Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CDR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CDR. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 d’octubre del 2024

L'ANC i els CDR insten a "treballar noves formes de boicot i erosió a l'estat" set anys després de l'1-O

 

 

Les dues entitats projecten imatges de les càrregues policials del 2017 a la façana del Palau de la Generalitat

 

 

ACN 

 

 

Concentració de l'ANC i els CDR pel setè aniversari de l'1-O aquest dimarts a la plaça Sant Jaume de Barcelona, l'1 d’octubre del 2024 Autor/a: Nico Tomás

 

 

 

L'ANC i els CDR insten l'independentisme a buscar i "treballar noves formes de boicot i erosió" 7 anys després de l'1-O. "Cal que recobrem la força i la iniciativa política al carrer, a la feina i a casa, però també a les institucions", defensa el manifest conjunt, que han llegit aquest dimarts al vespre en una concentració de commemoració del referèndum a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Les dues entitats es dirigeixen especialment als partits independentistes: "Prou d'aquests enganys, prou d'aquest autonomisme que ens conduirà a l'extinció". En finalitzar l'acte, han projectat imatges de les càrregues policials del 2017 a la façana del Palau de la Generalitat, així com declaracions antigues del president Salvador Illa defensant el 155.

Diversos centenars de persones s'han concentrat primer davant la prefectura de Via Laietana i després a la plaça de Sant Jaume per commemorar el setè aniversari del referèndum de l'1-O. Les dues entitats han consensuat

dimecres, 3 d’abril del 2024

El gran forat negre de García-Castellón: l’espionatge pot arribar fins avui

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

La revelació de l’arxivament de la causa mare contra els CDR fa dos anys constata el comportament anòmal del jutge

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart 

02.04.2024 - 21:40 - Actualització: 03.04.2024 - 13:04

 

 

Dos dels investigats per terrorisme en el cas del Tsunami Democràtic van demanar al jutge Manuel García-Castellón l’accés a la totalitat de dues causes obertes anteriorment al mateix jutjat de l’Audiència espanyola contra l’independentisme i que van romandre secretes durant cinc anys. Volien saber què s’havia fet i qui havia estat espiat durant tot aquest temps en les diligències prèvies 104/2017 i 99/2018, les dues causes amb què va començar la persecució contra activistes i polítics independentistes per sedició, rebel·lió i terrorisme que va acabar derivant en la causa per les accions del Tsunami Democràtic. Fa poc, el jutge va denegar la petició a la defensa d’Oriol Soler i d’Oleguer Serra, amb l’argument que no tenien cap relació amb el Tsunami, i que, per tant, no els vulnerava cap dret de defensa el fet de no tenir-hi accés. I poques setmanes després s’ha fet pública una dada important: García-Castellón mateix va arxivar el maig del 2022 una d’aquestes diligències, les 104/2017, les que va obrir el novembre del 2017 contra les accions i l’organització dels CDR, amb l’argument que no hi veia “indicis raonables de criminalitat” i que hi havia el risc de caure en una “actuació de caràcter prospectiu”.

El jutge no volia que els investigats del Tsunami veiessin que fa dos anys ell mateix havia tancat la causa mare contra les accions de protesta de l’independentisme perquè ja no tenien sentit; no volia que constatessin que, si més no

dimecres, 28 de juny del 2023

La Fiscalia demana jutjar per delictes de terrorisme els CDR de l’Operació Judes

 

 

TRIBUNALS

 

 

La sala li dona trasllat al ministeri públic que ha de formular escrit d'acusació

 

 

La Guàrdia Civil fa guàrdia davant el domicili d'un dels detinguts de l'Operació Judes a Sabadell el 23S/EP

 

 


dijous, 19 de gener del 2023

[EN DIRECTE] Milers de persones marxen pel centre de Barcelona cap al consolat francès

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

Milers de persones manifestants en la concentració unitària de l'independentisme · Aragonès participarà en l'acte de recepció de la cimera 

 


 

 

Redacció

19.01.2023 - 11:47

Actualització: 19.01.2023 - 11:48

 

Milers de manifestants –30.000, segons l’organització– participen en la manifestació unitària contra la cimera entre Sánchez i Macron, que es fa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La concentració, convocada per l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, juntament amb una trentena d’entitats, ha omplert el peu de Montjuïc i l’avinguda de Maria Cristina. Tots els partits independentistes, inclosa ERC, han donat suport a la mobilització. Ara, quan Oriol Junqueras ha abandonat la protesta, ha estat escridassat per uns quants manifestants.

 

En la cimera, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron –que fa parada i fonda a Barcelona enmig de la vaga general a l’estat francès per l’augment de l’edat de jubilació i la reforma de les pensions– tractaran qüestions fonamentals per a tots dos estats, com ara les interconnexions, qüestions migratòries i el suport a Ucraïna. Segons fonts del govern espanyol, també parlaran de la reobertura dels vuit passos fronterers secundaris que París va tancar durant la pandèmia, com ara el del coll de Banyuls, que fa mesos que parteix el país en dos. Després de la cimera, Sánchez acompanyarà Macron en una visita privada al Museu Picasso —cap a les 16.00—, en la qual també participarà Colau, però no pas el president Aragonès, que no hi ha estat convidat.

Cap al migdia, l’esquerra independentista, amb els CDR, Poble Lliure, la Forja, Arran i el SEPC al capdavant, han convocat una manifestació alternativa, si bé prèviament havien donat suport a la unitària. Aquesta mobilització sortirà de les Torres Venecianes i és previst que marxi fins al consolat francès, situat a la ronda de la Universitat, a tocar de la plaça de Catalunya.

Milers de persones es dirigeixen cap al consolat francès

divendres, 14 d’octubre del 2022

Les diligències secretes destapen un ús encara més extens de Pegasus contra l’independentisme

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El jutge García Castellón va autoritzar la instal·lació de programari que va permetre d’espiar converses amb destacats dirigents polítics 

 

 

 

El jutge Manuel García Castellón

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

13.10.2022 - 21:40

Actualització: 13.10.2022 - 23:26

 

 

Avui fa tres anys que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava a gairebé cent anys de presó els presoners polítics del procés per sedició i malversació. I automàticament es va activar la primera gran acció del Tsunami Democràtic. Avui, tres anys després, la causa que es va obrir a l’Audiència espanyola contra el Tsunami, i que instrueix el polèmic magistrat Manuel García Castellón, roman secreta. Com un forat negre del qual ningú no sap res, una causa que completa el trencaclosques que aquest jutge ha anat construint per fer una investigació prospectiva sobre l’independentisme. Recentment, s’ha trobat obligat a aixecar el secret d’unes altres diligències que evidencien el nivell d’intromissió en totes les capes del moviment, en la vida i en l’activitat de desenes de persones, i que demostren que l’ús de programari maliciós com Pegasus contra l’independentisme és més extens que no semblava.

 

Les diligències prèvies 104/2017 i 99/2018, a les quals ha tingut accés VilaWeb, García Castellón les va obrir poc després de la vaga general del 8 de novembre del 2017, i les va anar allargant fins ben entrat el 2019. Aquella investigació, que s’anava nodrint amb els seguiments, escoltes i

dimecres, 20 d’octubre del 2021

Absolt l’últim CDR jutjat per encadenar-se a les escales del TSJC

 

 

Als 13 activistes que van participar se’ls demanava inicialment tres anys i mig de presó per a cadascun per desordres públics i resistència a l’autoritat  

 

 

Agències 20/10/2021

 

 

Protesta dels CDR a les escales del Palau de Justícia el 23-F del 2018.

 




L’Audiència de Barcelona ha absolt l’últim CDR que quedava per jutjar per haver-se encadenat a les escales del Palau de Justícia de Barcelona el febrer del 2018, després que la fiscalia hagi retirat l’acusació contra ell. Els altres 12 independentistes van ser absolts per la mateixa Audiència i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

Aquest tretzè activista, que no es va presentar al judici, va ser arrestat uns mesos després, però ara la fiscalia ha retirat els càrrecs en quedar confirmada l’absolució de la resta per aquells mateixos fets. El ministeri públic demanava inicialment

Un mosso que va arrestar un activista acaba investigat per detenció il·legal

 

 

REPRESSIÓ POLICIAL

 

 

Gemma Liñán
Barcelona. Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 14:38
Actualitzat: Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 14:45
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

L'Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat que investigui un antiavalot dels Mossos d'Esquadra per detenció il·legal d'un activista prohabitatge. Els fets es remunten al 16 de desembre del 2019, quan durant el desnonament d'un local ubicat al número 90 del carrer Roger de Flor un agent de la Brigada Mòbil (BRIMO) va detenir un noi com autor d'un possible delicte d'atemptat per suposadament haver-li donat un cop a la visera del casc. Més tard, el detingut, un activista prohabitatge, es va querellar contra el mosso per detenció il·legal, falsedat en document públic i delicte contra la integritat moral.

 

El jutjat va descartar que l'agent cometés un delicte de detenció il·legal, però l'Audiència demana ara que ho investigui com a tal. En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ACN, els magistrats de l'Audiència asseguren que en el vídeo incorporat en les actuacions del 16 de desembre no s'observa cap cop de colze al Mosso d'Esquadra per part del noi. Així, d'una banda no descarten que la detenció fos il·legal i demanen investigar tant si s'ha comès aquest delicte com un altre de lesions lleus. De l'altra consideren que no es pot atribuir un delicte d'atemptat contra l'activista, ja que aquest només es fonamenta en el testimoni del mosso que suposadament

divendres, 26 de març del 2021

Els CDR es concentraran aquesta tarda davant del Parlament amb lema ‘Ara és l’hora: independència’

 

 

Defensen que “no volem delegats del Regne d’Espanya a les nostres institucions. Ens calen representants que compleixin amb el mandat popular”

 

 

Redacció 26/03/2021

 

 

Imatge d'arxiu d'una concentració independentista a les portes del Parlament el 2016.


 


 

 Els CDR han convocat una concentració aquesta tarda a les quatre al Parc de la Ciutadella, davant del Parlament, amb el lema ‘Trenquem les cadenes que ens oprimeixen. 

 

Ara és l’hora. Independència’, coincidint amb la sessió d’investidura. 

 

Els Comitès de Defensa de la República deixen clar que

dimecres, 7 d’octubre del 2020

Entitats, partits i sindicats convoquen una ‘gran cadena humana’ com a protesta per la visita de Felipe VI

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L’acció començarà a les 10 del matí de manera coordinada en diversos punts de Barcelona, per tal d'evitar aglomeracions i complir així amb les mesures sanitàries  

 

 


Concentració de boicot a Felipe VI als premi Princes de Girona a la Diagonal de Barcelona, ara fa un any




Per: Redacció

07.10.2020  12:53

 

 

Entitats, partits i sindicats faran divendres una ‘gran cadena humana’ per a protestar contra la visita de Felipe VI a l’entrega de premis de la nova edició de la Barcelona New Economic Week (BNEW) i ‘deixar clar que no és benvingut i que Catalunya no té rei’.  Els convocants són Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana, JxCat, ERC, CUP, USTEC-STEs, la Intersindical-CSC, IAC, Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, CIEMEN i Drets.

 

L’acció començarà a les 10 del matí de manera coordinada en diversos punts, per tal d’evitar aglomeracions i complir així amb les mesures sanitàries. En funció del districte de la ciutat on visquin els participants, els trams són els següents: del monument a Colom al carrer del Parc, pels del districte de Ciutat Vella i pels de fora de Barcelona; del carrer del Parc a plaça Duc Medinaceli pels veïns d’Horta-Guinardó; de Duc Medinaceli fins al carrer de Boltres pels de Sarrià-Sant Gervasi; fins al carrer de la Plata pels de Gràcia; del carrer de la Plata a

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Els CDR anuncien protestes per la visita de Felipe VI i Pedro Sánchez divendres a Barcelona

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La visita arriba dies després de la polèmica entre el poder judicial i l'executiu espanyol per l'absència del monarca en l'acte de lliurament de despatxos als nous jutges  

 

 







Per: EFE/Redacció

05.10.2020  10:18

 

 

Felipe VI i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assistiran junts a l’acte de lliurament de premis de la Barcelona New Economy Week divendres vinent, un esdeveniment econòmic organitzat pel Consorci de la Zona Franca. L’oficina de la casa reial espanyola ha informat de la presència de Felipe VI a Barcelona, un acte que arriba dies després de la polèmica entre el poder judicial i l’executiu espanyol per l’absència del monarca en l’acte de lliurament de despatxos als nous jutges que es va fer a Barcelona. A més de presidir el lliurament de premis al costat de Sánchez, el rei i el cap de l’executiu espanyols visitaran la incubadora d’empreses d’impressió 3D i el DFactory de la Zona Franca de Barcelona.

 

Poc després d’haver-se conegut la visita de Felipe VI, el compte de Twitter dels CDR del Barcelonès ha anunciat que es mobilitzaran per a ‘recordar-li que no és benvingut’.

 

 

 

 

L’esdeveniment Barcelona New Economy Week (BNEW) començarà demà amb la intenció, segons els seus organitzadors,

dijous, 27 de febrer del 2020

L’Audiència de Barcelona absol els 12 CDR jutjats per encadenar-se a les portes del TSJC




Emmarca la protesta en la llibertat d’expressió i diu que la resposta als Mossos va ser resistència passiva no violenta







Agències 27/02/2020













L’Audiència de Barcelona ha decidit absoldre els 12 CDR jutjats per encadenar-se a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 23 de febrer del 2018. El tribunal emmarca la protesta en la llibertat d’expressió i considera que la resposta a l’actuació dels Mossos d’Esquadra per desallotjar-los va ser resistència passiva no violenta que no pot ser castigada per l’ordenament jurídic. La fiscalia demanava penes de fins a dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, resistència greu i desobediència.



Els magistrats remarquen que no ha resultat acreditat cap mena de dany a les persones o a les coses per part dels manifestants, ni tan sols el forjat de ferro de les portes del Palau de Justícia. Afegeixen que ningú va patir cap lesió, ni els mossos d’Esquadra que els treien de les escales ni tampoc cap ciutadà. Els testimonis i les imatges visionades, diuen, confirmen l’absència de violència.



El tribunal també rebutja que s’alterés la pau pública, perquè “no es va impedir el normal desenvolupament de la

divendres, 10 de gener del 2020

L’Audiència espanyola decreta llibertat sota fiança per a Jordi Ros i Germinal Tomàs



PAÍS - PRINCIPAT






Eren els darrers independentistes detinguts el 23 de setembre que continuaven a presó














Per: Redacció

10.01.2020  10:30




L’Audiència espanyola ha decretat llibertat sota fiança de 30.000 euros i 15.000 per a Jordi Ros i Germinal Tomàs, els darrers independentistes detinguts el 23-S que quedaven a presó. Així n’ha informat el col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària, que exigeix l’arxivament de la causa dels nou independentistes detinguts. Abans d’ells, l’Audiència espanyola ha alliberat esglaonadament Alexis Codina, Ferran Jolis, Xavier Duch, Eduard Garzón i Txevi Buïgas.



El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència espanyola, Manuel García Castellón, ja ha signat la seva posada en llibertat, un cop han dipositat la fiança.



Segons informen fonts jurídiques a Europa Press,

divendres, 20 de desembre del 2019

Llibertat amb fiança per a tres dels CDR acusats de terrorisme



OPERACIÓ JUDES






L'Audiència Nacional obliga a pagar 5.000 euros a Txevi Buigas, Xavier Duch i Eduardo Garzón








per Bernat Surroca , 20 de desembre de 2019 a les 11:52






La protesta per la detenció de Txevi Buigas, la setmana passada a Folgueroles. | Josep M. Montaner








L'Audiència Nacional ha ordenat la llibertat provisional sota fiança per Txevi Buigas, Xavier Duch i Eduardo Garzón, tres dels CDR acusats de terrorisme i empresonats des del 23 de setembre en l'anomenada Operació Judes. Fonts d'Alerta Solidària han confirmat a NacióDigital que el jutge els obliga a pagar una fiança de 5.000 euros per evitar tornar a entrar a la presó. Podran sortir de la presó en les pròximes hores. 



