17A, un crim d’estat? (2): PSOE i PP van pactar blanquejar el crim d’estat de l’11M

 

 

La Comissió d’Investigació de l’11M feta a contracor dels grans partits va ser una veritable caixa de sorpreses, entre altres descobrir que malgrat insultar-se, Zaplana i Rubalcaba es posaven d’acord per tapar qualsevol vergonya

 

 

Zaplana i Rublcaba, amics per sempre per tapar les veritats de l'11M

 

Joan Puig

Dijous 7 març 2024

Publicat el 11-08-2018

La Comissió d’Investigació de  l’11M, una victòria dels partits perifèrics 

 

 

Ni el PP, ni el PSOE ho volien, però van perdre la partida i no van tenir més remei que acceptar una Comissió d’investigació de l’11M. Davant de la clara molèstia que els provocava, van apostar per dos dels seus màxims dirigents, per part del PP, el seu portaveu parlamentari Eduardo Zaplana (avui a la presó per corrupte) i per part del PSOE el seu portaveu i veterà Alfredo Pérez Rubalcaba per tal que la Comissió s’estrallés.

Malgrat que ho van intentar, Zaplana i Rubalcaba no van poder impedir que la Comissió demostrés els greus errors dels responsables policials i la mentida del govern d’Aznar

Els serveis d’intel·ligència i els dirigents policials coneixien el negoci que realitzaven els dos confidents asturians, d’intercanviar dinamita amb diners o drogues. Sabien que la dinamita a Astúries desapareixia de les mines amb una extraordinària facilitat. Sabien que els confidents van vendre dinamita en entorns de la delinqüència musulmana.

La Comissió va descobrir que el cotxe dels confidents amb quasi 200 quilos de dinamita va entrar a Madrid malgrat un control casual de trànsit, totes aquestes deixadeses van ser comprovades i denunciades pels partits petits del Congreso (IU, PNB, CiU, ERC, Xunta, Uxue Barkos)

 

La comissió va demostrar amb fets que el Govern Aznar va mentir des del primer moment per intentar guanyar les eleccions.

 

Vist el drama i els despropòsits, Zaplana i Rubalcaba van pactar d’amagat encobrir tots els desastres possibles.

A l’atenció d’Oriol Junqueras i Marta Rovira

 

 

OPINIÓ

 

 

És ara el moment de recosir la coordinació amb la resta de partits independentistes catalans i les entitats de la societat civil  

 

Joan Puig

 

 

 

 

Apreciats companys. President i Secretaria General d’ERC

Aquest és la proposta d’un veterà militant republicà per recuperar l’autèntica ERC, vist el negatiu resultat de les eleccions municipals i davant la convocatòria d’eleccions al Regne d’Espanya. Amb tota sinceritat i modèstia us proposo el següent, per si ho voleu tenir en consideració.

 

– Reconèixer l’error estratègic d’aquests darrers anys i pactar-ne una de nova, d’estratègia, que posi la independència i la unitat dels actors independentistes al capdavant del partit

 
– Garantir un acord amb Junts a Barcelona, amb l’alcaldia per a en Xavier Trias, i amb l’entrada

19-G: Ni Espanya, ni França: Països Catalans

 

 

Cal recuperar la unitat i l’esperit guanyador de l’octubre del 17 i els partits polítics independentistes no tenen cap excusa per no formar part de la convocatòria ni per escapar-se de participar-hi

 

 

Joan Puig 08/01/2023

 

 

Manifestants convocats per l'ANC lluint rètols de 'Som el 52%' i 'Independència' el 16 de maig a la plaça de Sant Jaume

 

Ha estat possible i l’independentisme ha recuperat la il·lusió. Va començar gent de forma individual, a les xarxes socials, reclamant una resposta al president espanyol, Pedro Sánchez, i al president francès, Emmanuel Macron, per la provocació que significa convocar una cimera francoespanyola a Barcelona, amb la clara pretensió de fer creure al món que el conflicte català ja no existeix.

 

Alay, Albano, Llach, Costa, també el president Puigdemont i molta altra gent, com qui signa aquest editorial, van demanar una acció conjunta, convocada pel màxim nombre d’entitats independentistes, contra dos estats que sempre han carregat contra Catalunya, i especialment de manera ferotge contra la llengua catalana. En aquesta ocasió, a més, la convocatòria és clara per fer-los saber que el conflicte està lluny d’haver-se acabat.

