Junts, els reis de la pantomima

 

 

OPINIÓ

 

 

"El PSOE pagarà el cost de moure's en la geometria variable, optant pels suports del PP, mentre a Junts intenten ressuscitar la puta i la Ramoneta"

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
10/01/2024 21:04 

 

 

 

 

 

Segurament em passa com a aquell que va contra direcció per l’autopista, però no entenc com els periodistes de tants mitjans diferents poden qualificar de “sorpresa” que Junts hagi decidit no participar en la votació dels decrets llei d’avui perquè -en el seu univers paral·lel- no es pugui dir que hi han donat suport, mentre asseguren que tirin endavant. Per mi, un titular correcte seria “Els decrets llei del Govern espanyol tiren endavant gràcies a Junts”, que amb la seva decisió ho ha permès, o, fins i tot, “Junts, en la seva línia dels últims mesos, fa el contrari del que havia sostingut fins hores abans”, és a dir, que “sorpresa”, cap, per bé que no sabéssim la forma en què ho acabaria materialitzant. La diferència entre Junts i Esquerra pel que fa a la seva relació amb l’Estat és que els primers són uns mestres de la pantomima, i els segons, uns aprenents. De fet, com hem sabut, finalment han arribat a un acord Junts i PSOE.

És precisament aquest retorn de la pantomima pròpia dels convergents el que l’Estat necessitava per tirar el rellotge enrere i situar-lo abans de 2017. Sense el retorn de Convergència no hi havia pacificació. D’aquí que Artur Mas torni a tenir espais cada cop més freqüents als mitjans de comunicació i que a l’agenda política

La culpa dels resultats de l’informe PISA només és del Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els mestres fa anys que ens recorden que l’educació va pel pedregar i alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem com a responsables i privilegiats"

 

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
07/12/2023 08:36 

 

 

 

 

 

Els resultats de l’informe PISA a Catalunya són responsabilitat del Departament d’Educació i del Ministeri d’Educació. Ja està. No és de la immigració, no és dels mestres, no és de la metodologia de l’informe, no és de la conjuntura. És dels governs perquè són els que tenen poder per influir en l’impacte de totes aquestes variables, i moltes altres.

El Departament d’Educació té la responsabilitat de fer un acompanyament de la immigració que garanteixi que la complexitat que introdueix a les aules no afecta el rendiment acadèmic global. Però sistemàticament ha reduït els recursos per a aules d’acollida, ha abdicat de distribuir els nouvinguts de forma equitativa a les escoles i ha fet un discurs polític contrari a la integració. I si consideren que Catalunya no pot acollir tanta població de fora, ho han de dir específicament i, o bé pactar les quotes d’acollida amb Espanya o bé, com sabem els que ja no creiem en contes de fades, fer el possible de separar-nos de qui ens impedeix decidir quina quantitat de nouvinguts podem assumir amb els recursos disponibles i de qui ens espolia aquests recursos.

D’altra banda, són els mestres els que, des de fa anys, ens recorden que l’educació va pel pedregar, i hem hagut de saber els resultats de l’informe PISA per parar-hi una mica més d’atenció. I encara alguns fem la feina bruta al Govern quan fan vaga i els assenyalem a ells com a responsables

L’independentisme, 6 anys després de l’1-O

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si realment volguessin l’alliberament del país, i el més ràpid possible, perquè la piconadora espanyolitzadora no s’atura, haurien declarat la independència fa temps"

 

 

 

 

Pilar Carracelas

04/10/2023 20:13 

 

 

 

 

 

Si una cosa hauríem de tenir clara passats sis anys de l’1 d’octubre de 2017 és que des d’aleshores, si el que es perseguia és l’alliberament del país, s’ha fet tot el contrari. Suposo que no cal que recordi que no només no es va declarar la independència, els partits dits independentistes es van presentar a les eleccions imposades per l’Estat, els nostres representants van abandonar el seu poble marxant a l’exili o entregant-se a les autoritats espanyoles, han acceptat tota ingerència de l’Estat en els nostres resultats electorals presentant altres candidats, el nostre sistema educatiu o la nostra llengua i han pactat amb els partits que han avalat la repressió policial, judicial i cultural del país. També han perseguit activament la dissidència, tant al carrer com als mitjans i a les xarxes.

