OPINIÓ - ANÀLISI
El Consell s'ha volgut exculpar del desastre del 29 d'octubre dient que no li corresponia activar l'alerta
Esperança Camps Barber
14.11.2024 - 14:03
A les 19:46 va sonar ahir a tots els telèfons mòbils geolocalitzats a l’àrea metropolitana de València i a diverses comarques una alarma estrident que anunciava, en català i en castellà, l’alerta roja de Protecció Civil. Tres minuts després, va tornar a sonar la mateixa alarma per a repetir el missatge en anglès. AEMET havia emès un avís roig per a tot el litoral per pluges intenses. L’alerta, que començava a les deu del vespre d’ahir, anava acompanyada d’una sèrie de mesures restrictives com ara la restricció de circulació en 163 municipis, entre els quals València fins a les 23.59 d’avui dijous.
En aquesta ocasió, i contràriament a què va passar el dimarts 29 d’octubre, el Cecopi, reunit al Centre d’Emergències de l’Eliana, va prendre la decisió preventiva i va enviar l’avís perquè els ciutadans es protegiren dels efectes d’unes pluges que es preveien intenses i podien fer més mal, encara, en les poblacions devastades per la gota freda del 29 d’octubre, i en comarques com la Safor.
Aquesta capacitat del Cecopi, comandat pel president de la Generalitat i per l’encara consellera Salomé Pradas, ja la tenia, però no va exercir, la Generalitat fa poc més de dues setmanes, el dia de la devastació. En aquella ocasió, les absències, els dubtes, les vacil·lacions, la negligència i la falta de determinació a l’hora de prendre una decisió política van paralitzar l’òrgan de gestió de les emergències, l’organisme encarregat de la prevenció. L’avís va arribar tan tard als ciutadans que no van poder prendre mesures d’autoprotecció. Molts tenien un metre d’aigua dins de casa i d’altres es trobaven atrapats en una autopista que va ser una ratera mortal. Alguns ja s’havien mort.
Ahir, quan el centre d’emergències valencià va enviar l’alarma, va sonar als autobusos urbans, als centres de treball o als carrers, que es van buidar. Les botigues i els supermercats van tancar i els responsables fer eixir els treballadors perquè arribaren a casa abans de les deu que és quan s’esperava que començara l’embat de les tempestes.
Missatges poc clars i confusió al Cecopi
Les alertes van arribar amb més de dues hores d’anticipació, però la comunicació del govern va continuar sent deficient i poc concreta. El president Mazón va fer un fil de piulades on parlava de mesures i es referia a un document que no adjuntava, i que el 112 tampoc no publicava. Només minuts després, Mazón va publicar l’enllaç al DOGV amb les ordres a què es referia.
D’ençà de la desfeta, la comunicació dels acords del Cecopi no els fa la consellera Pradas, sinó Rosa Maria Touris, que és la directora general de prevenció d’incendis forestals, i a qui totes les travesses col·loquen com a nova secretària d’emergències quan Mazón faça la remodelació del govern. Les compareixences es fan a peu dret, a les portes del centre d’emergències i es limita a llegir la nota que du escrita.
Avui, quan Touris ha comunicat l’aixecament de determinades restriccions que van entrar en vigor anit, ho ha fet de manera poc específica sense concretar els casos que poden interessar la ciutadania.
D’ençà de la catàstrofe de l’Horta Sud, la Ribera, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel-Requena, el centre d’emergències és notícia per la confusió que s’hi viu. Ahir mateix, Xaro Miralles, que va ser batllessa de Benicarló, piulava que li van trucar dues vegades pensant-se que continuava en el càrrec. La setmana passada li va passar el mateix a Marta Trenzano, que va ser batllessa d’Algemesí. Aquestes confusions demostren que no tenen actualitzada la llista de batlles del país, cosa que pot retardar i entorpir la comunicació d’avisos importants.
No sé si vos ho creureu però m’acaben de trucar dos vegades, dos, d’emergències de GVA pensant que era l’alcaldessa. La segona vegada els he donat el num i el nom de l’alcalde de Benicarló des de fa un any i mig.
— Xaro Miralles (@xaromiralles) November 13, 2024
Més tranquil·la que no s’esperaven
Avui matí, en arribar al Cecopi, la consellera Pradas ha dit que continuen treballant i que aquesta gota freda que va començar anit ha estat més tranquil·la del que podien esperar. Van fer, ahir sí, amb 216 morts i setze desapareguts damunt la taula, allò que els experts posen més èmfasi que s’ha de fer: la preemergència. Van seguir els avisos d’AEMET i van prendre les decisions que tocava. I ha passat això que diuen experts en emergències i en comportament fluvial, que probablement, en algunes zones, han estat massa prudents. Però com diu en aquesta entrevista, l’experta Francesca Segura, cal posar en un plat de la balança aquest excés de prevenció i en l’altre, les vides que es poden salvar.
El Consell va mentir
L’alerta d’ahir ha deixat al descobert el president Mazón. Les hores següents al desastre quan van començar a aixecar-se les veus per a assenyalar la negligència del Consell que no va prendre les mesures que tocava, que no va fer cas als avisos d’AEMET i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tant la consellera Pradas com el president Mazón van mentir. Van armar tot un argumentari per a exculpar-se i culpar els tècnics d’emergències, o els tècnics d’AEMET o als de la confederació tot acusant-los de no haver-los avisat que la situació que s’acostava era molt perillosa. Quan van ser desmentits per tots aquests organismes, van girar la mirada cap al govern espanyol i van dir que l’enviament de les alertes era responsabilitat del ministeri de Transició Ecològica, entre més excuses amb les quals van voler ocultar la seua incapacitat de prendre decisions. La consellera responsable de les emergències i la seguretat va dir, fins i tot, que desconeixia el procediment i que no va ser fins que un tècnic la va informar que va saber que això existia.
L’enviament de l’alerta d’ahir de vesprada ha desmuntat totes les excuses i ha deixat en evidència la mala gestió de l’emergència mortal. Com s’ha dit reiteradament, l’agència de meteorologia i les confederacions hidrogràfiques emeten avisos groc, taronja o roig, segons la gravetat de l’episodi. Qui activa l’alerta i les mesures que l’acompanyen és l’administració. En aquest cas, és la Generalitat qui té les competències en seguretat.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada