Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CÀRRES MINISTERI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CÀRRES MINISTERI. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 d’octubre del 2023

I elles ja es van repartint els càrrecs de ministres… Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Esperàvem algun senyal sobre el curs de les negociacions i ens hem trobat l’‘esquerra Barbie’ repartint-se ja els càrrecs i gaudint per endavant de la canongia política que l'independentisme, diuen, no té més remei que votar

 

 





Vicent Partal

02.10.2023 - 21:40

 

 

Conten que una vegada a Giulio Andreotti, dirigent simultani de la democràcia cristiana, l’estat italià i la màfia, li demanaren si el poder desgastava. I que ell va respondre: “El poder? Estar a l’oposició: això desgasta!” Als anys setanta i vuitanta del segle passat Andreotti semblava una excepció. Era un moment en què els polítics encara tenien idees al cap i ganes de dur-les a terme i els partits, tret d’alguns com precisament la democràcia cristiana italiana, encara no havien esdevingut màquines de poder pures i fredes, professionalitzades.

Recorde que la frase d’Andreotti en aquell temps fins i tot ens feia gràcia, com si fos una ocurrència intel·lectual digna d’un home culte. No havíem capit encara la profunditat i l’abast de la transformació de l’objecte partit polític, de ser un instrument al servei dels ciutadans per a ordenar la cosa pública i resoldre problemes a ser una màquina autosuficient, pensada per a servir-se dels ciutadans.

Ahir esperàvem algun senyal que començava la fase 2 del procés espanyol d’investidura. Algun senyal, vull dir, relacionat amb la negociació, referit a la llei d’amnistia potser, a les condicions posades per l’independentisme per a donar, o no, els vots al candidat Pedro Sánchez. I ens vam trobar una recreació postmoderna d’Andreotti, amb Sumar repartint-se impúdicament càrrecs en públic i lluint el seu futur.

No és que siga sorprenent això que es diu, això que ha començat a córrer. Que Ada Colau serà ministra era ben previsible. Que Podem no tindrà ministeris, també. Que l’esquerra Barbie té l’horitzó fixat en