 

El Consell de la República, Òmnium i l’Assemblea han fet possible aquesta convocatòria, que ja compta amb moltes més adhesions, com ara l’AMI i Intersindical i, en ben aviat, en roda de premsa conjunta, ens explicaran amb detall la convocatòria, quedant, però, ben clar que ha de ser

L’independentisme necessita tocar encara més fons.

 

 

OPINIÓ

 

 

La presidència espanyola de la UE del segons semestre de 2023 és una gran oportunitat per tornar a posar el conflicte al cor d’Europa i al món

 

 

Joan Puig 11/12/2022

 

 

 

 

Malgrat que ja fa més de cinc anys que vàrem estar a les portes de la més gran de les victòries en una revolució democràtica a Europa, la voluntat democràtica per assolir una Catalunya independent segueix més viva que mai. El que hi ha, però, és un greu problema de mobilització, que són molts els que et responen que, el dia que això vagi de veritat, ens hi trobarem. I aquesta és la clau: tornar-hi no només de veritat sinó de manera creïble perquè tothom s’hi torni a apuntar.

 

Vam tocar la victòria, Espanya s’ho veia perdut, tal com ho confessen els que van imposar el 155, i pensaven que ho tenien molt fotut. En absolut no s’esperaven l’estora vermella que els va rebre i van quedar gratament sorpresos de les facilitats que van tenir per controlar la Generalitat. Mai no s’ho haurien pensat.

 

La deducció immediata és que l’independentisme encara no ha tocat fons i continuem pel mateix camí de fer pactes impropis de la revolta democràtica de l’octubre de 2017. Cada pacte nou la desvirtua, que a la història mai ningú no ha demanat pactar res amb l’estat repressor, i més en el nostre cas que el regne d’Espanya mai no vol negociar. Vista la resposta

La revolta dels militants de base d’ERC, Junts i la CUP és la solució

 

 

Cal trobar-se i enraonar i, si els líders no en saben o directament no volen, les bases, que no estan sotmeses a ves-a-saber quines motxilles o pactes, poden fer-ho perfectament

 

 

 

Joan Puig 25/09/2022

 

 

 

Imatge d'uns participants a la Via Catalana. Exemple d'unitat

 

Les eleccions municipals se’ls faran molt llargues als partits independentistes. Tots tres partits ho comencen a notar i, malgrat que ara volen centrar-se en els comicis, que seran a finals de maig, el fet de no haver avançat en el projecte independentista, com era preceptiu després de les eleccions al Parlament, els està obrint un meló intern important a l’interior de les seves organitzacions i hi estan trobant actituds passives, desafecció amb els quadres dirigents i pèrdua de militants. Les respectives direccions, però, de tot el que van recollint de la radiografia interna, n’amaguen les dades.

 

Mirant-nos ara des de baix, els militants de base dels tres partits comencen a cansar-se, per no dir a estar-ne tips, de la manca de claredat dels seus respectius partits. Anem un per un. La majoria de militants de la CUP no poden entendre la tornada d’Anna Gabriel via l’Audiència Nacional amb el que suposa de rendició i que contrasta amb el seu discurs de “radicalitat“. La majoria de militants de Junts no entenen que per un costat es denunciï que ERC no avança cap a la independència i, per l’altre,

Els Països Catalans fa anys que paguem la festa dels dirigents espanyols

 

 

O es forja un gran acord o encara serem una colònia extractora d’Espanya durant una bona pila d’anys

 

 

Joan Puig 06/08/2022

 

 

Sánchez i Feijóo

 

Amb les darreres dades publicades, aquest escàndol anual va en augment i mentre des de les estructures de l’estat monàrquic ens roben, ens espien i ens inculquen que només podem viure com a espanyols, els dirigents polítics independentistes continuen embarrancats en discussions banals que l’únic que fan és atiar una absurda guerra civil dins l’independentisme.

 

Tots els partits, sense excepció, ho deixen fer i en cap cas no intervenen per aturar aquesta humiliant degradació. Fa poc, en un brillant article, en Carod-Rovira es preguntava si havíem tocat fons i jo, sincerament, crec que encara no, sobretot veient com perdem el temps amb estèrils baralles sobre temes que ens passen per culpa de no tirar endavant l’acord de govern que establia la creació d’un espai de treball per acordar

El president Pujol ho té molt clar: Només ens queda la independència

 

 

Pujol que acompanyava la frase dient que mai no havia estat independentista, no feia sinó afirmar que, per sortir de la tristesa no hi ha altre recepta que la independència

 

 

Joan Puig 03/07/2022

 

 

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol 07/10/2018

 

 

Aquesta setmana en Josep Cuní va dir adeu al seu programa a la Cadena SER amb una entrevista en profunditat al president Pujol, i el més destacable del que l’expresident va dir són un seguit d’afirmacions en un mateix sentit: “El país està trist”, “El país està desendreçat”, “La política catalana està en crisi”, entre d’altres. I el MHP Pujol té tota la raó del món. Quasi cinc anys després de la victòria democràtica del referèndum de l’1-O, en el moment quan la gent es va creure que seríem independents i amb l’alegria comuna desbordant-se, la gent hagués fet el que calia per implantar la independència.

 

Espanya s’ho veia perdut i va utilitzar la tàctica de la pressió política i les mentides: “atureu i negocieu”, “no proclameu la independència, que seria un error fatal”. I aquesta simple pressió, amanida amb unes amenaces sense cap credibilitat, van desmobilitzar-nos. La ciutadania va fer cas a la classe política i de l’alegria d’aquells moments s’ha passat a la

Que Espanya descolonitzi Ceuta i Melilla i les retorni al Marroc

 

 

Per què no parlar del trist paper d’Espanya a Ceuta i Melilla i la traïció espanyola al dret a l’autodeterminació del poble sahrauí?

 

 

Joan Puig 26/06/2022

 

 

El president del Gobierno, Pedro Sánchez, saludant el rei de Marroc, Mohamed VI | ACN

 

I si passem a l’atac? El govern més progressista de la història ens espia, ens roba més que mai, incompleix tots els acords amb els partits independentistes que formen el govern de Catalunya i, de l’altra part, el govern més independentista de la història veu que no obté cap resposta a les seves demandes i tot s’allarga en el temps fins a l’infinit.

 

Doncs passem a l’atac! Què passaria si el Parlament de Catalunya, amb majoria independentista, aprovés una moció a favor de la descolonització de Ceuta i Melilla i de retornar-les al Marroc? Us imagineu el rebombori que hi hauria i els nervis que provocaria tant en el govern espanyol com a l’oposició? I la reacció a escala mundial? Ara que els EUA i també altres grans potències han donat suport al Marroc, una decisió com aquesta, apostant per un procés de

La gran oportunitat d’ERC

 

 

Els presidents Aragonès i Puigdemont tenen ara una gran oportunitat per tornar a posar l’independentisme al centre del debat polític.

 

 

Joan Puig 19/06/2022

 

 

Puigdemont i Aragonès reunits al Parlament Europeu | ACN

 

 

Fa dies i setmanes que el principal grup de comunicació va escalfant el debat polític explicant els incompliments del govern espanyol amb Catalunya, sobretot en temes d’infraestructures, i com Sánchez converteix la relació amb els republicans en una relació extenuant per al govern Aragonès.

 

Fent una segona lectura més acurada de l’argumentari del Grup Godó, s’esvaeix la sorpresa, ja que se’ls acaba veient el llautó. Avui mateix ja han començat a posar “aigua contaminada” al bon vi i diuen que si les inversions no s’executen, és per culpa dels partits independentistes i, principalment, dels republicans i el seu exèrcit “nimby”. Aquest apel·latiu “nimby” el grup Godó el fa servir per a tots el que van oposar-se a l’ampliació de l’aeroport, o estan en contra de fer altres grans infraestructures, tot gent relacionada amb l’entorn d’ERC.

 

El d’avui a La Vanguardia és un article clarament sectari perquè no parla de les raons per les quals els dos grans partits independentistes continuen entestats a organitzar uns JJOO espanyols, malgrat que la majoria dels militants d’ambdós partits hi estan en contra, o per què ERC no

Ada Colau, l’alcaldessa del CNI

 

 

Anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall.

