Macron nega la unitat de la llengua occitana

 

 

LLENGUA

 

 

Assegura que l'Estat francès compta amb setanta-dues llengües regionals i trosseja l'occità en diferents denominacions

 

 

Identitat, LlenguaIdentitat, Llengua 09.11.2023 05.45 h

 Redacció

 

 

 

 

 

El primer ministre de França i copríncep d\'Andorra, Emmanuel Macron

El primer ministre francès, Emmanuel Macron, ha assegurat a l'acte d'inauguració de la Ciutat Internacional de la Llengua Francesa que l'Estat té un total de setanta-dues llengües regionals, comptant la metròpoli i els territoris d'ultramar. En el cas de l'occità, Macron l'ha mutilat i ha tractat el dialecte propi de cada regió en què es parla com si fos un idioma independent. Després d'apel·lar a la unitat de França, i al seu caràcter "no excloent", malgrat que "ha viscut amb tantes llengües vernacles (patuès)", ha afirmat que el francès "cohabita harmoniosament amb les nostres setanta-dues llengües regionals; el bretó, l'euskera, el català, el cors, els parlars romànics, les llengües canac i les polinèsies".

Entremig d'aquesta enumeració, s'ha referit a l'occità, al que ha dividit en "bearnès, gascó i provençal", atorgant-los l'estatus d'idiomes diferents, tot i que no són més que tres variants dialectals.

Segons explica 'El Jornalet', el lingüista Bernard Cerquiglini va establir l'any 1999 que el nombre total de llengües a França era de

Macron proposa que Còrsega sigui una autonomia

 

 

MÓN - CÒRSEGA

 

 

Proposa de reformar la constitució francesa per dotar l'illa d'un estatus particular

 

 

 

 

 

ARNAU LLEONART

28.09.2023 - 11:55

Actualització: 28.09.2023 - 12:33

 

 

 

El president de la república francesa, Emmanuel Macron, ha proposat que Còrsega es constitueixi com una autonomia. Ho ha dit de l’Assemblea de Còrsega estant, a Aiacciu, en un discurs on ha proposat de dotar l’illa d’un estatus particular, que s’hauria de reflectir en una reforma de la constitució francesa. “Hem d’avançar, i per fer-ho caldrà que Còrsega entri a la constitució”, ha dit, i ha precisat que “la inscripció en un text és un gest essencial de reconeixement”. Aquesta inscripció, ha dit, es farà en un nou article del text legal.

 

Jean-Guy Talamoni, ex-president del parlament cors: “La llengua i la terra, aquest és el cor de totes les nostres reivindicacions”

 

Durant les darreres hores s’havia especulat amb la possibilitat que Macron aprofités la visita a Còrsega, en el marc del vuitantè aniversari de l’alliberament de l’illa, el 1943, per a proposar un nou règim polític com a resposta al sobiranisme creixent. I així ha estat:

Almenys 150 detinguts en la segona nit d'aldarulls a França

 

 

FRANÇA

 

 

Les protestes per la mort d'un menor abatut per la policia s'han estès per tota França amb atacs a comissaries i ajuntaments 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 29 de juny de 2023. 08:23
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

La mort d'un menor de 17 anys que va ser abatut a trets per la policia de Nanterre aquest dimarts ha provocat una segona nit d'aldarulls a França. Els incidents d'aquesta segona jornada s'han saldat amb almenys 150 detinguts, i s'han estès fins als suburbis d'altres ciutats com Toulouse, Lille, Niça, Saint-Étienne, Lyon, Dijon o Clermont-Ferrand. A més de vehicles, tant de la policia com els que hi havia al carrer, els protestants també han atacat comissaries, escoles, autobusos urbans i un tramvia.

 

El govern francès havia desplegat 2.000 policies i gendarmes en ciutats de la perifèria de París per evitar que es produïssin els aldarulls de la primera nit, que es van saldar amb una trentena de detinguts, una quarantena de vehicles incendiats i 24 policies ferits.

 

 

 

 

La mort d'un menor de 17 anys que va ser abatut a trets per la policia de Nanterre aquest dimarts ha provocat una segona nit d'aldarulls a França. Els incidents d'aquesta segona jornada s'han saldat amb almenys 150 detinguts, i s'han estès fins als suburbis d'altres ciutats com Toulouse, Lille, Niça, Saint-Étienne, Lyon, Dijon o Clermont-Ferrand. A més de vehicles, tant de la policia com els que hi havia al carrer, els protestants també han atacat comissaries, escoles, autobusos urbans i un tramvia.

 

El govern francès havia desplegat 2.000 policies i gendarmes en ciutats de la perifèria de París per evitar que es produïssin els aldarulls de la primera nit, que es van saldar amb una trentena de detinguts, una quarantena de vehicles incendiats i 24 policies ferits.

 

Almenys 150 detinguts per les protestes a França

La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

El Tribunal Administratiu de Montpeller conclou que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa"

 

Nicolas Garcia, batlle d'Elna, i els seus tinents de batllia, Pere Manzanares (esquerra) i Sylvaine Candille (dreta), al tribunal de Montpeller.

 

 

 

 

Alaaddine Azzouzi 

09.05.2023 - 11:10

Actualització: 09.05.2023 - 11:26

 

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha acordat de prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments d’Elna (Rosselló), els Banys i Palaldà (Vallespir), Portvendres (Rosselló), Tarerac (Conflent) i Sant Andreu de Sureda (Rosselló). Aquests ajuntaments havien modificat els reglaments municipals respectius per permetre l’ús del català als plens, i traduir les intervencions al francès. Ara la decisió del tribunal força els ajuntaments a canviar els reglaments en un termini de tres mesos a tot estirar.

El tribunal argumenta que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa”. Diu el que el fet d’haver traduït al francès les intervencions no és suficient, perquè traduir, a parer seu, situa el francès com a llengua de segon ordre.

Nicolas Garcia, batlle d’Elna, reconeix en conversa telefònica amb VilaWeb que la sentència és negativa i ha explicat que presentaran un recurs d’apel·lació. En declaracions anteriors, Garcia ja va dir que estava disposat a dur el cas fins a la justícia europea.

Plens en català

L’alcalde d’Elna, després del judici: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”

 

 

LLENGUA

 

 

En declaracions a ElNacional.cat, Nicolas Garcia referma que acudiran a la justícia europea per defensar els seus drets 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Roberto Lázaro | Vídeo: R.L.
Montpeller. Dimarts, 18 d'abril de 2023. 13:14
Actualitzat: Dimarts, 18 d'abril de 2023. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Quatre ajuntaments de la Catalunya Nord han acabat avui davant del tribunal administratiu de Montpeller per un motiu: haver permès l’ús del català —traduït al francès— en els seus reglaments als seus respectius plens municipals, una reforma que ha estat recorreguda per l’estat francès. Entre ells s’hi troba el municipi rossellonès d’Elna, que va ser el primer a fer aquest pas per la normalització de la llengua catalana. En declaracions a ElNacional.cat a les portes del jutjat, el seu alcalde, Nicolas Garcia, no s’ha mostrat gaire confiat en la justícia francesa i té la vista posada en l’europea. No obstant això, està convençut del que han fet: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”.

 

D’aquesta manera, el batlle d’Elna defensa que el més lògic seria esperar que es fes justícia i es permetés l’ús del català amb traducció al francès (a diferència del que passa a Còrsega o el País Basc, on es fa sense traducció). Malgrat tot, admet, no és “innocent”. En aquest sentit, Nicolas Garcia ha denunciat que “l’estat francès avui té por que quatre ajuntaments dels Pirineus Orientals, que és molt lluny de París i molt a prop de Barcelona, parlin català”. I ha reivindicat la iniciativa lingüística: "No fem res més que dir que, si no parlem el català als llocs públics, qui ho farà i on ho farem? De què serveix?”.

 

 

 

 

 

 

Conscient que la decisió del pròxim 9 de maig serà contrària a la seva posició, Nicolas Garcia confirma que “anirem a la Cort Europea com a individus perquè s’estan vulnerant els nostres drets fonamentals”. I s’ha mostrat convençut que obriran una escletxa per a la normalització de les llengües regionals a la República francesa.

Judicialització del cas

Macron s’imposa a Sánchez i accepta substituir el MidCat per un corredor d'energia verda

 

 

CRISI ENERGÈTICA

 

 

Emmanuel Macron i Pedro Sánchez pacten la creació d’un corredor d’hidrogen que vagi de Barcelona a Marsella 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 20 d'octubre de 2022. 14:35
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

 

El projecte del MidCat queda ensorrat. El president de la república francesa, Emmanuel Macron, s’ha acabat imposant; i després de mesos d'haver renegat d’aquest corredor, ha aconseguit que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fes marxa enrere en aquest projecte. El substitut serà un corredor verd que es dedicarà a transportar hidrogen. L’acord s’ha produït en una trobada entre els dos líders europeus en la qual també hi ha participat el primer ministre portuguès, António Costa.

 

Ha estat el mateix Sánchez qui ha anunciat aquest acord entre els tres presidents. La intenció és desenvolupar “un nou corredor d’energia” per interconnectar la península Ibèrica amb la resta de la Unió Europea a través d’un túnel que uneixi Catalunya amb França. Així doncs, la intenció és que per aquest conducte circuli hidrogen verd, però també gas durant un període de transició. La reunió entre Sánchez, Macron i Costa no ha durat gaire més que una hora, i ha tingut lloc a la seu de la Representació Permanent de França a la Unió Europea. La trobada ha tingut lloc poc abans de l’inici del Consell Europeu en el qual els Vint-i-set intentaran superar les diferències sobre noves mesures per intervenir el mercat energètic i posar sostre als alts preus del gas.

 

Aliança Scholz-Sánchez

Manuel Valls se'n va per la porta de darrere de Twitter després del seu fracàs a França

 

 

FRANÇA

 

 

Valls ha quedat descartat en la primera volta de les legislatives franc

 

 

Nura Portella
Foto: Instagram @manuelvalls
Barcelona. Dilluns, 6 de juny de 2022. 08:33
Actualitzat: Dilluns, 6 de juny de 2022. 08:38
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Adieu Twitter". Amb aquest breu missatge i que no deixava cap espai per a la imaginació, Manuel Valls s'acomiadava dels seus seguidors a la xarxa social minuts abans d'esborrar-se el seu perfil. Ara, quan es busca l'usuari, @manuelvalls, la plataforma adverteix que el compte ja no existeix, perquè ha estat eliminat. Aquesta decisió de Valls es produeix la mateixa nit que es constatés el seu nou fracàs, ara a França, després d'haver quedat fora de l'Assemblea Nacional. L'ex-primer ministre francès s'havia presentat com a representant de la circumscripció dels francesos residents a l'Estat, Portugal, Andorra i Mònaco, però els resultats no li permeten passar a la segona volta, ja que ha quedat tercer. "La meva candidatura no ha convençut", ha lamentat minuts abans de desaparèixer de Twitter, tot reflexionant que "unes eleccions són un moment per a la veritat", ha reflexionat.

 

Admet la derrota 

Macron guanya a Perpinyà; Le Pen, a Catalunya Nord

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

A Catalunya Nord hi ha un canvi respecte de l'any 2017, quan Emmanuel Macron va ser el candidat més votat  

 

Per: Redacció

24.04.2022  21:13

 

 

Marine Le Pen ha guanyat la segona volta de les eleccions a Catalunya Nord amb un 56,32% dels vots. En canvi, Emmanuel Macron hi ha obtingut el 43,68%. El resultat és un canvi respecte de l’any 2017, quan Emmanuel Macron va ser el candidat més votat, amb el 52,84% dels sufragis.

 

En canvi, a Perpinyà, el guanyador ha estat Macron, amb un resultat molt ajustat: un 52,02% dels vots contra un 47,98% de Le Pen. L’any 2017, el president sortint es va imposar a la ciutat amb el 59,71% dels vots.

 

Gautier Sabrià: “Que hagi pujat tant el vot d’extrema dreta a Perpinyà no significa un augment del racisme”

 

En la primera volta, del 10 d’abril, la candidata d’extrema dreta ja va ser l’aspirant més votada a Catalunya Nord, igual com fa cinc anys, amb un 32,7% dels vots i

Carta-pressing de totes les regions franceses a Macron: "Volem immersió"

 

 

LLENGUA 

 

 

Lluís Bou
Foto: Amics de la Bressola
Barcelona. Dimecres, 2 de Juny 2021. 21:04

 

 

 

 

 

Els presidents de totes les regions franceses han enviat una carta al president de la República, Emmanuel Macron, per fer pressió a favor de la immersió, després de les multitudinàries manifestacions que es van celebrar el cap de setmana passat a Perpinyà i a altres localitats de zones amb llengua pròpia diferent al francès.

 

En la missiva, els presidents reclamen que l'Estat "asseguri definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals", cosa que és una demanda creixent. "En poques setmanes, pel que fa a la protecció i promoció de les llengües regionals, hem passat de la satisfacció de la incomprensió", assenyalen, al·ludint al fet que l'Assemblea francesa va aprovar la llei per àmplia majoria però després el ministeri d'Educació va impulsar que un grup de diputats de Macron la portessin al Constitucional. L'alt tribunal francès va tombar la immersió i va mantenir-se en el dogma jacobí que la llengua de la República és el francès.

 

Per als presidents de les regions, la decisió del Constitucional és un “revés incomprensible”. "Volem trobar amb vosaltres els mitjans per assegurar definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals, sigui en escoles públiques o en

França rebutja l'entrega a Espanya de l'exdirigent d'ETA Josu Ternera

TRIBUNALS






El Nacional / EFE
Foto: Europa Press
París. Dimecres, 1 de juliol de 2020

Nou revés judicial a Espanya de la justícia europea. L'exdirigent d'ETA José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, Josu Ternera, detingut a França, no serà entregat de moment a les autoritats espanyoles per crims de lesa humanitat. Així ho ha decidit la sala d'instrucció del Tribunal d'Apel·lació de París.



El motiu al·legat pel tribunal per denegar l'entrega del veterà membre de l'organització terrorista és que en la informació cursada per la justícia espanyola hi ha "imprecisions" tant en la qualificació dels fets com en la data.



Josu Ternera ha comparegut en persona a la vista, en samarreta i amb mascareta. L'exdirigent d'ETA, de 69 anys,

Renault suprimirà 15.000 llocs de treball per reduir l'estructura de costos

AUTOMOCIÓ

El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 29 de maig de 2020

Renault va presentar aquest divendres un pla d'ajustament amb què pretén reduir en uns 2.150 milions d'euros la seva estructura anual de costos i que suposarà la supressió d'uns 15.000 llocs de treball al món, sense acomiadaments, dels quals 4.600 a França.


El grup automobilístic francès va insistir en un comunicat en què aquesta reducció d'efectius, que afectarà al 8% de la seva plantilla global i s'escalonarà en els tres anys de posada en marxa completa del pla, la farà amb "un diàleg exemplar" amb els representants dels treballadors i amb les autoritats locals a cada país.


En concret, aplicarà "mesures de reconversió, de mobilitat interna i de sortides voluntàries". La retallada anunciada deixa de banda

El TEDH condemna França pel desallotjament de romanesos d’ètnia gitana promoguda per Manuel Valls

MÓN - FRANÇA

Quan era ministre d'Interior, Valls va promoure l'expulsió de gitanos del territori francès

Per: Redacció

15.05.2020  09:58




El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’estat francès per les expulsions de campaments de ciutadans d’origen romanès i ètnia gitana quan Manuel Valls era ministre d’Interior. El TEDH ha sentenciat que l’estat va violar l’article 8 del conveni europeu de drets humans, que protegeix el dret de respecte de la vida privada i familiar i la llar; i de l’article 13, el dret de recurs judicial efectiu. L’estat francès ha estat condemnat a pagar 7.000 euros a cadascun dels demandants, més 7.920 euros a repartir entre tots, a més dels imposts que els puguin cobrar, en concepte de despeses judicials.

Quan Manuel Valls era ministre d’Interior va ser l’artífex de l’expulsió de gitanos de l’estat francès i va defensar que pocs podien integrar-se a França i calia expulsar-ne la majoria. Les seves propostes van costar-li dures crítiques d’activistes dels drets humans, de la Comissió Europea i fins i tot de ministres del seu govern.

Fassin: ‘Valls va impulsar a França la política de la raça’


Els demandants són set ciutadans d’origen romanès que feia molts anys que vivien a

Puigdemont i Comín confirmen que faran aviat un acte a Perpinyà

PAÍS - PRINCIPAT

El CxR es desmarca de la convocatòria a Estrasburg i afirma que ara toca reclamar justícia per a Oriol Junqueras a les institucions espanyoles

 

Per: Redacció

28.12.2019  14:21




El Consell per la República Catalana (CxR) té previst convocar aviat una concentració a Catalunya Nord, en la qual participaran Carles Puigdemont i Toni Comín. Així ho ha anunciat l’organització en un comunicat, on explica que arran de la immunitat que tindran com a eurodiputats podran circular lliurement per tots els països de la UE.



‘Aquesta serà, sens dubte, la millor ocasió per celebrar totes les victòries judicials i polítiques que l’independentisme català ha assolit en els darrers temps, així com també per denunciar la repressió de la qual són víctimes els dirigents polítics i socials del moviment independentista, i reemprendre la lluita democràtica que ens permeti culminar el camí iniciat l’1-O’, assegura.






En el comunicat, el CxR també fa balanç de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, i per extensió, del reconeixement com a europarlamentaris de Puigdemont i  Comín. ‘És una victòria rotunda no només per als candidats directament afectats, sinó, sobretot,

Vaga general a Catalunya Nord: les claus d’una protesta que es preveu multitudinària

PAÍS - CATALUNYA NORD

La vaga pretén aturar la polèmica reforma del sistema de pensions impulsada pel govern de Macron 

Per: Clara Ardévol Mallol

03.12.2019  21:50




Demà a Catalunya Nord i l’estat francès s’ha convocat una vaga general, que s’espera que serà la més gran d’ençà del 1995. El motiu principal és la polèmica reforma del sistema de pensions impulsada per l’executiu d’Emmanuel Macron, que fusiona els quaranta-dos règims de jubilació existents –dividits segons la professió–, amb l’objectiu d’implantar un sistema universal per punts. ‘Amb aquesta reforma ultraliberal, cada vegada que cotitzem, transformarem els diners cotitzats en punts i aquest paquet de punts es transformarà en una pensió mensual el dia de la jubilació’, explica Frederic Traby, delegat sindical del sindicat majoritari de l’ensenyament públic, SNUipp-FSU. ‘És fet de tal manera que et fa baixar molt la pensió. En el meu cas, entre quatre-cents i vuit-cents euros cada mes.



A sobre, no podràs saber el nivell de la teva pensió fins a l’any de la jubilació perquè el càlcul dependrà de la situació econòmica i del PIB, i per tant podrà canviar. Tots els anys comptaran per a la transformació en punts: també els anys de salaris molt baixos, o els

Els senadors francesos solidaris amb Catalunya reclamen la mediació de la Unió Europea

MÓN - EUROPA

Alfred Bosch exigeix a Sánchez començar immediatament un procés de diàleg i li retreu no haver fet res durant el seu govern 

Per: ACN

02.10.2019  14:12

Els senadors francesos que van signar un manifest pel ‘respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya’ han reclamat avui la mediació de la Unió Europea entre Catalunya i l’estat espanyol per tal de ‘retrobar el camí del diàleg’.



Després d’una reunió en la qual alguns d’ells s’han trobat amb el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, el senador del Partit Socialista Simon Sutour i el senador dels Republicans François Calvet han insistit en la necessitat que s’obri el diàleg entre el govern català i l’espanyol per trobar una solució a la qüestió catalana.



‘Posem tota la nostra força i voluntat perquè la Unió Europea exerceixi el seu rol i obri el diàleg’, ha dit Calvet. Al seu torn, Bosch ha exigit al president del govern en funcions, Pedro Sánchez, iniciar immediatament un procés de diàleg i li ha retret no haver fet res durant el seu govern per trobar una ‘sortida democràtica al conflicte’.

41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/senadors-francesos-solidaris-catalunya-mediacio-unio-europea/ 


 

52 veus més (franceses) pels Presos Polítics

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Diumenge, 1 de setembre de 2019

Ja sé que a Madrid ningú no en farà cas i es repetirà una vegada més la vella cançó que són polítics desinformats o bé que han estat manipulats o bé que no són la majoria de l'Assemblea Nacional francesa. Però la carta publicada aquest diumenge a Le Journal du Dimanche per 52 diputats denunciant la repressió duta a terme per les autoritats espanyoles dels electes catalans i expressant la seva preocupació i desaprovació pel que consideren que és una violació de les llibertats fonamentals i de l'exercici de la democràcia és tota una bufetada als presidents Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, als ministres d'Exteriors del Regne d'Espanya des que es va iniciar el 2012 i per extensió al deep state espanyol que hi ha participat directament o l'ha encobert.



El ministre Borrell, que paradoxalment serà el pròxim cap de la diplomàcia europea, acaba de rebre una de les més sonores bufetades en els seus anys al capdavant d'Exteriors, i no per un grup polític determinat, sinó per un selecte grup de parlamentaris de diferents formacions que inclou ideologies molt diferents des del centre liberal a l'esquerra.


Formaran part del seu llegat la repressió que ha provat de minimitzar o de negar, la baralla amb cancelleries o amb mitjans de comunicació internacionals per no acceptar el seu punt de vista en el conflicte català o, simplement,

VÍDEO | 'L'estaca' (en francès) triomfa als carrers de París

1 - DE MAIG






El Nacional
Foto: @LabasOfficiel
Barcelona. Dimecres, 1 de maig de 2019

A la manifestació de l'1 de Maig a París ha sonat L'estaca. Una orquestra l'ha fet sonar amb instruments de vent mentre avançava per l'avinguda Port-Royal.

15h, boulevard de Port-Royal : la Fanfare Invisible, évidemment présente dans le cortège du #1erMai : « Je chante des chansons d’espoir, qui parlent de la liberté » 🎶 @T_Bouhafs pic.twitter.com/hSDG9KiyI6

— Là-bas si j'y suis (@LabasOfficiel) 1 de maig de 2019

La manifestació sindical del Primer de Maig a París ha degenerat aquest dimecres, com temien les autoritats, en enfrontaments entre elements radicals i les forces de l'ordre. Els

França es mobilitza per reconstruir Notre-Dame

DESASTRE PATRIMONIAL

El president Emmanuel Macron assegura que la restauració es podrà fer en només cinc anys

París 16/04/2019 23:45

ALÍCIA SANS

L’interior de Notre-Dame, ple de fustes cremades que formaven el sostre de la catedral / LUDOVIC MARIN / AFP PHILIPPE LOPEZ / AFP GONZALO FUENTES / REUTERS

  

Salvem Notre-Dame de París. Amb aquesta fita, milers de francesos es van mobilitzar ahir per poder reconstruir aquest monument històric, després que el foc destruís una part del temple. La Fundació del Patrimoni i el Centre de Monuments Nacionals s’han encarregat, a través de col·lectes nacionals per internet, de recollir donatius de tots els que hi vulguin participar. Al vespre la Fundació del Patrimoni anunciava que ja havia recol·lectat més de cinc milions d’euros. A aquesta xifra cal afegir-hi les milionàries donacions d’algunes de les empreses més poderoses del país, que ahir ja sumaven més de 700 milions d’euros. 

L’idea d’Emmanuel Macron, el president francès, és que Notre-Dame torni a ser “encara més bella” en només “cinc anys”. Així ho va assegurar ahir en una al·locució solemne des del Palau de l’Elisi, que es va emetre a totes les cadenes de televisió. “L’incendi [...] ens recorda que la nostra història no s’atura mai, i que sempre tindrem reptes per superar”, va dir Macron. El president va utilitzar Notre-Dame per parlar, metafòricament, de la crisi que viu França arran dels armilles grogues : “El que creiem indestructible pot ser danyat”, va afirmar. El president havia d’anunciar dilluns un paquet de mesures per posar fi a les

Manifeste de 41 sénateurs français en soutien des indépendantistes catalans

CATALOGNE

Ce dimanche, 41 sénateurs français ont rendu public un texte appelant au "respect des libertés et des droits fondamentaux en Catalogne". 

François Calvet (LR), sénateur des P.-O., fait partie des initiateurs de ce manifeste.

Publié le 25/03/2019 à 18:48 / Modifié le 25/03/2019 à 18:48 





Ce court manifeste, publié sur le blog Mediapart d'André Gattolin, Sénateur La République en marche (LaRem) des Hauts-de-Seine et vice-président de la commission des affaires européennes, est à l’initiative de six élus de la chambre haute française : le sénateur des P.-O. François Calvet (LR), ainsi que Michel Canevet (Finistère, UC), Ronan Dantec (Loire-Atlantique, non inscrit) , Pierre Ouroulias (Hauts-de-Seine, PCF), Simon Sutour (Gard, PS) et André Gattolin.



Réunissant des élus de divers bords (socialistes, communistes, écologistes, centristes, LR, LaRem), le texte fait écho au procès des douze leaders indépendantistes qui comparaissent depuis mi-février devant la Cour suprême espagnole et dénonce "les répressions dont sont victimes des élus légitimes, représentants politiques de la Generalitat de Catalogne emprisonnés ou forcés à l’exil pour leurs opinions dans l’exercice des mandats que leur ont confiés les électeurs".

Une initiative qui fait déjà grincer des dents du côté de l'ambassade d'Espagne en France. L'ambassadeur, que nous avons récemment interviewé dans nos colonnes, a dénoncé une

Deu morts i una trentena de ferits en l'incendi d'un edifici de París

PARÍS

La policia ha detingut una dona que viu a l'immoble i la fiscalia no descarta que el foc hagi estat provocat

Redacció 05/02/2019 - 06.51 Actualitzat 05/02/2019 - 12.11

Els bombers han tingut moltes dificultats per accedir als veïns, que s'han refugiat a la teulada (Reuters)

 

Almenys deu morts en l'incendi d'un edifici d'habitatges de París. Hi ha una trentena de ferits, tres dels quals són bombers.



El fiscal de la capital francesa, Rémy Heitz, no descarta que hagi estat provocat.

"La principal. hipòtesi és l'origen criminal. Hi ha una persona detinguda. Es tracta d'una dona que vivia a l'immoble sinistrat. L'han detingut aquesta nit, no gaire lluny del lloc dels fets, i actualment està sota vigilància"

La policia judicial ha obert una investigació per "destrucció voluntària per un incendi que ha causat la mort".



El foc ha començat cap a la una de la matinada i ha afectat les dues plantes superiors d'un edifici de vuit pisos situat en un barri del sud-oest de París. Poc després de l'alerta s'hi han desplaçat més de 200 bombers que,