Ser més per ser menys

 

 

OPINIÓ

 

 

"La Diada va provar tot el contrari: que el moviment independentista està més viu que mai i té una actitud molt crítica amb els partits polítics, sobretot, els republicans"

 

 

Ramon Cotarelo
20/09/2022 21:25

 

 

 

 

Tota la polèmica sobre el vel islàmic a Catalunya és enganyosa com sempre que hi ha vels pel mig, siguin islàmics o catòlics. El que es pretén amb un vel sempre és ocultar, velar, alguna cosa, en aquest cas, el desig de guanyar els vots dels immigrants islamistes. Heidegger ens va ensenyar que la veritat consisteix a desvelar la realitat, hi treure’l el vel. I l’esquerra no era partidària de la secularització? Pot més l’oportunisme electoral que els principis?

……..

 

El govern concentra l’independentisme de la seva acció en la taula de diàleg de la qual sortirà un pacte per a un referèndum que ens durà a la independència. Però, per a aconseguir aquest pacte, hem de ser més, molts més. No n’hi ha prou amb el 52/74. Hem de ser més; hem de ser tots. És una forma d’ajornar sine die qualsevol acte decisiu. Perquè,

per a l’estat -l’altra part del pacte-, no es tracta de quantitats. L’estat mai acceptarà l’autodeterminació de Catalunya ni que la demani el 100% dels catalans. Posar com a requisit sine qua non “ser més” (quan ja s’és la majoria absoluta) és el mateix que renunciar a la independència.

 

És una posició “realista” que, a més, es basteix sobre la presumpció que l’entusiasme independentista de l’1-O s’està apagant. Per això, ERC va desanimar la participació en la Diada. Doncs, la Diada va provar tot el contrari: que el moviment independentista està més viu que mai i té una actitud molt crítica amb els partits polítics, sobretot, els republicans. La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, va aprofitar aquest èxit i va anunciar la voluntat de l’organització d’esdevenir un agent polític per redreçar l’acció de la Generalitat cap a la independència que, al parer seu, ha estat abandonada pel govern. Un anunci que li va obrir les portes dels màxims òrgans dels partits per a un intercanvi impromptu i a la que va afegir el suggeriment de proclamar la DUI al segon semestre de 2023, no sé per quin motiu, tret que posar terminis sembla sempre més concret i positiu.

 

La resposta que ha rebut de l’independentisme institucional està en la gamma de grisos, començant pel gris negre del rebuig directe del president Aragonès, reblat per la negativa del cap suprem, Junqueras. Cap intenció de convocar res para el 2023 i fins al fi de la legislatura. El gris clar del president Puigdemont, que se n’alegra molt de la Diada, però no vol saber res de DUIs ara o després. I el gris blau de la cúpula de JxC que escolta amb simpatia, però, com que no vol trencar el govern, no mourà un dit per cap DUI. Té previst un boirós “embat democràtic” que ningú no sap quina forma tindrà. Aleshores, la possibilitat que la militància reclami trencar el govern sembla remota i la d’una escissió al si de JxC entre unilateralistes i conservacionistes o entre cronopios i famas, encara més remota.

 

La llista cívica és una alternativa encisadora en un moment de marasme de l’independentisme, però difícil d’implementar. Fins i tot pot provocar alguna mena de crisi, moguda pels qui no creguin que l’ANC hagi d’esdevenir un agent polític i, a més, formalment com a un partit.

 

L’objecció més obvia a aquesta llista, l’esmicolament del vot independentista, és fals atès que l’important és que el vot sigui independentista perquè suma el de tots els partits. O no? Vet aquí la qüestió essencial: si tots els partits independentistes ho són, d’independentistes. Precisament la que planteja Feliu i que justifica l’aparició d’un partit sense cap altre objectiu que la independència; un partit circumstancial i instrumental, compromès amb la DUI. Per a reeixir, la llista cívica ha de comptar amb el suport ple de l’ANC com a organització. Només així podrà imposar-se a la competència d’altres organitzacions independentistes avui extraparlamentàries.

 

Fins ara, és l’única proposta concreta per a fer front a la perpetuació d’una partitocràcia anquilosada en la perpetuació de l’statu quo. Del seu statu quo.

 

Les jeux son faits; les apostes estan clares. Toca a la gent decidir quina de les dues vies s’estima més, si la d’esperar fins a temps millors com proposen els partits o actuar amb la llista cívica, com proposa l’ANC. Se sabrà quan tinguem els resultats de la manifestació ja convocada per el pròxim 1-O.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/ser-mes-per-a-ser-menys%ef%bf%bc-488524/