Putin talla el gas a Finlàndia i obrirà bases militars per l’amenaça de l’OTAN

 

 

MÓN

 

 

Rússia critica la intenció de Suècia i Finlàndia d'entrar a l'OTAN perquè augment la "tensió"

 

 

Vladimir Putin al Kremlin -/Kremlin/dpa/EP

 

 

Xavi Fernández de Castro

20/05/2022 13:49 

 

 

Rússia tallarà l’enviament de gas natural a Finlàndia aquest mateix cap de setmana com a resposta a l’anunci del país escandiu de sol·licitar el seu ingrés a l’OTAN. El Kremlin també ha assegurat que té previst obrir noves bases militars a l’oest de Rússia com a resposta a l’ampliació de l’Aliança Atlàntica. Vladímir Putin va envair Ucraïna per evitar que entrés a l’OTAN i al final ha aconseguit que dos països tradicionalment neutres com Suècia i Finlàndia hagin fet el pas com a resposta a les amenaces del Kremlin.

 

L’empresa pública finlandesa Gasum ha confirmat que Gazprom els ha avisat que tancarà l’aixeta del gas aquest mateix dissabte a les 7.00 del matí. Finlàndia fa dies que esperava l’anunci de Rússia després d’haver-se negat a pagar el gas amb rubles, tal com reclamava Moscou, i ja havia preparat plans de contingència per quan es formalitzés l’amenaça. Putin també ha tallat el gas a Polònia i Bulgària perquè també es van negar a cedir a les pressions de Rússia.

 

 

Reunió de l’OTAN amb Finlàndia i Suècia al març / Jan Van De Vel/NATO/DPA

 

 

“Finlàndia està preparada per la fi del gas rus”, va assegurar fa uns dies la ministra d’Afers Europeus del país escandinau, Tytti Tuppurainen. Entre

Putin juga amb foc: denuncien que drons russos han violat l'espai aeri de l'OTAN

 

 

GUERRA UCRAÏNA

 

 

Ucraïna va abatre un dron de l'Exèrcit rus que havia entrat i sortit de Polònia després de l'atac a Iàvoriv 

 

 

Guillem RS
Foto: Igor Soban / EP
Barcelona. Dimarts, 15 de març de 2022. 11:09
Actualitzat: Dimarts, 15 de març de 2022. 14:05
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Fa vint dies que la guerra de Rússia contra Ucraïna va arrencar. Milers de persones han mort en els atacs ordenats per Vladímir Putin, per castigar punts militars i civils a gairebé totes les ciutats del país, i gairebé 3.000.000 de refugiats, la majoria dones i nens, ja han travessat la frontera per escapar de la guerra. Tot i les converses de pau entre els dos països, els atacs segueixen, i aquesta nit Kíiv ha tornat a viure atacs amb míssils, mentre els soldats russos van, a poc a poc, estrenyent el setge a la capital. L’Estat Major de la Defensa d’Ucraïna, però, ha denunciat un fet que, si es confirma, podria fer canviar la història d’aquesta guerra. 

 

Les Forces Armades d’Ucraïna asseguren que drons militars russos van sobrevolar l’espai aeri de l’OTAN, sobre Polònia. Després de l’atac contra la base militar de Iàvoriv, on van morir 35 persones, per mitjà d'un radar de la Força Aèria es va detectar un aparell aeri no tripulat rus del tipus Forpost espacial que va ser abatut i del qual se n’estan buscant les restes. Segons els portaveus de la

Per què l’expansió de l’OTAN cap a l’est és vista com una amenaça existencial per a Moscou?

 

 

MÓN- EUROPA

 

El malson de Vladímir Putin és veure la seva frontera occidental completament blocada per l'OTAN  

Per: Evgenia Madelaine

 

22.02.2022  21:30

 

El discurs de Vladímir Putin de dilluns, en què va anunciar el reconeixement per part de Rússia de la independència de les dues repúbliques separatistes de l’est d’Ucraïna, es va centrar en la qüestió que Moscou ha presentat durant anys com la seva principal preocupació en matèria de seguretat: l’extensió de l’OTAN cap a l’est.

D’ençà de la caiguda del mur de Berlín, el 1989, i la desaparició de l’URSS, el 1991, l’OTAN s’ha expandit per incloure molts antics països comunistes d’Europa de l’est, malgrat la desaprovació de Moscou. Aquesta extensió cap a les fronteres de Rússia ha contribuït a augmentar les tensions entre occident i el Kremlin, una tensió especialment palpable d’ençà del canvi de poder a Ucraïna el 2014 i que ha crescut aquestes darreres setmanes i dies.

 

 

Tant l’equip de Petrò Poroixenko (president del 2014 al 2019) com, després, el de Volodímir Zelenski (elegit el 2019 i el mandat del qual acaba el 2024) han manifestat el seu desig d’incorporar Ucraïna a l’aliança. Tot i que l’organització no ha acceptat fins ara la candidatura de Kíev, les relacions OTAN-Ucraïna s’han intensificat aquests darrers anys.

En l’estira-i-arronsa entre Moscou, d’una banda, i Kíev i occident, d’una altra, la part russa exigeix ​​especialment que l’OTAN es comprometi a no acceptar mai la incorporació d’Ucraïna. És possible, aquesta perspectiva?

Preocupacions mútues

Sánchez s'aboca en l'OTAN per Catalunya, segons 'El Periódico de España'

 

 

UCRAÏNA

 

 

Espanya estaria buscant "aprofundir" la seva col·laboració amb els Estats Units 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: ACN
Barcelona. Diumenge, 23 de gener de 2022. 17:28
Actualitzat: Dilluns, 24 de gener de 2022. 10:24
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Sánchez aprofita el conflicte amb Rússia per donar exemple amb Catalunya. Segons han informat fonts de Ministeri d'Exteriors al Periódico de España, l'Executiu de Pedro Sánchez estaria buscant erigir-se en aliat clau de l'OTAN per defensar la "sobirania" i la "integritat territorial" d'Ucraïna davant l'amenaça de Rússia, mirant de reüll el cas català. Així, i malgrat els malestars generats entre els seus socis de govern pel pronòstic d'una guerra a Europa, l'Estat estaria disposat a assistir l'Aliança "en el diàleg", però també en la "dissuasió" dels russos per acostar-se als Estats Units i "aprofundir" en la seva col·laboració. D'altra banda, Sánchez també tindria l'ull posat en un altre conflicte territorial, el del Sàhara Occidental, en el qual també estan involucrats els nord-americans.

 

 

 

 

 

Sánchez s'apropa a Biden

[VÍDEO] Sánchez no aconsegueix de reunir-se amb Biden i només passegen junts durant trenta segons

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El govern espanyol no revela sobre què han parlat en aquest ràpid intercanvi de paraules  

 

Per: Redacció

14.06.2021  14:55

 

 

La primera trobada entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president dels Estats Units, Joe Biden, ha durat menys d’un minut. Una volta acabada la fotografia de família a la cimera de l’OTAN, Sánchez s’ha acostat a Biden i han parlat breument mentre caminaven cap a la sala de reunions. Fonts del govern espanyol confirmen que estava pactat: “Tots dos es volien saludar, conèixer-se personalment i establir un primer contacte”. Però, per ara, no han revelat sobre què havien parlat en aquest ràpid intercanvi de paraules.

 

 

 

#VÍDEO | Este es el momento en el que Biden y Sánchez mantienen una breve conversación de unos 30 segundos en un pasillo de la OTAN https://t.co/9oC3cHQywR pic.twitter.com/rRMt7j4vO0

— Europa Press (@europapress) June 14, 2021

 

 

 

Sánchez ha admès la brevetat de la conversa amb el president dels Estats Units Joe Biden, però ha assegurat que ha durat

És possible la intervenció militar contra la independència de Catalunya?

PAÍS > PRINCIPAT

El setmanari alemany Der Spiegel creu que l’estat espanyol només pot aturar el referèndum català ‘usant les forces de seguretat’.

Per: Pere Cardús Cardellach 

04.08.2016  22:00

El setmanari alemany Der Spiegel ha publicat aquesta setmana un article a l’edició en paper en què descriu la situació de buit creada a Madrid per la impossibilitat de formar govern. En aquest context afirma que la situació més difícil és la que s’ha creat amb el procés d’independència de Catalunya, que recorda que és contrari a la legalitat constitucional espanyola. El setmanari afirma que tal com van les coses el govern de l’estat espanyol no tindrà cap més opció, si vol aturar el referèndum català, que treure al carrer ‘les forces de seguretat’. Aquesta afirmació ha aixecat força polseguera i ha tornat a posar damunt la taula la hipòtesi d’aquesta intervenció militar. VilaWeb va publicar fa un parell d’anys un informe sobre aquesta possibilitat. El recuperem a fi de donar els elements d’anàlisi suficients per a aquest debat.



Amb aquest dossier mirem de fer llum en un debat que massa sovint es tenyeix de sensacionalisme, d’alarmisme i d’un excés d’imaginació. Hem parlat amb professionals i experts en seguretat i qüestions militars, que han demanat de restar en el més estricte anonimat. En conclusió, aquests experts consideren completament improbable –per raons d’incapacitat efectiva i de cost polític– una intervenció militar a Catalunya contra el procés d’independència. Amb les seves aportacions, podem respondre les vuit preguntes que formulem a continuació:



—L’exèrcit espanyol té cap pla per ocupar Catalunya en cas d’independència?

Jo ho tinc clar

Divendres  25.09.2015  06:00

OPINIÓ

Opinió contundent d'Oleguer Presas.

Queden dos dies per a les eleccions del 27-S. Unes eleccions a les quals molts van intentar treure-li l’etiqueta de plebiscitàries, però que han acabat fent prendre posició a tothom i s’ha demostrat que són molt més que unes eleccions autonòmiques. Darrerament aquells que ens havien menystingut, aquells que no es creien que anéssim de debò, aquells que es pensaven que no seríem capaços, ens han començat a amenaçar. I així continuen, sense entendre res de res. Ens diuen que quedarem fora de la UE, fora de l’OTAN, que se n’aniran els bancs!… I nosaltres els diem: Endavant! Emporteu-vos els desnonaments, emporteu-vos les preferents. No volem per a res els vostres dictats que condemnen a la misèria els pobles del sud d’Europa. No volem per a res les vostres estructures antidemocràtiques.

Ho vam dir al referèndum de l’any 86 i ho continuem dient ara: no volem per a res un exèrcit i molt menys una organització terrorista com l’OTAN. Aquestes amenaces, lluny de fer-nos por, són un estímul més per a continuar fent camí, perquè volem deslliurar-nos de tota aquesta porqueria d’una vegada!

El ministre noruec d'Afers Europeus: “el 27-S és notícia arreu d'Europa i també a Noruega"

Diumenge, 6 de setembre de 2015 10:25 h

Defensa que les organitzacions internacionals tenen "maneres de resoldre" l'adhesió d'un nou estat independent

---

Oslo (ACN).- El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, està "convençut" que la política espanyola té "processos democràtics i procediments que permetran tractar" la situació a Catalunya. En una entrevista a l'ACN, Helgesen admet que Noruega està "observant" Catalunya i avisa que "com en el cas d'Escòcia" no vol comentar "sobre els temes que hi ha en joc". Amb tot, Helgesen reconeix que és "impossible tenir resposta" sobre què passaria amb la participació d'un nou estat a l'ONU o l'OTAN. "Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen", assegura. 

 

El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen

"Per descomptat que estem observant, però com en el cas d'Escòcia no comentem sobre el que està en joc", assegura Helgesen, que a més de Ministre d'Afers de l'Espai Econòmic Europeu i la UE és el cap de gabinet de la primera ministra de Noruega, Erna Solberg. El polític noruec remarca que el 27-S a Catalunya "és notícia arreu d'Europa i també a Noruega" però prefereix no donar respostes definitives sobres les conseqüències internacionals d'una hipotètica independència.

Noruega, un país amb una gran reputació internacional com a mediador de conflictes, adverteix però que no pot implicar-se en la situació catalana si ningú li demana. "La línia base de qualsevol mediació és que les dues parts o més involucrades en un problema l'acceptin, i mentre aquest no sigui el cas, no hi ha cap raó perquè un tercer tingui aspiracions d'aquest tipus", assegura Helgesen.

Vicent Partal : La indecència de Felipe González

Dilluns  31.08.2015  06:00

OPINIÓ

Vicent Partal

Hi hauria moltes maneres de reaccionar a l’article tan indecent d’ahir de Felipe González. Una de molt senzilla seria recordar-li que va mentir als ciutadans amb referència al referèndum de l’OTAN i que hi va haver una sola persona que, plena de valentia, es va atrevir a portar-lo als tribunals. Es deia Lluís Llach i aquell valent avui és el número u per a Girona de Junts pel Sí.

També podríem dir-li que el president d’un govern que va fundar un grup terrorista per assassinar persones no hauria de parlar de què és legal o no. Com a mínim si li queda un gram de decència. La llista d’il·legalitats que ell i els seus van cometre, tant en política interna com internacional és tan llarga que seria millor que callés.

Però em permetran que explique una anècdota personal per a documentar gràficament la indecència del personatge. Indecència perquè Felipe González sap perfectament que tot això que diu és fals, perquè li ho ha ensenyat l’experiència.

Demà es presenta RISE, l’equivalent escocès de les CUP

Divendres  28.08.2015  06:00

MON

RISE és el nom triat per a la nova aliança de l’esquerra anticapitalista i independentista escocesa. El nom significa ‘aixecat’ en anglès, però també ‘Respect, Independence, Socialism and Environmentalism’.

RISE neix com una confluència de la nova esquerra anticapitalista escocesa, bàsicament estructurada al voltant del Partit Socialista Escocès i l’Scottish Left Project. L’esquerra anticapitalista escocesa va tenir un paper important a la campanya del referèndum i des que es va fer volia crear un grup que provisionalment es coneixia per ‘la Syriza escocesa’. Els impulsors han reconegut moltes ocasions que la CUP era un dels moviments en què s’inspiraven.

El nou partit defensa la independència d’Escòcia en un marc socialista i és reclama hereu de les lluites obreres i del moviment verd.

Deu morts en estavellar-se un F-16 grec de l'OTAN a una base militar d'Albacete(video)

Agències Madrid | Actualitzada el 26/01/2015 18:22 

L'aparell participava en l'escola de perfeccionament de pilots de l'OTAN. Sis dels ferits són greus

Foc a la base aèria militar de Los Llanos (Albacete) després d'estavellar-se un F-16 grec de l'OTAN. / EFE

El ministeri de Defensa ha confirmat aquest atarda la mort de deu persones en estavellar-se un avió F-16 grec a la base militar aèria de Los Llanos (Albacete) aquesta tarda de dilluns. A més, 13 persones han resultat ferides, 7 d'elles de gravetat, segons Efe.

L'aparell es trobava a Espanya participant en el programa TLP de l'OTAN, també conegut com a Escola de Perfeccionament de Pilots, que es desenvolupa a la base de Los Llanos.

Obama lloa la Via Bàltica i la lluita per la independència

Dijous  04.09.2014  09:22

En un discurs ahir a Tallinn adreçat als estonians

Abans de la cimera de l’OTAN al País de Gal·les d’avui, el president dels EUA; Barack Obama, va passar per Estònia, on en un discurs a la nació va recordar la Via Bàltica, la gran cadena humana que ara fa vint-i-cinc anys va unir els pobles bàltics, aleshores sota administració soviètica, en favor de la independència. El discurs d’Obama, pronunciat a la sala de concerts Nordea de Tallinn, elogia la Via Bàltica i la lluita per la llibertat i la independència d’Estònia.

Us oferim, tot seguit, la traducció d’aquesta part del discurs d’Obama:

‘I aquí, a Estònia, hi havia un somni que va trobar la seva expressió més eloqüent en les vostres veus, en un prat d’herba no gaire lluny d’ací, quan els estonians van omplir-se de coratge per aixecar-se contra un imperi i cantar: ‘La terra dels meus pares, la terra que m’estimo.’ I Heinz Valk, present avui aquí, va parlar en nom de tota la revolució cantada quan va dir: ‘Un dia, tard o d’hora, guanyarem.’

