Editorial Vicent Partal : Senyors diputats: sou allò que voteu

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

En un any diguem-ne normal, la cosa més important que vota un diputat és el pressupost i és en el pressupost on es reflecteix el model de país que vols i la proposta que fas als ciutadans. La resta és xerrameca

 

 

 

Fotografia: Andreu Dalmau.

 

 

Vicent Partal

01.02.2023 - 21:40

 

 

Durant el primer septenni de la presidència de François Mitterrand va haver-hi un moment especialment delicat. Després d’haver guanyat les eleccions del 1981 amb el famós “Programa dels 110 punts”, hereu del programa comú creat als anys setanta per comunistes i socialistes, el president va fer una de les seues llegendàries ziga-zagues amb el no menys famós “tomb de l’austeritat”. Acorralat pels sondatges, que li eren molt desfavorables, Mitterrand, el març del 1983, abandonà les polítiques de nacionalitzacions i d’expansió de la despesa social per adoptar una política molt rigorosa d’austeritat, de bracet de Pierre Mauroy.

 

El canvi, radical i fet d’avui per demà, va originar una gran polèmica entre els seus seguidors i entre els diputats de la majoria. Fins al punt que alguns d’aquests diputats es van desmarcar públicament de la nova línia de la política econòmica i en van renegar de paraula, però no pas de vot –argumentant que era molt important aguantar al preu que fos un govern d’esquerres. Va ser en aquest context que, en una sessió de l’Assemblea francesa particularment moguda, un diputat de l’oposició va tallar el debat de soca-rel amb una frase adreçada

El nacionalisme de Podemos i 3 evidències més que deixa la reforma de la sedició

 

 

OPINIÓ

 

 

"És evident que la reforma el que pretén és vendre barat el cap de Puigdemont a Europa, independentment de si s’assoleix l’objectiu o no d’extradir-lo a Espanya"

 

 

 

 Pilar Carracelas
16/11/2022 20:07

 

 

 

Des que es va fer pública la proposta de reforma del delicte de desordres públics per la derogació de sedició, que crec que és com millor queda descrit aquest gol que vol colar el PSOE a l’independentisme i Esquerra a les bases que li puguin ser hostils, s’ha argumentat molt sobre les conseqüències jurídiques que pot tenir per als expresos polítics, per als exiliats i en general per als represaliats, especialment els que no tenen el favor de la masoveria de la colònia que és l’administració autonòmica i els seus acòlits. 

 

És evident, com han apuntat no només juristes com Gonzalo Boye o Benet Salellas sinó també associacions d’advocats espanyoles, que aquesta reforma qüestiona drets fonamentals com el de manifestació ocupant edificis públics, per posar només un exemple, perquè, tot i que a Esquerra i els seus portaveus mediàtics disfressats de periodistes defensen que ara es clarifica (sic) en quins supòsits seran punibles aquestes accions, tothom sap que els jutges espanyols són especialistes en estirar conceptes com un xiclet i cap clarificació (sic) posarà topall a la seva imaginació si es tracta de salvaguardar la unitat d’Espanya.

 

També és evident que la reforma el que pretén és vendre barat el cap de Puigdemont a Europa, independentment de si s’assoleix l’objectiu o no d’extradir-lo a Espanya, cosa sobre la qual

Editorial Vicent Partal : Els embolics del conseller Nadal

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que la reflexió cartesiana de Nadal cause una desautorització pública del govern diu més dels problemes del govern que no pas del pensament del conseller 

 

 

 

Vicent Partal

02.11.2022 - 21:40

 

Quan Pere Aragonès va anunciar els noms del seu nou govern vaig avisar que el colp d’efecte –el foc d’artifici, crec que vaig dir– s’esgotaria en unes poques hores, però que després el president hauria d’aguantar cada dia els seus exòtics consellers i les eixides que pogueren tenir.

 

I ja ho tenim ací. Ahir mateix, la portaveu del govern va haver de desautoritzar el conseller Nadal, que en una entrevista havia dit ni més ni menys que ara tocaria un retorn “a les essències més pures de l’estatut del 2006”. Descartada la independència, s’entén. Patrícia Plaja el va disculpar, afirmant que dins el govern conviuen punts de vista i referències diferents –cosa que és indiscutible però que, curiosament,

Editorial Vicent Partal : Després de la Diada, ERC i Junts miren a veure si poden posar els carros en cercle

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La força demostrada al carrer i la proposta de l’ANC obliga els partits a fer pinya i examinar la situació creada 

 

 

 

 

Vicent Partal

14.09.2022 - 21:40

Actualització: 15.09.2022 - 08:11

 

 

La proposta feta per l’ANC després de la manifestació de la Diada ha despertat una sorprenent unanimitat entre la classe política catalana. El president Aragonès i Esquerra Republicana hi han respost amb un no rotund a tot. I Junts sembla que segueix el mateix camí. Despús-ahir el vice-president Puigneró va dir, tot puntós, que ells també eren govern i que la negativa era del president i no pas del govern. Però a l’hora de la veritat ja s’ha encarregat prou de deixar clar que no hi està d’acord, amb l’Assemblea. Ahir, de fet, va dir que el fet d’escoltar la proposta de l’ANC no volia dir que fos “l’única vàlida”, de manera que abonava la impressió que en realitat a Junts només l’interessa desgastar els seus socis de govern i fer servir qualsevol cosa per aconseguir això que en diuen “una correcció del rumb”. Encara més sorprenentment, la CUP també s’ha distanciat de l’ANC, amb unes declaracions de la portaveu, Maria Sirvent, en què ha qualificat la proposta –ni més ni menys– de “màgica”. Que Déu n’hi do el qualificatiu, venint precisament d’ells.

