madrid ha condemnat l’ex-diputat de la CUP Antonio Baños a
quatre mesos de presó per no haver respost a les preguntes de Vox
durant el judici contra el procés. La magistrada el considera
responsable d’un delicte de desobediència comès el 27 de gener de 2019,
pel qual Baños també haurà d’assumir el cost del procediment. Tot i
això, la sentència no és ferma i encara s’hi pot interposar un recurs en
contra a l’Audiència Provincial de Madrid en un termini de deu dies. És
una pena més greu que la imposada a la diputada Eulàlia Reguant, que va
ser condemnada pel Tribunal Suprem espanyol a pagar una multa de 13.500 euros pels mateixos fets.
La magistrada també ha inhabilitat Baños durant els mateixos quatre
mesos. Tot i que al principi s’enfrontava a una pena de sis mesos de
presó pel delicte de desobediència greu, el dia del judici la fiscalia
va rebaixar la petició a quatre mesos de presó.
La sentència sosté que Baños va comparèixer en qualitat de testimoni a
proposta de l’acusació popular i, després d’haver prestat jurament de
dir la veritat, “es va negar de manera ferma i persistent” a complir
l’ordre del tribunal de contestar a les
El TSJM revoca l'absolució d'Eugenio Pino i el condemna a un any de presó pel cas pendrive dels Pujol
Alba Solé Ingla Foto: Europa Press Barcelona. Divendres, 20 de maig de 2022. 11:24 Actualitzat: Divendres, 20 de maig de 2022. 11:59 Temps de lectura: 2 minuts
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha revocat
parcialment la sentència per la qual el juliol de 2020 va ser absolt
l'Exdirector Adjunt Operatiu (DAO) de la Policia Nacional Eugenio Pino,
condemnant-lo a un any de presó per un delicte de revelació de secrets
per lliurar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i al
CNI un 'pendrive' amb dades personals i empresarials per a la causa relativa a la família de l'expresident català Jordi Pujol.
Precisament aquest dimarts sortien a la llum nous àudios de
l'excomissari José Manuel Villarejo que revelen el que es coneix com l'Operació Catalunya.
Una operació dirigida pel ministeri de l'Interior comandat per Jorge
Fernández Díaz, del PP, contra dirigents polítics catalans per decapitar
el moviment independentista que començava a revifar. Els àudios que ElPaís va publicar, detallen que la intenció era buscar l'expresident Jordi Pujol uns possibles comptes bancaries a Suïssa per a així acabar amb la seva carrera política.
Tanmateix, mai no es va trobar cap extracte bancari vinculat als Pujol a
Suïssa, ja que la policia espanyola mai va anar a registrar el banc
suís per falta d'indicis.
La condemna a l’expresident francès embruta encara més la imatge de
Casado i el PP, que aquest dimecres va alabar la gestió de Sarkozy a la
Convenció Nacional del partit
Redacció
30/09/2021
El PP de Casado torna a fer el
ridícul posant d’exemple feixistes corruptes en les seves convencions.
Menys de 24 hores més tard que se celebrés la Convenció Nacional dels
populars, amb l’expresident francès com a convidat, un tribunal francès
ha condemnat Nicolas Sarkozy per finançament il·legal de la seva campanya electoral a la Presidència el 2012.
Precisament, Casado va aprofitar la presència de Sarkozy aquest dimecres perquè aquest defensés la unitat d’Espanya i escupís odi
Indignació. Amb aquesta paraula es pot definir l’estat de l’equip jurídic i de diverses entitats de suport la condemna de cinc anys per a Marcel Vivet.
Un xicot condemnat per un suposat cop de pal al braç d’un Brimo en la
manifestació contra Jusapol l’any 2018. Una sentència que ha aixecat
polseguera perquè la prova de càrrec ha estat la del Mosso, que la
resolució defineix com a víctima. Però la indignació s’ha transformat en
acció en el moment que els advocats han constatat que el mateix Brimo i els mateixos instructors van fer el mateix atestat -amb fotografies incloses– per una altra causa,
la de l’Adrià al que la policia li imputa la mateixa acció en la
mateixa manifestació. Una acció que els lletrats consideren “corrupte”.
En concret, els advocats asseguren que es van fer dues investigacions en base una mateixa minuta policial.
Els lletrats se’n van adonar perquè presten serveis a Alerta Solidària i
van constatar que tenien dos fets molt similars. Segons han explicat en
una roda de premsa davant la seu d’Interior, tant els Mossos d’Esquadra
com l’acusació de la Generalitat “coneixien perfectament la duplicitat
de les investigacions”.
