Zelenski desmenteix Trump i nega una reunió a tres bandes amb Rússia i els EUA

 

INTERNACIONAL

 

 

"La posició ucraïnesa no ha canviat", ha assegurat el mandamà

 

 

 

Zelenski es manté ferm a la seva postura. Foto: Europa Press / Canva Pro

Les autoritats ucraïneses han desmentit la seva participació en una reunió trilateral amb delegacions dels Estats Units i Rússia a Munic, coincidint amb la conferència internacional sobre seguretat que se celebrarà aquest cap de setmana a la ciutat alemanya. Això contradiu les declaracions de l'expresident nord-americà Donald Trump, que va assegurar que representants dels tres països es trobarien allà.

Dmytro Lytvyn, assessor del president ucraïnès Volodímir Zelenski, va confirmar a l'agència UNIAN que "no s'espera una conversa amb els russos a Munic". Va subratllar que la postura d'Ucraïna continua sent la mateixa: primer han de dialogar amb els Estats Units i qualsevol negociació seriosa ha d'incloure Europa. "Només una posició comuna acordada hauria d'estar sobre la taula per a una conversa amb els russos. En aquest moment, no hi ha res sobre la taula", va afegir.

Tot i això, segons la mateixa agència,

Ucraïna, la guerra que pot tombar Putin

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 19 de febrer de 2023. 21:45
Actualitzat: Diumenge, 19 de febrer de 2023. 22:14
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

A mesura que passa el temps, i aquest divendres 24 de febrer es complirà un any, les comparacions amb situacions bèl·liques anteriors es fan més evidents quan es parla de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Aquell passeig militar que molts analistes preveien per a Vladímir Putin, per les diferències entre el poder militar de Moscou i de Kíiv, i els pronòstics d'una guerra d'uns quants dies que s'havien traçat als despatxos del Kremlin, ha acabat sent un autèntic calvari per al president rus. Kíiv no ha caigut i s'ha fortificat amb el suport militar occidental, que l'ajuda enormement a resistir i a mantenir oberta l'esperança que Ucraïna pot realment guanyar aquesta guerra.

 

Però hi ha hagut una cosa en aquest conflicte que ha estat capital per entendre com ha evolucionat i la resistència dels ucraïnesos. No es tracta del seu poder militar, ni tan sols de la preparació del seu exèrcit. Té a veure amb el fet que

Rússia recluta soldats a les regions més pobres del país i entre minories ètniques

 

 

UCRAÏNA

 

 

El govern rus està mobilitzant homes de les regions més pobres del país 

 

Judit Pellicer
Foto: Anatily Maltsev / Efe
Barcelona. Divendres, 23 de setembre de 2022. 10:15
Actualitzat: Divendres, 23 de setembre de 2022. 11:47
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

La població russa no ha rebut amb els braços oberts la mesura del Kremlin de mobilitzar "parcialment" els ciutadans per fer front a les contínues derrotes que l'exèrcit regular està afrontant davant d'Ucraïna. Poc després que ho anunciés el president rus, Vladímir Putin, milers de ciutadans van sortir als carrers a protestar per la mesura. Almenys 1.311 persones han estat detingudes a 38 ciutats russes el dimecres després de saber la notícia de la mobilització. Només a Sant Petersburg se n'han comptabilitzat 524 i a Moscou 502, on les manifestacions han estat més multitudinàries. En aquest context, el Kremlin sembla haver volgut treure el focus de les grans ciutats a l'hora de reclutar reservistes. Segons informa El Mundo, el govern rus està reclutant reservistes a les zones més pobres, allunyades del front i amb un major nombre de població de minories ètniques. 

 

Lluny de les càmeres de les capitals, els més afectats per la mesura de mobilitzar els reservistes estan sent les comunitats de minories ètniques i les més pobres. "Se'ls estan emportant tots!", ha lamentat des de Buriatia l'activista Victoria Maladeava, de la Fundació Buriatia Lliure, qui recomana fugir a la veïna Mongòlia mentre sigui possible. En altres regions

Rússia expulsa 27 diplomàtics espanyols i personal de l'ambaixada

 

 

UCRAÏNA 

 

Rússia també ha expulsat 34 diplomàtics francesos i 24 italians com a resposta a les expulsions d'aquests països 

 

 

Nura Portella
Foto: Pixaby
Barcelona. Dimecres, 18 de maig de 2022. 14:40
Actualitzat: Dimecres, 18 de maig de 2022. 14:41
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Rússia expulsarà 27 diplomàtics i personal de l'Ambaixada espanyola a Moscou i del Consolat General a Sant Petersburg en resposta a l'expulsió del mateix nombre d'empleats de la delegació russa a Espanya anunciada l'abril pel govern espanyol, segons ha informat avui el Ministeri d'Exteriors rus. Aquestes persones han estat declarades "persona non grata" i hauran d'abandonar Rússia en un termini de set dies, segons ha transmès la diplomàcia russa aquest dimecres a l'ambaixador d'Espanya a Moscou, Marcos Gómez Martínez. "Des de Rússia es presenta una enèrgica protesta en relació amb l'anunci provocatiu fet per Madrid de declarar persona non grata a 27 empleats de les representacions russes a Espanya", ha assenyalat el departament que dirigeix Serguéi Lavrov en un comunicat.

 

Moscou subratlla així que "aquest pas poc amistós es reflectirà negativament en les relacions russoespanyoles". "Com a resposta, 27 empleats de l'Ambaixada d'Espanya a Moscou i del Consolat General d'Espanya a Sant Petersburg han estat declarats 'persona non grata'", afegeix Exteriors en la nota. Un treballador de la representació espanyola a Moscou ha comentat a Efe que estava preparat mentalment per a l'anunci rus i assumeix que s'acaba una etapa a Rússia, on havia format una família. "Se m'acaba un cicle vital, una època", assenyala, mentre afegeix el punt positiu a la notícia: "Tornar (a Espanya) també està bé".

 

El passat 5 d'abril, el govern espanyol va acordar expulsar 27 diplomàtics i personal de l'Ambaixada russa a Espanya com mostra de rebuig de les

Periodistes internacionals documenten la massacre russa de civils a Butxa

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals  

 

Per: Redacció

04.04.2022  14:32

 

 

La retirada de l’exèrcit rus de Butxa, una ciutat de poc més de 30.000 habitants a la rodalia de Kíiv, ha descobert una autèntica massacre de civils. Segons que ha informat la fiscal general ucraïnesa, Irina Venediktova, les tropes ucraïneses han trobat 410 cadàvers en les zones alliberades a la regió de Kíiv, entre les quals hi ha Butxa, però també Irpin i Hostomel.

 

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la invasió russa d’Ucraïna 

 

Ucraïna, la Unió Europea i els Estats Units han acusat Rússia de crims de guerra i genocidi, però el Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals. En les imatges publicades  les darreres hores es veuen cadàvers abandonats al carrer, alguns amb les mans lligades, i també una fossa comuna al costat d’una església.

 

 

 

 

 

“Estic profundament impactat per les imatges de civils assassinats a Butxa. És essencial que es faci una investigació independent que comporti que es retin comptes de manera efectiva”, ha dit el secretari general de l’ONU, António Guterres. Ara per ara,

Rússia es desgasta mentre Ucraïna resisteix

 

 

UCRAÏNA

 

 

Des de l'inici de la invasió, les tropes russes han perdut armament i soldats, i ara també terreny 

 

 

 

 

 Judit Pellicer
Foto: Sedat Suna / Efe
Barcelona. Dimecres, 23 de març de 2022. 08:31
Actualitzat: Dimecres, 23 de març de 2022. 11:16
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

En el vint-i-vuitè dia de guerra a Ucraïna, les tropes russes es troben molt lluny de qualsevol ofensiva llampec que es pogués plantejar en un inici. Gairebé un mes després de començar la invasió, l'exèrcit rus ha perdut molt equipament i, sobretot, moltes vides. Fa uns dies el Pentàgon ja advertia que més de 7.000 soldats russos havien perdut la vida en el conflicte, fet que deixava sense capacitat d'acció a batallons sencers. Aquest dimecres, un oficial estatunidenc ha afirmat que el poder de combat rus ha caigut per sota 90% des de l'inici de què Vladímir Putin afirma que és una "operació militar especial", segons informa The Guardian. Aquest afebliment sembla haver motivat una reacció encara més violenta sobre els territoris on els russos tenen capacitat d'acció, per exemple, Mariúpol. 

 

Lees tropes russes es troben afectades per la resistència ucraïnesa a la invasió, però malgrat que s'hagin debilitat, no retrocedeix voluntàriament. L'ofensiva russa continua. La branca més visible d'aquesta ofensiva són els bombardejos sobre les ciutats, sent la més coneguda per això Mariúpol, però en les darreres 24 hores han començat a atacar per primera vegada Odessa i han continuat disparant projectils a Khàrkiv. On l'exèrcit rus està trobant més dificultats per continuar el seu pla d'invasió és en el pla de l'avenç sobre el terreny. Com ja és habitual, les tropes de

Europa expulsa diplomàtics russos per un escàndol d’espionatge

 

 

Bulgària els dona tres dies perquè surtin del país, mentre que els països bàltics també han fet fora una desena de treballadors de les ambaixades russes

 

 

Bulgària ha expulsat 10 diplomàtics russos acusats d'espionatge ( ContactPhoto )

 

 

Redacció
18/03/2022 15:07 

 

 

El govern de Bulgària ha comunicat l’expulsió de deu diplomàtics russos acusats d’espionatge només tres setmanes després que dos encarregats de la missió russa al país fossin expulsats pels seus vincles amb el Kremlin. “En coordinació amb el primer ministre del país, Kiril Petkov, Bulgària ha declarat persona non grata deu diplomàtics per dur a terme activitats incompatibles amb la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques i els dona 72 hores per abandonar el país“, ha revelat el ministeri d’Exterior búlgar.

 

L’anunci del viceprimer ministre d’Exteriors de Bulgària, Vasil Georgiev, s’ha fet davant de l’ambaixadora russa al país, Eleonora Mitrofanova. El passat 2 de març, les autoritats búlgares van ordenar l’expulsió de dos diplomàtics perquè havien “dut a terme activitats d’intel·ligència no regulades i incompatibles amb el seu estatus diplomàtic” després que la fiscalia revelés que estava investigant un presumpte cas d’espionatge que implicava un ciutadà rus amb “immunitat diplomàtica”. És un nou episodi de les tenses relacions diplomàtiques entre els dos països, que l’any passat ja van retirar les credencials a diversos diplomàtics.

 

Més expulsions al Bàltic

Ucraïna i Rússia esbossen un pla de pau amb 15 punts per acabar amb la guerra

 

 

UCRAÏNA

 

El diari britànic 'Financial Times' avança un acord que inclou la retirada de les tropes russes si Kíiv es declara neutral 

 

 

Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 16 de març de 2022. 16:47
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Una gran passa. Ucraïna i Rússia han esbossat un pla de pau amb quinze punts per acabar amb la guerra, segons ha pogut saber el diari britànic Financial Times. Entre aquests quinze punts s'inclou tant un alto el foc com la retirada de les tropes russes si Kíiv declara la neutralitat i accepta límits en les seves forces armades. Així consta en l'acord en el qual ambdues parts van començar a treballar en les converses de dilluns, que també implica la renúncia a entrar a l'OTAN i la promesa de no permetre la presència de bases militars estrangeres a canvi de la protecció d'aliats com els EUA, el Regne Unit i Turquia.

 

És veritat que les garanties occidentals per a la seguretat d'Ucraïna poden ser un gran obstacle per assolir qualsevol mena de pacte, com també ho és l'estat dels territoris prorussos: Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014; i les repúbliques de Donetsk i Lugansk (al Donbass), que el Kremlin va reconèixer com a independents pocs dies abans de l'inici de l'actual conflicte. Cal recordar que l'any 1994 ja es va signar un acord entre ambdues parts per prevenir l'agressió russa, que òbviament ha fracassat. Igualment, malgrat que Moscou i Kíiv han dit públicament aquest dimecres que han assolit importants avenços per a la pau, les autoritats ucraïneses són escèptiques. Tenen por que el president rus, Vladímir Putin, només vulgui guanyar temps per reagrupar les forces i reprendre l'ofensiva.

 

La neutralitat d'Ucraïna

Putin juga amb foc: denuncien que drons russos han violat l'espai aeri de l'OTAN

 

 

GUERRA UCRAÏNA

 

 

Ucraïna va abatre un dron de l'Exèrcit rus que havia entrat i sortit de Polònia després de l'atac a Iàvoriv 

 

 

Guillem RS
Foto: Igor Soban / EP
Barcelona. Dimarts, 15 de març de 2022. 11:09
Actualitzat: Dimarts, 15 de març de 2022. 14:05
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Fa vint dies que la guerra de Rússia contra Ucraïna va arrencar. Milers de persones han mort en els atacs ordenats per Vladímir Putin, per castigar punts militars i civils a gairebé totes les ciutats del país, i gairebé 3.000.000 de refugiats, la majoria dones i nens, ja han travessat la frontera per escapar de la guerra. Tot i les converses de pau entre els dos països, els atacs segueixen, i aquesta nit Kíiv ha tornat a viure atacs amb míssils, mentre els soldats russos van, a poc a poc, estrenyent el setge a la capital. L’Estat Major de la Defensa d’Ucraïna, però, ha denunciat un fet que, si es confirma, podria fer canviar la història d’aquesta guerra. 

 

Les Forces Armades d’Ucraïna asseguren que drons militars russos van sobrevolar l’espai aeri de l’OTAN, sobre Polònia. Després de l’atac contra la base militar de Iàvoriv, on van morir 35 persones, per mitjà d'un radar de la Força Aèria es va detectar un aparell aeri no tripulat rus del tipus Forpost espacial que va ser abatut i del qual se n’estan buscant les restes. Segons els portaveus de la

La tara catalana

 

 

OPINIÓ

 

 

Enric Vila
Barcelona. Dimarts, 8 de març de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Vista des de Twitter, la cosa que em fa més angúnia de la guerra d'Ucraïna no són les bombes, sinó adonar-me que els recursos típics dels covards i dels hipòcrites es cremen cada cop més de pressa i més a prop de casa. L’exèrcit de Putin potser quedarà empantanegat en un nou Afganistan. Però Rússia no s’ha ficat en aquesta guerra per guanyar diners, ni per liderar un nou Ordre Mundial, com diu Bruno Maçaes amb un sectarisme que no fa per ell.

 

Rússia ha buscat a Ucraïna una forma de reivindicar els valors del seu imperialisme i, encara que no ens agradi, aquesta batalla ja la té guanyada ―sempre que els seus soldats no cometin l'error de perpetrar crims més vistosos que els de l’exèrcit nord-americà. Tothom es pregunta si Putin pot guanyar la guerra, però les guerres les guanyen els actors que tenen més capacitat d'influir lluny del camp de batalla. Els vencedors d’aquest conflicte sempre han sigut la Xina i els Estats Units.

 

Putin ha muntat el sidral just en el moment en què els americans tenien l’economia més tocada i més necessitaven donar prestigi al dòlar a través del negoci de les

Corredors de la mort

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els que reben són els civils desarmats, i els únics corredors que hem vist fins ara són els de la mort"

 

 

 

Alfred Bosch
07/03/2022 19:49 

 

 

Com deia un conegut columnista ucraïnès, l’únic corredor humanitari que realment pot funcionar és el que permeti fer fora Vladimir Putin del Kremlin i acabar d’una vegada per totes amb la bogeria que ell ha provocat. Mentre el líder rus no desaparegui sembla molt difícil que hi hagi, no ja corredors dignes d’aquest nom, sinó qualsevol rastre d’humanitat en aquelles terres. Fins ara la tragèdia d’Ucraïna ha costat milers de vides, i es calcula que ha generat 1’5 milions de refugiats –els quals encara s’incrementaran de forma substancial. S’entén que la fugida sigui l’opció més raonable, o fins i tot l’única opció, per aquella gent que vulgui sortir viva de l’infern.

