L'alcalde Lluc Salellas diu que compleixen amb el que va "imposar" la sentència deixant clara la crítica a la monarquia
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1-O. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1-O. Mostrar tots els missatges
dimarts, 16 de setembre del 2025
dilluns, 25 de novembre del 2024
(VÍDEO) Gerard Piqué es va negar a demanar perdó pel seu suport a l'1-O
ESPORTS
La selecció espanyola li va demanar que ho fes
 |
| El ugador del FC Barcelona, Gerard Piqué Autor/a: Sara Gordon |
L'exjugador del Barça, Gerard Piqué, ha explicat a 'El nou clam' que el llavors entrenador de la selecció espanyola, Julen Lopetegui, el capità Sergio Ramos, li va retreure que s'hagués posicionat a favor del dret a decidir i li havia escrit un discurs de disculpa
Gerard Piqué, l'endemà de l'1-O. "Lopetegui i Ramos em van dir 'Gerard has de demanar perdó'".
— 3Cat (@som3cat) November 24, 2024
L'exjugador del Barça explica que el llavors entrenador de la selecció espanyola li va retreure que s'hagués posicionat a favor del dret a decidir i li havia escrit un discurs de… pic.twitter.com/HsewhenTS9
ENLLAÇ NOTÍCIA :
dimecres, 9 d’octubre del 2024
Vendrell, contundent contra Junqueras i la seva gestió al capdavant d’ERC: “Està fent un mal que pot ser irreparable”
L'exconseller acusa Junqueras de mentir amb la seva implicació en l'1-O, de controlar tot el que passa dins el partit, i d'haver parlat amb Illa per a mantenir càrrecs afins a ell dins el Govern
 |
| Xavier Vendrell, encausat per Tsunami, intervé a l'acte d'Òmnium Data de publicació: divendres 12 de juliol del 2024, 14:58 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig / Arnau Martínez |
dimecres, 2 d’octubre del 2024
L'ANC i els CDR insten a "treballar noves formes de boicot i erosió a l'estat" set anys després de l'1-O
Les dues entitats projecten imatges de les càrregues policials del 2017 a la façana del Palau de la Generalitat
Concentració de l'ANC i els CDR pel setè aniversari de l'1-O aquest
dimarts a la plaça Sant Jaume de Barcelona, l'1 d’octubre del 2024 Autor/a: Nico Tomás
L'ANC i els CDR insten l'independentisme a buscar i "treballar noves formes de boicot i erosió" 7 anys després de l'1-O. "Cal que recobrem la força i la iniciativa política al carrer, a la feina i a casa, però també a les institucions", defensa el manifest conjunt, que han llegit aquest dimarts al vespre en una concentració de commemoració del referèndum a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Les dues entitats es dirigeixen especialment als partits independentistes: "Prou d'aquests enganys, prou d'aquest autonomisme que ens conduirà a l'extinció". En finalitzar l'acte, han projectat imatges de les càrregues policials del 2017 a la façana del Palau de la Generalitat, així com declaracions antigues del president Salvador Illa defensant el 155.
Diversos centenars de persones s'han concentrat primer davant la prefectura de Via Laietana i després a la plaça de Sant Jaume per commemorar el setè aniversari del referèndum de l'1-O. Les dues entitats han consensuat
divendres, 6 de setembre del 2024
Espanya utilitza la llei d’amnistia a Estrasburg per evitar que la condemnin per l’1-O
POLÍTICA
Els presos independentistes encara es poden pronunciar un cop més abans de la deliberació
06/09/2024
ACN
L’Advocació de l’Estat ha enviat al Tribunal Europeu de Drets Humans noves al·legacions per evitar que Espanya sigui condemnada per vulneració de drets fonamentals en la causa de l’1-O i ha utilitzat com a nou argument l’aprovació de la llei d’amnistia, segons han avançat el diari ‘Ara’ i ‘El Nacional’ i ha pogut confirmar l’ACN. La llei s’incorpora sencera en l’escrit d’al·legacions. La causa està promoguda pels nous presos independentistes, que van demandar l’Estat a Estrasburg. Ells encara poden presentar un escrit més abans que el tribunal entri en la fase de deliberació definitiva.
L’Estat argumenta que en cas que es conclogui que es van vulnerar drets fonamentals, l’Estat ha reparat part del dany amb el canvi en el Codi Penal, els indults i ara també la llei d’amnistia. Els demandants reclamen més de mig milió d’euros per danys morals i també les costes i despeses judicials.
En l’escrit s’argumenta que no se’ls va condemnar per la seva ideologia independentista, sinó perquè
dimecres, 19 de juny del 2024
La fiscalia del Suprem espanyol demana l’amnistia de tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami
MÓN - ESPANYA
En la causa de l'1-O, la fiscalia demana a Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.
Puigdemont diu a Llarena que ha d’aixecar “inevitablement” l’ordre de detenció per l’amnistia
REDACCIÓ
19.06.2024 - 14:07
Actualització: 19.06.2024 - 14:36
La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha demanat d’aplicar la llei d’amnistia a tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami Democràtic. D’aquesta manera, el ministeri públic, per ordre del fiscal general de l’estat, enterra de manera definitiva la guerra interna instigada pels fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno. En la causa de l’1-O, la fiscalia reclama al jutge Pablo Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.
En el seu informe, Ángeles Sánchez Conde i Joaquín Sánchez-Covisa defensen que el delicte de malversació és amnistiable perquè no hi ha cap “afectació directa o indirecta als interessos financers de la Unió Europea”, que és una de les exclusions que contempla la llei, concretament l’article 2e. Així mateix, detallen que no hi ha hagut enriquiment personal dels represaliats.
Per als fiscals “és lògic concloure” que s’ha d’amnistiar la malversació “sempre que el responsable del
dimarts, 5 de desembre del 2023
La injustícia espanyola arxiva la causa contra 27 policies espanyols per les càrregues de l’1-O
La jutgessa conclou que els agents van actuar amb proporcionalitat per fer complir la llei als ciutadans que votaven
 |
| Agents de la Guàrdia Civil rebentant la porta del col·legi electoral de Sant Julià de Ramis, l'1 d'octubre del 2017. |
Maria Garcia | Dimarts, 5 de desembre de 2023
La brutalitat de la policia espanyola contra els i les votants de l’1-O continua impune. La justícia, a petició de la Fiscalia, ha arxivat la causa oberta contra 27 policies espanyoles per les càrregues policials del referèndum a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguablava, que van causar almenys 300 ferits, segons ha publicat ‘El Mundo’ i ha confirmat RAC1.
La jutgessa del jutjat número 2 de Girona no ha vist excés de violència en les terribles actuacions que la policia espanyola va dur a terme a la capital gironina, així com a Sant Julià de Ramis i Aiguablava. Conclou que els agents van actuar amb proporcionalitat per fer complir la llei als ciutadans que votaven a quatre col·legis electorals i que van ser víctimes de la força bruta de la policia espanyola, de manera que,
El Tribunal Suprem ajorna sense nova data la vista contra el processament de Clara Ponsatí per l'1-O
PROCÉS
El Tribunal Suprem ajorna la vista fixada pel 10 de gener per debatre el recurs de Clara Ponsatí contra el seu processament
Mayte Piulachs
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dimarts, 5 de desembre de 2023. 12:09
Actualitzat: Dimarts, 5 de desembre de 2023. 13:08
Temps de lectura: 2 minuts
Ajornament sense gaires explicacions. El Tribunal Suprem ha informat que ajorna, sense fixar nova data, la vista per debatre el recurs presentat per l'exconsellera Clara Ponsatí contra el seu processament, fixada per al pròxim 10 de gener. L'advocat de l'exconsellera, Gonzalo Boye, va presentar recurs contra la resolució de processament per desobediència per l'1-O dictat pel jutge Pablo Llarena. En la providència, comunicada aquest dimarts, el Suprem afirma que ajorna la vista per "qüestions d'agenda" i "el tracte preferent d'altres causes". L'inici de la tramitació de la llei d'amnistia, presentada pel PSOE, en el Congrés dels Diputats en podria ser un motiu més clar.
En concret, el tribunal —format pels magistrats Vicente Magro, president, Susana Polo i Eduardo de Porres— precisa que fa aquesta modificació, seguint les “normes de repartiment vigents aquest any” a l’alt tribunal espanyol, i que es comuniqui l’ajornament a la defensa de l'exconsellera de Junts, així com a les acusacions, la Fiscalia i el partit ultra VOX.
A un pas de judici
divendres, 20 d’octubre del 2023
ERC i JxCat li fan la feina a Pedro Sánchez
TRIBUNA
 |
| ERC i JxCat li fan la feina a Pedro Sánchez R. BUCH. |
dilluns, 2 d’octubre del 2023
Editorial Vicent Partal : El perfeccionisme i aquesta crítica que en fa Puigdemont
OPINIÓ - EDITORIAL
Trobar el camí recte entre l’estètica i el fonament, entre l’avanç concret que pot solidificar la posició i el retrocés que dissol tot allò que s’ha guanyat amb el Primer d’Octubre no serà fàcil enmig de la pressió negociadora de Madrid
Vicent Partal
01.10.2023 - 21:40
Actualització: 01.10.2023 - 21:59
Winston Churchill era un home obsedit pel perfeccionisme. En els seus fabulosos llibres sobre la Segona Guerra Mundial, aquest tema hi surt recurrentment. Ell no hi creia, pensava que l’obsessió per la perfecció feia mal en el dia a dia, una teoria que va consagrar públicament amb aquella frase famosa que fa: “La màxima que diu que res no preval excepte la perfecció l’hauríem d’escriure lletrejant la paraula ‘pa-rà-li-si’…”
En relació amb això, ahir el president Puigdemont em va sorprendre molt quan va parlar justament del perfeccionisme, durant el seu discurs en l’acte de commemoració del Primer d’Octubre. I en féu una crítica oberta.
És evident que ahir no tenia un paper fàcil. Ara mateix porta dos barrets al cap, el del Consell de la República i el de Junts, cosa que sembla poc compatible. I barrejar-los com esperava molta gent
Guàrdies civils ascendits, mossos apartats de la Prefectura: on són els caps policials de l’1-O
INDEPENDENTISME
Els comandaments dels cossos estatals han tingut una trajectòria molt més plàcida que els de la policia de la Generalitat després de l'octubre del 2017
01/10/2023 21:51
l referèndum del Primer d’Octubre va tenir molts protagonistes més enllà dels líders polítics, institucionals i civils de l’independentisme. Així s’hi compten les urnes, els milers de persones que es van apinyar als col·legis electorals, els Bombers, els Comitès de Defensa del Referèndum –posteriors Comitès de Defensa de la República (CDR)– o el paper dels jutges, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Però també hi va haver els policies. De fet, van ser uns protagonistes especials perquè tant a Mossos d’Esquadra, com Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia van assolir un rol principal en la gestió del Primer d’Octubre així com el CNI. Les policies locals, en canvi, van tenir un paper de no intervenció.
A banda dels antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van repartir llenya a tort i a dret contra els votants del referèndum, hi havia els comandaments, que van tenir paper no només el Primer d’Octubre sinó abans i després. En aquelles dates van agafar volada noms com el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; els dels seus comissaris adjunts a la Prefectura, Joan Carles Molinero i Ferran López; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el del cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Sebastián Trapote; el del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Catalunya, el general Ángel Gozalo, i el del cap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya per a l’operatiu, el comissari Juan Manuel Quintela. Alguns continuen en actiu, altres gaudeixen de la segona activitat, un bon gruix s’ha jubilat i algun ha estat destituït. El balanç és molt més plàcid per als comandaments dels cossos estatals que per als dels Mossos d’Esquadra, que han anat desapareixent gradualmeny de la Prefectura del cos.
El president Puigdemont, el major Trapero i el conseller Forn
acompanyats de la resta de representants del Govern a la Junta de
Seguretat
Mossos encara operatius, tot i l’Audiència Nacional
dimarts, 5 de setembre del 2023
VÍDEO | Cs força la retirada d’una foto de l’1-O exposada a la mostra de les contribucions de Catalunya al progrés d’Europa
L'exposició, que encara no s'ha inaugurat oficialment, ja ha patit l'escarni i la censura de l'espanyolisme
 |
| Fotografia de la urna de l'1-O retirada de l'exposició a l'Eurocambra. Data de publicació: dimarts 05 de setembre del 2023, 10:11 Localització: Brussel·les Autor: Redacció |
Primera censura contra l’exposició organitzada pels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín que mostra, a través de moments clau en la història de Catalunya, les contribucions que el país ha fet al progrés social i polític d’Europa. La mostra, malgrat que no s’inaugura de forma oficial fins a les 18 hores de la tarda d’aquest dimarts, ja ha patit l’escarni i la censura de l’espanyolisme amb representació a la Unió Europea.
El partit espanyolista de Ciutadans, tot i estar pràcticament extingit a Catalunya, encara té representació a la Unió Europea, i aprofita els seus últims minuts de glòria per carregar contra l’independentisme. Així, els eurodiputats de la formació taronja, en saber que l’exposició incloïa una fotografia del referèndum d’autodeterminació celebrat el primer d’octubre del 2017, han presentat una denúncia a les institucions europees per forçar la seva retirada.
L’Eurocambra, després de rebre la denúncia de Cs, ha obligat Puigdemont i Comín a retirar la imatge. La fotografia mostrava diverses persones portant una urna de l’1-O amb to victoriós, després d’haver vençut els intents de l’Estat espanyol per impedir
dilluns, 17 d’abril del 2023
Una unionista com Astrid Barrio ens durà a la independència?
Rescatem articles i piulades de la flamant assessora de l'acord de Claredat en contra de l'1-O o un nou referèndum
 |
| Piulada d\'Astrid Barrio contra la celebració d\'un referèndum d\'autodeterminació a Catalunya Autor/a: @AstridBarrio |
El fitxatge del Govern de la politòloga Astrid Barrio com a assessora del consell acadèmic de l'acord de Claredat ha causat estupefacció i indignació. Si la base d'aquest acord és fixar les condicions d'un nou referèndum d'Autodeterminació, aquest cop pactat amb l'Estat, sobta l'elecció per aquest comitè d'una figura com Barrio que no només ha criticat la celebració de l'1-O, sinó que ha negat la legitimitat de la Generalitat per a convocar un nou referèndum, acordat o no, amb Espanya.
Repassar els tuits d'Astrid Barrio, els seus articles a premsa o intervencions a tertúlies, és escoltar el parer d'algú que no veu en una consulta refrendaria una solució al conflicte amb Espanya, sinó "un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals", "una cosa forassenyada", "una pèrdua de temps", i pensa que la ciutadania ja "votem regularment" a les diferents eleccions i "decidim".
Respecte a l'1-O, el tracte de delicte i el resumeix així: "El seu presumpte crim? Ignorar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d'ençà de la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d'octubre)". Segons Barrio, "el referèndum va ser il·legal i no se'n deriva cap mandat".
La politòloga és, a més, fundadora de la Lliga Democràtica, juntament amb Josep Ramon Bosch, de Sociedad Civil Catalana, i Eva Parera, exnúmero dos de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona i líder de Valents. Un experiment fallit de partit regionalista, ser un híbrid entre l'ànima més autonomista de CiU i l'unionisme de Ciutadans, i que després de fracassar intentant concorre amb el PSC a les eleccions al Parlament, va provar de confluir, sense èxit, amb l'antic espai convergent a Centrem.
Aragonès exigeix que l’estat faci una proposta però ell no fa cap proposta per a la meitat de catalans que no són indepentistes ni creuen que un referèndum reso res. I si comencem per aquí? Ah, això no, som un sol poble que ignora la meitat.
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) March 26, 2021
No és cert: un referèndum es un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals. https://t.co/ZKHO5Xh1M1
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 28, 2021
Vol diàleg però si no s’accepten les seves demandes tornarà a tirar pel dret. No, no vol resoldre el conflicte, vol fer un referèndum. https://t.co/GxKBg405nc
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) January 28, 2020
No per més repetir-ho serà veritat. El seu pressumpte crim? Ignonar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d’ençà la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d’octubre) Posats a explicar, millor exçlicar-ho tot. https://t.co/kCxopxgxZe
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) February 5, 2019
Mentida. Ni el 80% de la població té com a prioritat el referèndum ni tan sols la arriba al 80% dels representants malgrat la sobrerrepresentació independentista. Aquest abús i falsejament groller de les estadístiques ja ha fet prou mal. https://t.co/PUR6EDWiRZ
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 30, 2020
Està molt bé que recordin a Europa que són els de l’1 d’octubre, els del referèndum ilegal, els de la deriva iliberal que pensen que el poble, el que ells consideren poble, ho pot tot i està per sobre de tot. https://t.co/UJLvAt3C4J
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) May 23, 2019
Tornar a fer un referèndum és la resposta de @QuimTorraiPla al rebrot i a la pèssima gestió de la pandèmia. I a qualsevol cosa. Tot menys governar i assumir responsabilitats. Resulta inqualificable. https://t.co/atmrabcTMH
— Astrid Barrio (@AstridBarrio) July 22, 2020
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.racocatala.cat/noticia/59149/unionista-com-astrid-barrio-ens-dura-independencia?id_butlleti_enviar=3210&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=unionista-com-astrid-barrio-ens-dura-independencia
dijous, 13 d’abril del 2023
Editorial Vicent Partal : No cal perdre més temps: ja fa deu anys que la teoria del referèndum acordat és feta
OPINIÓ - EDITORIAL
No es justifica de cap manera que el govern català perda ara un any estudiant una possibilitat que la Generalitat ja va estudiar i aclarir l'any 2013
 |
| Enoch Albertí, Carles Viver i Pi-Sunyer i Joan Vintró, tres dels membres del CATN |
Vicent Partal
12.04.2023 - 21:40
Actualització: 13.04.2023 - 08:12
L’any 2013 la Generalitat de Catalunya va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional, un grup de treball que durant poc més d’un any va elaborar divuit informes molt sòlids que abraçaven la majoria d’aspectes que calia tenir en compte per al moment de la independència. Des de com s’havia d’organitzar la política monetària fins a l’abastament d’aigua i d’energia; de la successió d’ordenaments i administracions a la distribució d’actius i passius entre Espanya i Catalunya; de l’organització d’una seguretat social pròpia a l’execució d’un procés constituent per a dotar la nova república de la legislació necessària per a fer camí com a estat independent.
