OPINIÓ
"L'èxit de la Diada, exigint al govern independentista la DUI o eleccions obliga a tothom a reflexionar. I fer-ho a l'endemig entre la Diada i l'aniversari de l'1-O"
Passada la polseguera de la guerra de xifres, oscil·lant del zero a l’infinit, segons fons, una conclusió és òbvia: la manifestació de l’ANC ha estat un èxit aclaparador. Malgrat les crítiques, retrets, entrebancs i boicots, gairebé tots provinents d’ERC, incapaç d’afrontar una opinió pública contrària al carrer. El MHP Aragonès, a qui enquimera qualsevol objecció a la seva tasca, per minsa que sigui, va adduir que la Diada s’havia convocat contra el seu govern i partit. Seguint l’exemple de llur cap oficial (l’oficiós, però real, és Junqueras), els republicans van tractar de boicotejar la manifestació, acusant-la de partidista quan l’ANC no és cap partit i tacant-la d’excloent quan són els acusadors els que s’hi havien autoexclòs d’antuvi.
Aquesta actitud sectària va provocar un efecte Streissand fenomenal. Si vols que alguna cosa s’esbombi a tot arreu, prohibeix-la. I, així, les fotos aèries, les que la TV3, la televisió del règim erki ha censurat, mostren que la Diada ha reeixit en tots els ordres, el primer de tots, mostrant que
