OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
El gest tan descaradament parcial del jutge contra la defensa de Jordi Cuixart hauria de ser motiu de nul·litat del judici
Per:
Josep Casulleras Nualart
14.05.2019 20:14
El gener del 2010
Arnaldo Otegi seia al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, per haver participat en un homenatge al pres d’ETA
José María Sagardui. Hi va haver un moment que la jutgessa que presidia la sala,
Ángela Murillo, va fer una pregunta a Otegi.
—Vostè condemna rotundament la violència d’ETA?
—No ho respondré, això.
—No em respondrà, oi?
—No.
—Molt bé, ja ho sabia. Pot anar-se’n.
Otegi fou condemnat a dos anys de presó. Va recórrer contra la
sentència al Suprem, que va declarar nul el judici perquè amb aquella
frase, ‘ja ho sabia’, Murillo expressava un prejudici sobre Otegi, i en
conseqüència no podia ser imparcial. Tanmateix, l’any següent fou
Murillo precisament qui va jutjar de nou Arnaldo Otegi pel cas
Bateragune, pel qual va passar sis anys i mig a la presó. I un temps
després, amb la condemna complerta, el Tribunal Europeu de Drets Humans
va acabar condemnant Espanya perquè Otegi no va tenir un judici just, i
va especificar que ho demostrava el ‘ja ho sabia’ de la jutgessa.
Avui al matí, l’advocat
Benet Salellas interrogava la filòsofa
Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de
Jordi Cuixart.
Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès
en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una
conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació,
però
Manuel Marchena li ho impedeix.
Avui al matí, l’advocat
Benet Salellas interrogava la filòsofa
Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de
Jordi Cuixart.
Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès
en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una
conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació,
però
Manuel Marchena li ho impedeix.
—No, senyor Salellas. El missatge que va donar el testimoni en una conferència de premsa no interessa el tribunal.
—És que la conferència de premsa apareix en l’escrit de les acusacions…
—No, no, no, no interessa, senyor Salellas. Si té una altra pregunta, la formula, i si no fa constar la seva protesta.
—Faig constar la protesta, la sensació d’indefensió, la vulneració de drets fonamentals que es produeix de manera continuada.
—Coooorrecte…
—Senyora Garcés, vostè parla de por? En quin sentit parla de por?
—No, senyor Salellas. No ha entès que les percepcions que tingui el
testimoni sobre què va sentir o què va deixar de sentir no tenen
rellevància jurídica. Si té una altra pregunta, la formula. Si va en la
línia que el testimoni ens expliqui quins són, en fi, els seus
sentiments, de por o de no por, etcètera, no serà declarada pertinent.
Té una altra pregunta?
—Si la sala no em permet la pregunta, no faré més preguntes.
—Correcte, molt millor.
Del ‘ja ho sabia’ d’Ángela Murillo al ‘molt millor’ de Manuel Marchena.
Un gest tan descaradament parcial com aquest del jutge pot ser un motiu
de nul·litat? I no és tan sols aquest cas: fa dies, setmanes, que hem
anat veient un comportament com més va més irascible de Marchena, que va
dir fins i tot a l’advocada Marina Roig: ‘Vostè s’equivoca en
l’estratègia de defensa.’ El comentari del jutge ha deixat astorats els
advocats, que a la sala no han pas dit res, a part de bescanviar mirades
d’incredulitat, però que als passadissos es mostraven escandalitzats.
El jutge imparcial és un dels drets que més es mira el Tribunal
d’Estrasburg quan li arriba un cas, i un detall pot ser molt revelador,
com vam veure en el cas d’Otegi. Marchena ha anat sembrant el judici de
detalls, d’ençà que va començar, el mes de febrer.
Garcés feia cara d’esbalaïment, mirava enrere, no entenia què
passava. Perquè això ha estat tan sols la part final del seu
interrogatori, durant el qual Marchena s’ha mostrat impertinent amb
ella, més cínic que mai, fent befa fins i tot d’alguns dels comentaris
que incloïa en les respostes que mirava de donar a les preguntes que li
formulava Salellas. Li retreia, per exemple, que expliqués que la
matinada de l’1-O havia tingut unes dècimes de febre, etzibant-li que
les seves dècimes no importaven a ningú, per més que ella n’hagués fet
esment amb el propòsit d’explicar que això li havia impedit d’anar de
matinada a algun dels col·legis del referèndum.
