Anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall.
Joan Puig
16/05/2022
Ja ha quedat escrit en lletres de la vergonya que l’alcaldessa
suposadament més progressista de la història ha estat elegida
alcaldessa, per dos cops, gràcies a les clavegueres de l’estat.
A la primera elecció, el CNI es va inventar un compte corrent a
Suïssa de l’alcalde Xavier Trias , que posteriorment es va demostrar
fals i inexistent, però que, primer, li va comportar patir un dur
assetjament de tot l’entorn dels comuns i avalat per bona part dels
grans mitjans catalans amb el Grup Godó al davant i, segon, la pèrdua de
les eleccions municipals per uns pocs vots, després d’una bona
alcaldia. Ada Colau i els seus se’n van ben aprofitar.
A les segones eleccions, n’Ada Colau va repetir l’operació de
tàcitament aprofitar-se el joc brut del CNI, aquest cop servit en safata
de plata, en acceptar sense cap mania els vots de l’extrema
dreta d’en Manuel Valls, regalats amb l’única finalitat d’evitar que
l’Ernest Margall fos elegit alcalde. El lloc li corresponia
democràticament com a cap de la llista més votada i hauria esdevingut el
primer alcalde independentista de l’actual democràcia.
Així, Ada Colau, la líder del suposat partit més progressista
de l’estat, per dues vegades ha estat elegida alcaldessa de la capital
de Catalunya de manera fraudulenta. No és gens d’estranyar,
doncs, que la mateixa Colau vulgui forçar desesperadament els estatuts
del seu partit per tornar-se a presentar-se per tercer cop. Ara
seran els vots de Vox els que necessitaria i, si es veiés en la
tessitura d’acceptar-los, no tenim gens clar el que acabaria fent.
Ada Colau passarà a la història per haver reiteradament utilitzat les
clavegueres de l’estat i les males arts de la política per ser
alcaldessa de Barcelona: primer, impedint que en Trias tornés a ser alcalde i després evitant que ho fos l’Ernest Maragall.
Que senzill seria que l’independentisme aprengués la lliçó d’aquesta
doble història! Per esquivar el maquiavèl·lic i fatal joc de les
clavegueres de l’estat, ves a saber si una llista unitària fóra
la solució, si anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més
factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall. Cal fer el que calgui per garantir l’arribada d’un alcalde independentista a la capital de Catalunya i, si
els partits independentistes s’hi tornen a optar per separat, pot
resultar que n’Ada Colau, per tercera vegada, acabi com a alcaldessa de
Barcelona amb la més estrafolària combinació de vots que, en qualsevol
cas, haurien d’incloure els de l’extrema dreta de Vox.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.larepublica.cat/opinio/ada-colau-lalcaldessa-del-cni/