Diferents articles exigeixen una aprovació de les bases a l’hora de decidir l’alcalde de Barcelona
BARCELONA
El Nacional
Foto: EN
Barcelona. Diumenge, 12 de febrer de 2023. 21:12
Temps de lectura: 2 minuts
Un ciutadà israelià ha compartit un vídeo a les xarxes socials explicant per què Israel no és un estat apartheid, tal com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va assenyalar en trencar les relacions amb Tel-Aviv. Hananya Naftali, un influencer jueu, es pregunta en el vídeo per què "si Israel és un estat apartheid, hi ha més de 400 mesquites, però zero sinagogues en els territoris palestins?". "Potser és perquè allà no hi viu un sol jueu, mentre que dos milions d'àrabs viuen a Israel", afegeix, contradient així l'argumentari de Colau. De fet, segons el ciutadà, "Barcelona ha decidit trencar els llaços amb Israel no per l'apartheid, sinó per l'antisemitisme".
Traducción DAIA Argentina pic.twitter.com/JvtjSUh5rK
— Gabriel Ben-Tasgal (@gbentasgal) February 12, 2023
Naftali defensa que Israel no és l'estat apartheid del qual parla Colau perquè els àrabs poden arribar a ocupar alts càrrecs a llocs com el Parlament i la Cort Suprema. En aquesta línia,
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
09.02.2023 - 21:40
Ada Colau ha causat un bon enrenou amb la decisió de tallar les relacions entre l’Ajuntament de Barcelona i Israel. Ho ha fet arran dels atacs del Tsahal al campament de refugiats de Jericó, que han fet cinc morts. La formació del nou govern israelià, amb l’extrema dreta a dins, ha fet créixer molt la tensió en els territoris palestins on la gent més jove, tal com expliquem en aquesta anàlisi de Marie Durrieu que publiquem avui, simplement no sap com eixir de la desesperació.
Colau fa gairebé vuit anys que és batllessa. Va arribar al consistori el juny del 2015 i, parlant només de memòria, em vénen al cap situacions més dures que aquesta d’ara, que no han merescut una reacció comparable en cap moment. Només a tall d’exemple, tan bon punt arribà al consistori es va desfermar la
BARCELONA
#FrauColau
Lluís Bou
Foto: Pau de la Calle
Barcelona. Dijous, 9 de febrer de 2023. 16:42
Actualitzat: Dijous, 9 de febrer de 2023. 22:49
Temps de lectura: 3 minuts
La premsa israeliana, de totes les tendències, ha reaccionat fent-se creus de la deriva de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de trencar per decret les relacions amb Israel i l'agermanament amb Tel-Aviv. El diari Jerusalem Post, un dels més llegits, ha recordat en la seva secció antisemitisme que fa tan sols un any l'Ajuntament de Barcelona va fer dues campanyes per promocionar el turisme israelià a visitar el patrimoni jueu de la capital catalana. De cop, ha arribat el canvi total de criteri. "La decisió de Colau ha arribat menys d'un any després que Barcelona iniciés dues campanyes relacionades: "Shalom Barcelona" i "Barcelona connects Israel" per atraure els turistes jueus i israelians interessats a explorar el patrimoni jueu de la ciutat. I l'estiu passat, Barcelona va obrir el primer restaurant kosher del món amb estrella Michelin", ha recordat.
El diari afegeix declaracions del ministre de Turisme, Haim Katz, que demana a l'alcaldessa de Barcelona que revoqui la decisió "lamentable", perquè creu que "la política i el turisme s'han de separar". També ha parlat amb el president de la
Joan Puig 16/05/2022
Ja ha quedat escrit en lletres de la vergonya que l’alcaldessa suposadament més progressista de la història ha estat elegida alcaldessa, per dos cops, gràcies a les clavegueres de l’estat.
A la primera elecció, el CNI es va inventar un compte corrent a Suïssa de l’alcalde Xavier Trias , que posteriorment es va demostrar fals i inexistent, però que, primer, li va comportar patir un dur assetjament de tot l’entorn dels comuns i avalat per bona part dels grans mitjans catalans amb el Grup Godó al davant i, segon, la pèrdua de les eleccions municipals per uns pocs vots, després d’una bona alcaldia. Ada Colau i els seus se’n van ben aprofitar.
A les segones eleccions, n’Ada Colau va repetir l’operació de tàcitament aprofitar-se el joc brut del CNI, aquest cop servit en safata de plata, en acceptar sense cap mania els vots de l’extrema dreta d’en Manuel Valls, regalats amb l’única finalitat d’evitar que l’Ernest Margall fos elegit alcalde. El lloc li corresponia democràticament com a cap de la llista més votada i hauria esdevingut el primer alcalde independentista de l’actual democràcia.
Així, Ada Colau, la líder del suposat partit més progressista de l’estat, per dues vegades ha estat elegida alcaldessa de la capital de Catalunya de manera fraudulenta. No és gens d’estranyar, doncs, que la mateixa Colau vulgui forçar desesperadament els estatuts del seu partit per tornar-se a presentar-se per tercer cop. Ara seran els vots de Vox els que necessitaria i, si es veiés en la tessitura d’acceptar-los, no tenim gens clar el que acabaria fent.