Aquesta contramarxa és tal, que encara avui dia, en què molts a la classe política s’omplen la boca d’haver après lliçons (curiosament sense fer el que pertocaria als polítics quan cometen errors -i greus-, que és dimitir), cap partit que es digui independentista posa el focus en el que és evident que és el pas que queda per fer després d’un referèndum d’autodeterminació on els sís superen els nos: declarar la independència i defensar-la. Al contrari,

7 raons per dir “no” a l’amnistia impulsada pel processisme

 

 

OPINIÓ

 

 

"Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com un benefici pel país"

 

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
13/09/2023 21:55 

 

 

 

 

L’Estat té tot l’independentisme institucional on volia des de 2017: pendent d’una negociació amb el govern espanyol. Aquests darrers anys, el teatre de la insubornabilitat de Junts permetia dissimular-ho: hi havia l’aparença que hi havia una part de l’independentisme que entenia que no en treia res de negociar amb Espanya perquè ja s’ha provat absolutament tot.

Gràcies al paper galdós d’Esquerra, que com ha deixat clar avui Teresa Jordà encara contempla pagar per avançat en una investidura amb la promesa d’una amnistia, i a la incompareixença de la CUP, Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com benefici pel país, i fins i tot un pas a favor de la independència. I res més lluny de la realitat: una amnistia ens allunya de la independència, i ho intento explicar en 7 raons.

1. Aparca els efectes del referèndum de l’1-O i torna a situar la independència al terreny de les idees

És cert que l’1-O ja fa temps que l’han reduït a una manifestació (com el 2017 ja feia l’òrbita dels Comuns) o a material electoral per erigir-se en els seus fills veritables. Però una amnistia (o com en vulgui dir el PSOE) en serà el tret de gràcia: si en una negociació tan complexa i que durarà anys poses com a condició de partida una que és més barata que declarar la independència i defensar-la, no contemples fer efectiu aquell referèndum en molts anys. I en aquests anys, l’Estat sí que aprofitarà per fer efectiva l’assimilació de Catalunya a Espanya

2. És una idea que ve de dalt cap a baix

El vot independentista no es regala: 23 de juliol, abstenció massiva

 

 

OPINIÓ

 

 

"No és en les espanyoles on hem de dedicar cap mena d’esforç, i, per contra, l’abstenció és un procés alliberador que ens ha de permetre desconnectar del sistema establert"

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas

31/05/2023 20:59

 

 

 

Amb la fi del xantatge emocional dels presos, a partir dels indults, als partits processistes, especialment a Esquerra Republicana, se’ls acaba el combustible. Ho vam comprovar a les eleccions municipals de diumenge passat, les primeres sense presos. Un elevadíssim nombre d’independentistes es va quedar a casa, van votar en blanc o van votar nul. L’abstenció va augmentar 10 punts respecte de les municipals anteriors, perdent-hi els republicans bous i esquelles (6 punts respecte de 2019 i 300.000 vots, capitalitzant gran part de l’abstencionisme).

 

Si ens fixem en els resultats electorals, a partir de 2017, Esquerra només ha mantingut l’hegemonia mentre ha tingut els seus dirigents a presó: va començar tot just després de les eleccions imposades pel 155, on encara va guanyar Junts per Catalunya, fins a les darreres eleccions al Parlament, celebrades el febrer del 2021, perquè els indults no van arribar fins al juny. A partir d’aquell moment, sembla que se’ls ha començat a acabar el crèdit.

 

Els independentistes estan tornant a fer valdre el seu vot. I això té molt de mèrit, atesa la campanya subvencionada per terra, mar i aire (des de les tertúlies fins als programes d’entreteniment com

RIP TV3

 

 

OPINIÓ

 

 

"No té cap sentit, salvar TV3. La seva mort és irreversible, i a més la gent que veu la tele no és la que salvarà el català"

 

 

 

Pilar Carracelas
01/02/2023 22:19 

 

 

 

 

De l’acomiadament de Manel Vidal del programa Zona Franca de TV3 i la desbandada de tot l’equip (Joel Díaz, Magí Garcia, Tomàs Fuentes, etc.) el que més m’interessa no és el debat de pollaviejas sobre els límits de l’humor, i ni tan sols si té sentit titllar els postulats del partit de la calç viva en l’eix nacional de propers als règims totalitaris, sigui de broma o seriosament. 

 

Evidentment que tot això s’ha de poder debatre als mitjans públics com s’ha fet amb l’independentisme des de 2012, en què se l’ha titllat de nazi dia sí i dia també. Òbviament que censurar això no passaria ni tan sols el filtre la movida madrileña i La Bola de Cristal dels 80. Però avui el que subratllaria és que l’acte de censura comès per la direcció de TV3 constata la mort de la televisió nacional catalana.

 

 

I no hem d’afanyar-nos a intentar-ne la salvació, o a intentar substituir-la amb altres canals. Qualsevol forma de televisió catalana, les freqüències de les quals estan controlades en última instància per l’Estat, però també pels masovers de la

Una cadira buida a la cimera Sánchez-Macron

 

 

OPINIÓ

 

 

"Una cadira buida podria ser un missatge molt potent: aquell que deixa clar que allà on els repressors esperen que hi ocupem llocs d’esclau per blanquejar-los no ens hi trobaran"

 

 

 

Pilar Carracelas
11/01/2023 23:12

 

 

 

 

 

De tant en tant, de l’avorrit guió que tan ben après tenen els partits que volen fer-nos creure que la independència ens arribarà fent autonomisme, en surten grans veritats involuntàries. Una d’elles, la que ha dit avui Marta Vilalta, portaveu d’Esquerra, a RAC1, sobre l’assistència de Pere Aragonès a la cimera entre els enemics històrics de Catalunya: Espanya i França. Ha dit que cal que el President de la Generalitat hi sigui present perquè no s’hi ha de deixar cap cadira buida.

 

No deixar cadires buides és el que ha motivat l’acció política des dels fets de 2017. Elsa Artadi i Pere Aragonès, en comptes de tenir la dignitat de no acceptar que l’Estat ocupés per la força les institucions catalanes, fent com a mínim el gest de marxar-ne per no acatar les seves ordres, s’hi van quedar després de l’aprovació de l’article 155. Ens deien el mateix que Vilalta diu ara, que era millor que aquelles cadires les ocupessin els independentistes que els sicaris de l’Estat. Mai no hem sabut per què ha servit.

 

Quan Esquerra va negar-se a investir Puigdemont, Junts Per Catalunya

La independència no es fa als tribunals: capítol 83

 

 

OPINIÓ

 

 

"Junts amb l’ajut d’ERC, que fa de poli dolent, fingeix que aquesta estratègia judicialté més a veure amb la independència que la genuflexió dels republicans"

 

 

 

Pilar Carracelas
23/11/2022 21:38 

 

 

 

 

Avui hem sabut que la mesa del Parlament conformada per Roger Torrent, aleshores president del Parlament, Josep Costa, aleshores vicepresident, i els exsecretaris Ariadna Delgado i Eusebi Campdepadrós, han estat absolts de les acusacions de desobediència que sostenien la fiscalia i l’acusació popular (VOX), per haver tramitat dues propostes de resolució, de reprovació de la monarquia espanyola i de suport al dret d’autodeterminació.

 

Com era d’esperar, a Esquerra ho han celebrat com “una gran notícia per la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats”, com ha dit a Twitter Torrent, i com també era d’esperar, Costa ha continuat amb la seva campanya de màrqueting per revestir la seva lluita d’una utilitat per a l’autodeterminació de Catalunya que en realitat no té, afirmant que continuarà lluitant perquè “es reconegui la inviolabilitat del Parlament”.

 

Ambdues reaccions són cares de la mateixa moneda: material discursiu electoral que no té res a veure amb assolir la independència. En el cas d’Esquerra, ja fa temps que ho diuen clarament a qui tingui un mínim interès per entendre: un tribunal espanyol com el TSJC fallant que no tenien cap intenció de

El nacionalisme de Podemos i 3 evidències més que deixa la reforma de la sedició

 

 

OPINIÓ

 

 

"És evident que la reforma el que pretén és vendre barat el cap de Puigdemont a Europa, independentment de si s’assoleix l’objectiu o no d’extradir-lo a Espanya"

 

 

 

 Pilar Carracelas
16/11/2022 20:07

 

 

 

Des que es va fer pública la proposta de reforma del delicte de desordres públics per la derogació de sedició, que crec que és com millor queda descrit aquest gol que vol colar el PSOE a l’independentisme i Esquerra a les bases que li puguin ser hostils, s’ha argumentat molt sobre les conseqüències jurídiques que pot tenir per als expresos polítics, per als exiliats i en general per als represaliats, especialment els que no tenen el favor de la masoveria de la colònia que és l’administració autonòmica i els seus acòlits. 

 

És evident, com han apuntat no només juristes com Gonzalo Boye o Benet Salellas sinó també associacions d’advocats espanyoles, que aquesta reforma qüestiona drets fonamentals com el de manifestació ocupant edificis públics, per posar només un exemple, perquè, tot i que a Esquerra i els seus portaveus mediàtics disfressats de periodistes defensen que ara es clarifica (sic) en quins supòsits seran punibles aquestes accions, tothom sap que els jutges espanyols són especialistes en estirar conceptes com un xiclet i cap clarificació (sic) posarà topall a la seva imaginació si es tracta de salvaguardar la unitat d’Espanya.

