OPINIÓ
08/06/2022 21:37
Una de les coses més indecents (com ho han qualificat a Junts per Catalunya) del que ha dit Gabriel Rufián sobre la declaració d’independència de Carles Puigdemont (titllant-lo de “tarat” per fer-ho) no és la frase mateixa, ni que sigui tan cínic d’ignorar que ell va esperonar l’aleshores president a fer-ho piulant “155 monedas de plata” quan es va saber que pretenia convocar eleccions autonòmiques després del referèndum de l’1 d’octubre.
Tampoc no és tan indecent que el seu entorn d’Esquerra el solapi amb reaccions passiu-agressives com la del seu excompany al Congrés Joan Tardà, afirmant que les disculpes posteriors de Rufián a l’estil Joan Carles I (me he equivocado, no volverá a ocurrir) l’honoren mentre en el mateix tuit acusa els integrants de Junts per Catalunya de no disculpar-se pels seus “desafortunats excessos”. Per cert, que els “siete locos” dels CDR que segons ell havien de ser jutjats per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius per tenir a casa material per un correfoc encara esperen les seves disculpes, també. Ni tan sols és tan indecent quan el diputat Ruben Wagensberg acusa el possible candidat a les eleccions municipals a Santa Coloma amb el mateix mot, indecent, per “aquest tracte a un president a l’exili i a qui pateix la repressió”. Al cap i a la fi, després del poli dolent sempre parla el poli bo.
Hi ha una forma superior d’indecència que és qui permet aquesta indecència intentant que no se li noti, per aprofitar-se’n. I això ho fan els de Junts. Si als juntergents els semblés realment indecent el que fa Gabriel Rufián, no només ara, sinó fa mesos i mesos en què s’ha dedicat a fer el caldo
