OPINIÓ
"El pitjor de tot plegat és que per aturar tot això, Catalunya només té l’estil pusil·lànime, el to baixet i el somriure de conill de la majoria dels dirigents catalans"
OPINIÓ
Sorprèn l’absència gairebé absoluta del mot “odi” en el panorama mediàtic català quan hom comenta les manifestacions contra l’amnistia. Tan difícil és veure-ho? No cal ser un perspicaç observador per veure que aquest sentiment és el motor de les mobilitzacions que omplen els carrers de les ciutats espanyoles. Les seves formes i consignes ens traslladen als anys trenta del segle passat.
El problema rau en la mentalitat catalana que ha generat els segles de colonització i que ens impedeix (o no desitgem) veure les evidències. Constatar l’odi contra catalans per la seva simple condició d’origen, significa acceptar que el nostre conflicte no només és de caràcter polític, ho és també ètnic. Ens espanta?
Pensem que qualsevol lluita política s’ha de moure només per la raó, i llavors quedem sorpresos per l’instint destructiu d’una part majoritària de la societat espanyola contra qualsevol cosa que pugui