Així, per una banda, els “mossos n’eren conscients plenament ja que
ells mateixos -els mateixos tip- estaven duent a terme totes dues
investigacions”. Per altra banda, la
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha condemnat l’estat espanyol a una multa de quinze milions d’euros per no haver aplicat la directiva europea sobre protecció de dades en processos penals.
La Comissió Europea
va portar l’estat espanyol als tribunals el 2019 perquè no havia
transposat aquesta normativa europea i reclamava una sanció de quinze
milions d’euros i gairebé 90.000 euros diaris per cada dia de retard.
Fonts jurídiques han informat a Efe aquest dimarts que el tribunal de
garanties ha denegat la petició dels nou condemnats assenyalant que hi
ha una doctrina consolidada del propi tribunal que diu que
El tribunal ha desestimat els recursos contra la sentència de l’AN amb el vot particular de dos magistrats
El raper Pablo Hasél a l'exterior dels jutjats de Lleida | ACN
per ACN
El Tribunal suprem ha desestimat els recursos contra la
sentència de l’Audiència Nacional que condemnava el raper Pablo Hasél a 9
mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb
l’agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i
ales forces i cossos de seguretat de l’estat. La Sala Penal li va
imposar una pena de dos anys i un dia de presó que la sala d’apel•lació
va rebaixar a 9 mesos i un dia i que ara l’alt tribunal ratifica. Hasél
va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials
comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons el
tribunal, incitaven a la violència, comentaris “d’enaltiment del
terrorisme” i “vexatoris” conta la monarquia i altres institucions
espanyoles.
La sentència ha comptat amb el vot a favor de tres magistrats i el particular dels altres dos,
Miguel Colmenero i Ana María Ferrer, que consideren els seus missatges
no es corresponen als delictes pels que se l’ha condemnat i que
s’emmarquen en la llibertat d’expressió. 7 També que no contenen
incitació a la violència i que no poden generar “risc mínimament
valorable”. El vot particular considera que les expressions dirigides a
la casa reial suposa “una posició ideològica, sense dubte desafortunada
en les formes i parcial en l’anàlisi, que enfatitza el suport popular
que a judici del seu autor, recolza el republicanisme que professa”.
El Suprem considera que els missatges no es poden emparar en el dret a la llibertat d’expressió quan
“els fets provats recullen pluralitat de missatges publicats a
Internet, amb accés obert, reincident en fets similars” en el passat i
que tenen un “indubtable” caràcter de “lloança” de les “organitzacions
terroristes” com el GRAPO i de “membres actius” de les mateixes. També
conclou que la seva conducta va més enllà de l’expressió de
“coincidència amb objectius polítics o de camaraderia” i comporta una
“lloança”. A més, considera que contenen una “incitació” a la seva
reiteració que “genera un elevat risc de que algun dels seus múltiples
seguidors a les xarxes socials els intenti repetir”.
D’altra banda, la sentència, de la qual és ponent el magistrat Vicente
Magro, remarca que no es de “sancionar penalment una discrepància
respecte d’una ideologia política o social” sinó de “penar la incitació
la provocació i el risc que genera en terceres persones”. A més,
insisteix que la llibertat d’expressió no pot utilitzar-se com
un “paraigües” o un “xec en blanc” per enaltir autors relacionals amb el
terrorisme.
Pel que fa al delicte d’injúries i calúmnies a la corona i la
utilització de la imatge del rei, considera que “no es pot admetre que
formar part de la monarquia suposi una servitud de càrrega que obligui a
acceptar l’emissió pública injuries i calúmnies”. En aquest sentit,
conclou que les expressions que va utilitzar “no poden tenir empara en
l’opinió personal” perquè “no hi pot haver llibertat d’expressió quan se
supera la barrera del límit de la mera crítica”. Suposen, remarca la
sentència, un “atac personal i directe a la casa reial i als seus
membres d’una manera despiadada, atacant personalment als mateixos”.
Finalment, sobre les injúries als cossos i forces de seguretat de
l’estat espanyol, considera que es donen els mateixos supòsits que en
els casos anteriors i que, en tots dos atacs, hi ha, a més, “actes de
suport explícit a la violència contra ells”. La Sala d’apel•lació de
l’Audiència Nacional el va condemnar a 9 mesos i un dia de presó i a una
multa de 168 dies, amb una quota diària de 30 euros al dia (5.040
euros) pel delicte d’enaltiment al terrorisme. Pel delicte d’injúries a
la corona i a utilització de la imatge del Rei, a dotze mesos de multa
amb una quota diària de 30 euros (10.800 euros) i a quinze mesos més de
quota diària de 30 euros (13.500 euros) per injúries i calúmnies contra
les institucions de l’estat.