 

 

Joan Puig 16/05/2022

 

 

 

Ja ha quedat escrit en lletres de la vergonya que l’alcaldessa suposadament més progressista de la història ha estat elegida alcaldessa, per dos cops, gràcies a les clavegueres de l’estat.

 

 

A la primera elecció, el CNI es va inventar un compte corrent a Suïssa de l’alcalde Xavier Trias , que posteriorment es va demostrar fals i inexistent, però que, primer, li va comportar patir un dur assetjament de tot l’entorn dels comuns i avalat per bona part dels grans mitjans catalans amb el Grup Godó al davant i, segon, la pèrdua de les eleccions municipals per uns pocs vots, després d’una bona alcaldia. Ada Colau i els seus se’n van ben aprofitar.

 

 

A les segones eleccions, n’Ada Colau va repetir l’operació de tàcitament aprofitar-se el joc brut del CNI, aquest cop servit en safata de plata, en acceptar sense cap mania els vots de l’extrema dreta d’en Manuel Valls, regalats amb l’única finalitat d’evitar que l’Ernest Margall fos elegit alcalde. El lloc li corresponia democràticament com a cap de la llista més votada i hauria esdevingut el primer alcalde independentista de l’actual democràcia.

 

Així, Ada Colau, la líder del suposat partit més progressista de l’estat, per dues vegades ha estat elegida alcaldessa de la capital de Catalunya de manera fraudulenta. No és gens d’estranyar, doncs, que la mateixa Colau vulgui forçar desesperadament els estatuts del seu partit per tornar-se a presentar-se per tercer cop. Ara seran els vots de Vox els que necessitaria i, si es veiés en la tessitura d’acceptar-los, no tenim gens clar el que acabaria fent.

 

Ada Colau passarà a la història per haver reiteradament utilitzat les clavegueres de l’estat i les males arts de la política per ser alcaldessa de Barcelona: primer, impedint que en Trias tornés a ser alcalde i després evitant que ho fos l’Ernest Maragall.

 

Que senzill seria que l’independentisme aprengués la lliçó d’aquesta doble història! Per esquivar el maquiavèl·lic i fatal joc de les clavegueres de l’estat, ves a saber si una llista unitària fóra la solució, si anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall. Cal fer el que calgui per garantir l’arribada d’un alcalde independentista a la capital de Catalunya i, si els partits independentistes s’hi tornen a optar per separat, pot resultar que n’Ada Colau, per tercera vegada, acabi com a alcaldessa de Barcelona amb la més estrafolària combinació de vots que, en qualsevol cas, haurien d’incloure els de l’extrema dreta de Vox.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.larepublica.cat/opinio/ada-colau-lalcaldessa-del-cni/ 

Què pebrots hi foten el PSC i ERC compartit espai amb V🤢x a la “Feria de Abril” de Barcelona?

 

 

Des d’aquest escrit els reitero als dos partits la demanda que reaccionin i que exigeixin als organitzadors que actuïn amb responsabilitat i expulsin V🤢x de la “Feria de Abril”

 

 

Joan Puig 18/04/2022

 

 

 

 

Es fa difícil d’entendre que a la “Feria de Abril” s’hi enterrin diners públics, quan es tracta d’un negoci d’amics disfressat de folklore andalús, tret de context i barroerament utilitzat per establir una xarxa clientelar al servei dels interessos més impurs del PSC. Recordem que un dels artífexs va ser-ne en Josep M. Sala, condemnat pel cas Filesa, de finançament il·legal del partit. Doncs encara és més difícil de pair que tant el PSC com ERC no exigeixin a la FECAC, l’organitzador de la fira, que en deixi fora l’extrema dreta i violenta de V🤢x que, entre alcohol i altres substàncies, convertirà la Fira en un espai per recaptar fons i captar militància.

 

 

Cal recordar que el cas que va imputar en Francisco Garcia Prieto i el seu equip, vinculat al PSC, encara és obert al jutjat que ho està investigant, un cas que segurament mereixerà obrir una peça separada a partir de les

Aprofitem el moment que el conflicte català ja no existeix per als espanyols

 

 

La gent està emprenyada de veure l’absurda lluita per l’hegemonia autonòmica quan els partits, en el camí cap a l’1-O, se n’havien atipat de dir que la via autonòmica estava exhaurida i que solament quedava l’opció de la independència.

 

 

Joan Puig 10/04/2022

 

 

 

 

La gravetat del brutal error dels partits independentistes de no pactar un full de ruta ha comportat que el conflicte català hagi esdevingut irrellevant i hagi passat d’ocupar pàgines de diaris i minuts de televisió a tot el món a ser ignorat fins i tot per la mateixa premsa nacionalista espanyola.

 

El fet que els dos grans partits independentistes de govern, com són ERC i Junts, només estiguin d’acord en organitzar festes espanyoles, com són els JJOO de 2030 o la Copa Amèrica de vela, ha provocat el més gran dels somriures al govern espanyol. No s’acaben de creure que la repressió i el 155 hagin provocat una derrota tan gran com l’actual.

 

Per acabar-ho d’arreglar, els dos partits de govern estan per signar, amb els del 155, la rendició de la llengua catalana perquè passi a ser una activitat folklòrica més d’aquella reserva índia que La Trinca tan encertadament va anomenar Catalunya. La llàstima és que, quaranta anys després de la mort de

ERC i Junts es barallen, i el PSC ho guanya tot

 

 

"El que cal és assolir la plena independència del regne d’Espanya i aleshores s’hauran guanyat el dret a lluitar per l’hegemonia dins la República Catalana." 

 

Joan Puig 07/04/2022

 

 

El líder d'ERC Oriol Junqueras i el líder de JxCat Carles Puigdemont a Waterloo, a Bèlgica, el 7 de juliol de 2021. (Horitzontal)

 

 

Quasi cinc anys després de la victòria democràtica de l’1-O s’acosten unes eleccions municipals (maig 2023) i malgrat que d’entrada no semblin substancials, haurien d’estar en el full de ruta de totes les entitats de la societat civil i dels partits independentistes.

 

Ho dic perquè si, com sembla ser, els partits polítics les plantegen com unes eleccions municipals més dins del març autonomista, assistirem per segon cop a una guerra fratricida, principalment entre ERC i Junts, de la que el PSC es convertirà en el gran guanyador.

 

N’hi ha que ja frisen albirant aquesta nova guerra a dins de l’independentisme i, de ser així el PSC guanyarà sense baixar de l’autocar. Els socialistes es posaran a l’aparador i, segons vagi, diran que veurien bé pactar amb Junts o amb ERC. Si les direccions dels principals dos partits de l’independentisme no pacten un

En camí d’espanyolitzar Catalunya

 

 

Per tal d’organitzar uns jocs olímpics per al nacionalisme espanyol, l’actual govern autonòmic català ha renunciat que els esportistes catalans puguin participar sota bandera catalana

 

 

Joan Puig 27/03/2022

 

 

 

Sembla que les paraules del president Torra dient que des de l’autonomia no podem avançar cap a la independència són una crua realitat. Tothom sap, començant per la classe política independentista, que la normalització lingüística està lluny d’aconseguir l’objectiu de normalitzar la llengua catalana a l’escola, com semblantment està en decadència en tots els àmbits d’ús. Efectivament, no solament parlem de l’àmbit acadèmic, des de l’escola bressol a la universitat, sinó també de la quotidianitat, quan no ens ofereixen el menú en català o no ens atenen en la llengua del país, per no parlar del cinema o de la injustícia espanyola. Una prova més d’aquest deteriorament és l’ús que en fa en Gabriel Rufián, de la llengua catalana: gairebé sempre parla en castellà, tot sigui, com diu ell, per arribar a més gent. De fet, el que demostra aquesta actitud és que el model ha fracassat.

 

I és que incomplir la llei, en tot el que respecta a la llengua catalana i als drets lingüístics dels catalans, no comporta cap problema per a l’infractor. La millor demostració és veure el govern més independentista de la història (i el més republicà, ja que, en aquest cas, es mostra més proper a la República francesa) incompleix les resolucions del Parlament de Catalunya quan els diu que en les rodes de premsa de Govern no repeteixin les respostes en castellà, que no facin de “traductors”, i ells continuen fent-ho passant de l’òrgan legislatiu. Com volen que la gent se’ls creguin i els facin cas quan els demanen de ser fidels a la llengua. Com es pot demanar fermesa en l’ús de la llengua, a l’escola i on sigui, si la gent va veure com, en el judici polític al Tribunal Suprem, els represaliats van renunciar a la llengua catalana començant pel