El parany d'Illa: presumeix d'abaixar els lloguers mentre el metre quadrat s'encareix

 

 

POLÍTICA

 

 

L'Institut Ostrom adverteix que els preus no baixen perquè el lloguer sigui més barat, sinó perquè es lloguen pisos més petits

 

 

L'Institut Ostrom ha rebaixat l'eufòria del president |  E-Noticies

 

03/11/2026 05:30:00h

per E-Notícies

 

 Salvador Illa ha defensat aquest dilluns la política d'habitatge del seu govern, assegurant que el topall als lloguers ha fet baixar els preus. En una publicació a xarxes socials, el president de la Generalitat sosté que les dades avalen la regulació i destaca que el lloguer baixa a Barcelona. Tanmateix, les mateixes estadístiques oficials ofereixen una realitat bastant menys favorable que la que transmet el seu missatge.

 

El model d’habitatge de Catalunya ja dona fruits. Dos anys després, les dades avalen la regulació del lloguer: baixa a Barcelona i es manté estable als municipis regulats. Dos anys de regulació, en cinc dades 🧵👇🏻 https://t.co/JJWqW8s64e

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) November 2, 2026

 

 

La mensualitat mitjana dels nous contractes és inferior a la registrada a l'inici de 2024, però també ha disminuït la superfície dels habitatges llogats. Mentrestant,

VIDEO | Octuvre retrata totes les mentides amb què la consellera Parlon i Trapero volien empresonar injustament un independentista

 

OCTUVRE 

 

 

 

El director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i la consellera d'Interior, Núria Parlon, compareixen a la Comissió d'Interior al Parlament Data de publicació: dimecres 04 de febrer del 2026, 16:01 Autor: Sara Soteras
 

 

Maria Garcia

Dilluns, 23 de febrer de 2026

 

 

La plataforma Octuvre, com no podia ser d’altra manera, no s’ha quedat de braços plegats davant la lamentable actuació que la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el director general de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, van protagonitzar durant la comissió d’Interior del Parlament que investigava l’actuació i la violència policial contra manifestants independentistes durant la visita del rei espanyol a Montserrat l’any passat.  

Tots dos van mentir sense cap mena d’escrúpols per tal de perseguir judicialment i assolir la màxima pena per a un manifestant i soci de l’ANC que estava acusat d’haver “colpejat amb una extensible” un agent dels Mossos, malgrat les proves que desmentien la versió policial, la qual no se sostenia per enlloc. Finalment, el jutjat encarregat d’investigar el cas ha desestimat la denúncia en considerar que

La Generalitat demostra que mentia activant les alertes i demostra de nou una mala gestió

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

El Consell s'ha volgut exculpar del desastre del 29 d'octubre dient que no li corresponia activar l'alerta

 

 

 

 

Esperança Camps Barber

14.11.2024 - 14:03

 

 A les 19:46 va sonar ahir a tots els telèfons mòbils geolocalitzats a l’àrea metropolitana de València i a diverses comarques una alarma estrident que anunciava, en català i en castellà, l’alerta roja de Protecció Civil. Tres minuts després, va tornar a sonar la mateixa alarma per a repetir el missatge en anglès. AEMET havia emès un avís roig per a tot el litoral per pluges intenses. L’alerta, que començava a les deu del vespre d’ahir, anava acompanyada d’una sèrie de mesures restrictives com ara la restricció de circulació en 163 municipis, entre els quals València fins a les 23.59 d’avui dijous.

En aquesta ocasió, i contràriament a què va passar el dimarts 29 d’octubre, el Cecopi, reunit al Centre d’Emergències de l’Eliana, va prendre la decisió preventiva i va enviar l’avís perquè els ciutadans es protegiren dels efectes d’unes pluges que es preveien intenses i podien fer més mal, encara, en les poblacions devastades per la gota freda del 29 d’octubre, i en comarques com la Safor.

 

 

 

Aquesta capacitat del Cecopi, comandat pel president de la Generalitat i per l’encara consellera Salomé Pradas, ja la tenia, però no va exercir, la Generalitat fa poc més de dues setmanes, el dia de la devastació. En aquella ocasió, les absències, els dubtes, les vacil·lacions, la negligència i la falta de determinació a l’hora de prendre una decisió política van paralitzar l’òrgan de gestió de les emergències, l’organisme encarregat de la prevenció. L’avís va arribar tan tard als ciutadans que no van poder prendre mesures d’autoprotecció. Molts tenien un metre d’aigua dins de casa i d’altres es trobaven atrapats en una autopista que va ser una ratera mortal. Alguns ja s’havien mort.

Ahir, quan el centre d’emergències valencià va enviar l’alarma, va sonar als autobusos urbans, als centres de treball o als carrers, que es van buidar. Les botigues i els supermercats van tancar i els responsables fer eixir els treballadors perquè arribaren a casa abans de les deu que és quan s’esperava que començara l’embat de les tempestes.

Missatges poc clars i confusió al Cecopi

No som “terra d’acollida”

 

 

OPINIÓ

 

Felix Rebassa

15 - 06 - 2024

Abans de res, vull dir que aquest article és deutor d’un altre article, del qual en recomano la lectura. Es tracta de El mite de la terra de pas, de Jordi Homs, publicat a la revista Esperit. Sense aquest primer article el meu segurament no hagués existit.

Fa dècades que se’ns va imposar el mantra de “Catalunya, terra de pas” o “Catalunya, terra d’acollida”, segons el qual la nostra nació, històricament, ha estat un indret en el qual s’hi ha establert molta gent d’arreu. Segons aquest mantra això és així i ho és en molta més proporció que en els altres països, fins al punt que ser “terra d’acollida” defineix la identitat mateixa de Catalunya.

El “Catalunya, terra d’acollida” es va anar introduint a Catalunya durant la dècada de 1960, en plena immigració castellana massiva propiciada pel govern espanyol de Franco. L’obra de Paco Candel Els altres catalans (1964) i l’acció de l’aleshores clandestí PSUC, tot plegat en el marc de la ideologia del maig del 68, van donar cobertura a aquesta idea. Durant la dècada de 1980 Jordi Pujol la va fer seva amb la mítica i desafortunada frase “És català qui viu i treballa a Catalunya” i amb el “Som 6 milions”.

D’aleshores ençà l’esquerreta cumbaià de pa sucat amb oli que tenim al nostre país ha fet seva aquesta idea. Segons aquesta gent es veu que els catalans fa molt temps, fa dècades, fa segles, que som una mena de

Les mentides de Lesmes en la guerra contra Laura Borràs pels magistrats a Catalunya

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

El CGPJ topa amb el parlament i respon a la presidenta que elimina un dels “magistrats autonòmics” del TSJC

 

 

 

Per: Josep Casulleras Nualart

03.11.2021  21:50

 

 

El Consell General del Poder Judicial espanyol està disposat a augmentar el domini directe sobre els magistrats a Catalunya. Ho vol fer intensificant el control sobre la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot privant el parlament de proposar un dels dos magistrats que fins ara li havien correspost. I ho ha anat fent, efectivament, amb un seguit de maniobres i decisions que ha pres aquests darrers cinc anys en silenci, és a dir, sense comunicar res al Parlament de Catalunya. Ha cobert les vacants al TSJC amb magistrats de carrera, designats discrecionalment pel CGPJ, afins a Carlos Lesmes, per bé que per llei hauria correspost a la cambra catalana de suggerir els noms. Aquest article de VilaWeb va destapar ara fa un mes aquestes maniobres del CGPJ de Lesmes. I, arran d’aquesta informació, la presidenta del parlament, Laura Borràs, va decidir d’actuar, i amb l’acord per unanimitat de la mesa va enviar una carta a Lesmes demanant-li explicacions, és a dir, com pensaven resoldre l’anomalia que significa haver eliminat de facto el segon magistrat autonòmic (ara només en resta un) d’una sala de cinc magistrats. La resposta del CGPJ a la carta de Borràs confirma l’objectiu de les maniobres: retira al TSJC un dels dos magistrats autonòmics que tenia d’ençà del 1989.

 

Les maniobres silencioses de Lesmes per a controlar els magistrats a Catalunya

 

 

Perquè el CGPJ diu en el seu informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, que les

[Vídeo] Les mentides de Pérez de los Cobos al judici de l’1-O, recollides per Òmnium

L’entitat denuncia que el responsble de la violència policial l’1-O no ha estat investigat pels fets

Àlex Huguet 26/05/2020

Pla curt, extret de senyal institucional, del coronel Diego Pérez de los Cobos, durant la compareixença al Tribunal Suprem, el 5 de març de 2019 (horitzontal)

Òmnium Cultural ha compartit un vídeo a les seves xarxes socials, on fa un recull de totes les mentides que va dir el ja excap de la Guàrdia Civil a Madrid, Diego Pérez de los Cobos, com ara assegurar sense cap mena de mirament que “per part de les forces de seguretat de l’estat no hi va haver cap càrrega policial durant l’1-O”.



L’entitat també denuncia que De los Cobos, que va ser el responsable de la violència policial durant els fets del 2017, “ha estat destituït sense haver estat investigat mentre persones de pau estan a la presó per exercir drets fonamentals”, en el que va ser el Judici a

[VÍDEO] Ridícul de Pedro Sánchez: la CNN l’atrapa mentint amb les proves PCR

MÓN - ESPANYA

Una periodista de la CNN retreu a Sánchez que s'inventés un informe de la Universitat Johns Hopkins, en el qual l'estat espanyol apareixia entre els que ha fet més proves de detecció

Per: Redacció

10.05.2020  08:25




El president espanyol, Pedro Sánchez, sempre defensa en públic que l’estat espanyol és un dels que fa més proves diàries per detectar el coronavirus 2019. En aquest sentit, en una conferència de premsa el 28 d’abril, el president va citar un suposat informe de la Universitat Johns Hopkins que situava Espanya en el cinquè lloc mundial. Tanmateix, l’informe no existeix i així li va fer saber una periodista de la CNN.





Vegeu ací el moment:

Les mentides d’Iceta: “Em vaig limitar a fer retuit d’una entrevista a Cercas”

El líder del PSC no només va compartir l’article, sinó que va redactar la idea principal de l’escrit ultranacionalista espanyol

Redacció 08/05/2020

Pla mitjà del líder del PSC, Miquel Iceta, des del seu escó del Parlament, el 4 de gener del 2020

El cinisme de Miquel Iceta segueix sense arribar al seu límit. Després de la polèmica generada el passat cap de setmana per compartir un article de Javier Cercas, que assegurava que trobava més greu el referèndum de l’1-O que la crisi del coronavirus, ara ha declarat, en una entrevista al canal 3/24, que només es va “limitar a fer retuit d’una entrevista a Cercas“, i ha negat compartir-ne la idea principal:

“A mi em colpeix molt més el que passa ara amb el coronavirus que la tardor del 2017, si bé l’1-O va ser una qüestió deliberada”. L’obvietat de la mentida que suposen les declaracions és ben fàcil de detectar donant un simple cop d’ull al polèmic tuit.

Javier Cercas: "Esta crisis es terrible, pero me afectó más el otoño del 2017", Núria Navarro https://t.co/U9XbIRwWfl

— Miquel Iceta Llorens /❤️ (@miqueliceta) May 3, 2020

  





Iceta no només es va limitar a compartir l’article, com afirma ell mateix, sinó que en tots els articles que penja al seu perfil, redacta una línia amb la idea principal de l’article o el

L'Observatori dels Drets Humans acusa Marchena de mentir contra l'ONU

JUDICI FARSA AL PROCÉS






Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 21 de juny de 2019

L'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans ha acusat el Tribunal Suprem de "mentir" en els seus arguments contra el dictamen de l'ONU, que ha exposat avui en denegar la llibertat dels presos polítics.



"El Tribunal Suprem menteix pel que fa al dictamen de l'ONU. És fals que la seva resolució sigui només informativa. Al·lega falta d'imparcialitat quan no ho va fer en el període d'al·legacions de tres mesos que va tenir Espanya. És desobedient respecte al dret internacional", ha assenyalat.

El TS miente respecto del Dictamen de la ONU
1) Es falso que su resolución sea sólo «informativa»
2) Alega falta de imparcialidad cuando no lo hizo en el periodo de alegaciones (3 meses) que España tuvo.
Es desobediente respecto el Derecho Internacionalhttps://t.co/gHKUGhTSeh

— Observatorio del Sistema Penal y Derechos Humanos (@OSPDH1) 21 de juny de 2019

L'Observatori ha afegit que l'argumentació del jutge Manuel Marchena és un

[Vídeo] Pina enganxa mentint un Policia Nacional durant la seva lamentable declaració

JUDICI 1-O

L'agent queda retratat sobre si es van llençar o no objectes contra la policia

Gerard Sesé|11/04/2019

Matí de corrua de policies nacionals espanyols a testificar durant la jornada d’avui al judici farsa al tribunal suprem contra el procés.

   

Si un dels primers a declarar ja ha mostrat que tenia una memòria selectiva a l’hora de contestar segons els criteris pactats amb la Fiscalia, un altre agent ha caigut en la seva

Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de V🤢x

OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC

L'advocat capgira, amb dues preguntes iròniques al comissari Molinero, la tergiversació del fiscal espanyol sobre la violència policíaca

Per: Josep Casulleras Nualart

04.04.2019  17:08




Xavier Melero arriba a la part final de l’interrogatori al comissari dels Mossos Joan Carles Molinero, qui ha reiterat, fil per randa, el testimoni d’ahir de Ferran López.


Melero ha anat aconseguint les declaracions del comissari sobre la voluntat de coordinació de la cúpula dels Mossos amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola l’1-O, la previsió que la mobilització que hi hagués fos de caràcter pacífic i que Joaquim Forn no va interferir en el disseny del dispositiu policíac. Però l’advocat té una cosa pendent amb el fiscal Javier Zaragoza; no li pot deixar passar la insinuació amb què ha acabat prèviament l’interrogatori al comissari. I és així que Melero s’adreça a Molinero:

[VÍDEO] Pina s’indigna per les mentides d’un guàrdia civil: ‘És que ho estic veient!’

PAÍS - PRINCIPAT

L'agent de la Guàrdia Civil negava reiteradament la realitat, que l'advocat veia al seu ordinador personal 

 

Per Redacció

04.04.2019  17:44




L’advocat Jordi Pina ha saltat per les mentides reiterades d’un agent de la Guàrdia Civil que el Primer d’Octubre va intervenir a l’escola Castell de Dosrius. Pina li ha preguntat concretament i de manera reiterada si quan els agents van entrar al pati de l’escola van tirar a terra un home que s’acostava a parlar-los i que ni tan sols es van aturar. L’agredit fou Marc Bosch, batlle del municipi, i va haver de ser traslladat a l’hospital de Mataró.

Dies més tard fou citat a declarar investigat per ‘resistència a l’autoritat’.





Vegeu-ho ací:

Pina, que tenia davant el vídeo al seu ordinador però que no el pot reproduir a la sala per la prohibició de Manuel Marchena, s’ha indignat per com l’agent negava els fets. ‘És que ho estic veient!’, ha exclamat. Marchena li ha cridat l’atenció i ha ironitzat amb la

El cap d’informació de la policia espanyola va mentir a Marchena amagant una condemna de l’any 1988

PAÍS - PRINCIPAT

Va ser condemnat per disparar al propietari d'un bar a Sabadell

Per: Redacció

03.04.2019  17:01

Quan Marchena va demanar al cap d’Informació de la policia espanyol que va declarar ahir com a testimoni en el judici contra el procés, si mai havia estat processat el comissari amb TIP 018564, Juan Manuel Quintela, ho va negar, amagant d’aquesta manera que el 1988 va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a un mes d’arrest i a pagar més dos milions i mig de pessetes en concepte d’indemnització al propietari d’un bar de Sabadell a qui va disparar quatre anys abans. Una notícia que la Vanguardia va recollir en la seva edició i que podeu recuperar ací.



El comissari d’informació de la policia espanyola va utilitzar el seu testimoni per justificar el setge a la CUP el 20S. Va dir que es va trobar amb una actitud violenta per part de les persones que eren a la seu de la formació. Com va publicar ahir la Directa, precisament la policia espanyola va intentar infiltrar un talp a la formació en els mesos previs a l’1-O per obtenir informació dels preparatius del

El vídeo impactant que demostra que el policia espanyol menteix sobre l’infart d’un home l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Un comandant de la policia espanyola ha explicat al judici contra el procés que els agents van ajudar l'home que va tenir un infart l'1-O 

 

Per: Redacció

02.04.2019  11:15




El comissari en cap de la brigada d’informació de la prefectura superior de policia de Catalunya ha declarat avui com a testimoni en el judici contra el procés. Ha dit que un dels incidents més remarcables durant el Primer d’Octubre fou l’infart del votant Enric Sirvent al col·legi la Mariola de Lleida. L’agent, que erròniament ha dit que els fets havien passat al col·legi Joan Carles I, ha dit que el cap del dispositiu de la policia espanyola va aturar l’actuació per a atendre’l: ‘Tot el nostre operatiu es va esperar, malgrat l’hostilitat dels presents, l’arribada de l’ambulància.



No es va separar d’ell i el va atendre personalment. Crec que en la línia de la nostra actuació durant tota la jornada, en què es va fer ús de la força, però de manera proporcionada’.





Escolteu-lo:

[VÍDEO] El tinent coronel Baena menteix i nega ser Tácito

PAÍS > PRINCIPAT

Daniel Baena diu al Suprem que no té cap vincle amb el perfil fals de Twitter que insultava dirigents independentistes, tot i que ell mateix ho havia admès al diari Público

Per: Redacció

26.03.2019  14:36

Malgrat les proves i les seves mateixes paraules, Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil, ha negat ser Tácito. El cap de la policia judicial a Catalunya ha dit que no tenia res a veure amb el perfil fals de Twitter que avançava detalls de les investigacions de la policia espanyola contra el procés i que insultava dirigents independentistes. ‘No sóc propietari d’aquest compte’, ha respost a l’advocat Andreu Van den Eynde. Tanmateix, les defenses no han pogut demostrar que Baena mentia perquè Marchena va denegar la prova pericial perquè Twitter certifiqués que el guàrdia civil era qui gestionava el compte.



El tinent coronel Baena, la signatura de la rebel·lió i la sedició



Al Tribunal Suprem, el tinent coronel ha afirmat que tenia un compte personal a Twitter i que seguia l’usuari Tácito, però se n’ha desvinculat. De fet, ha acusat el diari Público d’associar-lo amb aquest perfil fals i ha dit que la informació havia estat

La gran mentida. Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

«Enric Millo i Diego Pérez de los Cobos van omplir ahir de mentides greus, gravíssimes, el saló tronat del Tribunal Suprem espanyol, on es fa el judici» 

Per: Vicent Partal 

05.03.2019  21:50

Sé que avui tothom està indignat, molt indignat, després d’haver vist les increïbles mentides i l’extraordinari cinisme desplegat ahir en la sessió del judici per Enric Millo i Diego Pérez de los Cobos. Però no perdem el món de vista: l’ús interessat de la mentida en política és una pràctica perfectament documentada, a tot arreu i de cap a cap de la història.



Ho és especialment a partir de l’existència de les eleccions democràtiques, que permeten a la població de triar la persona que els governa. És evident que per poder elegir de manera adequada els governants, els ciutadans depenen de la veracitat de la informació que reben. Perquè és d’acord amb aquesta informació que cada votant decideix quina butlleta de vot agafa i diposita en l’urna. I, a la inversa, també és evident que la desinformació és igualment important. La imatge que un votant puga tenir d’un líder, d’un partit o d’una ideologia, es pot originar a partir d’informació veraç però també a partir de mentides. És immoral, això, és repugnant, és terrible i molt perillós. Però és cert.





Per això en les democràcies modernes és importantíssima la manipulació de la informació. Les eleccions britàniques del 1924 en varen ser el primer test, arran del famós episodi de la falsa carta de Grigory Zinoviev que el Daily Mail va publicar sabent que era falsa i que va tenir per conseqüència l’ensulsiada dels laboristes. D’aleshores fins a aquest món hiperconnectat on vivim avui, la mentida s’ha fet servir obertament d’instrument polític

Santamaría miente sobre el CNI en el juicio: los espías sí investigaron el referéndum

JUDICI AL PROCÉS






Soraya Saenz de Santamaría ha declarado esta mañana en el Tribunal Supremo en calidad de testigo en la causa contra doce representantes políticos y de la sociedad civil catalana. La ex dirigente del PP tenía la obligación de decir verdad, pero ha asegurado que el servicio de inteligencia español no participó en las indagaciones previas al 1 de octubre. Hace meses, en cambio, el director general del CNI, Félix Sánz Roldán, reconoció: "Podríamos haberlo hecho mejor".

La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, conversa con el director del CNI, Félix Sanz Roldán. EFE

madrid 27/02/2019 15:30

 

Actualizado: 27/02/2019 18:45

 

 

Patricia López @patricialopezl

 

La declaración de la ex vicepresidenta del Gobierno, Soraya Saénz de Santamaría, y actual miembro del Consejo de Estado era una de las más esperadas por parte de acusaciones y defensas en el juicio al procés. Acudía en calidad de testigo, con la obligación de decir verdad y aunque ha tratado de evitar hablar de la intervención policial y de la decisión de enviar miles de agentes de la Guardia Civil y la Policía a Catalunya desde el 20 de septiembre de 2017, señalando que eso era competencia del ministro del Interior Juan Ignacio Zoido y el secretario del Estado de Seguridad, José Antonio Nieto, ha errado sobre cómo recibía la información. 

Ha sido el abogado Xavier Melero, que representa al ex conseller de Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, quien ha acorralado a la que fuera máxima responsable de los espías españoles, el Centro Nacional de Inteligencia (CNI), y a quien le rendía cuentas su director general-secretario de Estado, Félix Sán Roldán. 

En un primer momento, Santamaría se ha escudado en que conocía las investigaciones sobre la preparación del referéndum por las informaciones aportadas por el Delegado de Gobierno de Catalunya, Enric Millo, así como por la prensa. Sin embargo, la entonces vicepresidenta tenía datos de primera mano suministrados por los servicios secretos, como se puede constatar con un simple repaso a las hemerotecas y a las declaraciones de unos y otros.

"Podríamos haberlo hecho mejor"

El 'Financial Times' destaca el fracàs dels auguris de catàstrofe econòmica pel procés

INDEPENDÈNCIA

El Nacional / ACN
Barcelona. Dimarts, 23 d'octubre de 2018








El Financial Times assegura aquest dimarts que "les pitjors pors dels inversors i els líders econòmics" durant el procés independentista a Catalunya "no s'han materialitzat" i que la situació econòmica és "molt més esperançadora" del que semblava.



En un article, el rotatiu financer cita empresaris i inversors que asseguren que les "tensions polítiques" de l'últim any han tingut un impacte "nul" o gairebé "imperceptible" en els seus negocis. Per exemple, el fundador de Wallapop, Agustín Gómez, diu a l'FT que la situació política no els

La rectora de la UAB demostra que Albert Rivera menteix en el seu currículum

MÓN - ESPANYA

El currículum de Rivera a la web de Ciutadans assegura que és doctorand en dret constitucional, fet que Margarita Arboix ha desmentit 

Per: Redacció 

14.09.2018  11:39

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha estat un dels crítics més vehements amb Pedro Sánchez i el presumpte plagi de la seva tesi. De fet, el seu partit i el PP han forçat una compareixença del president espanyol al congrés perquè doni explicacions. Tanmateix, Rivera no esperava que aquesta croada acadèmica l’acabés esquitxant.



La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, ha demostrat avui que el president de Ciutadans menteix en el currículum que té publicat a la pàgina web de la formació.



Rivera assegura que té una llicenciatura i un màster en dret per ESADE. Consultat per VilaWeb, el centre ha confirmat que el polític té aquests títols i va ser alumne entre el 1997 i el 2002. Ara bé, la part polèmica del currículum és on afirma que és doctorand en dret constitucional a la UAB.

Arboix, en declaracions a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, ha dit que Rivera no és doctor en dret constitucional perquè no ha fet

La reacció de Puigdemont: ‘Hem derrotat la principal mentida sostinguda per l’estat’

MÓN - EUROPA

El president celebra que la justícia alemanya hagi desmuntat el relat de la violència.

Per: Redacció 

12.07.2018  12:26

El president Carles Puigdemont ha celebrat la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de desestimar la seva extradició a l’estat espanyol per rebel·lió, malgrat la proposta de lliurar-lo per malversació, que encara pot ser objecte de recurs. La primera reacció de Puigdemont ha estat a Twitter, on ha dit: 

‘Hem derrotat la principal mentida sostinguda per l’estat. La justícia alemanya nega que el