Les territorials de l’ANC de Sabadell i Terrassa critiquen l’opacitat de la direcció amb la llista cívica

 

 

Critiquen alguns incompliments del full de ruta i demanen explicacions a la direcció

 

 

Les territorials de l'ANC de Sabadell i Terrassa. Foto: ANC Sabadell, ANC Terrassa

 

 

 

 

 

Maria Garcia

Dijous, 11 de gener de 2024

 

 

 

Els secretaris de les territorials de l‘Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Sabadell i Terrassa, al Vallès Occidental, han emès un comunicat amb relació a la voluntat de la direcció de l’entitat d’impulsar una llista cívica de cara les eleccions al Parlament de Catalunya del 2025. La iniciativa ha obert esquerdes dins l’ANC; de fet, la territorial de Girona ja va posicionar-se en contra d’impulsar la llista cívica des de l’entitat, una postura que ara també comparteixen les territorials vallesanes.  que asseguren que el seu objectiu és “vetllar perquè es compleixi el full de ruta” i “es consulti a tots els associats si estan d’acord amb la llista cívica de l’ANC”.

Les territorials asseguren que el seu objectiu és “vetllar perquè es compleixi el full de ruta” i “es consulti a tots els associats si estan d’acord amb la llista cívica de l’ANC”, motiu pel qual exposen públicament en el comunicat les diferències respecte a la direcció de l’ANC. Denuncien que durant el quart trimestre del 2023 no va dur-se a terme la consulta als associats sobre la llista, tal com constava al full de ruta aprovat per votació dels socis el maig de l’any passat; afegeixen que, ja en el quart trimestre, se’ls va comunicar a través d’una resolució votada pels secretaris nacionals que la consulta s’havia ajornat, un fet que suposa una modificació del full de ruta sense consulta prèvia als socis. Tot això, exposen, els “genera dubtes sobre el nivell
de democràcia interna que es practica” dins l’entitat.

Exposen que, després d’haver estat informats que la consulta s’ajornava, les territorials van veure que la llista cívica “es tracta com una opció ja acordada per l’entitat”. De fet, critiquen que en el Consell d’Assemblees de Base (CAB) del passat mes de novembre, s’incloïa a l’ordre del dia els punts “Captació de candidatures al territori”, “Accions de mobilització i suport”, “Relació amb mitjans de

Crítiques a Aragonès per no haver defensat Puigdemont i els CDR davant Zoido

 

 

PAÍS

 

 

“Els independentistes ens hem dedefensar tots davant d'aquestes agressions, aquestes mentides”, ha dit Jordi Turull

 

 

 

 

 

 

EFE/Redacció

22.03.2023 - 11:23

Actualització: 22.03.2023 - 12:07

 

 

Crítiques a Pere Aragonès per no haver defensat el president Puigdemont i els CDR de les mentides de l’ex-ministre espanyol Juan Ignacio Zoido durant la comissió Pegasus. Uns quants membres de Junts han retret a Aragonès que no desmentís Zoido quan va vincular l’independentisme amb Rússia i Vladímir Putin.

 

 

 

 

📌Zoido menteix per atacar el president Puigdemont @KRLS i el president Aragonès no el defensa per vergonya de tota una Nació. https://t.co/J1hP0Cogzo

— Cristina Casol (@cnacasol) March 22, 2023

 

El secretari general de JxCat, Jordi Turull, s’ha expressat així en una entrevista a Catalunya Ràdio: “Ens ha dolgut molt que, havent sentit l’ex-ministre Zoido abocant mentides per a atacar el president Puigdemont, per part del president de la Generalitat no hi hagués una defensa o fins i tot un atac contra ell per les

Barons del PSOE i diverses comunitats critiquen el pla de desconfinament del govern espanyol

MÓN - ESPANYA

La Moncloa farà reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per a concretar un pla de desconfinament basat en la divisió provincial que no satisfà gairebé ningú

Per: Redacció

30.04.2020  17:47




Diverses comunitats autònomes, com Madrid, Andalusia, Cantàbria i Múrcia, a més del País Basc i Galícia, han retret al govern espanyol una manca de lleialtat institucional, de diàleg i de coordinació amb els territoris durant l’estat d’alarma i han criticat el pla de desconfinament de Pedro Sánchez, així com alguns barons del PSOE. S’afegeixen a les crítiques que ha fet Catalunya i a les demandes que han fet el País Valencià i les Illes respecte dels criteris territorials desconfinament.