 

Al principi, la notícia dels corredors humanitaris va ser rebuda amb un moderat optimisme. Semblava que més enllà de la follia de la invasió armada, hi havia un bri de compassió humana, i que les

El fracàs dels corredors humanitaris

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 6 de març de 2022. 21:52
Actualitzat: Diumenge, 6 de març de 2022. 22:18
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Per segona vegada ha tornat a fracassar l'alto el foc per facilitar un corredor humanitari que permeti la sortida de ciutadans de Mariúpol (Donetsk), i només uns centenars de veïns dels 400.000 habitants han aconseguit l'objectiu de sortir de la ciutat situada al costat del mar d'Azov. Enmig de la destrucció contínua de les tropes russes i de les noves amenaces de Putin des del Kremlin reafirmant la seva voluntat d'aconseguir els objectius militarment o per la via diplomàtica, el setge al president rus no fa més que reafirmar-se. Destrucció de les ciutats a través de la guerra i una aparent i infructuosa via diplomàtica amb el president francès, Emmanuel Macron, o amb el primer ministre israelià, Naftali Bennett.

 

Que l'única alternativa per intervenir en el conflicte per part de l'alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, hagi estat demanar que la Xina sigui la mediadora, que hi confia i que no hi ha alternativa, sona a perillós i imprudent. En primer lloc, fa un servei ben galdós a la Unió Europea, en aparcar-la com un actor en el conflicte. Però més important que tot això és que la Xina té la seva agenda pròpia i els seus interessos en el conflicte, més enllà d'haver tingut dialècticament una posició aparentment allunyada de la invasió de Moscou. Abans d'anar a raure de forma desesperada a mans de la Xina, la Unió Europea hauria de jugar les seves cartes i buscar al terreny propi alguna personalitat com Angela Merkel que pogués desenredar el bel·licisme practicat per Borrell.

 

En complir-se el dia 12 de la invasió d'Ucraïna, ja s'està començant a notar l'absència de notícies directes procedents de

Rússia insta a fugir de Kíev i comença atacs “d’alta precisió”

 

 

MÓN

 

 

 

El primer objectiu rus ha estat la torre de televisió de Kíev, la més important del país

 

 

 

Columnes de fum sobre Kiev, Ucrania EVGEN KOTENKO / ZUMA PRESS

 

 

Redacció
01/03/2022 15:50 Última actualització: 01/03/2022 17:10 

 

Kíev està més assetjat que mai i podria caure en mans russes en les pròximes hores. Així ho fa saber un comunicat del ministeri de Defensa rus en què s’alerta els residents de Kíev que han de marxar de la ciutat abans de l’ofensiva “d’alta precisió” que faran sobre la capital en les pròximes hores. El primer objectiu després d’emetre aquest comunicat ha estat la torre de televisió de Kíev, la més important d’Ucraïna, que ha estat atacada per l’artilleria russa, tot i que finalment ha impactat un edifici proper. Per ara no s’ha confirmat cap víctima mortal per l’impacte.  

 

🇺🇦🇷🇺 La torre de televisión de Kiev, al noroeste de la ciudad, ha sido objeto de un ataque de artillería rusa. pic.twitter.com/ePk1vzLOff

— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) March 1, 2022

En el text fet públic aquest dimarts al migdia, el ministeri rus ha urgit els ciutadans ucraïnesos “involucrats en les provocacions nacionalistes contra Rússia” i els residents a Kíev “que viuen a prop d’estacions elèctriques” a marxar. Rússia vol atacar els serveis d’intel·ligència ucraïnesos per la “propaganda” que estan fent

[Vídeo] Anonymous hackea la televisión rusa para difundir “la verdad sobre Ucrania”

 

 

Se han cumplido las advertencias amenazadoras de una ciberguerra anunciada contra Rusia por los 'hacktivistas', lo que ha comportado más de 300 ataques a importantes webs relacionadas con el gobierno de Putin, y aún seguirán.

 

 

por Josep Herrera

28 febrero, 2022

en Aquí hay tema, Europa, Guerra, Internacional, Portada  

 

 

 

 

 

 

La declaración de “ciberguerra” de Anonymous contra Rusia, de la que ya advertíamos aqui, empieza ya a tener sus efectos. Los ‘hacktivistas’ han accedido a los canales públicos de la televisión rusa para mostrar imágenes de lo que está ocurriendo en Ucrania.

 

El ataque cibernético tiene por objetivo mostrar al pueblo ruso «la verdad sobre qué ocurre en Ucrania». Asimismo, ha reivindicado más de 300 hackeos en webs del gobierno de Putin, medios estatales y bancos. Recientemente, Anonymous también ha invitado a todo el mundo con conocimientos suficientes a unirse a la ciberguerra.

 

Esta pasada madrugada del sábado hackeaba todos los canales públicos de la

Putin posa l’arsenal nuclear rus en posició de combat

 

 

Moscou - 28 febrer 2022 2.00 h 

 

 

Moscou i Kíev obren una via de negociació a la frontera de Bielorússia sense condicions prèvies per trobar una sortida a la guerra

Les tropes russes intensifiquen els combats sobre el territori ucraïnès a tots els flancs 

 

 

 

Putin posa l’arsenal nuclear rus en posició de combat ..

 

Militars ucraïnesos, patrullant per la ciutat de Dnipró, ahir STANISLAV KOZLIUK / EFE.

 

Abel Gallardo i Soto - Moscou

 

 

El president rus, Vladímir Putin, va fer saltar encara més les alarmes quan va ordenar col·locar les forces de dissuasió, que controlen l’arsenal nuclear, en posició de combat com a resposta a les dures sancions econòmiques imposades contra bancs russos, oligarques i dirigents polítics dissabte al vespre per la Unió Europea i els Estats Units.

 

La guerra no se centra només en el camp de batalla, sinó també en les hostilitats que mantenen Rússia i Occident en matèria econòmica i de defensa. Un gir que pot resultar perillós, perquè Putin està demostrant que va a totes i que passa de l’amenaça a l’acció amb massa facilitat.

 

La decisió de Putin es produeix el mateix dia que Ucraïna va acceptar la proposta de Moscou de negociar a Bielorússia la fi de la guerra. Tot i que encara s’ha de veure si les converses aturen les hostilitats, l’inici del diàleg va coincidir amb un

Editorial Vicent Partal (Video) La guerra a Ucraïna, dia 1. Fins on vol arribar Putin?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Vicent Partal fa servir els mapes per a explicar què ha passat en el primer dia de la guerra i què pot passar a partir d'ara.

 

 

 

 

ENLLAÇ VIDEO :

https://www.youtube.com/watch?v=twpDriJzMYU

 

 

 

Editorial Vicent Partal : El perill d’una guerra a Ucraïna és real

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

O bé el món troba una manera de permetre a les poblacions de refer les fronteres d'acord amb les aspiracions democràtiques, o bé la tensió que implica mantenir-les per força esclatarà en conflictes com més anirà més grans  

 

El desplegament de tropes no es limita a Ucraïna. Suècia, per exemple, ha desplegat el seu exèrcit a l'illa de Gotland, a la Bàltica (fotografia de Karl Melander).

Per: Vicent Partal

24.01.2022  21:50

 

 

La decisió de l’OTAN de desplegar tropes des de la mar Bàltica fins a Romania, com a resposta al desplegament previ de tropes russes a les fronteres orientals d’Ucraïna, ha fet pujar la tensió a Europa fins a nivells que fa decennis que no vèiem.

 

És cert que, tal com expliquen Tatiana Maliarenko i Stefan Wolff en aquest article que avui publiquem a VilaWeb, de fet Rússia i Ucraïna ja viuen en un conflicte pel cap baix d’ençà del 2014, quan les protestes i manifestacions van expulsar del poder el president pro-rus Víktor Ianukòvitx. L’annexió per Rússia i la separació de les dues repúbliques populars de Donetsk i Luhansk formen part d’aquesta guerra, fins ara limitada, que l’OSCE monitora del 2015 ençà.

 

Però, tot i acceptar això, cal ser conscients que el desplegament de tropes que Rússia ha fet aquestes darreres setmanes a la frontera oriental d’Ucraïna i les maniobres conjuntes amb