La batalla de Mossos i Guàrdia Civil entra en campanya per un document ocult de Marlaska

 

 

ELECCIONS

 

 

Una suposada transferència de la seguretat en ports i aeroports enceta un nou front electoral

 

 

El ministre Fernando Grande Marlaska, es dirigeix en un discurs a membres de la Guàrdia Civil/MdI

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
14/04/2024 19:40 

 

 

La guerra que fa temps que es cou per les competències entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil també ha entrat en campanya. Tot arran d’un document sobre el nou repartiment competencial en infraestructures crítiques com ports i aeroports. Un document que havia preparat l’equip tècnic i jurídic del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que suposava un pas endavant en la descentralització de les forces policials i la seguretat pública. 

Aquest nou projecte era previst que s’acordés en les Juntes de Seguretat de Catalunya i Euskadi. Però el ministre Marlaska, tot i que no havia signat el document, va suspendre les dues reunions per sengles convocatòries electorals. Ara bé, la possibilitat que el ministeri sospesi traspassar la seguretat dels ports i aeroports als Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, per la facultat que tenen totes dues de policies integrals en el seu territori, ha generat un nou incendi. 

Marlaska ha vist en els darrers dies com els parasindicats de la Guàrdia Civil, és a dir, les associacions professionals de l’institut armat atès que pel seu règim militar no poden tenir sindicats, han apujat el to contra el ministeri. De fet, ha tirat vinagre a la ferida que mantenen oberta entre la Guàrdia Civil i el ministre, una batussa on també s’ha ficat algun sindicat del Cos Nacional de Policia que, curiosament, pot ser el cos més beneficiat per la mesura.  

 

No perjudicar els interessos del PSC

Boye enxampa l’Audiència espanyola mentint a l’eurocambra sobre la investigació a Puigdemont per terrorisme

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El Parlament Europeu va comunicar fa un mes que el tribunal li havia dit que no hi havia cap investigació oberta contra el president a l’exili

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

09.11.2023 - 11:28

Actualització: 09.11.2023 - 11:39

 

 

El Parlament Europeu va certificar el 2 d’octubre proppassat que no hi havia cap investigació en marxa contra el president i eurodiputat Carles Puigdemont. La Comissió d’Afers Jurídics de la cambra, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, va fer saber a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que havien rebut informació de l’Audiència espanyola en aquest sentit. Es pot comprovar en aquesta comunicació del tancament formal d’un procediment d’empara de la immunitat que la defensa de Puigdemont havia demanat el setembre del 2020. Aquella petició era motivada per la publicació d’un reportatge a El Mundo que revelava informació sobre una investigació de l’Audiència espanyola que implicava Puigdemont. Més concretament, una investigació del jutjat número 6 d’aquest tribunal d’excepció, el que dirigeix Manuel García-Castellón, el jutge que dilluns va anunciar precisament que investigava Puigdemont (i nou persones més) per terrorisme en la causa contra el Tsunami Democràtic.

Així es desprenia de la informació del diari espanyol, segons el qual l’Audiència té oberts “diversos procediments, diligències prèvies i peces separades de presumptes delictes comesos per diversos sectors de l’independentisme català, entre els quals hi ha el nou pla de Puigdemont i els seus col·laboradors”. Continuava dient que la policia espanyola

L’Audiència Nacional no afluixa i decideix que és competent per jutjar Boye

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat del president Puigdemont encara pot recórrer al Suprem

 

 

 

Gonzalo Boye en una vista davant del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) / ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona

26/10/2023 13:31 

 

 

Sense treva. La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha desestimat un recurs de l’advocat Gonzalo Boye. Un recurs que argumentava la manca de competència de l’Audiència Nacional per jutjar-lo en el “cas Mito”, per un delicte de blanqueig de capitals, un sumari sobre la presumpta introducció a Espanya de gairebé quatre tones de cocaïna dirigida per José Ramón Prado Bugallo, “Sito Miñanco”, i l’entramat mercantil creat per amagar els beneficis de l’operació.

En una interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, la Sala d’Apel·lacions confirma la resolució dictada el 26 de juliol passat per la Secció Tercera de la Sala Penal en què desestimava un article de previ pronunciament en què el lletrat demanava que s’estimés l’excepció de cosa jutjada i la declinatòria de jurisdicció, a la vista que la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va considerar els fets com una simple falta administrativa i, fins i tot, li va retallar la sanció imposada. 

Part dispositiva de la interlocutòria que desestima el recurs de competència de Boye/QS

 

 

Una competència per agregació

Villarejo revela que l’exministre Zoido va ordenar les càrregues de l’1-O

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L’excomissari assegura que ell també va informar al CNI d’on podien ser les urnes i que no li van fer cas 

 

 

BARCELONA - 1 octubre 2023 10.04 h 

 

 

 

 

 

L’exministre d’Interior, José Ignacio Zoido, durant acte d’homenatge a les víctimes en el 30è aniversari de l’atemptat d’Hipercor, el 29 de juny de 2017 ACN.

 

 

 

J.A - BARCELONA

 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo ha assegurat que va ser el llavors ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, qui va ordenar les càrregues de l’1-O. “El ministre, sense dubte. Imagino que consultaria el president”, ha indicat en una conversa amb Artur Mas a Rac 1 que s’emetrà íntegrament dilluns però de la qual ja s’ha fet un avançament.

Villarejo ha afegit que Zoido li va transmetre l’ordre a Florentino Villabona Madera, Director Adjunt Operatiu de la Policia Nacional. Segons ell, és un home

L’Europol s’empassa la manipulació d’Espanya i inclou l’independentisme català en un informe sobre terrorisme

 

 

El document, elaborat amb "dades" proporcionades per l'Estat, assenyala l'independentisme català i el basc com els "més actius i violents"

 

 

Illutrations during a visit of the Commissioner Dimitris Avramopoulos to Europol on Thursday, 02, October, 2019.

 

 

Redacció

Dijous, 29 de juny de 2023

 

 

L’Europol s’ha empassat la manipulació de l’Estat espanyol sobre el conflicte amb Catalunya i ha inclòs l’independentisme català —juntament amb el basc— en un informe sobre terrorisme com els “més actius i violents” a l’Estat. Tanmateix, segons ha admès el director executiu de l’Europol, són els estats els qui els notifiquen les “dades”.

 

L’Estat espanyol, darrere les “dades”

 En una intervenció al comitè de Llibertats del Parlament Europeu, el director executiu de l’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, ha assegurat que són els estats els qui proporcionen les “dades” i que ells es limiten a comprovar que sigui “fefaent”. “Nosaltres no hem de qualificar els fets”, ha remarcat, en resposta a l’eurodiputada d’ERC Diana Riba.

 

El director executiu de l’Europol també ha subratllat

Dos documents de la defensa apunten a una revenja contra l’escorta de Puigdemont

 

 

TRIBUNALS 

 

 

Una denúncia anònima a Antifrau i una petició de fiscalia, claus

 

 

Lluís Escolà i Miquel Buch, en un moment del judici/ACN

 

Quico Sallés

29/06/2023 21:17 

 

 

El judici a l’exconseller d’Interior Miquel Buch i a l’exescorta de Carles Puigdemont Lluís Escolà arriba ja a l’equador. De fet, aquest divendres acabaran les proves testificals i serà el torn de les documentals. Precisament, les proves documentals que hi ha dins el sumari del cas és un dels punts on les defenses volen incidir. Com a exemple, la situació que un dels informes aportats pels Mossos d’Esquadra contra el sergent no portava ni data ni signatura. Però, hi ha dos documents que han fet aixecar les orelles a les defenses. Per una banda, una denúncia a l’Oficina Antifrau amb dades confidencials d’Escolà que només, segons els advocats defensors, poden haver sortit de les bases de dades del Cos de Mossos d’Esquadra. 

 

Una denúncia que, finalment, va ser arxivada perquè Ciutadans en va presentar una el març de 2019 davant la Fiscalia Superior de Catalunya contra el conseller i el sergent, i finalment va ser el mateix ministeri públic que el novembre de 2019 va posar la que ha arribat a judici. Però l’actuació ja venia d’abans. Al sumari, i segons va constatar la lletrada d’Escolà, Isabel Elbal, a l’interrogatori del cap de la investigació, l’intendent Toni Rodríguez, relegat a dirigir la comissaria local de Rubí, un segon document que certifica que la fiscalia ja investigava Escolà des de l’octubre de 2018, quan la fiscal Teresa Duerto, que va articular l’acusació contra Josep Lluís Alay i Laura Borràs, va demanar informació sobre el sergent a la divisió d’Afers Interns. Dos documents que la defensa interpreta com la mostra de persecució i revenja que ha patit per una part del cos el sergent per haver continuat protegint el president de la Generalitat. En tot cas, i segons les defenses, que la “investigació no ha estat neutral”

 

 

Part de la denúncia a Antifrau contra el sergent Escolà i l’exconseller Miquel Buch/QS

 

 

 

 

L’estranya denúncia a Antifrau

Què és ser progressista? El que digui Colau

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els comuns intenten imposar com a veritat revelada que la tria de l'alcalde de Barcelona s'ha de regir per l'eix esquerra-dreta i no per l'eix nacional"

 

 

Sílvia Barroso

04/06/2023 19:52 

 

 

 

 

 

 

Fa quatre anys, els comuns d’Ada Colau es van negar de facto a acceptar que ERC havia guanyat les eleccions municipals i que Ernest Maragall havia de ser alcalde. Podien argumentar que estaven empatats en nombre de regidors i que la victòria republicana era per només 4.700 vots. I amb aquesta premissa van conduir les negociacions per a la investidura, de bracet amb el PSC, de manera que l’alcaldia fos per segona vegada per a Ada Colau. Així, encara amb presos polítics i el 155 molt present, van arribar a un pacte amb els socialistes que deixava exclosa ERC i, en canvi, acceptava els vergonyosos vots de Manuel Valls.

 

L’ex primer ministre francès, exercint d’unionista espanyol recalcitrant, va explicitar que donava aquells vots únicament i exclusiva per impedir que un independentista governés la capital de Catalunya. Hauria escopit sobre Ada Colau si hagués pogut, però la va fer alcaldessa per aquest motiu antidemocràtic. I ella ho va permetre. Amb cara de pomes agres, va assegurar que prioritzava la importància que tenia per a la ciutat –segons el seu punt de vista– que els comuns tornessin a tenir l’alcaldia.

 

 

Quatre anys i una superilla a mig fer després, els comuns han quedat tercers en les eleccions. I ha tornat a guanyar un candidat que, malgrat que ho hagi dissimulat durant la campanya, està vinculat amb

La investigació de l’Estat a Tsunami Democràtic i tot el que (no) ha descobert fins ara

 

 

La Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere de Tsunami Democràtic, però alguns dels sospitosos van quedar assenyalats en part del sumari que ha vist la llum recentment

 

 

Pla d'una noia que mostra un cartell de Tsunami Democràtic cridant a la gent a mobilitzar-se a l'aeroport. Imatge del 14 d'octubre de 2019. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 14 d’octubre del 2019, 13:29 Autor: Elisenda Rosanas

 

Maria Garcia

Dijous, 18 de maig de 2023

 

 

La justícia espanyola no ha deixat mai de perseguir Tsunami Democràtic, el moviment que quatre anys enrere va mobilitzar el país sencer per protestar contra les sentències repressores dels líders independentistes. Malgrat investigar la causa durant tots aquests anys com un delicte de terrorisme, i decretar el secret de sumari en les investigacions, la Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere. Ara, que s’ha aixecat el secret de sumari, la televisió pública catalana ha tingut accés a part de la informació recopilada des d’aleshores sobre Tsunami Democràtic.

 

El jutjat número 6 de l’Audiència Nacional no va aconseguir assenyalar amb noms i cognoms els presumptes responsables de Tsunami Democràtics durant els dos primers anys de la investigació. Tanmateix, una altra investigació feta per un jutjat de Barcelona, que es coneix com a Volhhov, va revelar a l’Audiència els noms. Així, el jutjat barceloní assenyalava l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’editor Oriol Soler, l’empresari gironí Josep Campmajó, l’exresponsable de Convergència David Madí, el president de la Plataforma pro Seleccions Catalanes Xavier Vinyals i el director de l’Oficina de l’expresident Puigdemont Josep Lluís Alay, entre d’altres.

 

Els responsables de Tsunami Democràtic i els seus rols, segons la Guàrdia Civil

Laporta defensa el catalanisme del Barça en el cas Negreira i ataca Madrid

 

 

F.C.B

 

 

El president blaugrana ha donat explicacions per primera vegada davant els mitjans de comunicació

 

 

Joan Laporta, president del Barça | FC Barcelona

 

 

Joan Pol Alcaraz Rodergas

17/04/2023 13:04

 

 

Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, ha comparegut, per fi, davant els mitjans de comunicació per donar explicacions sobre el cas Negreira. Amb un somriure de tranquil·litat i una mirada seriosa de convicció, el màxim dirigent del Barça ha defensat la innocència de la institució culer de manera aferrissada. Abans de presentar els arguments que exoneren el club des del seu punt de vista, Laporta ha assegurat que el cas Negreira i tot el que s’ha generat al seu voltant respon a una “campanya per perjudicar la reputació del club”. En aquest sentit, ha estat molt rotund a l’hora de dir que “moltes esferes de poder no suporten que el Barça sigui una referència de catalanitat arreu del món”. Fins i tot ha afirmat que “volen destruir un dels elements més identitaris de Catalunya, que és el Futbol Club Barcelona”.

 

Joan Laporta defensa el catalanisme del Barça i ataca Madrid

A més a més, també ha llançat un atac a Madrid. S’ha generat un bon murmuri a la sala de premsa quan ha dit, sense cap pèl a la llengua que “el Madrid ha estat afavorit per decisions arbitrals històricament” i encara més quan ha assegurat que “el Madrid sempre ha estat considerat l’equip del règim per la seva proximitat al poder polític”. Ha aprofitat aquests arguments per criticar amb molta duresa el fet que l’entitat merengue s’hagi personat en la causa i hagi dit que s’ha sentit perjudicat pel suposat tracte de favor rebut pel Barça: “Que aquest club es personi en el cas, em sembla un exercici de cinisme sense precedents. Espero que el judici els desemmascari. Els presidents dels àrbitres, durant setanta anys, han estat persones relacionades amb el Madrid”.

 

Els arguments de Laporta en el cas Negreira

L’enèssima broma del PSOE: ara diu que té “voluntat absoluta” de col·laborar i esclarir l’Operació Catalunya

 

 

Rodríguez considera aquests fets constatats són “d’una gravetat absoluta”, però no esmenta el fet que la comissió d’investigació aprovada el setembre encara no s’ha constituït

 

 

Maria Garcia 01/03/2023

 

 

La ministra Isabel Rodríguez atén la premsa a la seu de l'AMB Data de publicació: dimecres 01 de març del 2023, 12:56 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 

La ministra i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, l’ha dita bona el migdia d’aquest dimarts, 1 de març, en assegurar que la Moncloa té “voluntat absoluta” de col·laborar amb la justícia i esclarir els fets de l’Operació Catalunya. Malgrat aquesta “voluntat”, la qüestió mai s’ha investigat a fons, tot i que el passat mes de setembre va aprovar-se la creació d’una comissió d’investigació, la qual encara no s’ha constituït, tal com va denunciar el passat dilluns Gabriel Rufián.

 

L’Operació Catalunya que l’Estat espanyol va orquestrar per tal de desacreditar el moviment independentista i els seus líders torna a estar en el focus, després que la justícia madrilenya acceptés investigar la denúncia de Sandro Rosell que vincula el seu empresonament preventiu amb la trama contra l’independentisme. L’Operació Catalunya va suposar la utilització

Isaías Herrero fa visible el pacte amb la fiscalia i incrimina Laura Borràs

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Herrero i la fiscal s'han passat de frenada, a l'inici de l'interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

20.02.2023 - 10:36

Actualització: 20.02.2023 - 13:18

 

 

“Els dos pressupostos comparsa ja se sabia que no s’acceptarien”. Amb aquestes paraules Isaías Herrero ha començat la seva declaració al TSJC en què incrimina Laura Borràs en una suposada contractació irregular de serveis durant el temps en què va ser presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Herrero ha estat el primer acusat a declarar (Borràs ho farà al final del judici), i ho ha fet palesant que la seva defensa ha pactat amb la fiscalia la manera de carregar la responsabilitat d’aquestes adjudicacions a Borràs, tot dient que s’havien fet de manera encoberta. L’informàtic ha recitat fil per randa el relat acusatori mentre anava responent les preguntes de la fiscalia sobre com Borràs i ell acordaven la manera d’adjudicar-li el desenvolupament de diverses webs sobre literatura. 

 

[VÍDEO] L’addicció a les drogues d’Herrero encén la incriminació contra Laura Borràs

 

De fet, Herrero i la fiscal s’han passat de frenada, a l’inici de l’interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta:

L’amic de Borràs acusat d’adjudicar-se els contractes es passa al bàndol contrari: negocia amb la fiscalia un pacte per inculpar-la

 

 

Borràs està convençuda que es tracta d’un cas de “persecució política” i ‘lawfare’, i que el seu equip de defensa podrà defensar la seva innocència

 

 

Redacció 08/02/2023

 

 

 

La presidenta de Junts, Laura Borràs, en una intervenció al Consell Nacional Data de publicació: dissabte 19 de novembre del 2022, 11:39 Localització: El Prat de Llobregat Autor: Guillem Roset

 

L’amic de Laura Borràs que, el pròxim divendres, 10 de febrer, serà jutjat al TSJC juntament amb la presidenta de Junts per, presumptament, haver-se adjudicat els contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Isaías Herrero, estaria negociant un pacte amb la fiscalia per eludir la presó que no deixaria gens ben parada Borràs. El pacte suposa la inculpació de la presidenta suspesa al Parlament, segons la informació avançada per ‘La Vanguardia’ i confirmada per fonts judicials a l’ACN.

 

Herrero és el beneficiari dels contractes que, presumptament, Laura Borràs va adjudicar quan presidia la ILC per valor de 335.000 euros, els pagaments dels quals després

La complicitat del Grup Planeta amb les clavegueres aixeca crítiques internacionals

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La difusió dels àudios en què un periodista de la Sexta accepta de difondre mentides de la policia sobre el dirigent de Podem desperta el rebuig públic de quatre presidents llatinoamericans i de dirigents de l’esquerra europea 

 

 

 

 

Redacció

 

10.07.2022 - 21:40

Actualització: 11.07.2022 - 09:18 

 

 

 

L’escàndol originat per la difusió d’uns àudios on el conegut periodista de La Sexta Antonio Garcia Ferreras reconeix haver difós informació falsa sobre un suposat compte corrent de Pablo Iglesias al Carib ha despertat una insòlita reacció internacional. Quatre presidents americans i diversos dirigents de l’esquerra europea han criticat públicament la complicitat de la televisió que gestiona el grup Planeta amb les clavegueres de l’estat espanyol.

 

Ho fa el nou president de Colòmbia, Gustavo Petro.

 

Con colaboración de miembros de la policía un periodista decide difamar, a sabiendas que la noticia era falsa, un movimiento progresista de España. Todo se descubrio al final.

Parece un "Deja vu". https://t.co/IqNsssdTY9

— Gustavo Petro (@petrogustavo) July 10, 2022

 

També el president de Xile, Gabriel Boric. 

Ada Colau, l’alcaldessa del CNI

 

 

Anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall.

 

 

Joan Puig 16/05/2022

 

 

 

Ja ha quedat escrit en lletres de la vergonya que l’alcaldessa suposadament més progressista de la història ha estat elegida alcaldessa, per dos cops, gràcies a les clavegueres de l’estat.

 

 

A la primera elecció, el CNI es va inventar un compte corrent a Suïssa de l’alcalde Xavier Trias , que posteriorment es va demostrar fals i inexistent, però que, primer, li va comportar patir un dur assetjament de tot l’entorn dels comuns i avalat per bona part dels grans mitjans catalans amb el Grup Godó al davant i, segon, la pèrdua de les eleccions municipals per uns pocs vots, després d’una bona alcaldia. Ada Colau i els seus se’n van ben aprofitar.

 

 

A les segones eleccions, n’Ada Colau va repetir l’operació de tàcitament aprofitar-se el joc brut del CNI, aquest cop servit en safata de plata, en acceptar sense cap mania els vots de l’extrema dreta d’en Manuel Valls, regalats amb l’única finalitat d’evitar que l’Ernest Margall fos elegit alcalde. El lloc li corresponia democràticament com a cap de la llista més votada i hauria esdevingut el primer alcalde independentista de l’actual democràcia.

 

Així, Ada Colau, la líder del suposat partit més progressista de l’estat, per dues vegades ha estat elegida alcaldessa de la capital de Catalunya de manera fraudulenta. No és gens d’estranyar, doncs, que la mateixa Colau vulgui forçar desesperadament els estatuts del seu partit per tornar-se a presentar-se per tercer cop. Ara seran els vots de Vox els que necessitaria i, si es veiés en la tessitura d’acceptar-los, no tenim gens clar el que acabaria fent.

 

Ada Colau passarà a la història per haver reiteradament utilitzat les clavegueres de l’estat i les males arts de la política per ser alcaldessa de Barcelona: primer, impedint que en Trias tornés a ser alcalde i després evitant que ho fos l’Ernest Maragall.

 

Que senzill seria que l’independentisme aprengués la lliçó d’aquesta doble història! Per esquivar el maquiavèl·lic i fatal joc de les clavegueres de l’estat, ves a saber si una llista unitària fóra la solució, si anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall. Cal fer el que calgui per garantir l’arribada d’un alcalde independentista a la capital de Catalunya i, si els partits independentistes s’hi tornen a optar per separat, pot resultar que n’Ada Colau, per tercera vegada, acabi com a alcaldessa de Barcelona amb la més estrafolària combinació de vots que, en qualsevol cas, haurien d’incloure els de l’extrema dreta de Vox.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.larepublica.cat/opinio/ada-colau-lalcaldessa-del-cni/ 

La Kíiv del 2017

 

 

OPINIÓ

 

 

"Qui es cregui que a Espanya els o les ministres de Defensa o els presidents manen sobre l'exèrcit, té un problema greu"

 

 

Joan Rovira
06/03/2022 21:07 

 

 

 

 

 

 

 

Entre el març del 2017 i el gener del 2020, és a dir, entre el PP de Rajoy i el PSOE de Sánchez, entre Dolores de Dospedal i Margarita Robles, amb el vist-i-plau de Felipe VI, el general Fernando Alejandre va ser el JEMAD de l’exèrcit espanyol. És a dir, el cap de l’estat major, el número dos, el màxim comandament de l’exèrcit per sota del rei. Més o menys al mateix nivell que les ministres de Defensa, tot i que dissimulant una mica. Qui es cregui que a Espanya els o les ministres de Defensa o els presidents manen sobre l’exèrcit, té un problema greu amb la realitat. Qui mana és el rei, i això inclou els paramilitars de la Guàrdia Civil i gran part de la Policia Nacional, a més d’altres estructures d’estat, com la justícia.

