No sabem manar

 

 

OPINIÓ

 

 

"Mai ningú no pot comandar res amb eficàcia res amb un posat erràtic i poruc. Ni inspira confiança als seus ni respecte a l’enemic"

 

 

 

 

Santiago Espot
23/01/2023 20:31

 

 

Tot veient la cimera francoespanyola de la setmana passada a Barcelona, vaig recordar unes paraules escrites per en Rovira i Virgili fa una pila d’anys referents al capteniment de la majoria dels nostres polítics davant el poder de l’ocupant: “Com se’ls veu el costum de donar excuses, de fer acataments i genuflexions, d’abaixar el cap i de mirar a terra! Com se’ls endevina l’esperit de servents domèstics en les reiterades i innecessàries protestes d’afecte i de fidelitat al senyor”

 

Quan hom veu la imatge que va donar el govern de Catalunya davant Sánchez i Macron, les paraules del que fou un notable dirigent i periodista de l’època de la Generalitat republicana són una sentència inapel·lable. Segons diuen els mitjans d’informació, Pere Aragonès va pactar amb la Moncloa el contingut de les paraules dels seus vint segons amb el president de la república francesa. És en aquest moment quan penso en la figura del masover. L’amo (Sánchez) arriba al mas (Catalunya) amb un convidat de luxe (Macron) i el presenta amb l’aire de dir

La quimera de l’estabilitat

 

 

OPINIÓ

 

"La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no toca"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
01/11/2022 20:20 

 

 

 

 

Quina és l’ambició de qualsevol govern, el seu anhel, fins i tot la seva dèria? L’estabilitat. El fet de persistir en el ser, que diria un filòsof. L’estabilitat per tenir temps d’aplicar el seu programa, les seves polítiques, que ens duran a la societat del futur, el temps del verb que els polítics volen sempre “conquerir” o “guanyar”. Com si no hagués de venir amb polítics o sense. Ells viuen sempre en el futur, són els seus àngels anunciadors. No volen saber res del passat; si de cas, que cal passar pàgina. El passat és la foscor. La frase ja no és “després de mi, el diluvi”, sinó “abans de mi, el diluvi”. Ara fruïm de temps secans, temps d’estabilitat.

 

És el contingut del discurs permanent del MHP Aragonès, ara que ja no és oficiant de la revolució de l'”Espanya ens roba”. Estabilitat, estimats i estimades: cal complir les promeses electorals. És veritat que una d’aquestes, la de “culminar la independència” fa una mica de nosa, però es pot amagar darrere un fotimer de polítiques públiques que faran el delit de la gent: una Catalunya més democràtica, més verda, més feminista i més socialment justa al costat de la gent. És la jaculatòria ritual de totes les compareixences de membres del govern, que semblen un grup d’Hare Krishna.

 

La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no

“Votar contra ells”

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si repassem una mica la història, veurem que quan les batusses entre nosaltres adquireixen una especial virulència, sempre és Espanya qui en surt reforçada"

 

 

Santiago Espot
03/10/2022 20:39

 

 

 

El títol de l’article no és meu. Sorgeix d’una conversa amb un bon amic sobre la situació actual de pati d’escola de la política catalana i, especialment, del govern d’Esquerra i Junts. Tot d’una m’afirma contundent: “voldria poder votar contra ells”. El seu to és una barreja de ràbia i frustració. Quan penjo el telèfon no puc evitar pensar quanta gent com ell té la mateixa intenció. En seran pocs, en seran molts? El futur polític immediat de Catalunya podria dependre de la resposta a aquesta pregunta. Però tinc la impressió que cada vegada són més els compatriotes amb un sentiment de menyspreu absolut cap als seus dirigents.

 

Va fent forat la sensació que, amb aquests polítics que porten les rengles del país, no hi ha res a fer. Eren molts els que, en els darrers anys dos o tres anys, hi veien mediocritat, frivolitat i simple especulació electoral entre les seves principals característiques. Amb tot, existia una mena de pacte col.lectiu per tal de fer els ulls grossos i no posar bastons a les rodes. El fet important era la creació d’un estat independent. L’objectiu per damunt de les misèries de l’oficialitat, creien amb bona fe una majoria de la nostra gent.

