OPINIÓ
"En una còmica ostentació de covardia, tant Junqueras, com el seu deixeble, Pere l'emprenyat, es van fer fonedissos i van celebrar l'aniversari de l'1 d'octubre com si fos un pic-nic"
OPINIÓ
Poc abans de la Diada proppassada, assabentat el MHP Aragonès que la convocatòria tindria un caire crític amb el seu partit, el seu govern i la seva persona, feu saber que no hi aniria perquè no admetia la crítica a la seva política. És un tret característic de l’home: no tolera cap crítica i, si se’l fa, treu foc pels queixals i respon amb un exabrupte. Són rebequeries de nen petit que no pot controlar la seva ira quan se’l contradiu. Foragità de la taula de diàleg els membres de JxC perquè no eren els que ell volia. Abandonà aïrat l’hemicicle perquè no aguantava les crítiques del diputat Canadell. Deixà d’assistir a la Diada perquè era crítica amb el seu govern.
Com que ERC és una organització de obediència a la superioritat, impossible oposar-se a la voluntat del cap. Tot el partit, doncs, va convertir la inassistència d’Aragonès en un boicot a la Diada. Junqueras va reblar que era una convocatòria “excloent” i la direcció va enviar una carta circular a la militància demanant
OPINIÓ
Tota la polèmica sobre el vel islàmic a Catalunya és enganyosa com sempre que hi ha vels pel mig, siguin islàmics o catòlics. El que es pretén amb un vel sempre és ocultar, velar, alguna cosa, en aquest cas, el desig de guanyar els vots dels immigrants islamistes. Heidegger ens va ensenyar que la veritat consisteix a desvelar la realitat, hi treure’l el vel. I l’esquerra no era partidària de la secularització? Pot més l’oportunisme electoral que els principis?
……..
El govern concentra l’independentisme de la seva acció en la taula de diàleg de la qual sortirà un pacte per a un referèndum que ens durà a la independència. Però, per a aconseguir aquest pacte, hem de ser més, molts més. No n’hi ha prou amb el 52/74. Hem de ser més; hem de ser tots. És una forma d’ajornar sine die qualsevol acte decisiu. Perquè,
OPINIÓ
14/09/2022 20:03
Mai no he entès els motius que té Marta Vilalta, portaveu d’Esquerra Republicana, per somriure a cada compareixença política que fa. Recordo quan els professors de periodisme (que ella ha d’haver compartit, perquè vam estudiar, pel que sembla, la mateixa carrera, a la mateixa universitat i la mateixa època) ens advertien que en televisió es pot optar per somriure per transmetre optimisme a l’audiència, però no massa, perquè de seguida sembla que te n’estàs en fotent de qui t’escolta, i la càmera multiplica per set cada moviment que fas. Potser al seu grup no ho van explicar, o ella no hi era perquè, des que va esdevenir el rostre públic del seu partit en absència de Marta Rovira, és impossible desvincular Vilalta d’aquell gest que algun d’aquells que anomenen spin-doctors li devia dir que l’ajudaria a connectar amb qui la mira i l’escolta.
De fet, des del punt de vista del màrqueting, que en algun moment va ser una branca de la comunicació diferent de la periodística, s’acostuma a aconsellar somriure a qui no té grans habilitats per parlar en públic o es posa molt nerviós, perquè es diu que ajuda a reduir la tensió i sentir-se més còmode. És una manera d’amagar les emocions. Però tot es va esfondrar el dia de la Diada d’enguany. La vigília de la festa nacional vam poder veure a Vilalta al Fossar de les Moreres desposseïda d’aquell somriure tan característic, tan fals, i alliberar les seves emocions encarant-se als votants que la van xiular per manifestar el seu enuig amb el seu partit.
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
14.09.2022 - 21:40
Actualització: 15.09.2022 - 08:11
La proposta feta per l’ANC després de la manifestació de la Diada ha despertat una sorprenent unanimitat entre la classe política catalana. El president Aragonès i Esquerra Republicana hi han respost amb un no rotund a tot. I Junts sembla que segueix el mateix camí. Despús-ahir el vice-president Puigneró va dir, tot puntós, que ells també eren govern i que la negativa era del president i no pas del govern. Però a l’hora de la veritat ja s’ha encarregat prou de deixar clar que no hi està d’acord, amb l’Assemblea. Ahir, de fet, va dir que el fet d’escoltar la proposta de l’ANC no volia dir que fos “l’única vàlida”, de manera que abonava la impressió que en realitat a Junts només l’interessa desgastar els seus socis de govern i fer servir qualsevol cosa per aconseguir això que en diuen “una correcció del rumb”. Encara més sorprenentment, la CUP també s’ha distanciat de l’ANC, amb unes declaracions de la portaveu, Maria Sirvent, en què ha qualificat la proposta –ni més ni menys– de “màgica”. Que Déu n’hi do el qualificatiu, venint precisament d’ells.
