Rufián agreuja els seus insults a Junts: diu 'rata' a un diputat per la llei contra ocupacions

 

 

ERC I JUNTS

 

“Es pensen que són els amos de Catalunya; a nosaltres no ens trepitgen”, diu el líder d'ERC a Madrid 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dimecres, 19 de març de 2025. 09:59
Actualitzat: Dimecres, 19 de març de 2025. 13:40
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

Gabriel Rufián ha agreujat aquest dimecres els seus insults als diputats de Junts per Catalunya. Una setmana després de dir “miserables” als seus rivals independentistes al Congrés dels Diputats a causa d’una picabaralla sobre Rodalies, ara el líder d’Esquerra Republicana a Madrid ha respost a una piulada del parlamentari Josep Maria Cruset amb l’emoticona d’una rata. El juntaire es feia ressò al seu compte de Twitter (X) que aquest dimarts la cambra baixa va fer el primer pas per aprovar una llei impulsada pel seu partit contra les ocupacions, i que partits com ERC, Bildu i comuns hi havien votat en contra. “Cadascú que en tregui la seva conclusió”, apuntava el diputat de Junts. I ara Rufián ha assegurat que el seu insult és “una resposta a una agressió del senyor Cruset”. “Sempre responem a agressions i sempre faig curt; no ataco mai, sinó que els responc; es pensen que són els amos de Catalunya; a nosaltres no ens trepitgen”, ha dit més tard en declaracions als passadissos del Congrés.

 

🐀 https://t.co/MzQkpWKUzf

— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) March 19, 2025

 

 

Gabriel Rufián ha agreujat aquest dimecres els seus insults als diputats de Junts per Catalunya. Una setmana després de dir “miserables” als seus rivals independentistes al Congrés dels Diputats a causa d’una picabaralla sobre Rodalies, ara el líder d’Esquerra Republicana a Madrid ha respost a una piulada del parlamentari Josep Maria Cruset amb l’emoticona d’una rata. El juntaire es feia ressò al seu compte de Twitter (X) que aquest dimarts la cambra baixa va fer el primer pas per aprovar una llei impulsada pel seu partit contra les ocupacions, i que partits com ERC, Bildu i comuns hi havien votat en contra. “Cadascú que en tregui la seva conclusió”, apuntava el diputat de Junts. I ara Rufián ha assegurat que el seu insult és “una resposta a una agressió del senyor Cruset”. “Sempre responem a agressions i sempre faig curt; no ataco mai, sinó que els responc; es pensen que són els amos de Catalunya; a nosaltres no ens trepitgen”, ha dit més tard en declaracions als passadissos del Congrés.

No ha sigut l’únic tret que el líder de les files republicanes al Congrés ha disparat contra Junts aquest dimecres. En la sessió de control al govern espanyol, a Rufián li ha tocat preguntar al president Pedro Sánchez. El republicà ha increpat el líder socialista pel caos que es viu constantment a Rodalies, un transport públic que representa un “infern” diari per als usuaris catalans. Enmig de la seva pregunta, ha aprofitat per “assenyalar la dreta catalana”. “Imaginin la impunitat mediàtica i digital que té aquesta gent per trinxar-nos a nosaltres mentre fiquen els seus amiguets al consell d’administració de Renfe; senyora Nogueras, rodes de premsa amb la bandera espanyola, no; però ficar els amics a empreses espanyoles, sí”, ha etzibat Rufián.

La picabaralla de la setmana passada

Què és més és indecent que en Rufián?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

Pilar Carracelas

08/06/2022 21:37 

 

 

 

 

 

Una de les coses més indecents (com ho han qualificat a Junts per Catalunya) del que ha dit Gabriel Rufián sobre la declaració d’independència de Carles Puigdemont (titllant-lo de “tarat” per fer-ho) no és la frase mateixa, ni que sigui tan cínic d’ignorar que ell va esperonar l’aleshores president a fer-ho piulant “155 monedas de plata” quan es va saber que pretenia convocar eleccions autonòmiques després del referèndum de l’1 d’octubre.

 

Tampoc no és tan indecent que el seu entorn d’Esquerra el solapi amb reaccions passiu-agressives com la del seu excompany al Congrés Joan Tardà, afirmant que les disculpes posteriors de Rufián a l’estil Joan Carles I (me he equivocado, no volverá a ocurrir) l’honoren mentre en el mateix tuit acusa els integrants de Junts per Catalunya de no disculpar-se pels seus “desafortunats excessos”. Per cert, que els “siete locos” dels CDR que segons ell havien de ser jutjats per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius per tenir a casa material per un correfoc encara esperen les seves disculpes, també. Ni tan sols és tan indecent quan el diputat Ruben Wagensberg acusa el possible candidat a les eleccions municipals a Santa Coloma amb el mateix mot, indecent, per “aquest tracte a un president a l’exili i a qui pateix la repressió”. Al cap i a la fi, després del poli dolent sempre parla el poli bo.