I la por. Al tribunal tant li feia la por que sentís Marina Garcés,
però en canvi va permetre a Montserrat del Toro, la lletrada de
l’administració de justícia que va actuar el 20-S en l’escorcoll a
Economia, que expliqués amb detall la por que havia passat aquell dia
perquè sentia la remor que venia del carrer dels milers de manifestants
concentrats. El tractament que reben els testimonis és esbiaixat,
depenent de si els proposa la defensa o les acusacions. I és agressiu,
desconsiderat, a voltes insultant, si el testimoni introdueix elements
que no interessen Marchena i el jutjat, i que ho presenten com si no fos
‘objecte del procediment judicial’, per bé que realment sí que en
formen part, oimés quan la fiscalia els ha inclosos en l’escrit
d’acusació. Més aviat, les reaccions de Marchena permeten de veure amb
claredat quina aproximació té als fets.
S’ha vist amb el tracte que ha donat a l’advocat manresà Lluís
Matamala, que volia recordar a Marchena que ell havia presentat un
escrit per a poder declarar en català. La resposta del magistrat ha
destil·lat un menyspreu estomacal a Matamala i fins al català.
—Puc plantejar una qüestió, senyoria?
—No. Vostè ve aquí…
—Vaig demanar per escrit…
—Sí…?
—…poder parlar i respondre en català.
—Vostè és jurista, oi?
—Sóc advocat.
—El suposo coneixedor de l’article 231 de la llei orgànica del poder
judicial. M’hi remeto. I vostè no pot propugnar una interpretació
alternativa d’aquest article com fa vostè en el seu escrit. Vostè és un
tercer, i aquí els únics que poden fer-ho són les acusacions i les
defenses. Vostè respondrà en castellà. Si no vol respondre en castellà,
això és molt fàcil: s’aixeca, assumeix les conseqüències de la seva
negativa a respondre i hem acabat.
Matamala prova d’argumentar la seva posició, dient que sí que vol
respondre a les preguntes. Marchena li talla el micròfon. El jutge
Martínez Arrieta, a la dreta de Marchena, sempre tan impassible,
gesticula nerviós. Hi ha un senyor a la sala que explica coses que no
volen sentir. Juan Ramon Berdugo, a la dreta, tampoc no pot més amb el
testimoni, i es recol·loca a la cadira. Marchena amenaça Lluís Matamala
amb les conseqüències disciplinàries i penals. El jutge va tan
enfurismat que obliga el testimoni a deixar de banda les notes que
porta, tal com havia fet amb Marina Garcés. Tractament diferencial dels
testimonis en això també: ells no han pogut disposar de les notes; uns
altres, sí. De nou, l’arbitrarietat.
Malgrat tot això que ha passat, malgrat l’actitud de Marchena
limitant el dret de defensa dels advocats de Cuixart, a migdia el
tribunal ha fet córrer unes consideracions als periodistes que fan
seguiment del judici al Suprem. Un missatge, difós pel servei de premsa
del Suprem, que ha sorprès tothom, periodistes i advocats, amb què
expressen ‘el profund malestar amb l’estratègia de la defensa d’aquest
matí i el comportament de testimonis i advocats. I, a més, el consideren
intolerable i una provocació al tribunal, i el seu comportament voreja
el límit del codi deontològic de l’advocacia’. Heus ací la realitat:
el
tribunal té engabiades les defenses dels presos polítics, no hi ha cap
mena de marge i fins i tot el magistrat qüestiona les estratègies dels
advocats.
Quan la causa se li descontrola
Hem parlat de la irritació de Marchena aquestes últimes setmanes, a
la qual ha contribuït segurament la situació dels presos polítics
electes del 28-A. El Suprem tenia un cas delicat, perquè té a veure amb
drets fonamentals de Junqueras, Sànchez, Rull i Turull com a diputats i
de Romeva com a senador electe. I ho ha resolt com era previsible,
denegant la petició que havien fet per a poder restar en llibertat
provisional i exercir plenament els seus drets com a diputats, com a
aforats; i ha tombat la petició perquè fos el congrés –tal com preveu la
llei d’enjudiciament criminal– que decidís si tots cinc podien
continuar essent jutjats, i que fins que això no es resolgués el judici
quedés aturat. Res d’això: la resposta ha estat la previsible, però ha
contribuït a irritar un Marchena que ha impedit que alguna de les
defenses desplegués l’estratègia que volia però que també ha vist que la
causa se li descontrolava.
