La taca d’oli

 

 

OPINIÓ

 

 

"Illa no és només un espanyol nascut a Catalunya que odia el seu país i la llengua que parla; és un representant de l’espanyolisme més agressiu"

 

 

Ramon Cotarelo 
21/11/2024 20:04

 

Dins la seva silenciosa, però pertinaç, lluita contra la catalanitat, Illa ha inaugurat la fira de l’oli de Jaén a Catalunya i tot l’independentisme ha omplert de jeremiades les xarxes. Les mateixes xarxes que els seus amics i clients dels mitjans de comunicació tradicionals volen tancar per raons indecentment corporatives; és a dir, perquè els estan deixant sense feina.

El president tenia amagada la seva indestructible espanyolitat, amb la mateixa cura que l’emperador Julià el seu paganisme. Un cop proclamat president, lliure de compromisos, pot manifestar el seu tarannà: exerceix de cortesà assidu als actes del rei; frisa per fer les Espanyes explicant que Catalunya és una d’elles; una més. L’acció del seu govern relega a segon pla tot el que és català, des de la llengua que empra en les seves relacions amb els administrats, fins al simbolisme dels adorns de carrer.

Tot i això, cap d’aquests desaires ha suscitat tanta indignació com la promoció d’oli de la competència. Les ofenses a la simbologia catalana es podien passar per alt. No, en canvi, l’atac al compte de resultats. Tanmateix, estava clar des de l’inici, que l’anticatalanisme d’Illa no seria merament simbòlic, sinó que

En camí d’espanyolitzar Catalunya

 

 

Per tal d’organitzar uns jocs olímpics per al nacionalisme espanyol, l’actual govern autonòmic català ha renunciat que els esportistes catalans puguin participar sota bandera catalana

 

 

Joan Puig 27/03/2022

 

 

 

Sembla que les paraules del president Torra dient que des de l’autonomia no podem avançar cap a la independència són una crua realitat. Tothom sap, començant per la classe política independentista, que la normalització lingüística està lluny d’aconseguir l’objectiu de normalitzar la llengua catalana a l’escola, com semblantment està en decadència en tots els àmbits d’ús. Efectivament, no solament parlem de l’àmbit acadèmic, des de l’escola bressol a la universitat, sinó també de la quotidianitat, quan no ens ofereixen el menú en català o no ens atenen en la llengua del país, per no parlar del cinema o de la injustícia espanyola. Una prova més d’aquest deteriorament és l’ús que en fa en Gabriel Rufián, de la llengua catalana: gairebé sempre parla en castellà, tot sigui, com diu ell, per arribar a més gent. De fet, el que demostra aquesta actitud és que el model ha fracassat.

 

I és que incomplir la llei, en tot el que respecta a la llengua catalana i als drets lingüístics dels catalans, no comporta cap problema per a l’infractor. La millor demostració és veure el govern més independentista de la història (i el més republicà, ja que, en aquest cas, es mostra més proper a la República francesa) incompleix les resolucions del Parlament de Catalunya quan els diu que en les rodes de premsa de Govern no repeteixin les respostes en castellà, que no facin de “traductors”, i ells continuen fent-ho passant de l’òrgan legislatiu. Com volen que la gent se’ls creguin i els facin cas quan els demanen de ser fidels a la llengua. Com es pot demanar fermesa en l’ús de la llengua, a l’escola i on sigui, si la gent va veure com, en el judici polític al Tribunal Suprem, els represaliats van renunciar a la llengua catalana començant pel