Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de març de 2020

El govern català no pot ser ni un dia més ‘còmplice per consentiment’. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL






«La primera responsabilitat del govern de Catalunya és defensar tots els ciutadans de Catalunya al preu que siga, no pas defensar l'estatus de la Generalitat» 














Per: Vicent Partal

26.03.2020  21:50




El govern espanyol sembla que no autoritza l’enduriment de les condicions del confinament d’Igualada i les poblacions de la conca d’Òdena –i dic ‘sembla’, perquè el caos en la gestió de la Moncloa ja ha arribat a tal punt que el govern català assegura no saber del tot què en diu l’autoridad competente



En la conferència de premsa d’ahir el conseller Buch va ser molt contundent. Va demanar en veu alta per què el govern espanyol ‘no accepta les mesures més dures, que segur que seran més dràstiques però que a la vegada seran més efectives que les que pren ara mateix el gobierno de Espanya. Aquesta és la pregunta que ens hem de fer, aquesta és la pregunta que ens fem’.



N’hi ha, però, una altra, de pregunta possible, una pregunta a fer no pas al govern espanyol sinó al govern català:

divendres, 20 de març de 2020

Els militars espanyols val més que no ens parlen de valors…Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL






«És increïble que en un moment tan greu com l'actual el govern espanyol es dedique a fer anuncis publicitaris en lloc de prendre les decisions sanitàries que caldria per a salvar les vides de la gent» 




 











Per: Vicent Partal

19.03.2020  21:45




Les compareixences de premsa del govern espanyol són cada dia més indignants. En la d’ahir el protagonisme va ser del cap de l’estat major de la defensa, Miguel Ángel Villarroya. En aquella hora a Madrid ja moria per la Covid-19 una persona cada quinze minuts i, mentrestant, la compareixença de premsa oficial del govern espanyol, en compte d’ocupar-se del gravíssim problema sanitari que vivim, va esdevenir una apologia del militarisme, completament fora de lloc.



Villaroya és un català nascut al Montsià que mentre Franco agonitzava va decidir d’incorporar-se a l’exèrcit espanyol, concretament a l’acadèmia de l’aire. Una decisió que explica quina mena de persona és, especialment davant tots els qui encara podem recordar l’ambient que es vivia aquells anys i la imatge i la realitat d’aquell exèrcit. Amb els anys aquest general ha anat escalant fins que ara fa dos mesos el govern socialista el nomenà màxim responsable militar. I en virtut d’aquesta posició apareix en les conferències de premsa.




En la intervenció d’ahir, ho transcric de manera literal, Villaroya va dir, sense gens ni mica de vergonya, que la lluita contra el coronavirus ‘és una guerra de tots els espanyols’ i va arribar a afirmar:

dilluns, 16 de març de 2020

El virus de la Corona



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Diumenge, 15 de març de 2020


















La greu situació de salut pública que viu Espanya pel coronavirus, en part amplificada per la negligència del govern de Pedro Sánchez a adoptar des del primer moment dràstiques mesures com se li demanava, per exemple, des de Catalunya, no ha de tapar el que, sens dubte, és una notícia d'abast internacional i que compromet molt seriosament la monarquia espanyola.


El rei Felip VI ha reconegut a través d'un comunicat de la Casa Reial que tenia coneixement des de fa temps, al menys més d'un any, dels comptes offshore del seu pare a l'estranger, acumulades amb total impunitat i que anava a ser el receptor de la fortuna corrupta.



L'embolcall que se li ha donat al comunicat posant l'accent en què renunciarà a l'herència -hauria d'explicar com ja que el Codi Civil prohibeix la renúncia a l'herència futura (articles 816 i 991)- i que el seu pare, Joan Carles I, deixava de percebre la seva assignació dels Pressupostos Generals de l'Estat és la part, diguem-ho així, amable, d'una

dissabte, 14 de març de 2020

Sánchez fa un tomb autoritari, perd més temps encara, es nega a adoptar les mesures clau però recentralitza competències. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL






Continua sense contenir Madrid ni les arribades de fora de l'estat espanyol però s'hi autoproclama 'autoritat competent única' 


















Per: Vicent Partal

14.03.2020  21:41




El govern espanyol ha aprovat el decret d’alarma per a fer front al coronavirus. L’executiu de Pedro Sánchez s’ha negat a escoltar les demandes dels governs de Catalunya i les Illes en el sentit que cal confinar els dos territoris per a evitar el col·lapse del sistema sanitari i no ha plantejat en cap moment la possibilitat de confinar Madrid, com s’està demanant de manera urgent. No només això, Responent a preguntes dels periodistes ha arribat a dir que ‘és igual’ que la gent es desplace fora de la seua comunitat autònoma perquè vaja on vaja haurà de respectar les normes generals!



Sorprenentment, doncs, el decret tampoc no inclou cap mesura per a frenar els viatges des de Madrid cap a la resta de l’estat i no inclou cap mesura per a controlar els viatges des de l’estranger, ni pel control de les fronteres de l’estat. Als aeroports dependents d’AENA VilaWeb ha comprovat aquest matí que no es pren la temperatura a la gent que arriba des de l’estranger ni se’ls demana informació sobre de quins països arriben.



En compte d’adoptar les mesures lògiques que tots els experts demanen, Sánchez ha optat per una opció autoritària clàssica centrada en el control absolut de totes les forces de seguretat, el desplegament de l’exèrcit i la repressió directa dels moviments dels

divendres, 13 de març de 2020

Contra l’estat d’alarma, contra la inoperància de la pitjor Espanya, contra la por de les nostres Generalitats



OPINIÓ - EDITORIAL






La gestió del coronavirus ha demostrat l’allunyament de les prioritats del carrer i de l’estructura central de l’estat 














Per: Vicent Partal

13.03.2020  17:05




La declaració de l’estat d’alarma proporcionarà al govern espanyol la capacitat de suspendre la seua tan intocable constitució, prendre el control de tots els mecanismes de poder de l’estat espanyol i adoptar mesures absolutament extraordinàries tant en el terreny públic com en el privat. Això significa, entre moltes coses més, que els governs autonòmics i la seua estructura podrien passar a ser controlats directament des de Madrid pel govern espanyol –incloent-hi el personal sanitari i, en el cas del Principat, els Mossos d’Esquadra. En la seua línia absurda de política-espectacle-mentre-deixa-fer Sánchez esperarà vint-i-quatre hores a explicar-nos les mesures concretes. Però el Partit Popular ha aplaudit immediatament la decisió i tothom ha pogut constatar la coincidència de to nacionalista espanyol que han desprès tots dos discursos.



Però no és un problema de discursos. Tant de bo fos això i prou. Formalment, l’estat d’alarma no implica necessàriament la centralització del poder –es podria mantenir l’estructura descentralitzada–, però sospito que és això el que ens trobarem demà. I el problema no és un problema teòric ni ideològic només. Tant de bo fos això i prou. El problema és que precisament la gestió de la crisi per la Covid-19 ha demostrat com en

divendres, 6 de març de 2020

El cor de la bèstia: l’Espanya que ja no pot amagar que trontolla



OPINIÓ - EDITORIAL






Espanya trontolla d'una manera evident, dos anys després del Primer d'Octubre







Per: Vicent Partal

04.03.2020  21:50













La conversa que relate avui va passar el gener del 2018, quatre mesos després del referèndum i la proclamació de la independència. El meu interlocutor era un destacat dirigent polític català, amb qui vaig coincidir en un estudi de televisió. Després de lamentar-se dient que l’existència dels presos fa impossible la vida política (em va arribar a dir que era ‘com si un volcà hagués aparegut al bell mig de la plaça major’), afegí una altra cosa, d’una dimensió que no vaig copsar bé en un primer moment.



—No sou conscients [ell volia dir ‘els independentistes’] que el cor de la bèstia l’han tocat des de fora molt poques vegades i quan ha passat això ha tingut conseqüències terribles. Simplement no ho poden permetre. La bèstia és l’eix entorn del qual gira tot, el que aguanta l’estat.



—La bèstia?

Independència i eleccions



OPINIÓ






Pere Pugès
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020


















La independència nacional només arribarà per la via democràtica. Sobre això no sembla que hi hagi cap mena de dubte entre la immensa majoria de la ciutadania d’aquest país.
També podrem convenir que una part molt important de les bases independentistes està convençuda que el primer d’octubre vam fer el referèndum d’autodeterminació i el vam guanyar i que, fora que hi hagi un acord amb l’estat espanyol per fer un referèndum d’autodeterminació vinculant, no cal tornar-ne a fer cap altre.



El camí que tenim al davant és molt clar: treballar per instaurar la República proclamada el dia 27 d’octubre de 2017. Tots sabem que això és tan clar com complex, sobretot si seguim deixant la direcció d’aquesta etapa del procés d’independència en mans de la direcció dels partits, que semblen no haver entès res del que va passar aquella tardor i que semblen més preocupats per guanyar les properes eleccions que per treballar de forma eficient per la independència... i sense repetir errors.



És evident que quan l’ANC va organitzar la primera gran manifestació, l’any 2012, va agafar tots els partits independentistes amb el peu canviat. Des de llavors, són molts els

La jutgessa que va parar la Fiscalia



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020


















És tan excepcional que, en el marc dels diferents procediments judicials relacionats amb el procés i amb l'1-O, un jutge escapci la posició del Ministeri Fiscal que només per això ja és notícia. Si, a més, la decisió afecta una qüestió tan rellevant com la sortida dels presos polítics de la presó per anar a treballar unes hores al dia o a fer voluntariat, en aplicació de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, és una doble notícia.



Això és el que ha fet la magistrada Maria Jesús Arnau, del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 5 de Catalunya, que, en una interlocutòria de 14 folis, destrossa tots i cada un dels arguments de la Fiscalia per rebutjar que Jordi Cuixart no pugui acollir-se al 100.2. Ha estat la de Cuixart la primera petició de revocació de la Fiscalia que li ha arribat i res no fa preveure que la resta de presos polítics tinguin un tracte diferent. El

Allò de Kennedy també?



OPINIÓ






Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 6 de març de 2020














Fa ja diversos mesos vaig escriure, en aquest mateix mitjà, que quan l'acusació per rebel·lió no reeixís, ara coneguda com a sedició, s'intentaria criminalitzar el president Puigdemont i el moviment independentista que lidera, sota qualsevol altra cobertura legal.



Vaig dir també que a ell i al seu entorn, en el qual m'incloc, se'ns acusaria de tot i que s'utilitzarien les acusacions més abjectes i brutes possibles. A la vista està que no m'equivocava.



La nova acusació és de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental per irregularitats relacionades amb la utilització de fons de l'empresa d'aigües de Girona, però també podria ser per pederàstia, tràfic de drogues, blanqueig de capitals o assassinat... La qualificació jurídica no importa, perquè el que és autènticament rellevant és la criminalització que es pretén i els temps de la qual no són innocus. Ja algun d'ells fa la

dilluns, 2 de març de 2020

La justícia s'asseu a la taula de diàleg



Iu Forn

Barcelona. Diumenge, 1 de març de 2020
















Recorda la imatge de la primera reunió de la taula de diàleg, oi? En aquella sala de la Moncloa tan plena de llum i de cordialitat, amb aquelles finestres obertes tan boniques... Doncs bé, per part de la delegació catalana, que estava asseguda a l'esquerre de les imatges, la primera persona que es veia era en Josep Maria Jové. Dos dies després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anunciava el seu processament i el del també diputat republicà Lluís Salvadó com a organitzadors del referèndum de l’1 d'Octubre. El premi va estar molt repartit i l'acusació és pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. Hauran d'anar a declarar el pròxim dia 11. Esperem que no coincideixi amb la segona reunió de la taula. Seria lleig.



Per tant, què tenim aquí? Que què tenim? Dimecres el Gobierno organitza fins l'últim detall una posada en escena per oferir una imatge de reunió bilateral i divendres l'Estat paral·lel decideix que també ha d'asseure's a la taula. I no precisament per negociar. I entrant a la sala per la finestra. I quan ja l'havien tancat perquè estava entrant aquella fresqueta del febrer a la Meseta. Resultat? Ara mateix, un dels negociadors que seu per

divendres, 14 de febrer de 2020

I si ens comprem la independència?



OPINIÓ






Iu Forn
Barcelona. Dijous, 13 de febrer de 2020







 










Quant val un quadre de Miró (per posar a l'atzar el nom d'un reconegut autor)? Bé, doncs el preu que algú estigui disposat a pagar-ne. Si el màxim que ofereixen en una subhasta són dos euros, aquest és el preu. Si ofereixen 4.567 trilions d'euros esterlins, doncs el preu és aquest altre. De què depèn, doncs la cosa? No sé si li sonarà la frase, però depèn del mercat.



La Caixa de la Solidaritat ha convocat avui els mitjans per explicar que 1/ dilluns vinent acaba el termini fixat pel Tribunal de Cuentas per pagar la fiança de 4,1 milions d'euros imposada al Govern Puigdemont per l’1-O i que 2/ per poder afrontar-la en falten al voltant de 3 milions tres-cent mil.



Aplicant el criteri “Miró”, la pregunta seria: quant has de pagar per fer un referèndum no autoritzat en aquesta Espanya que ens hem donat entre tots (i totes)? Doncs el mercat ha decidit que són quatre milions cent mil euros. Podrien haver estat 2 milions, com

dijous, 6 de febrer de 2020

Una reunió sense expectatives



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimecres, 5 de febrer de 2020














Han refredat tant les expectatives de la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra els portaveus de la Moncloa que realment serà una sorpresa que de la cita d'aquest dijous n'acabi sortint alguna cosa positiva. I, realment, això és just el que no hauria de passar: hi ha moltes coses en joc perquè el dirigent socialista practiqui l'estratègia habitual dels presidents del govern espanyol amb els inquilins de la Generalitat, que no és cap altra que donar allargs i cap concreció ni compromís.



És obvi que Sánchez acudeix a la reunió amb Torra forçat per les circumstàncies. Per dir-ho en llenguatge col·loquial, a ròssec. Ni Torra és sant de la seva devoció, ni pensa assumir cap dels seus plantejaments com acordar un referèndum d'independència, reconèixer el dret a l'autodeterminació o assumir una amnistia per als presos polítics. No és millor l'opinió que Torra té de Sánchez, l'opinió volàtil de les coses i el seu

dimecres, 5 de febrer de 2020

El jutge Llarena i les seves jugades mestres



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 4 de febrer de 2020


















Si antigament els periodistes havien de tenir un croquis sobre els ministres del govern espanyol o sobre els consellers de la Generalitat per no confondre's i publicar sempre bé el seu nom complet i el seu càrrec exacte, ara aquest nomenclàtor ha canviat i el que cal saber és el nom dels jutges del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes o del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els corresponents fiscals de les diferents instàncies judicials, parajudicials o, simplement, administratives. Ells són els protagonistes diaris de la informació política en aquest embat plantejat contra l'independentisme català. Aquest és el gran llegat que ha deixat el deep state espanyol a Pedro Sánchez després de set anys de govern popular a la Moncloa i una infinitat de complicitats entre el PP i el PSOE. Els primers, molt més hàbils, han teixit una teranyina d'interessos que no sembla fàcil que Sánchez pugui arribar a desmuntar amb el temps, si és que realment així ho vol, cosa que amb el president mai no se sap.



D'entre tots ells, el més agut sol ser el jutge Pablo Llarena, aquell de les euroordres d'anada i tornada contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que fa molt de temps que

divendres, 24 de gener de 2020

Les restes d’això que un dia va ser el Parlament de Catalunya. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL






Recuperar el mandat del Primer d'Octubre i la llei de transitorietat és l'única alternativa sensata i realista avui 














Per: Vicent Partal

23.01.2020  21:50




El Parlament de Catalunya s’ha deixat atrapar en una deriva que el va matant, literalment. L’intervencionisme de l’estat espanyol sobre el seu funcionament arriba a un punt que, si no fos tan greu, seria ridícul i tot. Que una entitat administrativa, com és la Junta Electoral, puga determinar qui és el president de Catalunya és simplement grotesc.



Terrible i grotesc alhora. Em costa molt d’imaginar com podria degradar-se més encara, la situació. I per això calen solucions contundents que, especialment, l’independentisme hauria de conjurar-se per aplicar.



Si mirem enrere, la llista de sabotatges que el Parlament de Catalunya ha rebut de les autoritats estatals espanyoles és immensa. Insuportable. Després del 155 es va forçar des de fora que el president Puigdemont no fos escollit com la població havia decidit amb els

dimarts, 24 de desembre de 2019

Euròcrates, però espanyols. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL






«L'evident manca de respecte de la parlamentària espanyola demostra una concepció patrimonial de la Unió Europea que no es correspon amb la realitat»















Per: Vicent Partal

23.12.2019  21:50




Un alt funcionari de la Unió Europea, anglès, em va contar una vegada una història que sempre he trobat molt definitòria. Quan el Regne Unit va entrar a la Unió Europea, ell va participar en el grup negociador en representació del seu país. Era el 1972. I al cap d’una mica més de deu anys, es va trobar en una altra negociació, per a l’entrada d’Espanya, en què ell era a l’equip negociador de les comunitats europees. La diferència, m’explicava, era abismal: ‘Nosaltres queixalàvem per cada paraula i lluitàvem per cada article i, en canvi, els espanyols ho acceptaven tot.’ La conclusió em va deixar astorat i alhora em va obrir els ulls: ‘Al final he entès que no pensaven complir res d’allò que signaven.’



I les dades oficials refermen la història. El desembre del 2018, que són les darreres que he pogut trobar, Espanya era l’estat de la Unió amb més expedients d’infracció oberts per les autoritats europees. En aquell moment en tenia noranta-set d’oberts per no haver aplicat o haver aplicat tard regles de la Unió Europea, de compliment obligatori. Per tres d’aquests casos la Comissió Europea

dimarts, 17 de desembre de 2019

Borrell ho ha tornat a fer



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dilluns, 16 de desembre de 2019


















Que l'estat espanyol està seriosament preocupat per la patacada judicial que pot patir per part de la justícia belga i del Tribunal Europeu amb seu a Luxemburg és una evidència palmària. El darrer bram de l'alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell, cal interpretar-lo en aquesta clau.  

El seu menyspreu als tribunals belgues és impropi d'un càrrec comunitari, però també, fins fa quatre dies, d'un ministre d'un país que es considera seriós.



És obvi que Borrell prova de desviar l'atenció i posar-se la bena abans de la ferida. La justícia belga ha donat aquest dilluns carbassa a la urgència espanyola de l'euroordre d'extradició i ha acceptat la petició dels advocats de Puigdemont i Comín d'ajornar l'inici del judici oral en espera d'una resolució sobre la immunitat d'ambdós, així com la de

dissabte, 7 de desembre de 2019

Endesa: una insultant exhibició del capitalisme d’amics. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL






«L'anunci, pagat en ocasió de la cimera sobre el clima de les Nacions Unides, diu que Endesa encapçala 'el canvi cap a una societat lliure d'emissions'. Cosa que és simplement mentida, per més que figure a la portada.»














Per: Vicent Partal

02.12.2019  21:50




Ahir tots els diaris en paper de Madrid i uns quants dels Països Catalans van coincidir, un a un, en els titulars i les fotografies de la portada. Cadascun amb la seua tipografia i estil i sota el seu logotip tradicional. El fenomen sorprenent tenia una explicació: la portada no era cap portada periodística sinó un anunci disfressat de portada. D’Endesa.



Alguna vegada ja havia passat que les portades dels diaris en paper –cada dia més moribunds– havien estat substituïdes per anuncis. Me’n ve al cap un cas recent amb anuncis del Banc Santander.


Però aquesta és la primera vegada, que jo recorde, en què els anuncis han adoptat la forma i la maquetació de notícies, a la portada. Alguns van mirar de suavitzar-ho posant la

dijous, 5 de desembre de 2019

Els nervis de Sánchez



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de desembre de 2019



















Només cal fer un tomb per Madrid per deduir que si hi ha una possibilitat de rebentar la candidatura de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol, hi ha molta gent interessada a participar en l'operació. El més que possible acord entre PSOE-Podemos i Esquerra provoca més d'un maldecap més enllà de l'Ebre i el que més se sent són frases d'aquest estil: "Sánchez està disposat a tot per tirar endavant aquesta aliança... però encara falten dies". Mentre això passa, no hi ha cap dia que ex de tots els colors i totes les professions surtin a la palestra per mirar d'evitar el pacte mentre criden al gran acord entre socialistes i populars. Per a això utilitzen tota mena de tribunes i tota classe de menyspreus i insults. Al capdavant, com gairebé sempre, Alfonso Guerra, que ha manifestat que un acord entre el PSOE i Esquerra seria com donar "una granada explosiva a un nen".



Altres, els importants, els que manen de veritat, no fan declaracions i influeixen en portades i editorials. No és estrany que aquest clima contrari al president en funcions el tingui preocupat, perquè el calendari no el beneficia. La investidura és avui més al gener que al desembre, i el gener queda massa lluny mentre la cançó diària és que Sánchez es lliura a

dimecres, 4 de desembre de 2019

Editorial Vicent Partal : Cordó sanitari? No feu riure, bah, que això és Espanya



OPINIÓ - EDITORIAL






«Ni el PP ni Ciutadans no han fet cap cordó sanitari de cap classe i així tenim a Vox participant en pactes de govern pertot arreu»















Per: Vicent Partal

03.12.2019  21:50




La polèmica sobre si Vox havia de ser sotmès a la fórmula del cordó sanitari al congrés dels diputats de Madrid s’ha acabat de seguida. El PSOE havia de triar entre mantenir el cordó sanitari contra l’extrema dreta, al preu de cedir la vice-presidència primera al PP, o tenir la vice-presidència primera del congrés. I va triar tenir la vice-presidència primera del congrés. Aquesta és la distància exacta que hi ha per als socialistes espanyols entre els principis solemnement electoralistes i la crua realitat. Càrrec a la butxaca, pam de nas als qui encara se’ls creuen i s’ha acabat la discussió. A una altra cosa…



El cordó sanitari és una fórmula política que s’ha posat en pràctica sobretot als països francòfons per mirar d’evitar que es normalitze la presència institucional de l’extrema dreta. Alguns de vosaltres de segur que deveu recordar els socialistes francesos l’any 2002, quan demanaren el vot com a president de la república del seu antagonista de la dreta, Jacques Chirac, per evitar la victòria de Le Pen pare. I com, consistentment, els socialistes i la dreta republicana van tornar a demanar ara fa dos anys el vot per Emmanuel Macron, a fi d’evitar la victòria de Le Pen filla.



Espanya és molt lluny de tot això. Ni el PP ni Ciutadans no han fet cap cordó sanitari de cap classe i així tenim Vox participant en pactes de govern pertot arreu. Però ara ha quedat clar que el PSOE

A Vox ningú no el vol però tots l'ajuden (a Espanya)



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 3 de desembre de 2019


















Darrere dels discursos grandiloqüents contra Vox de totes les forces polítiques hi ha una realitat molt més crua i que ni PSOE, ni PP, ni Ciutadans, no estan disposats a assumir:

siguin benvinguts els pactes per aïllar els ultradretans sempre que no sigui jo el perjudicat.


A la constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats hem tingut un clar exemple d'això i per aquesta escletxa s'ha colat el diputat de Vox, Ignacio Gil Lázaro. El PSOE ha volgut assegurar-se la vicepresidència primera per al seu diputat Alfonso Rodríguez Gómez de Celis —a més de la presidència per a Meritxell Batet— en comptes de deixar aquest càrrec en mans de la popular Ana Pastor i conformar-se amb la vicepresidència segona. Si ho hagués fet així, avui Vox no estaria a la Mesa del Congrés dels Diputats.



I un no pot menys que comparar què ha succeït en altres països quan s'han produït situacions amb alguna similitud. Per exemple, quan era fins i tot incipient a França el Front Nacional i la seva presidència l'ostentava Jean-Marie Le Pen. Estem parlant del