 

Tot aquest paradigma va esclatar a partir de la darrera diada. Els cartells de la manifestació eren majoritàriament contra

Editorial Vicent Partal : Junts es juga la credibilitat que li queda

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Si finalment s'imposa el sí, la credibilitat de qualsevol amenaça que puga fer Junts en el futur es reduirà a cendra 

 

 

 

 

Vicent Partal

03.10.2022 - 21:40

 

 

Junts per Catalunya va fer pública ahir la pregunta que adreçarà als militants, que seran cridats a votar sobre la crisi oberta al govern. És una pregunta que, tal com l’han presentada, té diverses interpretacions possibles. El text introductori sembla anar en la línia d’anar-se’n, tot i que estranyament no fa cap referència, per exemple, a la destitució de Jordi Puigneró. Però, després, la pregunta concreta sembla pensada per a recomanar de quedar-se. En primer lloc, perquè és això que demana: si cal continuar al govern; no si cal anar-se’n. I després perquè s’hi introdueix una tercera opció, el vot en blanc, que a primer cop d’ull sembla destinada a afeblir i separar el vot negatiu.

 

Alhora hem vist que el sector més convergent ha fet pressió en la línia de quedar-se. Per exemple, les amenaces de Xavier Trias, que ara mateix és imprescindible per a Junts; o la decisió de la consellera Alsina d’afiliar-se al partit per defensar la continuïtat en el govern.

 

Per a Junts, el problema real és que s’ho juga tot en un cul-de-sac on s’ha ficat tot sol. Aquesta crisi dura d’ençà del 29 d’agost i avui és 4 d’octubre. Tal com va dir molt eloqüentment Jordi Turull ahir en la conferència de premsa, Esquerra Republicana no tan sols no ha fet ni un sol pas per

Junts o el pànic a les urnes

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (327) 

 

 

 

 Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 4 d'octubre de 2022. 08:47
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

La direcció de Junts per Catalunya té pànic del què pugui passar a la propera consulta dels dies 6 i 7 d’octubre. I és que moltes persones del partit poden perdre la feina en l’actual context de crisi del gas i dels aliments. Entre tres-centes i cinc-centes famílies, segons les estimacions internes, depenen dels sous que s’ingressen gràcies a la col·locació dins la Generalitat autonòmica. Però, el que és encara més greu, és que sense aquesta font de finançament inconfessable però vital, un partit de masses com Junts avui no és financerament viable. Més encara quan ha de mantenir-se alerta, permanentment enfrontat al partit siamès que ja ha decidit governar contra els seus compromisos públics, Esquerra Republicana. El partit a l’altra banda del mirall està militaritzat i domina la immensa majoria dels mitjans de comunicació públics i privats. I ha decidit continuar endavant sense mirar el que deixa al darrere, com Lot, salvant-se de la destrucció de Sodoma i Gomorra, que és així com veuen l’actual política catalana.

 

Si Junts tingués confiança en les seves bases avui no estaria paralitzat per la paüra, no actuaria de manera desesperada i encongida. Encara que algunes fonts interessades diuen que els partidaris de Laura Borràs i de Carles Puigdemont són partidaris d’abandonar el govern de coalició, no sembla lògic que ho puguin acabar materialitzant i alhora, mantenir l’acord de govern amb el PSC-PSOE a la Diputació de Barcelona, una altra font indispensable de finançament partidari. Si la direcció actual de Junts confiés, de veritat, de veritat de la bona, en les

Les trucades del 3-O i per què es va desactivar l’acampada

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

Durant l'aturada general d'ara fa cinc anys es va proposar una acampada per ocupar els carrers, però finalment es va desactivar 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

03.10.2022 - 18:57

Actualització: 03.10.2022 - 19:58  

 

 

 

Poc després de les nou del vespre, quan feia poc que Felipe VI havia comparegut per justificar la repressió contra el poble català, Mireia Boya i Antonio Baños baixaven per la Via Laietana de Barcelona, on encara quedaven força manifestants que havien estat tot el dia al carrer protestant contra la violència policíaca del referèndum. Els demanaven que se n’anessin cap a la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia, on hi havia convocada a partir d’aquell vespre mateix una acampada amb una hora de començament, les nou, però sense hora d’acabament. La convocatòria, formalment, va anar a càrrec de la plataforma Universitats per la República, que durant aquella tardor havia tingut un paper fonamental a l’hora de mobilitzar els estudiants en defensa del referèndum. Era el missatge que es transmetia aquell vespre després del discurs del rei espanyol: que la gent se n’anés de la Via Laietana i que es concentrés al punt acordat per a l’acampada. Però quan tot just es plantaven les primeres tendes, quan Baños i Boya encara eren a la Via Laietana, amb megàfon a la mà, l’ex-diputada de la CUP va rebre una trucada que donava l’ordre de desconvocar l’acampada. Així ho relatava Baños en aquesta entrevista. Aquell vespre hi va haver unes quantes trucades per a desactivar la mobilització que havia de canalitzar i mantenir l’enorme força d’aquella jornada de protesta. I quan el parlament encara tenia pendent d’aplicar, d’acord amb la llei del referèndum, el resultat del Primer d’Octubre.

 

Fou una convocatòria improvisada. Relativament improvisada.

 Perquè va implicar molta gent i diverses entitats. La idea va sorgir a Òmnium, a migdia, quan ja es veia de feia estona l’enorme impacte d’aquella jornada de vaga general. Cap a la

La pregunta de Junts als militants inclou un preàmbul que ha atiat el debat

 

 

CRISI AL GOVERN

 

 

Junts preguntarà a les bases: "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?"

 

 

 

 

 

Marta Lasalas
Barcelona. Dilluns, 3 d'octubre de 2022. 15:01
Actualitzat: Dilluns, 3 d'octubre de 2022. 15:12
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

Junts ha dirimit en una reunió molt més breu que la de dijous passat la pregunta que plantejarà a la militància dijous i divendres vinent sobre la seva continuïtat al Govern. Això no obstant, la redacció de la qüestió que es planteja a les bases tampoc no ha estat fàcil. Finalment, abans de quarts de tres de la tarda, l'executiva ha aixecat la reunió després d'haver pactat el text d'una pregunta directa precedida per un preàmbul en què recorda els incompliments d'ERC sobre l'acord de legislatura i la resposta del president, Pere Aragonès, a les exigències de Junts. Tot seguit pregunta sobre la continuïtat al Govern: "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?"

 

El debat al voltant de la pregunta s'ha dividit entre els qui apostaven per una introducció més contundent denunciant incompliments d'ERC i els qui defensaven una redacció més plana, en què es limités a descriure la situació.

 

Finalment, s'ha apostat per un preàmbul més descriptiu, en què es recorden les exigències aprovades pel darrer congrés de Junts en relació al pacte de legislatura i la resposta del president als tres punts clau que se li han plantejat sobre

La direcció de Junts no gosa anunciar encara el trencament del govern

 

 

PAÍS - PRINCIPAT 

El partit exposa la posició que ha adoptat l'executiva nacional després que el president Aragonès destituís el vice-president del govern, Jordi Puigneró 

 

 

 

 

 

Redacció

29.09.2022 - 19:59

Actualització: 29.09.2022 - 20:25

 

 

Junts per Catalunya farà una consulta interna a la militància la setmana que ve per a decidir si ha d’abandonar el govern. Dilluns hi haurà la formulació de la pregunta, dirigida als afiliats. La consulta sobre la continuïtat del govern serà el 6 i 7 d’octubre. A més, segons que han explicat la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, també donen dos dies a Aragonès perquè rectifiqui la decisió abans de consultar-ho a la militància.

 

Els membres de l’executiva nacional de Junts per Catalunya han mantingut una llarga reunió el dia d’avui per a debatre sobre la decisió del president de Catalunya, Pere Aragonès,

Editorial Vicent Partal : Un govern liquidat, disset dies després de l’Onze de Setembre

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

 

El projecte d’agafar cínicament el 52% dels vots per formar govern però no per acostar-nos a la independència és pràcticament liquidat 

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

28.09.2022 - 23:10

Actualització: 29.09.2022 - 07:36

 

 

 

Les vint-i-quatre hores passades des que Junts va reclamar al parlament que el president Aragonès se sotmetés a una moció de confiança ens han retornat, als periodistes, a aquella època mítica del Dragon Khan. Tot el dia d’ahir, com aleshores, ningú no sabia si el govern continuaria o no, si continuaria amb el format actual o hi hauria un canvi d’aliances, o si es convocarien eleccions. Fins i tot en algun moment no sabíem ni tan sols si les reunions que es feien es feien de debò o no.

 

Finalment el president Aragonès ha decidit de destituir el vice-president Jordi Puigneró, una maniobra que costa molt d’imaginar que puga ajudar de cap manera a millorar la cohesió del govern, però no s’ha atrevit a destituir els altres consellers de Junts. Amb aquesta decisió, la urgència concreta d’aquest dimecres

Claredat

 

 

OPINIÓ

 

 

  Bernat Dedéu
Barcelona. Dijous, 29 de setembre de 2022. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

Durant aquests darrers dies, a casa hem gaudit de valent llegint i escoltant com el periodisme processista pintava la victòria de Giorgia Meloni a Itàlia com la revinguda del mateix Mussolini en carn i ossos, prèvia a l’inexorable escampall del feixisme per tot Europa. El fet no només certificava que la nostra classe plomaire és més aviat justeta (o que, en tot cas, va fer campana a la classe d’introducció al feixisme), sinó que palesava a la perfecció com els líders de l’esquerrovergència s’arraparan a la bambolina de qualsevol fantasma totalitari per disfressar l’olla de cinisme que enfanga la política del país. 

Catalunya no ofereix gaire cosa nova, i l’operació ja va passar amb Vox a les darreres eleccions a la Generalitat, però no hi ha res que es repeteixi de la mateixa forma i resulta entendridor veure com la partitocràcia indepe ha celebrat l’arribada de Meloni per continuar amagant-se.

 

A banda d’això, el que fa petar de riure és comprovar com la generació de periodistes i opinadors que duen lustres empassant-se les mentides de Puigdemont i Junqueras ara es

Catalunya, entre dos presidents incapaços

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (326)

 

 

  Jordi Galves
Barcelona. Dijous, 29 de setembre de 2022. 07:39
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

Sembla que Carles Puigdemont s’hagi despertat d’un son molt llarg i que ara es recordi de nosaltres. Sí, nosaltres encara som aquí, hola, president, ja ho podeu veure, sí, ’nar fent com podem. Fou venturós el Gran Carles perquè encarnà la dignitat de la Generalitat rebel, coratjós, esmunyint-se una vegada i una altra de Mòrdor, del Xèrif de Nottingham, de l’Estrella de la Mort, de la Guàrdia Civil. Fou Serrallonga i també Carrasclet. Però com que la distància és l’oblit, i encara més en l’Europa de les noves tecnologies, dels grans invents del professor Puigneró de Copenhaguen, després de cinc anys clavats del Primer d’octubre, Carles el Gran ja no és qui havia estat. Ha quedat deixatat en Carles l’Absent, en Carles l’Inconstant, l’Empetitit, el Distret. El Mut. 

 

Cap polític en tota la història de Catalunya ha dilapidat com ell el prestigi, el respecte i, sobretot, la tirada electoral. Ningú ha estat tan estimat. Clara Ponsatí, qui no li és precisament enemiga, ha explicat en un llibre de memòries la notable habilitat psicològica que té Fuigdemont en fugues i abruptes desaparicions. La veritat és que el president legítim va demanar que el votéssim per poder tornar, però al final no va tornar pas. Es va estimar més despullar-se de la legitimitat i acceptà que

L’única claredat d’Aragonès està en la seva genuflexió davant de l’Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

"Aquesta maniobra d’Esquerra és l’enèsima confirmació que, lluny d’estar compromesos amb la independència, ho estan amb la unitat d’Espanya"

 

 

 

Pilar Carracelas

28/09/2022 21:23 

 

 

 

No és cap novetat que els partits polítics dits independentistes donen més legitimitat a l’Estat i a la violència policial que el va intentar (sense èxit) salvaguardar l’1 d’octubre de 2022 que als vots que es van emetre aquell dia a favor de la independència. L’última mostra n’és la proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de consensuar una Llei de Claredat a la quebequesa, cosa que han aplaudit només els Comuns, i això perquè estem a mitja legislatura a Espanya; si això fos un escull per tornar a reeditar un govern amb els socialistes a Madrid, ja ni tan sols ells hi donarien suport.

 

Bàsicament el que diu la Llei de Claredat és que el parlament federal canadenc té el poder de determinar posteriorment a un referèndum si la qüestió era prou clara i si la majoria obtinguda era suficient, és a dir,

L'acord de claredat neix mort

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 22:41
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 23:14
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

Sense suports a Madrid i tampoc a Catalunya. Així de dur és el camí que té al davant la proposta estrella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en la seva intervenció inicial al Parlament en el marc del debat de política general va proposar un acord de claredat per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, en línia amb el que es va aprovar al Canadà l'any 2000 després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Amb una velocitat inusitada, encara no havia passat una hora quan La Moncloa tirava per terra qualsevol possibilitat que hi hagués un camí transitable per a Aragonès en aquesta direcció. No va fer falta que sortissin el PP, Vox i Ciutadans, ja que la partida, almenys en aquesta fase, s'havia acabat. A Catalunya va passar un altre tant: només els comuns li van donar un cert suport, condicionat que hi hagués un consens més ampli i, com és obvi, que aconseguís el suport de Junts per Catalunya de què manca.

 

Malgrat que Aragonès, amb mentalitat de corredor de fons, es va mostrar disposat a perseverar en la seva proposta i seguir un camí similar al de la taula del diàleg —sense avenços en l'amnistia i el referèndum— el temps que fes falta, els presagis no poden ser optimistes. Com tampoc no ho van ser en el

Borràs: “Si ERC no compleix l’acord, per què no surt del Govern?”

 

 

GOVERN

 

 

La presidenta de Junts recrimina que Aragonès no enviés la proposta per un acord de claredat fins "hores abans" del debat de política general

 

La presidenta de Junts, Laura Borràs, durant una entrevista a l'ACN | ACN

Redacció
28/09/2022 15:06 

 

 

 

La presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, constata que hi ha “una erosió” de la confiança amb els socis de Govern, però no aclareix si Junts farà el pas i trencarà amb l’executiu de Pere Aragonès. De fet, en una entrevista a l’ACN, Borràs es pregunta que si és ERC que “no està complint els compromisos”, per què no és Esquerra qui surt del Govern. En aquesta línia, la presidenta de Junts demana al president de la Generalitat “lideratge, generositat i responsabilitat” i assenyala que “no prestigia les institucions” que vulgui “imposar” la seva estratègia. Durant l’entrevista, Borràs ha recriminat a Aragonès que no donés a conèixer la proposta per un acord de claredat fins “hores abans” del debat de política general de dimarts al Parlament.

 

Després que el president de l’executiu anunciés aquesta proposta durant el debat de política general, Junts no va avisar Aragonès que ells posarien sobre la taula la petició d’una qüestió de confiança. Durant la intervenció del partit, el portaveu al Parlament, Albert Batet, amenaçava en fer efectiva aquesta demanda si el president no dona

La revolta dels militants de base d’ERC, Junts i la CUP és la solució

 

 

Cal trobar-se i enraonar i, si els líders no en saben o directament no volen, les bases, que no estan sotmeses a ves-a-saber quines motxilles o pactes, poden fer-ho perfectament

 

 

 

Joan Puig 25/09/2022

 

 

 

Imatge d'uns participants a la Via Catalana. Exemple d'unitat

 

Les eleccions municipals se’ls faran molt llargues als partits independentistes. Tots tres partits ho comencen a notar i, malgrat que ara volen centrar-se en els comicis, que seran a finals de maig, el fet de no haver avançat en el projecte independentista, com era preceptiu després de les eleccions al Parlament, els està obrint un meló intern important a l’interior de les seves organitzacions i hi estan trobant actituds passives, desafecció amb els quadres dirigents i pèrdua de militants. Les respectives direccions, però, de tot el que van recollint de la radiografia interna, n’amaguen les dades.

 

Mirant-nos ara des de baix, els militants de base dels tres partits comencen a cansar-se, per no dir a estar-ne tips, de la manca de claredat dels seus respectius partits. Anem un per un. La majoria de militants de la CUP no poden entendre la tornada d’Anna Gabriel via l’Audiència Nacional amb el que suposa de rendició i que contrasta amb el seu discurs de “radicalitat“. La majoria de militants de Junts no entenen que per un costat es denunciï que ERC no avança cap a la independència i, per l’altre,

Ribot, en plena vaga de fam, carrega contra l’actuació del Govern davant la sentència del 25%: “Prou d’abaixar el cap”

 

 

El membre de l’Assemblea de Representants del Consell denuncia la submissió del Govern en les mesures d’un jutge espanyol: “Imposa l’educació als nostres fills i filles, on s’ha vist això?”

 

 

Redacció 30/05/2022

 

 

 

 

El membre de l’Assemblea de Representants del Consell per la República i de Junts, Salvador Ribot, va iniciar una vaga de fam aquest divendres i, avui a través d’un manifest, ha carregat contra l’actuació del Govern davant la sentència del 25% de castellà: “La submissió del govern autonòmic davant del requeriment d’un jutge espanyol (…) on s’ha vist això?”, es pregunta.

 

El membre de Junts denuncia que un jutge tingui la potestat d’imposar mesures cautelars a l’educació dels “nostres fills i filles en l’estat més democràtic de la història”. En aquesta línia, també ha carregat contra l’acord del català impulsat per

Editorial Vicent Partal : Una conxorxa de quatre partits que no és cap acord favorable al català

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Aquest acord és una pantomima perquè tothom sap que no protegirà la llengua catalana de l'ofensiva judicial 

 

 

Vicent Partal

24.05.2022 - 21:40

Actualització: 25.05.2022 - 08:45 

 

 

 

 

 

Finalment, el PSC, Esquerra Republicana, Junts i els comuns han presentat això que ells afirmen que és un acord a favor de mantenir la immersió lingüística a l’escola. Que no ho és. A tot estirar, i en tot cas, tenim davant una conxorxa de quatre partits que, probablement per raons i interessos diversos, es posen d’acord a reaccionar a l’ofensiva judicial contra la llengua fent una cosa tan buida que permet que dos diguen que s’ha esquivat la sentència del 25% i s’ha salvat el català; que un altre diga que s’ha complert la sentència i s’ha salvat l’espanyol; i que el quart no diga res que siga prou intel·ligible.

 

Lamentablement, aquest acord presentat ahir és un mal acord, en molts aspectes.

 

–És dolent per a la llengua catalana, perquè rebenta de manera definitiva el marc legal que permetia la immersió, ni que fos sobre el paper.

 

–Ho és també, i això és molt més important encara, perquè trenca la tradició històrica de més de cent deu anys del catalanisme de considerar la llengua catalana com a llengua del país, l’única que defineix el país i que mereix ser considerada com a tal. Mai, ni en les situacions més dures –i mira que se n’han viscudes de molt més dures–, el

En camí d’espanyolitzar Catalunya

 

 

Per tal d’organitzar uns jocs olímpics per al nacionalisme espanyol, l’actual govern autonòmic català ha renunciat que els esportistes catalans puguin participar sota bandera catalana

 

 

Joan Puig 27/03/2022

 

 

 

Sembla que les paraules del president Torra dient que des de l’autonomia no podem avançar cap a la independència són una crua realitat. Tothom sap, començant per la classe política independentista, que la normalització lingüística està lluny d’aconseguir l’objectiu de normalitzar la llengua catalana a l’escola, com semblantment està en decadència en tots els àmbits d’ús. Efectivament, no solament parlem de l’àmbit acadèmic, des de l’escola bressol a la universitat, sinó també de la quotidianitat, quan no ens ofereixen el menú en català o no ens atenen en la llengua del país, per no parlar del cinema o de la injustícia espanyola. Una prova més d’aquest deteriorament és l’ús que en fa en Gabriel Rufián, de la llengua catalana: gairebé sempre parla en castellà, tot sigui, com diu ell, per arribar a més gent. De fet, el que demostra aquesta actitud és que el model ha fracassat.

 

I és que incomplir la llei, en tot el que respecta a la llengua catalana i als drets lingüístics dels catalans, no comporta cap problema per a l’infractor. La millor demostració és veure el govern més independentista de la història (i el més republicà, ja que, en aquest cas, es mostra més proper a la República francesa) incompleix les resolucions del Parlament de Catalunya quan els diu que en les rodes de premsa de Govern no repeteixin les respostes en castellà, que no facin de “traductors”, i ells continuen fent-ho passant de l’òrgan legislatiu. Com volen que la gent se’ls creguin i els facin cas quan els demanen de ser fidels a la llengua. Com es pot demanar fermesa en l’ús de la llengua, a l’escola i on sigui, si la gent va veure com, en el judici polític al Tribunal Suprem, els represaliats van renunciar a la llengua catalana començant pel

[VÍDEO] Biel Mesquida: “Fora victimisme! Justícia! Fora polítics venuts! Valor! Fora por! Acció!”

 

 

CULTURA - LLETRES

 

 

Us oferim en vídeo i en text el discurs que l’escriptor va pronunciar ahir durant l’acte de lliurament del premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català  

 

L'escriptor Biel Mesquida. Fotografies: Albert Salamé.

Per: Redacció

15.09.2021  22:13

 

 

Biel Mesquida ha gaudit del premi Trajectòria que ahir li va atorgar la Setmana del Llibre en Català. N’ha gaudit i l’ha compartit amb entusiasme. Perquè un premi pren el valor que li atorga en primera instància el guardonat. Biel Mesquida ha sentit i expandit i difós i valorat aquest premi. Per això, enguany el premi Trajectòria ha guanyat valor. A Biel Mesquida el premi també l’ha honorat, perquè l’ha convertit en un home més públic i conegut, ni que sigui uns dies. Una presència pública que a voltes l’ha reduït a un parell de clixés, que ell ha refusat amb tota la força, perquè Biel Mesquida per sobre de tot és un home lliure, lliure d’encotillaments, de capelletes, de tòpics.

 

Sempre sorprenent, sempre frondós en les paraules, sempre barroc, sempre elegant i sempre perillós per als convencionals i porucs, per als sectaris, per als polítics acomodaticis també. I tot això ho va demostrar ahir en el discurs –que ara us oferim– que va llegir davant una

Jocs de taula

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si la taula no dóna resultats, el més radical dels aliats, JxC haurà d'aprofitar els preparatius previs i implementar la unilateralitat que predica"

 

 

Ramon Cotarelo

 

 

 

Ramón Cotarelo 

14/09/2021 9:15 pm   

 

 

Els adversaris de la taula de diàleg es divideixen en dos grups: els que creuen que no serveix per a res i el que creuen que no servirà per a res. Hi ha una diferència temporal més decisiva del que sembla. Els primers, bàsicament extraparlamentaris, pensen que la taula malgrat el seu nou i flamant rebateig com a “taula de negociació” no és més que una excusa, un parany, una trampa per endarrerir la independència per dos, quatre, deu, vint anys. Curt: mai. El que correspon, doncs, és plantejar la unilateralitat ja. Els segons, bàsicament els partits, els dos aliats al govern, donen a la taula un marge de dos anys per si de cas, contra tota expectativa, servís per a alguna cosa.

 

I aquí apareix una nova divisió. ERC dedicarà tots els seus esforços a fer productiva la taula. JxC respectarà el termini amb més escepticisme. Mentrestant proposa anar per feina, parant el terreny mitjançant la confrontació intel·ligent. Es tracta, de no tancar portes, però seguir