Nico Salvado
20-10-2026
Part de la classe política creu que és possible que Espanya experimenti disturbis després dels disturbis francesos.
Les terribles imatges de la desolació a París i les principals ciutats han creuat en gran mesura la frontera. Els mitjans de comunicació van fer els seus titulars de la insurrecció francesa. I una sèrie de polítics espanyols creuen que el país no és immune a un efecte contagiós de la violència.
No és d'estranyar, és en el costat més dret del tauler d'escacs polític que aquestes teories s'escolten. La presidenta de la regió de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, traça un paral·lelisme entre els disturbis francesos i les tensions observades a la capital espanyola.
Dilluns, els professors en vaga van interrompre un esdeveniment del seu assessor educatiu. La mateixa Ayuso va ser bloquejada durant 45 minuts en un edifici del centre de Madrid a causa de les protestes. Evoca el risc que els esdeveniments francesos es reprodueixin als carrers de Madrid i acusi part de l'esquerra d'afavorir els enfrontaments polítics. No obstant això, els incidents de Madrid segueixen sent infreqüents amb la destrucció francesa.
Al costat dels nacionalistes, Santiago Abascal, el president de Vox, va publicar dissabte un missatge inflamatori en el seu compte X. El líder de la dreta radical va compartir una foto on veiem dos jubilats despullats als carrers de París amb aquest comentari: “L’esquerra islamista ha arrossegat aquests salvatges al carrer ... els jubilats seran tractats d’aquesta manera a Espanya amb Pedro Sánchez. Cal afegir que aquesta foto és una falsificació feta per la IA, com demostren els nostres col·legues d'Alliberament.
Convergència de crisis
Més enllà a l'esquerra, a la cadena Ràdio Cadena Ser, la politòloga Ruth Ferrero, de la Universitat Complutense de Madrid, proporciona una anàlisi especialment interessant per entendre per què la crisi francesa podria trobar ressò a Espanya. No fa comentaris sobre els disturbis, sinó que se centra en la crisi social d'ambdós països.
Segons Ferrero, els joves francesos i espanyols van créixer en una successió de crisis econòmiques i socials que van afeblir gradualment les seves perspectives de futur. En particular, esmenta la impossibilitat d'independitzar-se econòmicament, la crisi de l'habitatge, el deteriorament dels serveis públics i la desconfiança dels partits tradicionals.
El politòleg considera que aquests problemes es refereixen a diversos països europeus. També subratlla que la manera en què els governs responen a les mobilitzacions pot promoure el seu apaivagament o la seva radicalització.
La vaga general de l'11 de novembre en la línia de visió
No obstant això, és l'11 de novembre que el risc és més gran per a Espanya patir una onada de violència al carrer. El país es prepara per a una vaga general de 24 hores per denunciar la crisi de l'habitatge i les creixents dificultats dels empleats per quedar-se. Amb el suport de CCOO i UGT, la mobilització serà la primera de la seva magnitud organitzada pels dos grans sindicats espanyols en catorze anys. La mobilització es produeix en un context de forta tensió al voltant de l'habitatge a Espanya.
En les últimes setmanes, les manifestacions i manifestacions s'han multiplicat en diverses ciutats importants. A Madrid, els activistes han instal·lat notablement un campament a la Puerta del Sol per denunciar l'augment dels lloguers, els desnonaments i les creixents dificultats d'accés a l'habitatge. El mateix passa a Barcelona, a la plaça Catalunya. El calendari també dóna a aquesta mobilització una dimensió política particular.
La vaga general tindrà lloc en plena campanya electoral, les eleccions tindran lloc el diumenge 29 de novembre. És la primera vegada en la història del país que es produeix un fet així. Les tensions seran elevades. La violència podria esclatar si els blocs negres europeus fan el camí per desestabilitzar una nova nació europea.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.equinoxmagazine.fr/2026/10/20/emeutes-en-france-un-risque-de-contagion-en-espagne/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada