El fracàs dels corredors humanitaris

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 6 de març de 2022. 21:52
Actualitzat: Diumenge, 6 de març de 2022. 22:18
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Per segona vegada ha tornat a fracassar l'alto el foc per facilitar un corredor humanitari que permeti la sortida de ciutadans de Mariúpol (Donetsk), i només uns centenars de veïns dels 400.000 habitants han aconseguit l'objectiu de sortir de la ciutat situada al costat del mar d'Azov. Enmig de la destrucció contínua de les tropes russes i de les noves amenaces de Putin des del Kremlin reafirmant la seva voluntat d'aconseguir els objectius militarment o per la via diplomàtica, el setge al president rus no fa més que reafirmar-se. Destrucció de les ciutats a través de la guerra i una aparent i infructuosa via diplomàtica amb el president francès, Emmanuel Macron, o amb el primer ministre israelià, Naftali Bennett.

 

Que l'única alternativa per intervenir en el conflicte per part de l'alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, hagi estat demanar que la Xina sigui la mediadora, que hi confia i que no hi ha alternativa, sona a perillós i imprudent. En primer lloc, fa un servei ben galdós a la Unió Europea, en aparcar-la com un actor en el conflicte. Però més important que tot això és que la Xina té la seva agenda pròpia i els seus interessos en el conflicte, més enllà d'haver tingut dialècticament una posició aparentment allunyada de la invasió de Moscou. Abans d'anar a raure de forma desesperada a mans de la Xina, la Unió Europea hauria de jugar les seves cartes i buscar al terreny propi alguna personalitat com Angela Merkel que pogués desenredar el bel·licisme practicat per Borrell.

 

En complir-se el dia 12 de la invasió d'Ucraïna, ja s'està començant a notar l'absència de notícies directes procedents de

Rússia, després que Vladímir Putin ha aprovat a través de la Duma dures sancions als periodistes que publiquin "desinformacions", incloses penes de fins a quinze anys de presó. L'apagada dels grans mitjans internacionals ha estat total i costarà a partir d'ara saber com es viu la invasió a Moscou i en altres ciutats, mentre les detencions del règim per les protestes es continuen produint a centenars. A aquesta apagada del que allà passa s'hi suma la falta d'informació de consum interior en haver-se tancat els mitjans que el Kremlin no controla.

 

Ja se sap que en un conflicte bèl·lic el primer que es troba a faltar és la veritat i el que es llegeix sabem, molt temps després, que era en part més propaganda que no pas informació. Però malgrat tot, hi ha una feina sobre el terreny de nombrosos periodistes que és envejable i imprescindible per reduir o acompanyar la informació que no es pot contrastar perquè és a la zona més extrema del conflicte. Que Putin els hagi expulsat de Rússia, perquè això és el que ha fet, deixa ben clar que no vol testimonis de les atrocitats que pot arribar a dur a terme, i tampoc que es conegui el nivell d'oposició entre la població a una guerra que cada vegada s'assembla més, en part, a la guerra de Putin que no pas a la guerra de Rússia.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/antich-fracas-corredors-humanitaris_721803_102.html