OPINIÓ
Enric Vila
Barcelona. Dimarts, 23 de setembre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Els dinou diputats que l’enquesta de La Vanguardia atribueix a Sílvia Orriols en les properes eleccions m’han recordat un episodi que l’Enric Juliana va treure a col·lació fa uns dies en una de les seves Newletters. El 1945 els Estats Units i els seus aliats es van plantejar de convertir Alemanya en un gran camp de patates seguint el programa d’un funcionari jueu anomenat Henry Morgenthau Jr., que no s’ha de confondre amb el bo de Hans Morgenthau, el pare del realisme polític. A última hora, els americans es van adonar que no els sortia a compte enfonsar encara més els alemanys i van fer d’Alemanya el pilar econòmic d’Europa, a través del Pla Marshall.
Juliana explicava aquesta història per posar en context els plans de rearmament que ha anunciat el govern de Merz i acabava l’article preguntant-se: “Com es pot rearmar un país sense modificar el seu esperit?”. Em sembla que la pregunta sona menys retòrica —i ja no tan irònica— després del rebombori que ha desfermat la pujada d’Aliança Catalana en l’enquesta del diari. Catalunya no es rearma, ni aspira de moment a tenir un lloc en l’exèrcit espanyol. Però s'intueix que alguna cosa molt profunda es comença a remoure en les entranyes de la gent. La història avança i les nacions no poden viure sempre escarmentades ni fer eternament el mort.
Podria ser que el grup Godó hagi inflat els números d’Aliança Catalana per espantar Junts i per empènyer Puigdemont a facilitar les coses al govern de Pedro Sánchez. Però el rebombori que genera la