 

L’exgeneral Alejandre acaba de publicar un d’aquests llibres farcits de «testosterona castrense», però hàbilment camuflats amb una mica d’OTAN, de missions «de pau» de les Nacions Unides i de constitucionalisme d’estar per casa… Poca broma amb el títol, que ho diu tot: «Rey servido, patria honrada». Té claríssim qui mana i a qui es deu: ni se li acut escriure «pueblo servido» o «gobierno servido». Ell serveix al rei, com aquella cançoneta aparentment infantil: «De Cataluña vengo, de servir al rey…».

 

Doncs bé, ell va servir el rei i ho confessa al seu llibre de memòries, on es comença a dibuixar una certa llum sobre una zones d’ombra de la tardor de 2017.

 

Diu el general Alejandre a una entrevista, molt pendent de no ficar la pota:

El cas Macedònia destapa un informe de la policia patriòtica contra Trapero

 

 

L'atestat va ser elaborat per una obscura unitat secreta que actuava amb la cobertura del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz

 

 

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, objectiu d'un informe de la policia patriòtica pensat per fer-lo caure quan era investigador per haver destapat un afer de corrupció de la Policia Nacional espanyola / David Zorrakino / Europa Press

 

 

Quico Sallés
20/02/2022 21:23 

 

 

El judici del cas Macedònia quedarà vist per sentència aquesta setmana. Han estat una vista que ha esdevingut una veritable capsa de sorpreses. Fins i tot, ha destapat una de les operacions encobertes de la policia patriòtica contra l’excap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero. Es tracta d’un informe policial incriminatori al qual ha tingut accés EL MÓN i que es va lliurar al titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que aleshores instruïa la causa del Macedònia i que posteriorment va dirigir l’operació Volhov. L’objectiu de l’informe, elaborat per una obscura unitat secreta, era embolicar Trapero en una trama de narcotraficants i desactivar el responsable policial que investigava la corrupció de membres del Cos Nacional de Policia vinculada a bordells de Catalunya, una xarxa amb ramificacions a tot l’estat espanyol i que passava pels clubs de carretera Saratoga i Riviera.

 

Aquest atestat ha incomodat la secció tercera de l’Audiència de Barcelona, que jutja aquesta presumpta trama de narcotraficants i que implica un veterà sotsinspector dels Mossos acusat de formar-ne part. La testifical de Trapero va fer emergir de nou aquest atestat que alguns dels investigadors qualifiquen, irònicament, de “joia del rigor”. De fet, al setembre els mateixos Mossos van posar en alerta l’Audiència Nacional, a través de la peça del cas Tàndem –el sumari de les activitats del comissari jubilat José Manuel Villarejo–, sobre com la policia patriòtica hauria fet de les seves a Catalunya per torpedinar operacions de la policia catalana.

 

 

Portada de l’informe del BARC que volia engarjolar Trapero/Quico Sallés

 

 

 

 

La polèmica unitat secreta BARC

Un comissari confirma l’ús de fons reservats per a l’operació Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

 

L'excap de la UCAO assegura que Villarejo va rebre diners d'Afers Interns per aturar el Procés

 

 

L'excap de la UCAO, Enrique García Castaño, en una compareixença al congrés Ricardo Rubio / Europa Press (Foto de ARCHIVO) 20/10/2021

 

 

 

Quico Sallés  

 

AN/Barcelona 16/12/2021 18:32

 

 

El comissari jubilat Enrique García Castaño “El Gordo”, és l’excap de la poderosa UCAO, la Unitat Central de Suport Operatiu del Cos Nacional de Policia, ha assegurat aquest matí que el comissari jubilat José Manuel Villarejo va rebre fons reservats de l’Estat per finançar l’Operació Catalunya. Així ho ha assegurat, amb detalls i amb templança, en el judici sobre tres peces separades de la causa Tàndem que se segueix a l’Audiència Nacional. García Castaño, un policia amb més de 27 condecoracions i responsable dels operatius d’obtenció d’informació i de suport a la resta d’unitats policials, també ha explicat que ha arribat a tenir fins a “quatre Villarejo” a la seva unitat, és a dir policies amb un entramat empresarial autoritzats per l’Estat per fer tasques d’investigació i intel·ligència. 