Sembla, doncs, que una de les conseqüències de la manifestació i de la proposta posterior de fer efectiva la independència en el període d’un any és que els tres grups que
OPINIÓ
Passada la polseguera de la guerra de xifres, oscil·lant del zero a l’infinit, segons fons, una conclusió és òbvia: la manifestació de l’ANC ha estat un èxit aclaparador. Malgrat les crítiques, retrets, entrebancs i boicots, gairebé tots provinents d’ERC, incapaç d’afrontar una opinió pública contrària al carrer. El MHP Aragonès, a qui enquimera qualsevol objecció a la seva tasca, per minsa que sigui, va adduir que la Diada s’havia convocat contra el seu govern i partit. Seguint l’exemple de llur cap oficial (l’oficiós, però real, és Junqueras), els republicans van tractar de boicotejar la manifestació, acusant-la de partidista quan l’ANC no és cap partit i tacant-la d’excloent quan són els acusadors els que s’hi havien autoexclòs d’antuvi.
Aquesta actitud sectària va provocar un efecte Streissand fenomenal. Si vols que alguna cosa s’esbombi a tot arreu, prohibeix-la. I, així, les fotos aèries, les que la TV3, la televisió del règim erki ha censurat, mostren que la Diada ha reeixit en tots els ordres, el primer de tots, mostrant que
OPINIÓ - EDITORIAL
Dolors Feliu durant el discurs al final de la manifestació (fotografia: Albert Salamé). |
Vicent Partal
12.09.2022 - 21:40
Els partits polítics catalans viuen en estat de xoc per l’èxit de la manifestació organitzada aquesta Diada per l’ANC. La nova aristocràcia política catalana havia escalfat molt l’ambient els dies previs, i les seues declaracions, piulades i anàlisis mediàtiques feien pensar que els titulars dels seus diaris ja estaven preparats: “fracàs”, “trumpisme”, “populisme”, “divisió”, “violència”, àdhuc.
La cuina, aquesta volta, treballava amb la màxima pressió perquè hi havia molt en joc, especialment del moment que el president Aragonès i Oriol Junqueras van atacar frontalment els organitzadors. Tanmateix, el torcebraç el van perdre gairebé en el mateix moment en què es va comprovar la dimensió de la protesta, i sobretot quan es veié clar que fins i tot
Joan Puig 11/09/2022
Moltes gràcies, Assemblea Nacional Catalana. Continueu essent el referent per a la bona gent independentista. Malgrat tots els inconvenients, malgrat els actuals lideratges polítics de capa caiguda, malgrat la guerra civil entre independentistes que avantposen els interessos dels partits, la ciutadania ha tornat a respondre positivament. Sense cap mena de dubte, ha tornat a deixar ben clar que vol la independència i, sobretot, que no perdem més el temps.
La gent sap que sense unitat independentista, res no serà possible. La gent continua reivindicant la victòria democràtica de l’1-O i exigeix a la classe política que enraonin entre ells, que s’escoltin i recuperin la unitat d’acció per fer possible la independència.
Ha quedat palès l’error de l’Oriol Junqueras de no participar en la manifestació de la Diada que ha arrossegat el MHP Aragonès a seguir-lo. S’han equivocat i com més
OPINIÓ - ANÀLISI
Josep Casulleras Nualart
12.09.2022 - 01:50
Dolors Feliu tenia raó i el discurs que va fer al final de la gran manifestació de l’Onze de Setembre va anar en consonància amb el manifest que la convocava i que ERC va deplorar. Perquè mantenia el to crític i d’ultimàtum envers el govern i els partits independentistes i apuntava una via electoral alternativa si persistia el blocatge en l’estratègia per a fer efectiva la independència, si s’insistia en el diàleg infructuós amb el govern espanyol i l’autonomisme. La presidenta de l’ANC, fidel a aquest missatge, el va desenvolupar ahir: va fer més explícit encara que el got de la paciència ja havia vessat i va anunciar d’una manera més clara i concreta que mai que treballarien perquè hi hagués una llista cívica que es presentés a les eleccions al Parlament de Catalunya si el govern no canviava d’estratègia. “O feu la independència, o convoqueu eleccions”, va reblar.
L’ANC s’ha mogut, ha fet un pas endavant en un moment polític delicat, quan ERC i Junts negocien la manera de no fer descarrilar l’acord de govern (tot i que Junts sospesa la possibilitat de sortir-ne), que entre més coses preveia que hi hagués un òrgan de coordinació estratègica de l’independentisme amb partits i entitats que ara miren de reformular. Encara hi ha molta legislatura al davant, tot i que
PAÍS - PRINCIPAT
Ot Bou Costa
11.09.2022 - 22:06
Actualització: 11.09.2022 - 22:18
El Museu Marítim de Barcelona és ple d’independentistes, a les quatre de la tarda. Esperen que comenci la manifestació, convocada a les 17.14. Grups de matrimonis prenen un cafè o un refresc tranquil·lament. Un home jove gronxa un cotxet.
—Saps què va passar, ahir, al Fossar de les Moreres? –demana a la seva dona.
—No en tinc ni idea.
Tots dos duen la samarreta negra de l’Assemblea. És el color unànime. La fidelitat de la gent a la consigna dels convocants és total. El negre de la no-rendició per a la Diada amb més xafogor d’aquests darrers anys. També hi ha molts ventalls. Un home porta una camisa blava: “Sort que no vas negre perquè no et veia.” Metres enllà, una dona prova de treure’n l’entrellat. La mateixa conversa de molts anys. Què vol dir la bandera negra? “És la no-rendició, és la no-rendició, el contrari del blanc”, li diu un senyor vehement. Aquest és l’argument de l’Assemblea, de fet.
Avançant fins al Paral·lel, les voreres també són plenes, i pujant per l’avinguda, també, tot i que de moment s’hi camina amb espai i el mòbil té cobertura. Un grup de gent, drets fent rotllana sota un rètol que diu
DIADA 2022
Lluís Bou
Temps de lectura: 2 minuts
La manifestació de la Diada 2022 ha congregat 700.000 persones, segons l'ANC, xifra que la Guàrdia Urbana ha rebaixat a 150.000 assistents. La marxa ha omplert l'avinguda Paral·lel de Barcelona i també s'han concentrat centenars de manifestants en el recorregut posterior fins a l'Estació de França. La manifestació ha estat marcada per l'ofensiva en contra que hi va fer la direcció d'ERC, en una carta als militants, i per l'absència del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Tot i això sí que hi ha assistit l'expresidenta de l'ACN i del Parlament, Carme Forcadell, que ha estat l'única dirigent d'ERC present. També hi han participat Junts i la CUP, amb tot els seus dirigents, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència.
La marxa d'enguany, malgrat l'absència d'ERC, ha superat la de l'any passat, que va ser la primera després de la pandèmia. En la manifestació de l'any passat a la Via Laietana hi van participar 400.000 persones, segons l'ANC, 108.000 segons la Guàrdia Urbana. El recorregut de la marxa de la Diada 2022 ha estat d'1,6 quilòmetres, des de l'avinguda del Paral·lel fins a l'Estació de França, on hi havia l'escenari que ha acollit els parlaments finals.
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha fet un discurs contundent al final de la manifestació, i ha carregat contra el diàleg amb el govern espanyol, mentre emplaçava Aragonès a reprendre la independència o convocar eleccions. "Intenten que no ens manifestem, que siguem pocs i que no es vegi que
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
11.09.2022 - 19:35
Actualització: 12.09.2022 - 01:11
L’independentisme ha sortit als carrers de Barcelona en una nova diada de Catalunya. Els manifestants han superat les expectatives d’assistència, amb banderes estelades i cartells que duien missatges com ara “1-O, ni oblit ni perdó”, o “Hi serem fins al final”, i han omplert l’avinguda del Paral·lel fins a arribar a l’Estació de França.
Vegeu ací les fotografies que la retraten:
Comença la manifestació, amb el Paral·lel ple de gom a gom Diada 2022 (fotografia: Albert Salamé) |
Vista aèria de la manifestació en el seu tram final. Diada 2022 (fotografia: Albert Salamé) |
Enganxina contra Felipe VI en el recorregut de la manifestació Diada 2022 (fotografia: Júlia Partal) |
OPINIÓ
Pilar Carracelas
No és cap novetat si dic que per l’independentisme institucional, és a dir, l’independentisme no independentista, el 2017 no va existir. La seva amnèsia de tant en tant s’interromp amb flaixos, sobre tot quan el seu vehicle es queda sense gasolina (especialment en temporada electoral, en què hi ha moltes pujades que la gasten de seguida); és aleshores quan els sentim parlar alguna vegada del mandat de l’1 d’octubre (sic), de la declaració d’independència, de la presó, etc.
Per qui sí que va existir, paradoxalment, és per l’ONU. El Comitè de Drets Humans de l’ONU, finançat especialment per la Comissió Europea i altres organismes d’on països com Alemanya en són principals aportadors, al contrari del que diuen quatre periodistes i polítics passats de voltes, ha dictaminat que el 2017 efectivament hi va haver una
Redacció 08/09/2022
L’ANC ha deixat ben clar que no canviarà “el missatge” de la manifestació de l’11-S; rebuitjant així la petició del president de la Generalitat, Pere Aragonès. La presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, anima a tothom a participar, no obstant això, ha deixat palès que no renunciarà el “sentit crític amb l’autonomisme”.