El tribunal decidirà si estima els recursos de Sànchez, Cuixart, Bassa,
Turull, Rull i Forn i els deixa en llibertat · També resoldrà les
recusacions de Junqueras, Romeva i Forcadell contra magistrats del TC
El pròxim 16 de juny el Tribunal Constitucional espanyol (TC)
es pronunciarà sobre els recursos d’empara de bona part dels presos
polítics, que demanen la suspensió de la pena i l’alliberament perquè
vulneració de drets.
Segons consta a l’ordre del dia, l’alt tribunal abordarà els recursos per la suspensió de la pena de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.
En el cas d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva,
el tribunal es
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’estat francès per les expulsions de campaments de ciutadans d’origen romanès i ètnia gitana quan Manuel Valls
era ministre d’Interior. El TEDH ha sentenciat que l’estat va violar
l’article 8 del conveni europeu de drets humans, que protegeix el dret
de respecte de la vida privada i familiar i la llar; i de l’article 13,
el dret de recurs judicial efectiu. L’estat francès ha estat condemnat a
pagar 7.000 euros a cadascun dels demandants, més 7.920 euros a
repartir entre tots, a més dels imposts que els puguin cobrar, en
concepte de despeses judicials.
Quan Manuel Valls era ministre d’Interior va ser l’artífex
de l’expulsió de gitanos de l’estat francès i va defensar que pocs
podien integrar-se a França i calia expulsar-ne la majoria. Les seves
propostes van costar-li dures crítiques d’activistes dels drets humans,
de la Comissió Europea i fins i tot de ministres del seu govern.
El dirigent d’extrema dreta JosepAnglada ha estat condemnat de manera ferma a dos anys de presó i inhabilitació per un delicte d’amenaces contra un militant d’Arran quan el noi era menor d’edat. El procés judicial ha durat prop de sis anys i ja no s’hi pot presentar cap més recurs.
Anglada, actualment regidor de Vic, ha quedat exclòs de les eleccions
municipals i no es podrà presentar per Som Identitaris, el seu nou
partit després d’haver perdut el control de Plataforma per Catalunya. La
decisió implica que Anglada ja no formarà part del ple de l’ajuntament,
després de setze anys de regidor.
🔴 COMUNICAT | Sentència ferma de 2 anys de presó i inhabilitació per Josep Anglada per haver amenaçat un militant d'@arran_vic quan era menor d'edat. Anglada queda exclós les eleccions municipals del #26M. pic.twitter.com/tUOCkS70wA
Ahir va declarar la mà dreta del coronel Tácito (també conegut com a Daniel Baena), el comandant de la Guardia Civil que va comandar la policia judicial i que va redactar els atestats.
Quan Marchena va demanar al cap
d’Informació de la policia espanyol que va declarar ahir com a testimoni
en el judici contra el procés, si mai havia estat processat el
comissari amb TIP 018564, Juan Manuel Quintela, ho va negar, amagant d’aquesta manera que el 1988 va ser condemnat
per l’Audiència de Barcelona a un mes d’arrest i a pagar més dos
milions i mig de pessetes en concepte d’indemnització al propietari d’un
bar de Sabadell a qui va disparar quatre anys abans. Una notícia que
la Vanguardia va recollir en la seva edició i que podeu recuperar ací.
El comissari d’informació de la policia espanyola va utilitzar el seu testimoni per justificar el setge a la CUP el 20S.
Va dir que es va trobar amb una actitud violenta per part de les
persones que eren a la seu de la formació. Com va publicar ahir la
Directa, precisament la policia espanyola va intentar infiltrar un talp a la formació en els mesos previs a l’1-O per obtenir informació dels preparatius del
Marta Lasalas Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 1 d'abril de 2019
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que en cas
que finalment hi hagi una condemna en el procés contra l'1-O que se
segueix al Suprem proposarà al Parlament una resposta que "ha de ser
democràtica i basada en el dret d'autodeterminació de Catalunya".
Durant l'acte de presentació del llibre de Jaume Alonso Cuevillas 1 judici (polític) i 1000 preguntes, el
president ha assegurat que en cap cas no pot acceptar una condemna en
el judici contra els responsables de l'1-O perquè ha de "vetllar pel
prestigi de la institució".
No obstant, quan el periodista Antoni Bassas que actuava com a
moderador li ha demanat concrecions sobre la proposta que pensa
plantejar, ha evitat entrar en més explicacions per