El jutge els obliga presentar-se davant del jutjat del seu municipi cada dilluns, tenen prohibit sortir de l'Estat i han de comparèixer sempre que se'ls ho demani davant de la justícia. 



 


El jutge va revisar dijous els recursos de quatre dels set CDR empresonats. Per a tres d'ells

dimecres, 13 de novembre del 2019

Els CDR avisen Estat, Govern i UE que hi haurà “caos” mentre no hi hagi amnistia i es faci efectiva la independència




Reclamen la retirada de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, la dissolució dels antiavalots i que Buch dimiteixi 







barcelona - 13 novembre 2019 8.02 h







El tall de l’AP-7 a Sant Gregori aquest dimecres al matí @CDR_NV_SG_CGR.







Els CDR han avisat aquest dimecres el govern de Pedro Sánchez, la Generalitat, els partits independentistes i la Unió Europea que hi haurà “caos” fins que no es decreti “l’amnistia de les més de 40 preses polítiques”, es faci efectiva la independència, es retiri la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de Catalunya, es dissolguin els antiavalots dels Mossos, el conseller d’Interior dimiteixi i es derogui l’anomenada Llei Mordassa. “Mentre hi hagi ostatges, no hi hagi llibertat de reunió i d’expressió i no puguem exercir el dret a l’autodeterminació hi haurà caos. Independència o barbàrie!”, han conclòs en un comunicat.





 






Els comitès remarquen que s’ha iniciat un nou cicle d’accions que,

dijous, 24 d’octubre del 2019

Es filtra el sumari de l’AN que reconeix que els CDRs detinguts no tenien explosius




Avui s’aixeca el secret de sumari i els advocats podran veure de què s’acusa als independentistes innocents







Gerard Sesé 24/10/2019






Imatge d'agents de la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra en l'operatiu per detenir nou independentistes a Sabadell, el 23 de setembre de 2019. (hortizontal)







El diari de la caverna ABC ha filtrat una part del secret de sumari de l’Audiència Nacional on s’argumenta el perquè de la detenció i presó dels CDRs detinguts ara fa un mes.



El text judicial ha de fer-se públic avui i demà perquè els advocats dels CDRs puguin fer la seva feina però la caverna comunicativa de l’Estat s’ha avançat.



El més rellevant de tot és que el text filtrat, recollit per Rac1, reconeixeria que

dilluns, 21 d’octubre del 2019

Alerta Solidària denuncia que un dels CDR empresonats a Madrid té llacunes i el podrien haver drogat



PROCÉS CATALÀ






Els advocats constaten maltractament psicològic i estudien si també n'hi va haver de físic







per NacióDigital, 21 d'octubre de 2019 a les 11:54






La multitudinària manifestació contra l'empresonament dels CDR | Juanma Peláez







El portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer, ha denunciat aquest dilluns que un dels CDR empresonats en el marc de l'operació Judes mostra llacunes i el podrien haver drogat durant els interrogatoris. 


Pellicer ha apuntat que a través de la família han pogut constatar "coaccions i maltractament psicològic", i estan estudiant si també n'hi va haver de físic.

"Té llacunes i no sap ben bé en quina situació es trobava durant algunes hores", ha explicat a Catalunya Ràdio, on ha remarcat que aquest detingut ha estat un mes sense poder tenir contacte amb el seu advocat de confiança, i no va ser fins dimecres que es van poder veure. "Se li han vulnerat tots els drets", ha conclòs Pellicer.





ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.naciodigital.cat/noticia/189545/alerta/solidaria/denuncia/dels/cdr/empresonats/madrid/te/llacunes/podrien/haver/drogat 


 

dimecres, 16 d’octubre del 2019

El tsunami democràtic de Marlaska i els CDR



OPINIÓ






Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 15 d'octubre de 2019

















Ho ha dit avui el ministre de l'Interior espanyol en funcions, Fernando Grande-Marlarka, a Los Desayunos” de TV1. I ho ha dit somrient. Com volent dir, oi?: “Vostès no saben amb qui se la juguen i ara els ho explicaré jo. Personalment”. Apunti el que ens ha fet saber:



“Els serveis d'intel·ligència estan investigant qui hi ha darrera del moviment Tsunami Democràtic”. I, per cert, ha aprofitat el moment per recordar-nos l'eficàcia del CNI. A veure, diverses coses a comentar.



Comencem pel final. Sobre això de l'eficàcia del CNI a Catalunya, efectivament, és una cosa que sap tothom i és profecia. Allò de no trobar cap urna de l’1 d'Octubre, però és que

divendres, 27 de setembre del 2019

Els advocats de cinc independentistes empresonats ahir, preocupats per irregularitats i ‘una situació estranya’



PAÍS - PRINCIPAT






L'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans denuncia la vulneració del dret de defensa














Per: Redacció

27.09.2019  07:36




 Els advocats d’Alerta Solidària que porten cinc dels set independentistes empresonats ahir han denunciat avui davant la porta de la presó de Soto del Real, on els tenen tancats, que hi ha hagut irregularitats en el procediment ordenat pel jutge Manuel García Castellón. Avui han visitat per primera vegada els seus clients, i Eva Pous, Jordi Busquets, Montse Vinyets i David Aranda han apuntat a possibles pressions als dos detinguts que van declarar i que són assistits per advocats d’ofici. ‘El problema és la vulneració de drets que s’estan produint al llarg de tot el dispositiu i a tot el procediment’, ha denunciat Pous en declaracions a l’ACN.





Video :













Els advocats han explicat que ahir van tenir coneixement de l’ordre del jutge d’ingrés a presó per la premsa abans que no pas per l’Audiència espanyola, i que se’ls va impedir també

dijous, 26 de setembre del 2019

Última hora : La Fiscalia demana presó incondicional pels set detinguts




Els acusa de terrorisme, estralls i tinença d'explosius








En Jordi Ros en sortir detingut al carrer Romeu









per Quico Sallés 

Audiència Nacional.







La Fiscalia de l'Audiència Nacional en el cas de l'Operació Judes contra els CDR del passat dilluns ha demanat presó provisional pels set detinguts que han passat aquest matí per les mans del Jutge Instructor Manuel García Castellón. Fonts de les defenses han avançat que en acabar l'interrogatori el ministeri públic ha demanat la presó incondicional com a mesura provisional. El Fiscal Miguel Ángel Carballo els ha acusat no només de terrorisme, sinó d'estralls i tinença d'explosius. El delicte de rebel·lió ha desaparegut.



El jutge instructor, titular del Jutjat Central número 6, ha de resoldre al llarg de la tarda a través d'una interlocutòria en què hauria de delimitar els delictes objecte del sumari i escatir els indicis. Segons les defenses, el Fiscal ha actuat com si no hi hagués un demà. Els cinc defensats per Alerta Solidària no han declarat res davant el Jutge en ser una causa secreta. De fet, aquests lletrats asseguren que no han tingut cap connexió amb els dos advocats d'ofici que defensaven els dos detinguts que haurien declarat a la Guàrdia Civil que tenien material inflamable.



 
Els interrogatoris han començat a les onze del matí i han acabat just a tocar a les tres de la tarda. Un cop celebrats els interrogatoris i la vista en què les parts han demanat mesures cautelars. Els lletrats han abandonat la seu de l'Audiència a l'espera de la resolució.




Més informació en breu













Marlaska renya els caps de l'operació policial contra els CDR



OPERACIÓ POLICIAL






El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 26 de setembre de 2019














Al govern espanyol hi ha malestar per culpa de l'operació policial d'aquest dilluns en que la Guàrdia Civil va detenir nou independentistes, segons assegura El Mundo. El rotatiu explica que el propi ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va convocar els alts comandaments de la Guàrdia Civil per renyar-los; Marlaska considerava que no se l'havia avisat amb temps suficient de la importància de l'operació que s'havia de dur a terme.



El citat mitjà indica que aquest malestar de Marlaska venia de Moncloa. Aquest dilluns el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, era a Nova York i quan la premsa li va preguntar pel material que s'havia requisat durant l'operació no ho va saber valorar.



Després de l'operació, Moncloa va demanar explicacions al Ministeri dirigit per Marlaska. Segons fonts del departament, el ministre Marlaska havia estat informat el