Ada Colau passarà a la història per haver reiteradament utilitzat les clavegueres de l’estat i les males arts de la política per ser alcaldessa de Barcelona: primer, impedint que en Trias tornés a ser alcalde i després evitant que ho fos l’Ernest Maragall.
Que senzill seria que l’independentisme aprengués la lliçó d’aquesta doble història! Per esquivar el maquiavèl·lic i fatal joc de les clavegueres de l’estat, ves a saber si una llista unitària fóra la solució, si anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall. Cal fer el que calgui per garantir l’arribada d’un alcalde independentista a la capital de Catalunya i, si els partits independentistes s’hi tornen a optar per separat, pot resultar que n’Ada Colau, per tercera vegada, acabi com a alcaldessa de Barcelona amb la més estrafolària combinació de vots que, en qualsevol cas, haurien d’incloure els de l’extrema dreta de Vox.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.larepublica.cat/opinio/ada-colau-lalcaldessa-del-cni/
OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 23 de març de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
De la mateixa forma que els voltors s’abraonen als últims bocins de carn que pengen d’una bestiola per sobreviure, el colauisme ha abraçat les restes del discurs victimari processista amb molta més murrieria que la dels seus creadors. Colau ho ha tornat a fer. L' alcaldessa ha rebut la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia (que ha tombat momentàniament la zona de baixes emissions destinada a limitar la circulació dels vehicles més contaminats) amb aquella barreja d’ira i de joia que li permetrà reivindicar l’autonomia legislativa de la seva ciutat, així com brandar la bandera contra la intromissió política de les togues més conservadores. Passi que passi, l’estómac polític de l’alcaldessa regurgita la realitat al seu interès.
Colau ja havia emprat el sistema judicial enemic per propulsar el seu ideari: fa poc més d’un any, i ratificant una sentència del 2019, el mateix TSJC va declarar nul el reglament de participació ciutadana ideat pels comuns (popularment conegut com la llei de multiconsultes). Previsiblement, la Secció Cinquena de la Sala va considerar els referèndums com una competència exclusiva de l’Estat, però Colau va transformar aquesta valoració tècnica del tribunal elevant-la a un afer de repressió política; a saber, els maleïts jutges no havien permès que preguntar als barcelonins qüestions fonamentals com ara la municipalització de l’aigua, la possibilitat de construir més habitatge públic al 22@, o rebatejar la plaça de
BARCELONA
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no s’escaparà de declarar davant el jutge el proper 4 de març, un cop el Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona ha rebutjat el recurs presentat per la defensa de Colau en contra de l'admissió a tràmit de la querella per la qual ha de declarar com a investigada —antigament, imputada— pels suposats delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de diners públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides arran d’una querella presentada per l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica. Segons ha puntualitzat l'Ajuntament de Barcelona, el jutge ha admès a tràmit la querella i, per tant, es confirma la citació.
De fet, fonts de l'ajuntament han precisat que des del primer dia tant l’alcaldessa com els serveis jurídics municipals, amb la col·laboració dels advocats Olga Tubau i Alex Solà, han treballat amb la certesa que la declaració es produiria el 4 de març i, per aquest motiu, l’equip jurídic es va voler avançar i va
OPINIÓ
Iu Forn
Barcelona. Dijous, 20 de gener de 2022. 19:58
Temps de lectura: 2 minuts
Aquest article parla de la querella presentada per una estranya associació —sembla que pròxima a un conegut partit que passa per un moment pitjor que dolent— contra l'alcaldessa de BCN, Ada Colau, per frau, malversació i tràfic d'influències. Una demanda que ha provocat que el mes de març hagi de declarar com a investigada per haver donat subvencions a un seguit d'entitats de manera irregular. Però aquest article no va d'això.
No, ni tampoc va de que segons el codi ètic aprovat pel partit de Colau, aquesta imputació hauria de significar la seva dimissió immediata. Ni d'unes manifestacions de Colau fetes fa sis anys a Jordi Évole, i que ara li recorden molt a la xarxa, on va dir que si ella fos imputada
FESTES DE LA MERCÈ
Pedro Ruiz
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dimarts, 21 de Setembre 2021. 21:09
Temps de lectura: 2 minuts
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha decidit blindar la plaça de Sant Jaume el proper dijous des de les 17 fins a les 23 hores amb motiu del pregó de les festes de la Mercè. Només podrà accedir-hi el públic que tingui una reserva prèvia i l'aforament serà limitat, una mesura que s'aplicarà a la resta d'actes de la Mercè.
En els carrers del voltant de la plaça, ja hi ha enganxats cartells que comuniquen que es tanca l'accés "al públic en general" en aquesta franja horària. En els darrers pregons que s'han fet a la ciutat, a les festes majors de Gràcia i Sants, Colau va ser escridassada.
Imatge: Fotografia d'un cartell en el qual s'avisa del tancament de la plaça Sant Jaume la tarda del 23 de setembre. Jordi Palmer. |
El 23 de setembre (18:30h) es donarà el tret oficial de sortida a la Mercè 2021 amb la lectura del pregó, que enguany anirà a càrrec de Custodia Moreno Rivero (Granada, 1943), líder veïnal i activista que va tenir molt a veure amb la desaparició dels nuclis de barraques del