 

Sembla, doncs, que una de les conseqüències de la manifestació i de la proposta posterior de fer efectiva la independència en el període d’un any és que els tres grups que

Racista!

 

 

OPINIÓ

 

 

"Mentre continuem votant a qui té la mentalitat de l’esclau, no tenim més futur que ser uns rellogats a casa nostra. Voleu això per Catalunya?"

 

 

Santiago Espot

25/04/2022 21:34 

 

 

 

 

 

L’adjectiu que titula aquest article ha esdevingut un insult recurrent contra els independentistes per part de sectors significatius de la societat espanyola i dels colonitzadors que tenim dins de casa. El seu pensament és primari, però efectiu: “si vols ser independent és que no vols ser espanyol perquè et consideres superior a nosaltres, i això és racisme”. Volen associar un ideal col·lectiu de llibertat a un moviment suprematista. Se’n sortiran?

 

De moment, hi han fets que demostren que no van per mal camí. Entre molts exemples que podríem triar, hem pogut saber i veure com algun personal de bars, restaurants o comerços de la capital de Catalunya principalment, treuen tota la seva mala bava quan algun catalanoparlant no claudica amb l’ús seva llengua i exigeix que l’entenguin. Tant se val que es vulgui emparar en el capítol VIII de la Llei del codi de consum de Catalunya on es recullen els drets dels catalans a ser atesos en la llengua de la Nació. Aquells que detesten que els parlin en català saben perfectament que qualsevol llei que no s’aplica, no serveix per res. Per això es veuen amb cor d’humiliar a aquells catalans que només volen poder no sentir-se estrangers a casa seva. 

 

Mentrestant, el govern “independentista” d’Esquerra i Junts mira cap a una banda davant la progressiva minorització del català. Són tant poqueta cosa que són incapaços de sancionar i perseguir a qui vulnera una llei autonòmica com és la del

Què pebrots hi foten el PSC i ERC compartit espai amb V🤢x a la “Feria de Abril” de Barcelona?

 

 

Des d’aquest escrit els reitero als dos partits la demanda que reaccionin i que exigeixin als organitzadors que actuïn amb responsabilitat i expulsin V🤢x de la “Feria de Abril”

 

 

Joan Puig 18/04/2022

 

 

 

 

Es fa difícil d’entendre que a la “Feria de Abril” s’hi enterrin diners públics, quan es tracta d’un negoci d’amics disfressat de folklore andalús, tret de context i barroerament utilitzat per establir una xarxa clientelar al servei dels interessos més impurs del PSC. Recordem que un dels artífexs va ser-ne en Josep M. Sala, condemnat pel cas Filesa, de finançament il·legal del partit. Doncs encara és més difícil de pair que tant el PSC com ERC no exigeixin a la FECAC, l’organitzador de la fira, que en deixi fora l’extrema dreta i violenta de V🤢x que, entre alcohol i altres substàncies, convertirà la Fira en un espai per recaptar fons i captar militància.

 

 

Cal recordar que el cas que va imputar en Francisco Garcia Prieto i el seu equip, vinculat al PSC, encara és obert al jutjat que ho està investigant, un cas que segurament mereixerà obrir una peça separada a partir de les

La tara catalana

 

 

OPINIÓ

 

 

Enric Vila
Barcelona. Dimarts, 8 de març de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Vista des de Twitter, la cosa que em fa més angúnia de la guerra d'Ucraïna no són les bombes, sinó adonar-me que els recursos típics dels covards i dels hipòcrites es cremen cada cop més de pressa i més a prop de casa. L’exèrcit de Putin potser quedarà empantanegat en un nou Afganistan. Però Rússia no s’ha ficat en aquesta guerra per guanyar diners, ni per liderar un nou Ordre Mundial, com diu Bruno Maçaes amb un sectarisme que no fa per ell.

 

Rússia ha buscat a Ucraïna una forma de reivindicar els valors del seu imperialisme i, encara que no ens agradi, aquesta batalla ja la té guanyada ―sempre que els seus soldats no cometin l'error de perpetrar crims més vistosos que els de l’exèrcit nord-americà. Tothom es pregunta si Putin pot guanyar la guerra, però les guerres les guanyen els actors que tenen més capacitat d'influir lluny del camp de batalla. Els vencedors d’aquest conflicte sempre han sigut la Xina i els Estats Units.

 

Putin ha muntat el sidral just en el moment en què els americans tenien l’economia més tocada i més necessitaven donar prestigi al dòlar a través del negoci de les

Ramón Cotarelo : Ni amb Franco

 PALINURO

 

 

divendres, 26 de novembre de 2021

 

 

No he trobat cap informació als diaris que llegeixo habitualment sobre l'entrada dels mossos a la UAB . He cercat al tweeter, que mai falla, i he ensopegat amb aquest vídeo de xinoxano on es veu com els "@mossos colpegen directament al cap quan el rector de la @UABBarcelona els deixa entrar". Sembla que als informatius de TV3 han donat la notícia com un enfrontament entre estudiants constitucionalistes i independentistes. No sé si hauran emès imatges com les del vídeo de xinoxano perquè no miro TV3. Però sospito que qualificar de "constitucionalistes" uns energúmens que volen fer de l'UAB "zona nacional" no és massa adient; més bé una miqueta esbiaixat. 

 

Siguin quines siguin les explicacions de la conselleria d'interior, la brutalitat policial és inadmissible. És inadmissible enlloc i també a la universitat que, per cert tradicionalment fruïa una mena de privilegi pel qual la força pública no podia entrar sense permís exprés del