OPINIÓ
"El PSOE pagarà el cost de moure's en la geometria variable, optant pels suports del PP, mentre a Junts intenten ressuscitar la puta i la Ramoneta"
Segurament em passa com a aquell que va contra direcció per l’autopista, però no entenc com els periodistes de tants mitjans diferents poden qualificar de “sorpresa” que Junts hagi decidit no participar en la votació dels decrets llei d’avui perquè -en el seu univers paral·lel- no es pugui dir que hi han donat suport, mentre asseguren que tirin endavant. Per mi, un titular correcte seria “Els decrets llei del Govern espanyol tiren endavant gràcies a Junts”, que amb la seva decisió ho ha permès, o, fins i tot, “Junts, en la seva línia dels últims mesos, fa el contrari del que havia sostingut fins hores abans”, és a dir, que “sorpresa”, cap, per bé que no sabéssim la forma en què ho acabaria materialitzant. La diferència entre Junts i Esquerra pel que fa a la seva relació amb l’Estat és que els primers són uns mestres de la pantomima, i els segons, uns aprenents. De fet, com hem sabut, finalment han arribat a un acord Junts i PSOE.
És precisament aquest retorn de la pantomima pròpia dels convergents el que l’Estat necessitava per tirar el rellotge enrere i situar-lo abans de 2017. Sense el retorn de Convergència no hi havia pacificació. D’aquí que Artur Mas torni a tenir espais cada cop més freqüents als mitjans de comunicació i que a l’agenda política
hi tornem a tenir temes com les balances fiscals (que Junts afirma que ha pactat amb el PSOE a canvi d’abstenir-se de votar -un nou terme en el diccionari processista-) o el de fer tornar les empreses catalanes que, per manipular les nostres idees i decisions polítiques, van fer-la també pantomima del canvi de seu social.Volen fer tornar aquestes empreses perquè són ells els principals interessats que puguin tornar a pressionar-nos quan calgui mentre ells entonen el no surrender: si realment volguessin fer complir la llei, com diuen, i fer coincidir la seu social d’aquestes empreses allà on tenen l’activitat, les haurien confrontat directament perquè ho fessin, en comptes de voler-les premiar ara amb beneficis fiscals per tornar. El primer que haurien d’haver fet és no adjudicar-hi ni una licitació més i donant de baixa tots els serveis que tenen amb elles, per exemple: bancs, assegurances, energia, tot. Això i facilitar la creació de noves empreses, si cal, subvencionant quotes d’autònoms i pagaments d’impostos. Però s’han dedicat a qüestions com ara promocionar una candidatura a uns Jocs Olímpics amb Espanya que no només no era desitjable que se celebressin, sinó que era evident que no veuria mai la llum.
La pantomima actual dels convergents, però, ja no se sustenta en la mateixa base que la d’abans: en l’època Pujol tenia una certa credibilitat presentar-se davant dels catalans com a necessaris a Madrid perquè a Madrid tenien el convenciment que les elits catalanes tenien el carrer sota control. Des que aquest farol va saltar pels aires el 2017, els espanyols saben que només poden controlar el carrer amb més ocupació. Per això el PSOE pagarà el cost de moure’s en la geometria variable, optant pels suports del PP com veurem en diverses ocasions mentre a Junts intenten ressuscitar la puta i la Ramoneta entomant el discurs business-friendly i agafant el guant del discurs migratori com en temps de Duran i Lleida perquè l’extrema dreta no li mengi espai electoral. Com si persistir en els mateixos errors del passat no portés inevitablement al mateix resultat, o pitjor.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/junts-reis-pantomima-783454/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada