EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Diumenge, 6 de març de 2022. 21:52
Actualitzat: Diumenge, 6 de març de 2022. 22:18
Temps de lectura: 2 minuts
Per segona vegada ha tornat a fracassar l'alto el foc per facilitar un corredor humanitari que permeti la sortida de ciutadans de Mariúpol (Donetsk), i només uns centenars de veïns dels 400.000 habitants han aconseguit l'objectiu de sortir de la ciutat situada al costat del mar d'Azov. Enmig de la destrucció contínua de les tropes russes i de les noves amenaces de Putin des del Kremlin reafirmant la seva voluntat d'aconseguir els objectius militarment o per la via diplomàtica, el setge al president rus no fa més que reafirmar-se. Destrucció de les ciutats a través de la guerra i una aparent i infructuosa via diplomàtica amb el president francès, Emmanuel Macron, o amb el primer ministre israelià, Naftali Bennett.
Que l'única alternativa per intervenir en el conflicte per part de l'alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, hagi estat demanar que la Xina sigui la mediadora, que hi confia i que no hi ha alternativa, sona a perillós i imprudent. En primer lloc, fa un servei ben galdós a la Unió Europea, en aparcar-la com un actor en el conflicte. Però més important que tot això és que la Xina té la seva agenda pròpia i els seus interessos en el conflicte, més enllà d'haver tingut dialècticament una posició aparentment allunyada de la invasió de Moscou. Abans d'anar a raure de forma desesperada a mans de la Xina, la Unió Europea hauria de jugar les seves cartes i buscar al terreny propi alguna personalitat com Angela Merkel que pogués desenredar el bel·licisme practicat per Borrell.
En complir-se el dia 12 de la invasió d'Ucraïna, ja s'està començant a notar l'absència de notícies directes procedents de