 

També és evident que la reforma el que pretén és vendre barat el cap de Puigdemont a Europa, independentment de si s’assoleix l’objectiu o no d’extradir-lo a Espanya, cosa sobre la qual

El PSOE és infinitament pitjor que el PP per a Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

"Una evidència que només els cínics com Junqueras o Rufián volen tapar afirmant que Esquerra no és responsable de les decisions dels socialistes, sinó de les seves rectificacions"

 

 

 

 

Pilar Carracelas
09/11/2022 23:09

 

 

 

Alguns encara sostenen que els independentistes diem que el PSOE és pitjor que el PP per a Catalunya perquè ens interessa el com pitjor millor, i els socialistes ens ofereixen un encaix (sic) que fa que el projecte independentista es desinfli. Aquesta afirmació no només la refuta el fet que, més enllà de declaracions sempre matisades o rectificades després, el PSOE hagi plantejat a Catalunya exactament la mateixa oferta, és a dir, cap; aquesta setmana l’exministre José Barrionuevo ens ha recordat que també la refuta el fet que els socialistes hagin arribat a comandar terrorisme d’Estat per preservar la unitat d’Espanya. Un terrorisme del qual no n’han retut comptes en seu parlamentària ni tots els implicats, com ara Felipe González, a qui Pedro Sánchez, lluny de qüestionar, continua donant les gràcies als seus mítings per tant que ha fet per Espanya. Un terrorisme que no és el primer cop que Barrionuevo justifica.

 

La idea d’Estat de PP i PSOE és tan similar que la mateixa setmana que el condemnat pels GAL durant el govern de González deixa palès que veu normal combatre terrorisme amb més terrorisme, la ponent del Parlament Europeu sobre el cas Pegasus dona per provat l’espionatge contra independentistes, també durant un govern del PSOE, i la

L’única claredat d’Aragonès està en la seva genuflexió davant de l’Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

"Aquesta maniobra d’Esquerra és l’enèsima confirmació que, lluny d’estar compromesos amb la independència, ho estan amb la unitat d’Espanya"

 

 

 

Pilar Carracelas

28/09/2022 21:23 

 

 

 

No és cap novetat que els partits polítics dits independentistes donen més legitimitat a l’Estat i a la violència policial que el va intentar (sense èxit) salvaguardar l’1 d’octubre de 2022 que als vots que es van emetre aquell dia a favor de la independència. L’última mostra n’és la proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de consensuar una Llei de Claredat a la quebequesa, cosa que han aplaudit només els Comuns, i això perquè estem a mitja legislatura a Espanya; si això fos un escull per tornar a reeditar un govern amb els socialistes a Madrid, ja ni tan sols ells hi donarien suport.

 

Bàsicament el que diu la Llei de Claredat és que el parlament federal canadenc té el poder de determinar posteriorment a un referèndum si la qüestió era prou clara i si la majoria obtinguda era suficient, és a dir,

La Diada que va esborrar el somriure cínic de Marta Vilalta

 

 

OPINIÓ

 

 

"La vigília de la festa nacional vam poder veure a Vilalta al Fossar de les Moreres desposseïda d’aquell somriure tan característic, tan fals, i alliberar les seves emocions encarant-se als votants que la van xiular"

 

Pilar Carracelas

14/09/2022 20:03 

 

 

 

Mai no he entès els motius que té Marta Vilalta, portaveu d’Esquerra Republicana, per somriure a cada compareixença política que fa. Recordo quan els professors de periodisme (que ella ha d’haver compartit, perquè vam estudiar, pel que sembla, la mateixa carrera, a la mateixa universitat i la mateixa època) ens advertien que en televisió es pot optar per somriure per transmetre optimisme a l’audiència, però no massa, perquè de seguida sembla que te n’estàs en fotent de qui t’escolta, i la càmera multiplica per set cada moviment que fas. Potser al seu grup no ho van explicar, o ella no hi era perquè, des que va esdevenir el rostre públic del seu partit en absència de Marta Rovira, és impossible desvincular Vilalta d’aquell gest que algun d’aquells que anomenen spin-doctors li devia dir que l’ajudaria a connectar amb qui la mira i l’escolta.

 

De fet, des del punt de vista del màrqueting, que en algun moment va ser una branca de la comunicació diferent de la periodística, s’acostuma a aconsellar somriure a qui no té grans habilitats per parlar en públic o es posa molt nerviós, perquè es diu que ajuda a reduir la tensió i sentir-se més còmode. És una manera d’amagar les emocions. Però tot es va esfondrar el dia de la Diada d’enguany. La vigília de la festa nacional vam poder veure a Vilalta al Fossar de les Moreres desposseïda d’aquell somriure tan característic, tan fals, i alliberar les seves emocions encarant-se als votants que la van xiular per manifestar el seu enuig amb el seu partit.

El dictamen de l’ONU i la Diada segons la masoveria de la colònia

 

 

OPINIÓ

 

 

"L’independentisme no hi guanya absolutament res perquè el focus de la manifestació no és, ni molt menys, la independència ni com fer-la amb la legitimitat d’un referèndum, de l’ONU, del TJUE i de la immunitat dels eurodiputats i el president Puigdemont"

 

 

Pilar Carracelas
07/09/2022 21:17

 

 

 

 

No és cap novetat si dic que per l’independentisme institucional, és a dir, l’independentisme no independentista, el 2017 no va existir. La seva amnèsia de tant en tant s’interromp amb flaixos, sobre tot quan el seu vehicle es queda sense gasolina (especialment en temporada electoral, en què hi ha moltes pujades que la gasten de seguida); és aleshores quan els sentim parlar alguna vegada del mandat de l’1 d’octubre (sic), de la declaració d’independència, de la presó, etc. 

 

Per qui sí que va existir, paradoxalment, és per l’ONU. El Comitè de Drets Humans de l’ONU, finançat especialment per la Comissió Europea i altres organismes d’on països com Alemanya en són principals aportadors, al contrari del que diuen quatre periodistes i polítics passats de voltes, ha dictaminat que el 2017 efectivament hi va haver una

Les clavegueres de l’Estat no existeixen: la claveguera és l’Estat

 

 

OPINIÓ

 

"El que hauríem de tenir clar és que no hi ha clavegueres a Espanya, hi ha Espanya"

 

Pilar Carracelas
13/07/2022 20:53 

 

 

 

 

Diuen que les clavegueres les van popularitzar els romans. Les classes benestants descarregaven la seva porqueria mitjançant canalitzacions que arribaven a un afluent del Tíber, amb l’ànim de mantenir la immundícia ben lluny de casa seva. 

Per això l’expressió “clavegueres de l’Estat” se l’ha d’haver inventat qualsevol processista autoanomenat independentista desitjós d’aconseguir allò que fa uns anys en dèiem un encaix dins d’Espanya. Un encaix que sembla que volen buscar a base de donar carta blanca a tots els seus abusos, com l’ex-advocat de l’Estat i ara representant de Ciutadans Edmundo Bal, afirma que va néixer la democràcia a Espanya, respectant la dictadura. No li falta raó, per cert: la democratització a Espanya va ser en realitat un pacte de mínims per homologar les estructures de la dictadura a Europa, no una victòria de l’antifranquisme.

Per pressuposar, innocentment o no (perquè la ignorància fingida omple abastament les butxaques dels masovers de la colònia), que hi ha unes clavegueres a l’Estat espanyol, s’ha de concedir que hi ha una part d’aquest Estat impoluta, com ho pretenia el patriciat romà. Però com s’ha demostrat aquesta setmana amb aquesta qüestió que hauríem de considerar un afer intern dels espanyols que és la filtració dels àudios on un dels periodistes més populars (i rics -cada vegada més sabem per què-) d’Espanya, Antonio García Ferreras, reconeix que difondrà informació sobre un partit polític encara que no estigui comprovada, l’Estat no té clavegueres, ni tan sols té deep state, com en deien abans a la masoveria de Plaça Sant Jaume, com tenen els Estats normals, els state within a state, els buròcrates que realment se suposa que prenen les decisions independentment de qui guanyi unes eleccions, sense sotmetre’s a cap mena de rendició de comptes.

L’Estat no té clavegueres perquè allà on hi hauria d’haver l’estament immaculat que estira la cadena per no esquitxar-se hi ha un pou d’immundícia on tothom conviu amb els fems que genera. Sense anar més lluny, Podem, que són els que teòricament ara són els damnificats amb les maniobres del sinistre ex-comissari Villarejo, no van tenir cap problema a beneficiar-se’n en campanya electoral contra l’ex-alcalde Xavier Trias, difonent informació falsa sobre un suposat compte a Suïssa i no demanant-li mai perdó, a més d’incidir probablement en el resultat de les eleccions, que qui sap qui hauria guanyat sense aquest carregament de femta cortesia d’aquests lampistes del clavegueram. Per cert, que ara tot plegat surt a la llum perquè Podem està amortitzat.

