Vista des de Twitter, la cosa que em fa més angúnia de la guerra d'Ucraïna no són les bombes, sinó adonar-me que els recursos típics dels covards i dels hipòcrites es cremen cada cop més de pressa i més a prop de casa. L’exèrcit de Putin potser quedarà empantanegat en un nou Afganistan. Però Rússia no s’ha ficat en aquesta guerra per guanyar diners, ni per liderar un nou Ordre Mundial, com diu Bruno Maçaes amb un sectarisme que no fa per ell.

 

Rússia ha buscat a Ucraïna una forma de reivindicar els valors del seu imperialisme i, encara que no ens agradi, aquesta batalla ja la té guanyada ―sempre que els seus soldats no cometin l'error de perpetrar crims més vistosos que els de l’exèrcit nord-americà. Tothom es pregunta si Putin pot guanyar la guerra, però les guerres les guanyen els actors que tenen més capacitat d'influir lluny del camp de batalla. Els vencedors d’aquest conflicte sempre han sigut la Xina i els Estats Units.

 

Putin ha muntat el sidral just en el moment en què els americans tenien l’economia més tocada i més necessitaven donar prestigi al dòlar a través del negoci de les