Aquest consell assessor tenia un nivell intel·lectual altíssim. Dirigit per Carles Viver i Pi-Sunyer, comptava amb tretze membres, entre els quals hi havia personalitats com ara la catedràtica d’hisenda pública Núria Bosch, l’empresari Joan Font, els catedràtics de dret constitucional Joan Vintró i Enoch Albertí, juntament amb noms molt més coneguts del gran públic, com ara Germà Bel, Carles Boix, Salvador Cardús, Ferran Requejo i Àngel Castiñeira.
Els treballs del consell han romàs com una referència imprescindible, encara que avui siguen difícils de trobar. Són feines molt sòlides i molt documentades en la majoria de casos, que calia fer i que, per sort, ja
dimarts, 7 de març del 2023
Arxiven les causes contra vuit professors de Sant Andreu de la Barca perseguits per haver parlat de l’1-O a classe
PAÍS
Ara només continua investigat un dels professors
 |
| Pintades a la façana de l’Institut El Palau amb els noms dels professors denunciats per haver tractat la repressió de l’1-O a l’aula. |
Redacció
07.03.2023 - 08:33
Actualització: 07.03.2023 - 11:07
Vuit de les nou causes contra professors de l’institut el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) han estat arxivades per l’Audiència de Barcelona. Els professors havien estat acusats de delicte d’odi per menysprear i ofendre alumnes fills de guàrdies civils espanyols després del referèndum del Primer d’Octubre. Segons que ha avançat el Punt Avui, el tribunal considera que no van cometre cap delicte quan van parlar de l’1-O a classe i ja els ha comunicat oficialment que el cas s’ha arxivat.
Fa uns anys, el jutjat instructor ja havia resolt que no hi havia hagut delicte. Però la fiscalia i l’acusació particular van presentar-hi un recurs en contra, que ara ha tombat l’Audiència de Barcelona. Només continua investigat un dels professors.
El cas de l’IES el Palau va ser instrumentalitzat per l’espanyolisme polític i mediàtic per a atacar l’independentisme. El Mundo va publicar un article en què assenyalava
divendres, 3 de febrer del 2023
L'ONU reclama a Espanya una investigació "completa i justa" del Catalangate
PEGASUS
L'ONU denuncia que l'ús del programari d'espionatge Pegasus pot esdevenir una greu violació dels drets humans
Foto: markusspiske
Barcelona. Divendres, 3 de febrer de 2023. 14:28
Temps de lectura: 2 minuts
L’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides reclama a les autoritats espanyoles que investiguin a fons tots els informes que apunten que Espanya va utilitzar el programari Pegasus i Candiru per espiar als líders independentistes catalans després de l'1-O i posin punt final a la vulneració de drets fonamentals contra ells. L'Alt Comissionat exigeix que facin "una investigació completa, justa i efectiva sobre aquestes denúncies". Així doncs, reclama que es compleixi la resolució que tres relators de Nacions Unides van emetre el mes de gener, en la qual ja reconeixien les vulneracions de drets fonamentals en l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme català.
L'ONU ha expressat la seva preocupació per l'extensió i la sofisticació del programa Pegasus. En aquest sentit, els experts apunten que els inquieta que l'ús generalitzat d'aquest tipus de programari espia pugui comportar un augment de l'autocensura, que afecta de manera directa en la llibertat d'expressió, "així com altres vulneracions dels drets de les minories i dels seus drets participació en la vida pública".
Violació dels drets humans
dimecres, 25 de gener del 2023
Jutjaran 45 agents de la policia espanyola per les brutals càrregues de l’1-O: els acusen delictes de lesions, contra la integritat moral i tortures
El magistrat instructor sosté que la policia espanyola va fer ús de la força de forma “clarament innecessària”, amb cops de porra, puntades de peu i cops de puny al cap i la cara de votants amb “finalitat únicament lesiva”
Maria Garcia 25/01/2023
 |
| Agents de la policia espanyola, l'1-O |
Cinc anys després de les brutals càrregues policials contra els ciutadans que, de forma pacífica, votaven en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, la justícia comença a moure’s per condemnar-les. El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha conclòs la investigació de les actuacions de la policia espanyola i jutjarà 45 policies nacionals per les indiscriminades càrregues a Barcelona, que van deixar desenes de ferits en les 27 escoles i instituts on van actuar. El magistrat instructor considera que els fets podrien constituir delictes de lesions, contra la integritat moral, i fins i tot de tortures.
El jutge desgrana un a un tots els centres on hi va haver incidents, en una llarga interlocutòria de 69 pàgines a la qual ha tingut accés l’ACN. Tal com subratlla el magistrat, els concentrats a les escoles no coneixien l’ordre judicial de desallotjament, i per això sosté que l’actuació policial en aquests va ser totalment “desmesurada” en general i no es van seguir els protocols. Destaca que en alguns casos no es va fer cap negociació ni advertència als votants concentrats, es va fer
divendres, 13 de gener del 2023
Brutal abucheo internacional de Human Rights Watch a España por las muertes de migrantes y el escándalo del Catalangate
Duro y lamentable informe de la ONG sobre las vulneraciones de derechos humanos en el Estado español. Este ente también informó que la UE debe "dejar claro públicamente a las autoridades españolas" que deben respetar "las leyes europeas de derechos humanos" refiriéndose a Catalunya y la actuación policial del 1-O.
 |
| El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, durante la presentación del proyecto España 2050.- EFE |
Brutal estirada de orejas al Estado español por parte de la ONG internacional Human Rights Watch. En su informe anual sobre el estado de los derechos humanos en el mundo, la entidad advierte que la política de España de retornos en caliente «contribuye a la muerte de migrantes en las fronteras terrestres y marítimas». «La falta de rutas legales y seguras sigue provocando daños y muertes», avisa la ONG.
Igualmente, HRW denuncia el ‘Catalangate’, el escándalo de espionaje masivo al independentismo catalán y dice que «expertos en ciberseguridad y grupos de derechos humanos han sido críticos» con la inacción del gobierno de Pedro Sánchez para hacer frente a la “falta de supervisión” del espionaje español.
La entidad también se ha mostrado contundente con la condena del Supremo a los líderes del referendo de independencia de 2017. Asimismo, critica las disposiciones penales obsoletas relativas a la violencia sexual y alerta de un aumento de la
dijous, 12 de gener del 2023
Editorial Vicent Partal : Degradar el Primer d’Octubre a un afer intern espanyol
OPINIÓ - EDITORIAL
Els dirigents polítics del procés, demanant l’absolució, sacrifiquen la via europea i redueixen el Primer d’Octubre a un afer intern espanyol
Vicent Partal
11.01.2023 - 21:40
Ahir es va filtrar que els presos d’Esquerra Republicana faran arribar al Tribunal Suprem la necessitat d’una nova sentència absolutòria en el judici al Suprem, una volta entre en vigor avui la reforma del codi penal. Jordi Cuixart i, amb matisos entre ells, els presos polítics de Junts, d’entrada han optat per desmarcar-se d’aquesta maniobra. Però ja hem vist algunes altres vegades com acaben anant-hi a remolc.
No entraré en els detalls jurídics. Sobre això, hi ha veus molt més autoritzades que la meua, com ara la de Sebastià Frau, a qui Andreu Barnils ha fet aquesta entrevista que publiquem avui.
Sebastià Frau: “L’error dels líders independentistes és participar en la farsa”
Tanmateix, del punt de vista polític i nacional sí que crec que puc dir i he de dir que aquesta nova jugada té conseqüències
Subscriure's a:
Comentaris
(
Atom
)