 

Hi ha una forma superior d’indecència que és qui permet aquesta indecència intentant que no se li noti, per aprofitar-se’n. I això ho fan els de Junts. Si als juntergents els semblés realment indecent el que fa Gabriel Rufián, no només ara, sinó fa mesos i mesos en què s’ha dedicat a fer el caldo

[Vídeo] Rufián torna a fer-la bona insinuant que Puigdemont va ser un “tarat” per declarar la independència

 

 

El diputat d’ERC s’ha disculpat poc després a Twitter on aclareix que es referia que “diu des de fa 5 anys que la indepèndencia de Catalunya es va proclamar per un tuit”

 

 

Àlex Huguet 08/06/2022

 

 

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, en una atenció als mitjans a l'entrada a la comissió de secrets oficials Data de publicació: dijous 05 de maig del 2022, 09:39 Localització: Madrid Autor: Roger Pi de Cabanyes

 

El diputat d’ERC al Congreso, Gabriel Rufián, és com una bomba de rellotgeria, i en qualsevol moment pot fer esclatar pels aires qualsevol intent de reprendre bones relacions entre els principals partits independentistes.

 

En una entrevista al Planta Baixa de TV3, Rufián responia una pregunta assegurant que “dir que no l’has cagat algun cop a la xarxa és mentir”, a priori una bona resposta si no fos per la complementació que n’ha fet. “Dir que per un tuit meu es va proclamar la independència és de tarat. En tot cas, tarat és qui la va proclamar, no qui fa un tuit”, ha etzibat, i a partir d’aquí s’han encès totes les alarmes. Bona part de l’independentisme ha saltat a les xarxes contra Rufián per insinuar que Puigdemont era un tarat per haver proclamat la independència, fins i tot molta gent del seu mateix partit, com el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

 

Només una mica més tard, Rufián ha volgut aclarir les seves polèmiques declaracions a través d’una piulada on diu que

Marta Rovira i les esquerdes de l’exili

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

No posant distància amb Rufián, Rovira l’acaba posant amb els seus companys d’exili en un moment decisiu a la justícia europea  

 

Marta Rovira, acte dels quatre anys d'exili. Fotografia: ACN.

Per: Josep Casulleras Nualart

23.03.2022  01:50

 

 

“Recordo travessar la frontera entre França i Suïssa a quarts de vuit del matí del 23 de març. Tenia necessitat de connectar amb allò que passava a Madrid. En vaig estar tot el matí pendent, i amb l’ai al cor tot esperant què s’esdevindria. I quan vaig veure que els tancaven a la presó, vaig sentir impotència, frustració, ràbia, ira…” Marta Rovira recordava així el moment en què, avui fa quatre anys, va arribar a Suïssa, exiliada, per evitar de ser empresonada ella també. Ho deia ahir al vespre en una connexió telemàtica de Ginebra estant amb la seu d’Esquerra, on es va fer un acte sobri, amb la plana major del partit, per recordar aquest aniversari. Hi havia quatre protagonistes més: Dolors Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva, que van conversar amb Rovira, a més d’Oriol Junqueras, que va cloure l’acte. Tots cinc ja es van retrobar el juny de l’any passat a Ginebra, després dels indults als presos polítics.

 

I, com en aquella fotografia, on només hi havia els presos d’ERC amb Rovira, o la d’uns quants dies després, dels presos de Junts i prou, amb Puigdemont, a Waterloo, l’acte d’ahir a la seu d’ERC evidenciava la desunió del moviment, el predomini del partit per damunt de la visió compartida, de lluita col·lectiva. Era un acte de partit, sí. Però impressionava escoltar el relat que feia Rovira de la seva sortida a l’exili i que no hi hagués representants de Junts, si més no Jordi Turull i Josep Rull. Perquè en el record d’aquelles hores prèvies a la sortida amb cotxe cap a Suïssa, del neguit durant el ple d’investidura de Turull, del patiment per què els

Puigdemont respon a Rufián amb una defensa de l’acció internacional de l’exili

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El president, en un article a 'La Vanguardia', assegura que els vincles amb el Kremlin són pura fantasia per atacar l'independentisme  

 

Per: Europa Press

17.03.2022  09:09

 

 

El president Carles Puigdemont ha defensat la seva acció internacional per donar a conèixer la situació política i econòmica a Catalunya i ha negat qualsevol reunió amb cap dirigent, ex-dirigent o persona representant de la Federació Russa.

 

Ho ha dit en un article a La Vanguardia després de les declaracions de Gabriel Rufián, que va acusar el president i el seu entorn d’haver-se reunit amb persones vinculades al govern de Vladímir Putin, tot creient-se espies com James Bond. Aquestes declaracions han causat una nova crisi entre ERC i JxCat.

 

 

Puigdemont ha assegurat que en cap de les seves reunions amb dirigents i

Editorial Vicent Partal : Contra qui va dirigida la bomba de Rufián?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

"El problema que té Rufian és que és un personatge amortitzat i això ho sap tothom. Lliurat al Partit Socialista i incapaç, tècnicament, de negociar res amb cara i ulls"  

 

Per: Vicent Partal

15.03.2022  21:30

 

 

Gabriel Rufián va provocar ahir un terratrèmol polític, amb unes declaracions particularment ofensives contra l’entorn del president Carles Puigdemont. Unes declaracions que assumien completament el relat de les clavegueres espanyoles sobre Rússia i l’independentisme català. I en resposta directa, a més, a un periodista ultra al qual fins fa poc temps Rufián es negava a respondre.

 

Junts ha reaccionat amb una enorme indignació, però la veritat és que a mi, mirant-m’ho fredament, em fa la sensació que aquest episodi té més de conflicte intern, dins Esquerra, que no d’una altra cosa. I ho dic per la seqüència dels fets, sobretot.

 

Tot comença amb una filtració a Nació Digital, molt calculada en el temps, just unes hores després de la conferència nacional del partit. Una filtració que tothom interpreta – siga així o no– que és originada al carrer de Calàbria i en la qual