OPINIÓ
"Si la taula no dóna resultats, el més radical dels aliats, JxC haurà d'aprofitar els preparatius previs i implementar la unilateralitat que predica"
 |
| Ramon Cotarelo |
Els adversaris de la taula de diàleg es divideixen en dos grups: els que creuen que no serveix per a res i el que creuen que no servirà per a res. Hi ha una diferència temporal més decisiva del que sembla. Els primers, bàsicament extraparlamentaris, pensen que la taula malgrat el seu nou i flamant rebateig com a “taula de negociació” no és més que una excusa, un parany, una trampa per endarrerir la independència per dos, quatre, deu, vint anys. Curt: mai. El que correspon, doncs, és plantejar la unilateralitat ja. Els segons, bàsicament els partits, els dos aliats al govern, donen a la taula un marge de dos anys per si de cas, contra tota expectativa, servís per a alguna cosa.
I aquí apareix una nova divisió. ERC dedicarà tots els seus esforços a fer productiva la taula. JxC respectarà el termini amb més escepticisme. Mentrestant proposa anar per feina, parant el terreny mitjançant la confrontació intel·ligent. Es tracta, de no tancar portes, però seguir