Perquè té una causa entre mans que és excepcional i que no hauria
d’haver arribat fins aquí, després de tantes irregularitats en la fase
d’investigació i d’instrucció, amb tants drets fonamentals vulnerats. Un
judici en què han passat gairebé dos-cents agents de la policia
espanyola i de la Guàrdia Civil que han explicat coses increïbles, en un
sentit literal, és a dir, que no es poden creure, que presentaven una
contusió al dit com una lesió greu i esgarrifosa comesa per una multitud
rebel i plena d’odi, que han arribat a descriure llançaments de iogurt
i mirades d’odi com a fets condemnables i incriminatoris. I tot això
amb la impassibilitat de Marchena i dels altres membres del tribunal,
que van anar prenent nota de tot.
Ara, quan són els testimonis proposats per les defenses, tot és
sospitós de ser impertinent. Ara, just en el moment que vénen al Suprem
persones que exposen tota la complexitat política, personal, emocional
dels fets de la tardor del 2017, una gran part del contingut de les
seves declaracions ‘no interessa a aquest tribunal’. Ara, quan declaren
persones que van haver de suportar una violència planificada, primer, i
desbocada, després, el jutge demostra una incapacitat de tractar amb mà
esquerra i amb sensibilitat les sessions del judici. Avui han declarat
testimonis que avergonyirien les desenes de policies que van declarar
durant setmanes en aquesta mateixa sala; gent com
Jordi Pesarrodona,
de Sant Joan de Vilatorrada, agredit brutalment l’1-O amb cops de porra
als testicles, en una clara represàlia pel seu nas de pallasso al
costat d’un guàrdia civil el 20-S; com
Joan Badia, batlle de Callús, empès a terra per un antiavalot quan volia parlar-hi; com
Magdalena Clarena, a qui la Guàrdia Civil va trencar el canell a Fonollosa; o
Jordi Meca, estomacat a puntades de peu a l’Escola Mediterrània per uns antiavalots de la policia espanyola i
Santiago Guerra, a qui van trencar dues costelles d’una puntada a les Escoles Pies de Barcelona… I especialment la jove
Esther Raya,
que amb un fil de veu a punt de trencar-se, amb la mirada encara
espantada, ha recordat amb detall la violència dels agents ‘que anaven a
fer mal’ a les escales del Pau Claris de Barcelona. No han calgut els
vídeos perquè tots aquests testimonis els fessin veure novament la seva
més gran vergonya, en una jornada que ha estat la més vergonyosa
d’aquest judici d’ençà del mes de febrer.
MÉS INFORMACIÓ
‘Hem volgut fer un retrat d’una comarca, i no és casual
que hàgim triat aquesta’, deia un dels advocats de Jordi Cuixart en
acabada la sessió del matí. La Guàrdia Civil va fer molt mal en pobles
petits del Bages, on no es podien imaginar que desenes d’antiavalots
s’hi acarnissessin com ho van fer. I les veus de les víctimes s’han
pogut escoltar al Suprem, en testimoniatges més impactants fins i tot
que no els vídeos que Marchena no ha deixat veure. En Josep Rexach els
ha reflectit en aquesta crònica:
Un famoset, ‘amics de repressió’ i un canell trencat: retrat de la visita del Bages al Suprem
I, entre tots els testimonis d’avui, ha cridat l’atenció la força i
la indignació d’una dona de setanta-nou anys, María Luísa Carrillo, que
ha explicat que la policia espanyola li va trencar la pelvis quan sortia
del CEIP l’Estel de Barcelona l’1-O. Vegeu-ho ací:
[VÍDEO] Una votant agredida, a Marchena: ‘No estic intranquil·la, estic indignada’
I amb vista al dia 21 de maig:
El dispositiu pels presos al congrés: portes blindades i agents de paisà als passadissos.
QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?
Dilluns vinent s’acabaran les declaracions de testimonis, i dimarts
no hi haurà sessió perquè es constituiran les corts espanyoles, de
manera que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i
Raül Romeva prendran possessió de les seves actes de diputats i de
senador. És previst que el dimecres, dia 22, el judici comenci la fase
pericial, que el jutge vol fer durar només dos dies, incloent-hi dijous
23. La setmana següent es dedicaria íntegrament a la prova documental,
amb l’exhibició dels vídeos que Marchena no ha deixat projectar durant
la fase testifical.
DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC
- Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
- Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
- Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
- 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
- Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
- Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
- Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
- 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
- Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
- Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
- Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
- Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
- Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
- Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
- Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
- Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
- Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
- Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
- Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
- Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
- Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
- Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
- Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
- Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
- Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
- Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
- Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
- Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
- Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
- Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
- Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
- Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
- Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
- Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
- Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
- Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
- Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
- Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
- Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
- Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
- 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
- Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
- Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
- Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
- Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
- Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-marina-garces-salellas-marchena/