 

Les respostes de Castaño al fiscal Miguel Serrano han estat força contundents així com a la resta d’advocats, ja que ha estat un dels poquíssims acusats que ha respost a totes les parts i desacomplexadament. El comissari, al que li demann 87 anys de presó, ha definit Villarejo com un “monstre creat pels polítics”. “Tenia autorització per facturar i per gestions, tothom ho sabia, i se li permetia, pels mateixos fets que va ser detingut, el podrien

La intel·ligència europea no hi és ni se l'espera

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Opinió. Divendres, 10 de desembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

Molt s'ha parlat de l'article del New York Times en què s'exposava una pseudoingerència russa en la política catalana. Davant d'una notícia d'aquestes característiques, propis i estranys es van llançar al coll dels qui hi sortíem esmentats sense ni tan sols qüestionar si l'article complia, mínimament, els cànons ètics que han de guiar una professió tan necessària com és el periodisme.

 

Aquesta allau de crítiques es podia preveure, ja que l'article, si bé escrit per dos plumilles però en un mitjà de prestigi, incloïa entre les fonts i com a suport principal un suposat informe de la "intel·ligència europea", el qual donaria carta de naturalesa al que

El cap dels espies

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 12 de novembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

Moltes vegades, per entendre què passa en un moment i lloc concrets s'ha de tenir clar l'origen d'aquesta situació o com s'ha gestat l'escenari que permet que tot això passi. Tenir clar d'on ve la pols que ara enfanga la realitat de l'estat espanyol requereix, com en qualsevol altre escenari, fer la vista enrere i, tard o d'hora, això s'acabarà descobrint.

 

Fa molt poc he pogut llegir El jefe de los espías, d'Editorial Roca i escrit per Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote, llibre sense el qual és molt difícil comprendre determinats fenòmens que afecten no només la realitat espanyola i catalana, sinó, també, la manera d'aproximar-se a aquesta realitat i com se n'informa.

 

El jefe de los espías és una gran recopilació, anàlisi i contextualització molt documentada de les agendes, anotacions i reflexions d'Emilio Alonso Manglano, qui va ser director del

La causa secreta de la trama russa que tapa l’Audiència Nacional

 

 

POLITICA

 

 

El sumari 86/19, tancat a pany i forrellat

 

 

Seu de l'Audiència Nacional

 

 

Barcelona Quico Sallés  

06/10/2021 10:00 pm  

 

 

L’Audiència Nacional amaga una causa secreta sobre la trama russa del Procés als investigats en l’Operació Volhov, la instrucció del jutjat número 1 de Barcelona,a mans de Joaquín Aguirre, que embolica l’independentisme amb els serveis secrets russos. Segons ha pogut saber el Món, advocats dels investigats com ara David Madí han reclamat que s’aporti el sumari 86/19 a la causa que instrueix el magistrat Aguirre. El sumari 86/19 es va obrir i arxivar en absolut secret per part del Jutjat Central d’Instrucció número 6, a mans de Manuel García Castellón, i investigava la ingerència dels serveis d’intel·ligència russa en el referèndum del Primer d’Octubre. De moment, els investigats en la Volhov no han tingut notícia de la seva petició. “El silenci és la resposta”, asseguren fonts del cas consultades per el Món. El mateix silenci amb què la investigació es va arxivar per manca de credibilitat. L’Audiència Nacional fa el sord a una demanda d’investigació que afavoreix la defensa dels investigats a l’Operació Volhov comandada pel jutge Aguirre i la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. 

 

En concret, aquest sumari es va obrir arran d’un informe de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia que investigava les actuacions d’un grup encobert d’acció rus d’elit batejat com Unitat 29155 del GRU rus a Catalunya. Un escamot d’espionatge de la intel·ligència militar del Kremlin que diversos serveis d’intel·ligència occidentals i mitjans internacionals consideren altament especialitzats en