Per a intentar mitigar les crítiques, la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha anunciat que el govern espanyol farà reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per a ‘concretar i perfilar el pla de desescalada’. En la comissió general de les comunitats autònomes al senat espanyol, Darias ha dit que l’executiu espanyol es ‘coordinarà amb

‘Són uns irresponsables’: polítics valencians critiquen els madrilenys que es traslladen a la costa

SOCIETAT - PAÍS VALENCIÀ

Crítiques per no haver aïllat Madrid i permetre els viatges

Per: Redacció

13.03.2020  10:51




El País Valencià ha pres mesures dràstiques per evitar l’expansió del coronavirus 2019, com ara el tancament d’escoles o la suspensió de les Falles i les Festes de la Magdalena. Però ara la Generalitat veu amb preocupació un altre fenomen que no pot controlar si el govern espanyol no ordena el confinament de Madrid: l’arribada massiva de madrilenys a la costa aprofitant el teletreball i el tancament d’escoles a la capital espanyola.



I per què no s’aïlla Madrid pel coronavirus, com es va fer amb Milà? 



‘Demanem a la gent que complisquen les recomanacions de les seues comunitats. No és el moment de viatjar. Som gent profundament hospitalària, però no és el moment oportú per a viatjar’, va advertir ahir el president Ximo Puig en una conferència de premsa. Segons que explica el diario.es, la Generalitat ha detectat un repunt de visites en els centres sanitaris de la costa per part de persones d’arreu de l’estat espanyol, especialment de Madrid. En declaracions a Levante.-EMV sanitaris de comarques com La Safor o La

Un informe demolidor de l’ONU reconeix els catalans com a ‘minoria nacional’ i critica Espanya pel seu tracte

PAÍS

Un relator de les Nacions Unides va visitar Espanya i és extremadament crític amb la situació que hi va trobar

Per: Redacció

12.03.2020  20:03




El relator de l’Organització de les Nacions Unides per a les Minories Nacionals ja ha fet públic l’informe elaborat després de visitar l’estat espanyol, el 14 i el 15 de gener de l’any passat. La publicació del document ha causat indignació en la diplomàcia espanyola.



Fernand de Varennes va visitar Madrid, on es va reunir amb representants d’uns quants ministeris i més autoritats estatals, i tot seguit va fer una ruta per Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. Tot i no visitar-ne els territoris, també es posà en contacte amb gent i entitats de les Illes i el País Valencià, i es va reunir amb col·lectius de gitanos i immigrants.



L’objectiu de l’informe és de ‘promoure una realització plena i efectiva dels drets humans de les minories’. Allò que no ha agradat gens a l’estat és que es fonamenti en la definició de minoria que fa servir l’ONU. L’ONU entén per minoria qualsevol grup ‘ètnic, religiós o lingüístic que constitueixi menys de la meitat de la població en tot el territori de l’estat’ i

Dures crítiques a la sentència de Financial Times, Bloomberg i altres mitjans internacionals

LA SENTÈNCIA 






Jordi Palmer
Foto: M.F.
Barcelona. Dimecres, 16 d'octubre de 2019

La sentència del judici contra el procés ha estat tractada en premsa i mitjans d’arreu del món des d’articles d’opinió que insisteixen en la duresa de les penes i en la necessitat de trobar una solució política al conflicte.



Atenció per començar a l’editorial del Financial Times, que ja avisa amb el títol del que vindrà: “Les penes de presó no poden solucionar la crisi de Catalunya”. El diari britànic apunta que “cal la reconciliació política a Espanya” i indica que “el judici més important des del retorn d’Espanya a la democràcia a finals dels anys 70” es va fer enmig de la tensió política de les eleccions de l’abril i que la sentència s’ha donat a conèixer amb la convocatòria del 10-N a poques setmanes.



Tot i que l’FT considera que “hi ha poques raons per creure que el judici al Tribunal Suprem no fos una altra cosa que un procés just” apunta que la sentència reconeix que l’impuls independentista tenia l’objectiu de “fer pressió sobre el govern perquè acceptés un plebiscit formal”, la qual cosa, per tant, “dificulta la justificació de les sentències extraordinàriament llargues pel delicte de sedició que va dictar el tribunal”.



El mateix mitjà dona per fet que les sentències seran apel·lades al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans i alerta que la sentència pot tenir com a resposta que