Entre la sintonia en fer una manifestació transversal, però alhora crítica; Feliu nega que la manifestació sigui contra els partits polítics i diu
OPINIÓ - EDITORIAL
Una imatge de l'Assemblea General Ordinària de l'ANC (Fotografia d'Albert Salamé) |
Vicent Partal
06.09.2022 - 21:40
En una entrevista feta el 1987 per la revista Woman’s Own, Margaret Thatcher –que a l’infern sia– va esclatar finalment pronunciant aquella famosa afirmació: “No existeix això que en dieu societat!” Per al projecte polític de la primera ministra britànica –el projecte que alguns han acabat anomenant “neocon”–, l’existència de la societat era una nosa i també un perill: un “desordre”, va arribar a dir. De manera que va optar per negar-la. Perquè ella volia que els individus no s’ajuntassen els uns amb els altres, que no col·laborassen, que no es dotassen, per mitjà de la socialització, de vida pròpia.
Per això és tan sorprenent la fortíssima i injusta campanya que ha de suportar aquests dies l’Assemblea Nacional Catalana (una associació composta íntegrament de voluntaris) de part de tot de polítics que afirmen ser d’esquerres i que tu, a primer colp d’ull, no diries que semblen thatcheristes però que al final potser ho són més que no es pensen. En la pulsió autoritària.
Però per sort la societat existeix. En concret, la societat catalana, per sort, existeix i és molt viva. Vivíssima. I el fet que la societat catalana critique públicament i decidida el poder –identificat en els partits o en els mitjans, en el
OPINIÓ
Les raons del MHP Aragonès per explicar la seva absència de la Diada convocada per l’ANC són que no es tracta d’una convocatòria contra el gobierno de l’estat ni contra l’estat, sinó contra els partits polítics, entre ells, el seu; i contra el govern, també el seu. No semblen pas raons convincents. En primer lloc, perquè, si és un acte contra el govern, ho és també contra el gobierno, al que el govern dona suport. En segon lloc, perquè ser escridassat en les compareixences públiques és un risc inherent a l’ofici de polític. I, a més a més, per a un polític d’esquerres, també hauria de ser una mena de termòmetre de l’ànim de la gent, al costat de la qual diu que està.
En realitat, són meres excuses per a no haver de dir la veritat: que, com tot governant, només li agrada anar a on se l’aplaudeix i no pas a on se’l critica i se l’escridassa. És un exemple da manual de la dita feminista que “allò personal és polític”. Com a un nen consentit, Aragonès no controla la seva ira quan se’l contradiu. No va poder controlar-la quan el
Redacció 07/09/2022
Una estelada de grans dimensions en el marc d'una manifestació dels CDR durant la Diada, l'11 de setembre del 2021 a Barcelona. Pla general. (Horitzontal) |
Bones notícies per a la participació de la Diada, almenys així ho mostren les dades prèvies a la manifestació. Des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) apunten que aquest any han notat un gran increment de les reserves d’autocars i avui dia n’hi ha 150 de confirmats.
Des de l’entitat asseguren que es “valora molt positivament aquesta dada”, però considera que no té aturador i confia que la dada anirà creixent: “Fem una crida a tota la ciutadania independentista a participar en la manifestació de la Diada”.
A hores d’ara, des de l’ACN està ultimant els detalls Està ultimant els detalls de la manifestació d’enguany que, com ja es va anunciar, sortirà de l’avinguda del Paral·lel, passarà pel
OPINIÓ - EDITORIAL
Una pancarta exigint la independència en la manifestació de la Diada de l'any passat. |
Vicent Partal
04.09.2022 - 21:40
Actualització: 04.09.2022 - 21:41
Hi ha errors polítics tan monumentals que sempre em desconcerten. Com és possible, concretament, que en el món polític d’avui, ple d’assessors i amb una gestió de dades que ressegueix el país mil·límetre a mil·límetre, un president com Pere Aragonès cometa un error de la dimensió del que ha comès anunciant –i de la manera com ho ha fet– que ell no acudirà a la manifestació de la Diada?
Dic de la manera que ho ha fet perquè la majoria dels presidents de la Generalitat, durant el seu mandat, no hi han anat. I, per tant, que no ho fes ell tampoc no seria gens estrany. En canvi, sí que és estrany tot allò que ve a continuació.
El president hauria pogut dir, per exemple, que no aniria a la Diada però que després rebria els organitzadors a palau, per veure què tenen a dir-li –com han fet uns quants presidents. O hauria pogut adduir la seua posició institucional, cosa que també