No els va preocupar que això hagués passat amb membres de la societat civil (sense els recursos per defensar-se que té el partit que liderava Pablo Iglesias) com van ser Tamara Carrasco o els nou CDR acusats de terrorisme, perquè en un moment en què l’independentisme era fort al carrer la seva prioritat era mantenir la unitat d’Espanya, empassant les aigües negres que calgués. Tampoc no van fer cap drama quan al País Basc es tancaven diaris i es torturava els seus directors, molt abans que, el 2017, la policia entrés a les redaccions dels diaris per intentar atemorir els treballadors, però ara periodistes progres espanyols com Javier Gallego, de Carne Cruda Radio, es lamenten de “persecució policial i judicial contra periodistes”. Càrrega que plau, no pesa, que en diuen.

L’Estat és la claveguera. Polítics, periodistes (dels quals molts o bé s’han desentès de l’afer o bé han sortit en defensa de Ferreras o bé l’han plantat perquè s’ha destapat l’olla, no pel que hi havia a dins -com és el cas d’Antonio Maestre, fins ara sotsdirector del diari progre La Marea-), empresaris i gàngsters diversos, tots formen part d’aquest ecosistema putrefacte. Fins i tot Podemos i Ciutadans, si no ens creguéssim que són invents dels diferents estaments de l’Estat per anul·lar l’independentisme en l’eix social i nacional, i que per tant són part del decorat d’aquesta democràcia de cartró-pedra que és Espanya, que no ens ho creiem, s’han beneficiat de tota aquesta porqueria malgrat partir d’un suposat diagnòstic que l’Estat necessitava ser reformat. La tolerància cap a la merda és generalitzada.

Però això concerneix els espanyols, no els catalans, especialment els independentistes. El que hauríem de tenir clar és que no hi ha clavegueres a Espanya, hi ha Espanya. De fet, Roma sovint es veia flotant en els seus propis fems quan hi havia crescuda dels rius, amb l’agreujant que les latrines eren sempre prop de la cuina per aprofitar l’aigua que s’hi feia servir. És una imatge especialment poètica en aquest cas. Espanya és això, i no hi ha pla B. I no podem ser els únics a qui ens importi, perquè som una minoria nacional que no pot canviar res. Com he dit en més d’una ocasió, l’únic que podem fer és marxar-ne.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/les-clavegueres-de-lestat-no-existeixen-la-claveguera-es-lestat-456855/ 

A qui hem de votar les properes eleccions?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si volem que el tauler polític català torni a virar cap a la independència hem de generar un incentiu en els seus actors perquè així ho facin i estar oberts a noves iniciatives"

 

 

 

 

Pilar Carracelas
29/06/2022 19:57

 

 

Sóc poc amiga de culpar els votants dels resultats que obtenim en política. En primer lloc perquè és contraproduent. No sé si us en recordeu d’allò que va dir la presidenciable Hillary Clinton sobre els votants de Donald Trump, que eren una basket of deplorables. Probablement no va ser només per això, però pocs dubten que va ser un factor que va mobilitzar els electors a favor del magnat nord-americà el 2016, any en què va guanyar les eleccions contra la candidata demòcrata.

 

En segon lloc, perquè en els resultats d’unes eleccions, i encara més enllà, en la formació de govern, hi intervé molt més que la voluntat popular. Hi ha tot un engranatge que li és aliè, institucional, mediàtic, econòmic, que està alineat amb l’statu quo i que és molt complicat, gairebé impossible, de desprogramar. Per això està creat, realment. 

 

De fet, a poca gent li ve avui de nou que quan Podemos o Ciutadans van entrar a l’arena política no van haver de superar aquest obstacle, precisament perquè a aquest statu quo li interessava: van ser els cavalls de troia per sotmetre l’independentisme fent virar l’espectre ideològic cap a la

Què és més és indecent que en Rufián?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

Pilar Carracelas

08/06/2022 21:37 

 

 

 

 

 

Una de les coses més indecents (com ho han qualificat a Junts per Catalunya) del que ha dit Gabriel Rufián sobre la declaració d’independència de Carles Puigdemont (titllant-lo de “tarat” per fer-ho) no és la frase mateixa, ni que sigui tan cínic d’ignorar que ell va esperonar l’aleshores president a fer-ho piulant “155 monedas de plata” quan es va saber que pretenia convocar eleccions autonòmiques després del referèndum de l’1 d’octubre.

 

Tampoc no és tan indecent que el seu entorn d’Esquerra el solapi amb reaccions passiu-agressives com la del seu excompany al Congrés Joan Tardà, afirmant que les disculpes posteriors de Rufián a l’estil Joan Carles I (me he equivocado, no volverá a ocurrir) l’honoren mentre en el mateix tuit acusa els integrants de Junts per Catalunya de no disculpar-se pels seus “desafortunats excessos”. Per cert, que els “siete locos” dels CDR que segons ell havien de ser jutjats per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius per tenir a casa material per un correfoc encara esperen les seves disculpes, també. Ni tan sols és tan indecent quan el diputat Ruben Wagensberg acusa el possible candidat a les eleccions municipals a Santa Coloma amb el mateix mot, indecent, per “aquest tracte a un president a l’exili i a qui pateix la repressió”. Al cap i a la fi, després del poli dolent sempre parla el poli bo.

 

Hi ha una forma superior d’indecència que és qui permet aquesta indecència intentant que no se li noti, per aprofitar-se’n. I això ho fan els de Junts. Si als juntergents els semblés realment indecent el que fa Gabriel Rufián, no només ara, sinó fa mesos i mesos en què s’ha dedicat a fer el caldo

Als països ocupats no cal fer-hi inversions

 

 

OPINIÓ

 

"Si les elits polítiques i empresarials no hi guanyessin res amb el sotmetiment ja fa temps que Pedro Sánchez hauria cercat el suport de V🤢X"

 

Pilar Carracelas
02/06/2022 07:30 

 

 

 

Algú proper a mi acostuma a dir que Renfe és una estructura d’ocupació. Que una regió encara en vies de desenvolupament comptés amb un servei deficient d’infraestructures tindria una explicació racional, però imposar a un territori que genera riquesa aquesta penitència que penalitza el desenvolupament econòmic i les polítiques de benestar (com l’accés a l’habitatge, etc.) de forma endèmica només es pot explicar des de l’òptica que qui la gestiona és una autoritat hostil a Catalunya, de la mateixa manera que ho és la policia o la judicatura.

Perquè amb altres territoris rics no passa, com hem vist aquesta setmana amb les dades d’execució d’inversions a Madrid, per exemple, que supera el 180%, mentre que a Catalunya no arriba al 40%. Per això la capital pot fer dumping fiscal i que la distància entre territoris sigui cada cop més elevada, gràcies als que seguim pagant-los la festa.

Això no es podria fer sense la col·laboració necessària de la classe política catalana, la dita independentista i no independentista. En comptes de dir les coses pel seu nom –que som un país ocupat i que per això ens espolien, menystenen la nostra llengua i decideixen qui pot i qui no pot governar el territori–, diuen coses com per exemple que a Madrid són uns ineptes. És l’explicació que ha donat Marta Vilalta, portaveu d’Esquerra. O que el que passa és “incomprensible”, com ha dit el conseller d’Economia, Jaume Giró, quan és molt fàcil d’entendre: no són uns ineptes, tenen un pla molt ben pensat per eliminar-nos com a minoria nacional assimilant-nos a Espanya.

També Foment del Treball, el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç i tants lobbies que no fan de lobby col·laboren en aquesta situació, posant per davant la unitat d’Espanya amb el seu clam de no provocar inestabilitat amb la negativa a investir un president que no té cap necessitat de complir amb Catalunya perquè V🤢X ja s’ha encarregat d’abaixar el llistó.

Això ens recorda que un país no es manté ocupat perquè hi arribi gent d’altres llocs, com els meus pares o els meus avis, o migrants que curiosament alguns catalanets de bé assenyalen per colar-se a la Renfe (com si el realment ridícul no fos que nosaltres paguem religiosament per un servei penós). Es manté ocupat gràcies a qui diu que no podem aspirar a més perquè al cap del carrer hi ha un policia o un militar o un de V🤢X amb una pistola (aquesta frase no és meva, és d’aquest tuitaire i em sembla fantàsticament il·lustrativa). Mantenen l’statu quo per la força.

Per sort, els que ho legitimen d’aquesta manera són una minoria al carrer; on són majoria són a les institucions i a les elits, que per definició són numèricament minses. Ho hem vist de forma flagrant amb el resultat del referèndum de l’1 d’octubre: es van tirar enrere donant la raó a les porres i no als vots. I ho veiem ara amb l’acatament de la sentència que estableix que un 25% de les classes a les escoles han de ser en castellà. No la desobeeixen perquè tenen por d’anar a la presó i perquè les seves xarxes clientelars viuen de la pacificació del conflicte amb Espanya en forma de concessions, portes giratòries i tants altres mètodes. I per això han de controlar el discurs als mitjans de comunicació, per exemple. Si les elits polítiques i empresarials no hi guanyessin res amb aquest sotmetiment ja fa temps que Pedro Sánchez hauria cercat el suport de V🤢X.

Per sort, que l’ocupació es doni especialment a les institucions ens indica per on començar a fer-la fora: pel vot. 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/paisos-ocupats-inversions-434208/

 

 

 

Quant valen els nostres drets per als partits independentistes?

 

 

OPINIÓ

 

 

"No fan boicot a qualsevol intent de pacificació del conflicte com els Jocs Olímpics. Sembla que els nostres drets, els de tots els ciutadans representats pels polítics espiats, no valen ni això"

 

 

Pilar Carracelas
27/04/2022 21:50 

 

 

 

 

 

 

 

Que per a l’Estat espanyol els drets dels catalans estan supeditats a la unitat d’Espanya és una evidència. No cal que vingui ara la ministra de Defensa, Margarita Robles, a recordar-nos-ho. Porten fent-ho fa més de tres segles. Si avui dia no bombardegen Barcelona com recomanava Baldomero Espartero al segle XIX fer cada 50 anys és perquè no poden. Però per sobre dels nostres drets passen tots els estaments de l’Estat, siguin del color que siguin.

 

Si no, que l’hi diguin a Baltasar Garzón, que va ordenar una operació contra centenars d’activistes catalans la primavera del 1992 en què es va empresonar més de 45 independentistes perquè no resultessin un problema per al desenvolupament dels Jocs Olímpics. No sé com algun polític independentista encara pot tenir cara d’estar a favor d’uns Jocs Olímpics espanyols, però aquest és un altre tema que ja vaig tractar en aquest article.

 

Per això resulten lamentables aquestes reaccions fake outrage que veiem en els dirigents independentistes quan senten la ministra Robles dir que

No trencaran cap pacte pel Catalangate (però estan tots ‘indignadíssims’!)

 

 

OPINIÓ

 

 

"Que saltin els pactes. Tots. Des del que sustenta l’alcaldia del més remot dels municipis fins al pacte de governabilitat amb el govern espanyol"

 

 

Pilar Carracelas

 
20/04/2022 20:59

 

 

 

 

 

Quan els periodistes que no tenim el cul llogat intentem fiscalitzar els polítics el millor que sabem, una reacció molt recurrent en casos, posem per cas, com el de l’espionatge massiu que hauria perpetrat l’Estat contra desenes de persones vinculades a l’independentisme, és “i tu, què proposes?”

 

Imaginem que aquesta pregunta fos lícita en un país amb una certa salut democràtica, que no ho és, perquè els polítics cobren (i no pas malament, com ho demostra que tinguin tants problemes per abandonar la mamella pública) per fer aquestes propostes (ells no fan la feina dels altres -ni la seva, però vaja-, els altres no han de fer la seva). Doncs això, si imaginem que aquesta pregunta és pertinent, la resposta és ben fàcil. Proposo, és clar: que no donin suport a l’enemic.

 

Ja no proposo ni que compleixin amb les seves promeses electorals (fixeu-vos si he abaixat el llistó, ja). Proposo que si l’enemic ens guanya sigui oposant la màxima resistència possible, no posar-li catifa vermella. Ni que sigui per

Ara, la Copa Amèrica: l’agenda de la rendició no s’atura

 

 

OPINIÓ

 

 

"Podem sostenir encara que els partits independentistes són un dic de contenció pel que fa a la llengua, la cultura i l’economia catalana davant de l’espanyolització?"

 

 

Pilar Carracelas

 
30/03/2022 20:12 

 

 

 

 

L’agenda de la rendició no s’atura. Després de veure la selecció espanyola jugant a Barcelona amb una bandera i un himne que per fi un realitzador de TVE podia mostrar gustosament per televisió, estem convidats a cites tan pròpies d’un país governat per uns polítics que es diuen independentistes com ara un Miss i Mister Mundo, uns Jocs Olímpics i una Copa Amèrica a casa nostra.

 

El debat de fons, com a mínim per als independentistes, no és si aquests esdeveniments són bons o no per l’economia catalana, que no ho són, perquè aquest tipus de negocis sempre es fan a costa de triturar l’entorn per serveis i estructures que una millor planificació i gestió dels diners públics hauria de permetre fer sense recórrer a aquest tipus d’incentius i de precaritzar el mercat laboral. I és que no hi ha res més espanyol que deixar convertir Catalunya en la