Fa exactament vint-i-cinc anys, la gent de tot el Bàltic es va aplegar en una de les manifestacions més grans de llibertat i resistència no violenta que el món hagi vist mai. Aquella tarda d’agost, potser dos milions de persones van sortir de casa i es va donar la mà per a formar una cadena humana de llibertat, la Via Bàltica, que es va estendre avall a través de carreteres i camps, de Tallinn a Riga i Vílnius. Encenien espelmes i cantaven himnes. La gent gran va treure la bandera d’independència i els pares joves hi van dur els seus fills per ensenyar-los que quan la gent normal s’uneix els grans canvis són possibles. Aquí, a Estònia, quan les persones es van aplegar per formar la cadena, el clam era ‘llibertat’. Com un home va dir aquell dia, el Mur de Berlín era fet de maons i ciment. El nostre mur és més fort. I ho era. En pocs mesos, el mur a Berlín es va obrir.

L’any següent, els pobles bàltics finalment van votar en unes eleccions. I quan les forces del passat van fer el seu darrer intent de mantenir el poder, es van posar drets. Els lituans van tapar els tancs. Els letons van aixecar barricades. Aquí, a Tallinn, els ciutadans van anar corrents a la torre de televisió per a defensar-hi les ones de la democràcia. Vau guanyar. Vau recuperar els vostres països. I a la nova constitució vau declarar que la independència i la sobirania d’Estònia són eternes i inalienables.’

Notícies relacionades:
Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica
Henn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d'independència'



http://www.vilaweb.cat/noticia/4209310/20140904/obama-lloa-via-baltica-lluita-independencia.html

L'OTAN acceptaria una Escòcia independent, segons l'ex-ambaixadora britànica a l'Aliança Atlàntica

Dimecres  03.09.2014  14:57

Autor/s: ACN

L'OTAN acceptaria una Escòcia independent, segons l'ex-ambaixadora britànica a l'Aliança Atlàntica, Mariot Leslie. En una carta publicada aquest dimecres al diari The Scotsman, Leslie diu que votarà sí al referèndum del 18 de setembre i que 'una Escòcia democràtica, sense armes nuclears i amb una tradició militar i tecnològica encaixaria perfectament al costat d'altres socis de l'OTAN al nord d'Europa'. 

Alison Mariot Leslie.

'No tinc cap dubte que els 28 aliats de l'OTAN veuran en el seu propi interès donar la benvinguda a una Escòcia independent', afegeix. L'ex-diplomàtica diu que no hi ha cap 'cua' per entrar a l'OTAN i que les comparacions amb Ucraïna o Geòrgia estan 'fora de lloc'.

'Cap aliat voldria veure interrompudes les defenses de l'OTAN al Mar del Nord i al nord de l'Altàntic, i menys encara en un moment de tensions amb Rússia', diu.  Leslie defensa que Escòcia podria entrar per una via ràpida a l'OTAN perquè 'cada candidatura, i el seu calendari, es consideren de manera separada d'acord amb els seus mèrits'. 

'Sóc una demòcrata i crec que la geografia, l'economia, la demografia i la política del nostre país són tant diferents que se serviran millor amb el nostre propi govern sobirà', assegura l'ex-representant de Londres a l'Aliança Atlàntica. 

La geo-estratègia dels EUA veu l’exèrcit espanyol fora de Catalunya, que diu serà la nova potència militar a la zona

2014, agost, Notícies

per araomai

La pàgina web de l’Atlantic Council, un think tank amb seu a Washington, especialitzat en temes de política i seguretat internacional, que assessora a l’Aliança Atlàntica (OTAN), ha publicat un article titulat “Les implicacions militars de la secessió d’Escòcia i Catalunya”’ signat per James Hasik, on analitza la repercussió que suposaria per a l’Aliança Atlàntica la independència d’Escòcia i Catalunya. Hasik diu que l’OTAN no s’hauria de prendre a la lleugera ambdós casos, però opina que la independència de Catalunya plantejaria menys problemes  

militars a l’Aliança que la d’Escòcia.

Hasik explica que els moviments independentistes dels dos països han aprovat unir-se a la UE i l’OTAN, però que l’adhesió no és automàtica, i depèn de l’aprovació de tots els estats membres i recorda ”la infantil i inacable exclusió de Macedònia pels grecs”.

També diu que no creu que Espanya pugui evitar la independència de Catalunya, però es pregunta si altres estats membres, com Bèlgica, amb problemes independentistes podrien considerar també un perill la integració de Catalunya

Recorda que Griffe Witte, en un article al Washington Post, va sostenir que a llarg termini, la secessió d’Escòcia podria ser un repte per mantenir la força de submarins Trident de Gran Bretanya, perquè el Partit Nacional Escocès (SNP) té com a objectiu fer fora del seu territori les armes nuclears, encara que creu que a l’hora de la veritat els escocesos preferirien mantenir els milers de llocs de treball industrials que suposen les bases de l’OTAN.

La Catalunya independent necessitarà un exèrcit propi?

Dimecres  02.07.2014  08:22

La sectorial de Defensa de l'ANC ha fet un document que defineix com haurien de ser les forces armades de l'estat català

 

 

Soldats catalans exhibeixen la senyera a Mali.

El debat sobre si la Catalunya independent haurà de tenir exèrcit és recurrent. El president Artur Mas va dir una vegada que no caldria tenir-ne. Però la qüestió ha continuat en boca d'experts en seguretat i de pacifistes. VilaWeb va publicar l'octubre del 2012 un informe sobre aquesta qüestió, acompanyat de dues opinions, una de favorable a l'exèrcit (Jaume Clotet) i una de contrària (Jordi Armadans). Ara ha estat la sectorial de Defensa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que ha preparat un document (pdf), en què es proposa de crear un exèrcit basat en una força naval d'uns dos mil efectius. El secretariat de l'ANC ha volgut aclarir que les comunicacions oficials de l'entitat no es fan a través dels documents de treball de les sectorials.

La sectorial justifica el document: 'Aquest document no és un plantejament definitiu sobre la dimensió i el material de les futures branques de les forces de defensa de Catalunya, sinó una proposta orientativa. Com que no volem fer futuribles sobre les negociacions del material de defensa que correspon a Catalunya, ni al personal de les forces armades espanyoles que s'hi vulgui integrar, aquest document només inclou els béns immobles del Ministeri de Defensa al Principat.' I afegeix:

Què hi ha darrere “l’apocalipsi per entregues” de Fernàndez Díaz?

Dimecres, 25 de juny de 2014 14:35 h

Una cadira al consell de seguretat de l’ONU i posar en alerta els ministres d’interior del G-6 que avui es reuneixen a Barcelona sobre l’amenaça mundial que suposa la independència de Catalunya

Les paraules del ministre de l’Interior alertant que una Catalunya independent seria un terreny abonat per al terrorisme, són alguna cosa més que “l’Apocalipsi per entregues” com les ha definit el conseller Espadaler. Malgrat la ridiculesa, marca del govern espanyol, el dia triat pel ministre no és casual i el missatge tampoc. 

 Avui el president espanyol  viatja a Guinea Equatorial per participar a la cimera de la Unió Africana a la que també acudirà el secretari general de la ONU. Rajoy  es deixarà fotografiar al costat del

L'OTAN reforça el desplegament a l'Europa de l'est per la crisi d'Ucraïna

Dimecres  16.04.2014  13:52

El secretari general diu que volen reforçar la protecció dels membres de l'organització · Les milícies pro-russes avancen i ja ocupen l'ajuntament de Donetsk · Putin a Merkel: 'Ucraïna és a un pas de la guerra civil'

Anders Fogh Rasmussen, secretari general de l'OTAN.

L'OTAN ha aprovat aquest dimecres de reforçar la seva presència militar per terra, mar i aire a l'Europa de l'est i els Bàltics arran de l'augment de les tensions entre Ucraïna i Rússia. Així ho ha anunciat el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen, després d'una reunió dels vint-i-vuit ambaixadors dels estats membres de l'organització a Brussel·les. 'Tindrem més avions a l'aire, més vaixells al mar i més forces preparades a terra', ha dit Rasmussen. Segons el secretari general de l'OTAN, 'Rússia és part de la solució' i cal acordar un procés polític per a frenar les tensions. Tot i això, ha advertit que l'OTAN protegiria i defensaria 'cada aliat de tota amenaça'.

Segons Rasmussen, els vint-i-vuit estats membres de l'OTAN han

Barroso perd la cursa per a dirigir l'OTAN

Dilluns  24.03.2014  17:01

Segons el diari Aftenposten, l'ex-primer ministre noruec es postula com a nou secretari general

Jose Manuel Durao Barroso, president de la Comissió Europea, sembla que ha perdut la curs per a esdevenir el nou secretari general de l'OTAN. Segons el diari noruec Aftenposten, serà l'ex-primer ministre de Noruega Jens Stoltenberg qui assumeixi el càrrec, i serà nomenat en la reunió que el ministres d'Afers Estrangers de l'organització faran a Brussel·les la setmana vinent. 

Sembla que el nom de Stoltenberg com a nou secretari general de l'OTAN ja tindria el suport del

Ucraïna demana ajuda i acusa Moscou de declarar-li la guerra

Diumenge  02.03.2014  18:08

L’OTAN diu que els moviments russos amenacen la pau a Europa

Anders Fogh Rasmussen.

El ministeri de Defensa ucraïnès ha mobilitzat els reservistes i ha ordenat als comandants que posin en estat d'alerta de combat les seves unitats davant la intervenció russa a la península de Crimea, segons ha anunciat aquest diumenge el secretari del Consell de Defensa i Seguretat Nacional d'Ucraïna, Andrei Parubi, en una compareixença davant la premsa. Ucraïna ha fet una crida a la comunitat internacional perquè ajudi el país en aquest conflicte i ha assegurat que els moviments de tropes a Crimea són una declaració de guerra.

El Parlament ucraïnès s'ha reunit aquest matí a porta tancada i, segons ha denunciat Dmitri Biloserkovets, membre del partit ucraïnès UDAR, tropes russes han intentat assaltar una unitat d'instrucció de l'armada ucraïnesa a la ciutat de Sebastopol, on té la base la flota russa del mar Negre.

L’OTAN diu que els moviments russos amenacen la pau a Europa

És possible la intervenció militar contra la independència de Catalunya?

Dimecres  05.02.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Tot allò que cal saber sobre una hipotètica operació de l'exèrcit contra el procés sobiranista

 

Fotografia: Mireia Comas.

La intervenció militar espanyola a Catalunya per a frenar el procés d'independència és un espantall?  És una estratègia per a atemorir la població catalana i afeblir el sobiranisme? L'exèrcit espanyol en té cap, de pla, per a ocupar Catalunya? Que és possible aquesta intervenció? Hi ha alternatives efectives a una ocupació militar? Totes aquestes preguntes apareixen sovint arran de les informacions publicades sobre hipotètics plans militars o crides de sectors de la caverna a enviar tancs a Catalunya. La setmana passada, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) va fer un comunicat per desmentir les informacions sobre una suposada 'operació Estela' i va alertar sobre el fet de caure en la trampa de difondre aquesta mena d'informacions no contrastades.

Amb aquest dossier mirem de fer llum en un debat que massa sovint es tenyeix de sensacionalisme, d'alarmisme i d'un excés d'imaginació. VilaWeb ha parlat amb professionals i experts en seguretat i qüestions militars, que han demanat de restar en el més estricte anonimat. En conclusió, aquests experts consideren completament improbable –per raons d'incapacitat efectiva i de cost polític– una intervenció militar a Catalunya contra el procés d'independència. Amb les seves aportacions, podem respondre les vuit preguntes que formulem a continuació:

—L'exèrcit espanyol té cap pla per ocupar Catalunya en cas d'independència?