OPINIÓ
Ignorar aquesta via i seguir sotmesos, fins i tot sense Estatut…, “ser colònia!”, o unir-se per a gaudir dels beneficis de la independència via ONU, pacífica, legal, democràticament…? Què és el més coherent…?
Joan Manzano
Dimecres 29 gener 2025
“Cap problema pot ser resolt amb la mateixa mentalitat que es va crear”. Einstein,
Antecedents
El conflicte “Espanya/Catalunya” és atàvic. En els últims 400 anys s’ha proclamat la República a Catalunya fins a tres vegades: Pau Claris el 1641, Francesc Macià el 1931 i Carles Puigdemont el 2017. Es va recuperar el “Principat” sobirà 3 vegades: amb Lluís XIII, 1.641; arxiduc Carles, 1705. Carles VII en 1874. L’estat” català: Lluís Companys en 1934.
Catalunya manté una inequívoca voluntat de ser independent.
Guerra de successió. Catalunya prioritza el federalisme austríac al
centralisme i absolutisme borbònic. Va perdre Catalunya. El Tractat de
Nova Planta va anul·lar les institucions i lleis catalanes, va prohibir
el català, va acomiadar als funcionaris i els seus dirigents. Va
traslladar a funcionaris i governadors castellans, etc. Catalunya va
deixar d’existir per a Espanya com a “ens”, i subjecte polític propi.
Els Borbons, dues repúbliques, Franco, l’anomenada “transició”, no han “integrat” una cultura, identitat, comuna. Ortega: “españoles y catalanes sólo pueden conllevarse”. Catalunya conserva la seva “història i la seva identitat”.
Tarradellas: el “125” president de Catalunya. La “Generalitat” va seguir en l’exili. Va ser considerat “interlocutor polític propi”. Es va recuperar una autonomia prèvia a la guerra civil. Primer Estatut: incomplet. Segon Estatut “constitucionalment” elaborat: incomplet. Davant la qüestionada sentència del Constitucional, el parlament català va celebrar un referèndum. Després, la coneguda reacció de l’estat. S’ha acabat el “procés”? Molts consideren que està latent.
