16-AGOSTO-2024
Nosaltres Sols fa una demostració de força estenent-se al llarg del litoral català per enviar un missatge als Estats ocupants.
Aprofitant l’allau de turistes l’organització juvenil nacionalista, que es troba en creixement, pinta la costa catalana amb el lema “ni França, ni Espanya, Països Catalans” per deixar clar als visitats i colons que Catalunya és un ens amb identitat pròpia distint a França i Espanya.
MÓN - ESPANYA
REDACCIÓ
25.03.2024 - 11:11
Actualització: 25.03.2024 - 11:28
El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha congelat l’execució del blocatge de l’aplicació de missatgeria Telegram. Segons que informa el tribunal, el magistrat ara no vol tirar endavant la suspensió fins que la comissaria general d’informació de la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre la incidència que pot tenir la mesura als usuaris.
Divendres, el jutge Pedraz va decretar-ne el blocatge arran de la denúncia de tres operadors espanyols –Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus– per distribució no autoritzada de contingut audiovisual sotmès a drets d’autor. La suspensió de l’aplicació era una de les mesures cautelars que demanaven els operadors.
D’entrada, el magistrat instructor va optar per ordenar el blocatge a les companyies telefòniques atès que va requerir
TRIBUNALS
Una llei de 'desjudicialització' del Procés evitaria els retrets de la justícia europea als òrgans judicials espanyols, començant pel tribunal que va condemnar els líders de l'1-O
 |
| Álvaro García Ortiz, en un moment del seu discurs davant el monarca espanyol, Felip de Borbó, i el president del Tribunal Suprem en funcions, Francisco Marín/CGPJ |
La possibilitat d’una amnistia s’ha instal·lat al centre del debat polític. La negociació entre Pedro Sánchez amb ERC, Junts i Sumar té com a clau de volta una llei que permeti deixar de banda condemnes i processos a independentistes arran del referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre del 2017 i les seves derivades, com ara les protestes per la sentència del Procés o els dos judicis contra els membres de la Mesa del Parlament. Però la darrera resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) sobre els presos polítics ha fet entrar la justícia europea en el virtual taulell de la negociació. Una opció que, segons fonts jurídiques pròximes a la negociació, afavoriria una possible entesa.
En aquest sentit, destaquen que les set preguntes formulades pel TEDH a l’Estat espanyol per tal que responguin a les demandes dels presos polítics indiquen quina seria la línia d’actuació dels magistrats d’aquest òrgan judicial europeu. La possibilitat que la justícia europea pugui tombar la sentència del Procés dictada per la sala segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, millora les expectatives d’una possible amnistia. “Podria ser una amnistia, sobretot, per a Manuel Marchena i Carlos Lesmes”, raonen les mateixes fonts, ja que a tots dos magistrats espanyols se’ls atribueix el disseny de l’arquitectura judicial contra el Procés. “La primera amnistiada seria la justícia espanyola”, conclouen, en el sentit que evitarien als magistrats espanyols la vergonya de veure les seves resolucions qüestionades per un tribunal de drets humans.
ESPANYA
 |
| manifestació contra l'amnistia / EP |
La manifestació a Madrid contra l’amnistia i l’entrada de les llengües cooficials al Congrés ha aplegat aquest diumenge 10.000 persones, vingudes de molts racons d’Espanya en autobusos contractats pel PP. La manifestació ha arrencat a les onze del matí a la plaça de Felip II, el lloc escollit pels populars per mostrar el seu rebuig contra l’amnistia als represaliats del Procés. Abans de l’inici de les intervencions, el partit ha projectat un vídeo amb diverses declaracions del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, sobre l’amnistia i les llengües cooficials. Els assistents a la manifestació han començat a cridar ‘fora, fora’.
El vídeo comença amb Sánchez dient que no permetria que la “governabilitat d’Espanya” depengués de partits independentistes. Després han projectat les declaracions més recents i les mesures que ha anat aprovant, inclosa la concessió d’indults. El vídeo ha anat acompanyat de crits contra Sánchez dels assistents a la manifestació amb el lema ‘Per la igualtat dels espanyols’. En el mateix vídeo, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, apareix dient
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
18.05.2023 - 13:38
Actualització: 18.05.2023 - 14:00
Nou revés de l’ONU contra l’estat espanyol per la repressió de l’independentisme català. El Comitè de Drets Humans ha condemnat l’estat per haver violat els drets polítics del president Carles Puigdemont quan es va decretar la seva suspensió com a diputat i impedint-ne la investidura. El comitè dóna un termini de 180 dies perquè l’estat prengui les mesures necessàries i faci difusió de la condemna. “L’estat té l’obligació d’adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el futur”, afegeix.
Segons el dictamen, l’estat espanyol ha violat l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, és a dir, el dret de presentar-se i de ser elegit en unes eleccions i d’exercir com a representant públic. “És l’essència del govern democràtic”, diu el comitè, que afirma que
PEGASUS
Foto: markusspiske
Barcelona. Divendres, 3 de febrer de 2023. 14:28
Temps de lectura: 2 minuts
L’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides reclama a les autoritats espanyoles que investiguin a fons tots els informes que apunten que Espanya va utilitzar el programari Pegasus i Candiru per espiar als líders independentistes catalans després de l'1-O i posin punt final a la vulneració de drets fonamentals contra ells. L'Alt Comissionat exigeix que facin "una investigació completa, justa i efectiva sobre aquestes denúncies". Així doncs, reclama que es compleixi la resolució que tres relators de Nacions Unides van emetre el mes de gener, en la qual ja reconeixien les vulneracions de drets fonamentals en l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme català.
L'ONU ha expressat la seva preocupació per l'extensió i la sofisticació del programa Pegasus. En aquest sentit, els experts apunten que els inquieta que l'ús generalitzat d'aquest tipus de programari espia pugui comportar un augment de l'autocensura, que afecta de manera directa en la llibertat d'expressió, "així com altres vulneracions dels drets de les minories i dels seus drets participació en la vida pública".
PAÍS
Redacció
18.01.2023 - 19:00
La cimera hispano-francesa ha tornat a suscitar el debat sobre la frontera que divideix en dues parts el Principat de Catalunya. Però és un cas peculiar, perquè si bé els estats no obliden els nacionals que en resten fora, ni l’estat francès ni l’estat espanyol no han reivindicat mai els seus compatriotes teòrics que viuen a l’altre costat de la frontera.
Això passa perquè el Regne de França i la Monarquia Hispànica van repartir-se Catalunya com si es tractés d’un
OPINIÓ SINGULAR
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
| Partidaris d'Ayuso es van concentrar ahir diumenge a les portes de la seu del PP. Fotografia d'Emilio Naranjo |
Per: Vicent Partal
20.02.2022 21:30
Unamuno és una mala bèstia, un personatge histriònic que, tanmateix, precisament per la pròpia exageració, encarna perfectament aquesta Espanya desorientada que corre, ja fa més de cent anys, com una gallina sense cap en cerca d’algun relat creïble i que s’aguante sobre quina és la seua identitat, sobre què caram és això de ser espanyol. Però, a vegades, la seua pirotècnia verbal té molta gràcia i encert.
I per aquest motiu aquest cap de setmana he rellegit aquella famosa carta que va escriure a Azorín, parlant precisament de Catalunya i de la independència que tant temia veure arribar. I l’he llegida arran de l’espectacle que s’ha armat amb tot això del PP partit i barallat, Vox veient-se ja a la Moncloa i el PSOE corrent a reconfigurar-se com un partit de centre, enemic de les esquerres i dels separatistes i
OPINIÓ - EDITORIAL
Per: Vicent Partal
16.02.2022 21:50
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir una sentència històrica, que avala que la Comissió puga castigar Polònia i Hongria per no haver respectat l’estat de dret. Embrancats en una intensa batalla política i jurídica amb la Comissió i el Consell, aquests dos estats s’havien adreçat al tribunal per demanar-li si és lícit de condicionar els ajuts europeus a decisions polítiques preses per Brussel·les. I la resposta ha estat que sí.
Que sí, a més, amb una precisió quirúrgica. El tribunal desmunta d’un en un els arguments de Polònia i Hongria sense caure en cap de les trampes, algunes de molt bones, que li paraven. Especialment una de relacionada amb el
MÓN - ESPANYA
Per: Redacció
17.02.2022 14:00
La guerra oberta entre Isabel Díaz Ayuso i la cúpula del PP ha arribat a un punt de no retorn. Segons que publiquen diversos mitjans espanyols, alts càrrecs de la formació han contractat detectius privats per espiar a la presidenta madrilenya, que s’ha enfrontat públicament amb Génova per encapçalar el PP de Madrid.
L’operació es va executar des de l’Ajuntament de Madrid. Segons que publica El Confidencial, Ángel Carromero, que actualment és director general de coordinació del batlle José Luis Martínez-Almeida, és un dels principals implicats. Ara bé, tots els moviments eren supervisats amb detall pel president de la formació, Pablo Casado, i el seu secretari general, Teodoro García Egea.
En una compareixença d’urgència, Martínez-Almeida ha negat qualsevol implicació o finançament del consistori de la investigació contra Ayuso. Així mateix, ha dit que ha parlat amb Carromero, que li ha negat haver fet cap moviment per espiar a la presidenta madrilenya. “Cap càrrec de l’Ajuntament de Madrid pot tenir una conducta irregular, sinó, serà destituït immediatament”, ha dit el batlle, que ha dit que no s’ha posat en contacte amb Ayuso.
MÓN - ESPANYA
Per: ACN
15.02.2022 12:15
L’observatori europeu de drets humans Civil Liberties Union For Europe ha alertat dels problemes d’independència judicial a l’estat espanyol pel bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial. En el seu informe anual, l’organització assenyala que hi ha deficiències en els sistemes judicials de la Unió Europea, “també en estats que tradicionalment han tingut un historial democràtic fort, com Bèlgica Irlanda, Suècia i Espanya”.
The Economist degrada Espanya a la categoria de democràcia defectuosa
Amb tot, Civil Liberties posa en el punt de mira sobretot a
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dijous, 10 de febrer de 2022. 22:07
Actualitzat: Dijous, 10 de febrer de 2022. 22:38
Temps de lectura: 2 minuts
Ha tardat però ha arribat. A partir d'ara no es podrà dir que és un mantra de l'independentisme català: Espanya ja és al rànquing que elabora anualment la influent revista The Economist una democràcia defectuosa, havent perdut la condició que ostentava de democràcia plena. La pressió que ha d'haver exercit el govern espanyol —perquè a ningú no li agrada estar en aquesta posició i feia massa anys que Espanya s'apropava a l'abisme, però aconseguia superar aquesta situació en l'últim moment— ha d'haver estat enorme per altres precedents que es coneixen. Però aquesta vegada no ha estat suficient i fins a l'any vinent, quan es torni a publicar el rànquing, Espanya haurà de portar a la motxilla dels seus dèficits democràtics la valoració de The Economist; i la constatació que la justícia espanyola porta a la motxilla que du a l'esquena massa pedres i massa injustícies perquè sigui considerava equiparable a la dels països amb una democràcia plena.
Segurament, Espanya ha caigut al pou pel pes enorme que ha tingut la justícia en decisions tan diferents com la llei mordassa, la persecució dels artistes en el que
MÓN - ESPANYA
Per: Redacció
10.02.2022 08:37
L’estat espanyol no és una democràcia plena segons el Democracy Index, que publica anualment la revista The Economist. La puntuació espanyola s’ha deteriorat sensiblement aquest darrer any i ha passat de 8,12 punts a 7,94. D’aquesta manera, l’estat espanyol ha baixat a la categoria de democràcia defectuosa. L’estat francès manté la puntuació (7,99) i un any més tampoc no serà considerat una democràcia plena.
La fal·làcia de la “democràcia plena espanyola”, al descobert
The Economist argumenta que la degradació de categoria es deu sobretot a la preocupació per la independència judicial. Fa fent referència a la crisi constitucional que ha impedit de renovar
MÓN - ESPANYA
Per: Redacció
25.01.2022 16:02
La Unió Europea demanarà explicacions a l’estat espanyol per la cooperació militar que manté amb Turquia, la qual podria contradir la posició comuna europea i perjudicar els interessos d’alguns estats membres.
En resposta a una pregunta dels eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, la Comissió Europea remarca que la venda d’armes ha d’anar vinculada al fet que es respectin els drets humans i no es perjudiqui els interessos de defensa i seguretat de la resta d’estats membres.
En la seva pregunta, els eurodiputats catalans recorden la visita a Turquia del president espanyol, Pedro Sánchez, en el marc de la cimera Hispano-Turca, el novembre del 2021, i els anuncis que s’hi van fer, com ara una cooperació militar encara més estreta, la
Redacció 17/12/2021
Fa dos mesos, el Tribunal de Cuentas rebutjava l’aval presentat per l’Institut Català de Finances en una nova reprimenda cap a l’independentisme per part de l’Estat espanyol. Ara, aquest òrgan que ja ha fet evident que és moltes coses menys just, torna a ser notícia.
En aquesta ocasió, un vídeo que circula per les xarxes socials revela a què dediquen el temps els funcionaris del Tribunal de Cuentas: a jugar al dòmino. A més, segons concreta El Diestro, en plena jornada laboral i sense avergonyir-se, ja que se’ls veu des de l’exterior de l’edifici. Una imatge val més que mil paraules :
Redacció 17/12/2021
Ja fa dos anys que la Moncloa pateix un serial amb el seu servei de cafeteria, que ha arribat fins i tot a procediments judicials per part del Supremo. El complex es va salvar d’una denúncia per acomiadament col·lectiu de l’empresa de subministraments de la cafeteria.
Ara, el problema rau sobretot en l’endeutament bestial que suposa aquest servei any rere any. Fonts del diari VozPópuli asseguren
SOCIETAT - POLICÍA I JUSTÍCIA
Per: Redacció
16.12.2021 16:16
L’ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol Joaquín Urias va participar ahir en un acte al congrés sobre els Sis de Saragossa, un grup de joves antifeixistes que han estat condemnats fins a set anys de presó per haver protestat en contra d’un acte de Vox. En una breu intervenció, que ha estat molt compartida a les xarxes, el jurista repassa tots els angles morts del sistema judicial i de la policia.
Dicen el ABC y otros periódicos que ayer en el Congreso se organizó un acto para insultar a policías y fiscales.
— Joaquín Urias (@jpurias) December 16, 2021
No es verdad.
Yo estuve y hablé. No se insultó a nadie, sólo se habló de 6 muchachos encarcelados sin pruebas por protestar en un acto de VOX.
Yo dije esto: pic.twitter.com/iEs3QPw4Xa
“Vivim en un país en què la presumpció d’innocència tan sols val per al rei emèrit. Quan a un activista d’esquerres, un policia l’acusa d’haver fet alguna cosa, ens oblidem de la
MONARQUIA
Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 16 de desembre de 2021. 08:00
Actualitzat: Dijous, 16 de desembre de 2021. 11:37
Temps de lectura: 2 minuts
OPINIÓ PARTICULAR :
Ahir va sortir la següent notícia :
Mor Juan Ignacio Campos, el fiscal del Suprem que investigava Joan Carles I. Casualitat ?
Joan Carles I va fugir cap a Abu Dhabi a principis d'agost de 2020, perseguit per la justícia. Tot i que hi ha viscut a cos de rei, fa molt temps que desitja tornar a Espanya i no s'ha cansat de dir-ho un cop rere l'altre, tot i que sap que el seu retorn podria afectar negativament el seu fill Felip, actual cap d'Estat, amb qui pràcticament no té relació avui en dia. Ara, després que el fiscal suïs Ives Bertossa hagi decidit arxivar la investigació oberta l'agost del 2018 sobre el generós regal de 65 milions d'euros saudites que l'emèrit va ocultar a través d'una fundació a Suïssa, el seu retorn sembla més a prop que mai i ho ha comunicat a les seves persones més properes.
Concretament, l'emèrit tenia la il·lusió de tornar a casa per Nadal, per reunir-se amb els seus amics i família. Per tant, segons els desitjos de Joan Carles I, el seu retorn es produiria durant la pròxima setmana. Ara bé, des del Palau de la Zarzuela saben que els seus
Agències 14/12/2021
L’expresident del Gobierno Mariano Rajoy ha negat aquest dilluns cap vincle ni reunió amb l’excomissari José Manuel Villarejo ni amb la trama ‘Kitchen’ per robar documents sobre la ‘caixa B’ del PP a l’extresorer del partit, Luis Bárcenas. “No he donat mai instruccions i desconec aquesta operació”, “no conec Villarejo, no em vaig reunir amb ell mai, no he parlat amb ell mai, no em consta que m’hagi enviat cap missatge”, ha afirmat durant una compareixença a la comissió d’investigació del Congreso. Rajoy també ha insistit que la trama Gürtel “va ser una operació feta per una persona –en referència a Bárcenas- on no estaven involucrats la immensíssima majoria” de membres del PP.
La de Rajoy ha estat l’última compareixença a la comissió d’investigació de la trama ‘Kitchen’, que ara passarà a redactar les conclusions abans de Cap d’Any per portar-les al ple del Congreso a principis del 2022.
L’expresident espanyol ha mantingut un tens cara a cara amb el portaveu del PSOE, Felipe Sicilia, que li ha preguntat sense èxit sobre les afirmacions de Villarejo que apunten que
