Macron nega la unitat de la llengua occitana

 

 

LLENGUA

 

 

Assegura que l'Estat francès compta amb setanta-dues llengües regionals i trosseja l'occità en diferents denominacions

 

 

Identitat, LlenguaIdentitat, Llengua 09.11.2023 05.45 h

 Redacció

 

 

 

 

 

El primer ministre de França i copríncep d\'Andorra, Emmanuel Macron

El primer ministre francès, Emmanuel Macron, ha assegurat a l'acte d'inauguració de la Ciutat Internacional de la Llengua Francesa que l'Estat té un total de setanta-dues llengües regionals, comptant la metròpoli i els territoris d'ultramar. En el cas de l'occità, Macron l'ha mutilat i ha tractat el dialecte propi de cada regió en què es parla com si fos un idioma independent. Després d'apel·lar a la unitat de França, i al seu caràcter "no excloent", malgrat que "ha viscut amb tantes llengües vernacles (patuès)", ha afirmat que el francès "cohabita harmoniosament amb les nostres setanta-dues llengües regionals; el bretó, l'euskera, el català, el cors, els parlars romànics, les llengües canac i les polinèsies".

Entremig d'aquesta enumeració, s'ha referit a l'occità, al que ha dividit en "bearnès, gascó i provençal", atorgant-los l'estatus d'idiomes diferents, tot i que no són més que tres variants dialectals.

Segons explica 'El Jornalet', el lingüista Bernard Cerquiglini va establir l'any 1999 que el nombre total de llengües a França era de

Macron proposa que Còrsega sigui una autonomia

 

 

MÓN - CÒRSEGA

 

 

Proposa de reformar la constitució francesa per dotar l'illa d'un estatus particular

 

 

 

 

 

ARNAU LLEONART

28.09.2023 - 11:55

Actualització: 28.09.2023 - 12:33

 

 

 

El president de la república francesa, Emmanuel Macron, ha proposat que Còrsega es constitueixi com una autonomia. Ho ha dit de l’Assemblea de Còrsega estant, a Aiacciu, en un discurs on ha proposat de dotar l’illa d’un estatus particular, que s’hauria de reflectir en una reforma de la constitució francesa. “Hem d’avançar, i per fer-ho caldrà que Còrsega entri a la constitució”, ha dit, i ha precisat que “la inscripció en un text és un gest essencial de reconeixement”. Aquesta inscripció, ha dit, es farà en un nou article del text legal.

 

Jean-Guy Talamoni, ex-president del parlament cors: “La llengua i la terra, aquest és el cor de totes les nostres reivindicacions”

 

Durant les darreres hores s’havia especulat amb la possibilitat que Macron aprofités la visita a Còrsega, en el marc del vuitantè aniversari de l’alliberament de l’illa, el 1943, per a proposar un nou règim polític com a resposta al sobiranisme creixent. I així ha estat:

La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

El Tribunal Administratiu de Montpeller conclou que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa"

 

Nicolas Garcia, batlle d'Elna, i els seus tinents de batllia, Pere Manzanares (esquerra) i Sylvaine Candille (dreta), al tribunal de Montpeller.

 

 

 

 

Alaaddine Azzouzi 

09.05.2023 - 11:10

Actualització: 09.05.2023 - 11:26

 

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha acordat de prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments d’Elna (Rosselló), els Banys i Palaldà (Vallespir), Portvendres (Rosselló), Tarerac (Conflent) i Sant Andreu de Sureda (Rosselló). Aquests ajuntaments havien modificat els reglaments municipals respectius per permetre l’ús del català als plens, i traduir les intervencions al francès. Ara la decisió del tribunal força els ajuntaments a canviar els reglaments en un termini de tres mesos a tot estirar.

El tribunal argumenta que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa”. Diu el que el fet d’haver traduït al francès les intervencions no és suficient, perquè traduir, a parer seu, situa el francès com a llengua de segon ordre.

Nicolas Garcia, batlle d’Elna, reconeix en conversa telefònica amb VilaWeb que la sentència és negativa i ha explicat que presentaran un recurs d’apel·lació. En declaracions anteriors, Garcia ja va dir que estava disposat a dur el cas fins a la justícia europea.

Plens en català

L’alcalde d’Elna, després del judici: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”

 

 

LLENGUA

 

 

En declaracions a ElNacional.cat, Nicolas Garcia referma que acudiran a la justícia europea per defensar els seus drets 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Roberto Lázaro | Vídeo: R.L.
Montpeller. Dimarts, 18 d'abril de 2023. 13:14
Actualitzat: Dimarts, 18 d'abril de 2023. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Quatre ajuntaments de la Catalunya Nord han acabat avui davant del tribunal administratiu de Montpeller per un motiu: haver permès l’ús del català —traduït al francès— en els seus reglaments als seus respectius plens municipals, una reforma que ha estat recorreguda per l’estat francès. Entre ells s’hi troba el municipi rossellonès d’Elna, que va ser el primer a fer aquest pas per la normalització de la llengua catalana. En declaracions a ElNacional.cat a les portes del jutjat, el seu alcalde, Nicolas Garcia, no s’ha mostrat gaire confiat en la justícia francesa i té la vista posada en l’europea. No obstant això, està convençut del que han fet: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”.

 

D’aquesta manera, el batlle d’Elna defensa que el més lògic seria esperar que es fes justícia i es permetés l’ús del català amb traducció al francès (a diferència del que passa a Còrsega o el País Basc, on es fa sense traducció). Malgrat tot, admet, no és “innocent”. En aquest sentit, Nicolas Garcia ha denunciat que “l’estat francès avui té por que quatre ajuntaments dels Pirineus Orientals, que és molt lluny de París i molt a prop de Barcelona, parlin català”. I ha reivindicat la iniciativa lingüística: "No fem res més que dir que, si no parlem el català als llocs públics, qui ho farà i on ho farem? De què serveix?”.

 

 

 

 

 

 

Conscient que la decisió del pròxim 9 de maig serà contrària a la seva posició, Nicolas Garcia confirma que “anirem a la Cort Europea com a individus perquè s’estan vulnerant els nostres drets fonamentals”. I s’ha mostrat convençut que obriran una escletxa per a la normalització de les llengües regionals a la República francesa.

Judicialització del cas

[EN DIRECTE] Milers de persones marxen pel centre de Barcelona cap al consolat francès

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

Milers de persones manifestants en la concentració unitària de l'independentisme · Aragonès participarà en l'acte de recepció de la cimera 

 

 

 

Redacció

19.01.2023 - 11:47

Actualització: 19.01.2023 - 11:48

 

Milers de manifestants –30.000, segons l’organització– participen en la manifestació unitària contra la cimera entre Sánchez i Macron, que es fa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La concentració, convocada per l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, juntament amb una trentena d’entitats, ha omplert el peu de Montjuïc i l’avinguda de Maria Cristina. Tots els partits independentistes, inclosa ERC, han donat suport a la mobilització. Ara, quan Oriol Junqueras ha abandonat la protesta, ha estat escridassat per uns quants manifestants.

 

En la cimera, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron –que fa parada i fonda a Barcelona enmig de la vaga general a l’estat francès per l’augment de l’edat de jubilació i la reforma de les pensions– tractaran qüestions fonamentals per a tots dos estats, com ara les interconnexions, qüestions migratòries i el suport a Ucraïna. Segons fonts del govern espanyol, també parlaran de la reobertura dels vuit passos fronterers secundaris que París va tancar durant la pandèmia, com ara el del coll de Banyuls, que fa mesos que parteix el país en dos. Després de la cimera, Sánchez acompanyarà Macron en una visita privada al Museu Picasso —cap a les 16.00—, en la qual també participarà Colau, però no pas el president Aragonès, que no hi ha estat convidat.

Cap al migdia, l’esquerra independentista, amb els CDR, Poble Lliure, la Forja, Arran i el SEPC al capdavant, han convocat una manifestació alternativa, si bé prèviament havien donat suport a la unitària. Aquesta mobilització sortirà de les Torres Venecianes i és previst que marxi fins al consolat francès, situat a la ronda de la Universitat, a tocar de la plaça de Catalunya.

Milers de persones es dirigeixen cap al consolat francès

Macron i la Moncloa uneixen de nou l’independentisme al carrer

 

 

PROCÉS

 

 

La unitat torna a lluir en una protesta

 

 

Milers de persones omplen Montjuïc per protestar contra la cimera hispanofrancesa / Mireia Comas

 

 

 

 

 

 

Quico Sallés
19/01/2023 10:13 

 

 

 

 

L’independentisme ha tornat a sortir al carrer unit i reivindicatiu per enviar un missatge clar a Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. “Als Països Catalans no hi ha normalitat sinó un conflicte polític no resolt”, han advertit l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, les tres entitats organitzadores de la protesta. Unes 30.000 persones, segons l’organització, i unes 6.500 segons la Guàrdia Urbana han anat fins a la Font Màgica de Montjuïc. En el seu manifest, el sobiranisme avisa que Espanya i França no tenen “cap intenció” d’abordar el conflicte català i lamenten que s’intenti “vendre una imatge de normalitat” que no existeix. “Això no s’ha acabat”.

Pere Manzanares, tinent alcalde de l’ajuntament d’Elna, i Gemma Pera, “represaliada” per les mobilitzacions de suport al raper Pablo Hasél, han estat els encarregats de llegir el manifest, que denuncia que “no hi ha normalitat” als Països Catalans i assegura que l’estat espanyol està disposat a assumir els nivells “més alts de repressió” per esclafar l’independentisme. Les entitats defensen una “mobilització contínua i transversal” per culminar el camí cap a una república catalana independent.

 

 

 

 

La protesta contra Sánchez supera les expectatives de l’independentisme

La cimera i l’anticimera

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'important és declarar què és el que no s'ha acabat, la voluntat d'independència de la majoria dels catalans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
17/01/2023 20:08 

 

 

 

 

La cimera és reunió periòdica, rutinària per tractar assumptes corrents. La interpretació de Félix Bolaños li ha donat alçada simbòlica. Com si fos l’anunci del passeig del vencedor, i s’ha viscut com una provocació. El moviment de rebuig ha començat a les xarxes; s’hi han afegit les organitzacions socials, que van oficialitzar la convocatòria i, després els partits polítics, l’últim dels quals, ERC, ho va fer desdoblant-se en les dues seves ànimes, com a partit del carrer i partit institucional.

 

La convocatòria urbi et orbi portava una aura unitària. Molts la veien com l’església de tots els sants, l’independentisme al complet unit al carrer a plantar cara a l’ocupant. Tothom estava cridat. Es tractava, doncs, del que els anglesos diuen stand up and be counted que, pobrament traduït, seria feu un pas al front i signifiqueu-vos, o sigui, doneu la cara. La lògica conclusió és que es tractava d’una manifestació en contra de la cimera i en favor de la independència dels Països Catalans.

 

L’adhesió tardana d’ERC va qüestionar aquesta lògica. Junqueras va anunciar que ERC assistiria a la manifestació, però no aniria contra la cimera, sinó a favor de les tres reivindicacions clàssiques del seu partit, amnistia, autodeterminació i república, que sonen com les tres virtuts

Elna titlla França d'"esquizofrènica" per la persecució del català als plens

 

 

LLENGUA

 

Una quinzena més d'ajuntaments desafien l'Estat i utilitzaran el català als consells municipals

 

 

 

Llengua 27.09.2022 10.45 hDiari La Veu

 

 

 

Vista panoràmica d\'Elna Autor/a: Ajuntament d\'Elna

 

 

L'Ajuntament d'Elna, a la Catalunya del Nord, qualifica "d'esquizofrènica" la posició de l'estat francés sobre l'ús del català als plens municipals i estudia dur el cas al Consell Constitucional. L'equip de govern municipal creu que, abans que el Tribunal Administratiu es pronuncie sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional ho fera sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seua petició i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic. L'alcalde, Nicolàs Garcia, lamenta que, alhora que el prefecte copresideix l'Oficina Pública de la Llengua Catalana per promoure'n l'ús, "ataca" la decisió d'Elna.

 

Elna considera "ridícula" i "còmica" l'actuació de l'estat francés en relació amb la modificació que l'Ajuntament va fer l'abril passat per permetre intervindre en català als plens, a condició de traduir-ho al francés a les actes. El prefecte dels Pirineus Orientals ha dut el cas al Tribunal Administratiu de

L’estat francès porta l’Ajuntament d’Elna a judici per permetre plens en català

 

 

JUSTÍCIA

 

 

L'alcalde afirma que si el tribunal els dona la raó pot obrir la porta a que altres poblacions ho facin

 

 

 

Un carrer on es pot veure un cartell amb el nom del municipi d'Elna | ACN

 

Redacció

23/09/2022 12:32 

 

 

 

 

L’Ajuntament d’Elna anirà a judici després d’aprovar, l’abril passat, que els regidors del ple puguin debatre i intervenir en català, amb la condició que les declaracions es tradueixin al francès. Així i tot, el prefecte dels Pirineus Orientals ha presentat una denúncia al Tribunal Administratiu després que el consistori aprovés aquest canvi en el reglament. Ho ha confirmat l’alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia, a través de les xarxes socials que també ha assegurat que, si el tribunal els acaba donant la raó, pot obrir la porta a què altres poblacions de la Catalunya del Nord ho facin. Ara bé, el batlle remarca que l’objectiu de l’Estat francès, amb aquesta denúncia, és contrari: “Aconseguir que ningú més ho demani”. En una piulada a Twitter, Garcia afirma: “Anirem a judici i guanyarem!“.

 

Anirem al judici i guanyarem! La Vila d’Elna assignada davant d’un jutge, per haver permes llegir els actes oficials també en català. Pobre Republicà francesa! @RadioArrels @VilaWeb @CatalunyaRadio @tv3cat @KRLS @govern @Gironanoticies @LauraVilagra @LluisPuigGordi @josepalay

— Nicolas GARCIA (@GarciaNicolas66) September 23, 2022

 

 

 

Quan l’ajuntament va aprovar aquesta mesura a l’abril, Garcia assegurava que els serveis jurídics havien avalat la mesura perquè garantia la traducció en la llengua oficial. Poc després, però,