DESASTRE PATRIMONIAL
El president Emmanuel Macron assegura que la restauració es podrà fer en només cinc anys
París
 |
| L’interior de Notre-Dame, ple de fustes cremades que formaven el sostre de la catedral / LUDOVIC MARIN / AFP PHILIPPE LOPEZ / AFP GONZALO FUENTES / REUTERS |
Salvem
Notre-Dame de París. Amb aquesta fita, milers de francesos es van
mobilitzar ahir per poder reconstruir aquest monument històric, després
que el foc destruís una part del temple. La Fundació del Patrimoni i el
Centre de Monuments Nacionals s’han encarregat, a través de col·lectes
nacionals per internet, de recollir donatius de tots els que hi vulguin
participar. Al vespre la Fundació del Patrimoni anunciava que ja havia
recol·lectat més de cinc milions d’euros. A aquesta xifra cal afegir-hi
les milionàries donacions d’algunes de les empreses més poderoses del
país, que ahir ja sumaven més de 700 milions d’euros.
L’idea d’Emmanuel Macron, el president francès, és
que Notre-Dame torni a ser “encara més bella” en només “cinc anys”.
Així ho va assegurar ahir en una al·locució solemne des del Palau de
l’Elisi, que es va emetre a totes les cadenes de televisió. “L’incendi
[...] ens recorda que la nostra història no s’atura mai, i que sempre
tindrem reptes per superar”, va dir Macron. El president va utilitzar
Notre-Dame per parlar, metafòricament, de la crisi que viu França arran
dels armilles grogues : “El que creiem indestructible pot ser
danyat”, va afirmar. El president havia d’anunciar dilluns un paquet de
mesures per posar fi a les
protestes dels armilles grogues, però l’incendi a Notre-Dame el va obligar a deixar el tema aparcat de moment.
“El que hem vist aquesta nit junts a París és
aquesta capacitat de mobilitzar-nos, d’unir-nos, de vèncer”, va destacar
el president. “Cadascú ha donat el que ha pogut, cadascú al seu lloc,
cadascú en el seu rol [...] som un poble de constructors. Tenim tant a
reconstruir”, va deixar anar Macron, jugant de nou amb el significat de
les paraules i el moment que viu França.
En menys de 24 hores, algunes de les empreses més
poderoses de França també van donar més de 700 milions d’euros. El
primer a fer-ho va ser François Pinault i la seva família, propietaris
del grup de luxe Kering. La família Arnault, la principal competència de
Pinault i propietària del conglomerat LVMH, va doblar més tard la suma.
En poques hores, dos dels homes més rics de França (i del món) van
donar 300 milions d’euros. El grup Total, empresa del sector petroquímic
i energètic, també va anunciar que faria “una donació especial” de 100
milions d’euros més. El gegant de cosmètics L’Oréal i la família hereva
del grup, els Bettencourt Meyers, també van unir-se a la causa per
reconstruir Notre-Dame. En total, van aportar 300 milions d’euros.
Benefici fiscal
Més enllà del caràcter solidari d’aquestes donacions, diversos mitjans
apuntaven ahir que les empreses que donaven aquestes sumes
estratosfèriques es beneficiaran d’avantatges fiscals. De fet, França
incentiva força els mecenatge d’empreses. En aquesta línia, l’exministre
de Cultura Jean-Jacques Aillagon fins i tot va demanar al govern “una
mesura excepcional”: “Decretar “Notre-Dame tresor nacional perquè les
donacions que es facin per a la seva reconstrucció es beneficiïn d’una
reducció d’impostos del 90%”, va piular l’home, ara conseller de
Pinault.
L’espectacular incendi que dilluns va cremar dues
terceres parts del sostre de la catedral de Notre-Dame podria haver-la
destruït per complet. És la conclusió a la qual van arribar ahir al matí
les autoritats franceses. La mà dreta del ministre de l’Interior,
Laurent Nuñez, va assegurar que la catedral, Patrimoni de la Unesco des
del 1991, es va salvar per minuts. Concretament, entre quinze i trenta
minuts. “Una vintena de bombers van entrar a les dues torres de
Notre-Dame, i van posar en perill les seves vides per poder atacar el
foc des de l’interior, i això va permetre salvar l’edifici”, va
felicitar-se Nuñez.
El “foc violent” es va propagar “molt ràpidament”
en “uns 1.000 metres quadrats” de la teulada, va explicar ahir el
portaveu dels bombers de París, Gabriel Plus. Tres persones, un bomber i
dos policies, van resultar lleugerament ferides. Ara “la preocupació
principal” és “la seguretat i la protecció de l’edifici”, va precisar
Nuñez. Un grup d’experts, principalment arquitectes, es van reunir ahir
per determinar l’estat de l’estructura de la catedral. “Hi ha algunes
vulnerabilitats”, va lamentar-se Nuñez, principalment “en la volta i en
el frontó del transsepte nord que cal assegurar”.
Evuació d’immobles pròxims
És per aquest motiu que ahir es van
evacuar cinc immobles del carrer Cloître-Notre-Dame, una via que voreja
una part del temple. Els veïns hauran d’estar-se fora de casa almenys 48
hores, el temps que les autoritats franceses s’han donat per garantir
la protecció de l’interior de l’edifici. Passats els dos dies, “els
bombers i el personal del ministeri de Cultura podran entrar-hi per
rescatar les obres d’art”. A partir de divendres les grans pintures que
s’han visc afectades pel fum de l’incendi es podran retirar de la
catedral. Segons el ministre de Cultura, Franck Riester, es traslladaran
al Museu del Louvre perquè s’assequin i es restaurin allà.
Pel que fa a la investigació, la fiscalia
privilegia la hipòtesi de l’accident, i descarta així “un acte
voluntari”. El fiscal de París, Rémy Heitz, ja va assegurar que les
“investigacions seran llargues i complexes”. Interior ha mobilitzat una
quarantena de policies perquè s’encarreguin d’indagar les causes de
l’incendi. Des d’ahir ja s’estan interrogant diversos testimonis,
principalment operaris que treballaven en les obres de restauració del
temple.
En tot cas, el pla de renovació de la catedral de
Notre-Dame de París, que s’havia iniciat al juliol, haurà de canviar
forçosament de plànols. Una part del govern ja es va reunir ahir al matí
per mostrar que va per feina. La restauració de les setze estàtues que
es van retirar dijous passat “ja no és una prioritat”. Així ho van
assegurar des de l’empresa encarregada de restaurar-les, en declaracions
a l’Agència France-Presse. Els treballs de reconstrucció i renovació
que s’hauran de fer a partir d’ara “podrien durar entre quinze i vint
anys”, van estimar. Força lluny, doncs, de la data que va anunciar ahir
Macron: 2024, l’any que París organitzarà els Jocs Olímpics.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada